Temps  2 hores 33 minuts

Coordenades 1217

Data de pujada 3 / de març / 2016

Data de realització de març 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.011 m
558 m
0
2,2
4,3
8,61 km

Vista 1936 vegades, descarregada 123 vegades

a prop de Poblet, Catalunya (España)

És el recorregut que es pot trobar a la pàgina dels parcs naturals, de la Generalitat de Catalunya, amb la referència itinerari número 5: Itinerari geològic del bosc de Poblet. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/poblet/visiteu-nos/equipaments_i_itineraris/itineraris/itinerari-geologic-bosc-poblet/
L’estadística ens ha donat una distància de 8,6 Km, que s’han fet en un temps de 2 hores i 33 minuts, dels quals en moviment en van ser 2 hores i 14 minuts. Es surt de la cota 558 i s’arriba a la cota màxima de 1011 metres, amb un ascens acumulat de 595 metres. La ruta la he qualificat de moderada, per la tartera del començament, força exigent. Tot i això, amb es apte per quasi tothom que s’ho vulgui prendre amb la calma necessària per la seva experiència i nivell.
Durant el recorregut no trobarem aigua potable. Si que en tindrem a l’inici, al riu, on podrem carregar-se als gorgs o a la Font de l’Abella (aquesta última no sempre)
S’arriba des de Poblet, per la T700 sentit Prades, que deixarem quan a la nostre esquerra veiem una gran creu i l’inici d’una pista forestal amb el rètol de Castellfollit. Seguim aquella pista i podrem deixar els cotxes a l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella.
L’itinerari s’inicia i finalitza a l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella. Des d’aquí, cal seguir la pista en direcció a la casa forestal de Castellfollit.
Posteriorment, des de la pista, s’agafa un trencant a l’esquerra, per on baixem fins a la llera del torrent. Cal seguir per la mateixa llera fins a creuar-lo.
Un cop creuat, s’inicia l’ascens cap a la pedrera de la font del Ginebre.
Arribarem a les restes de la farga, on es reparaven les eines dels treballadors de la pedrera. Allí deixem per uns moments el camí i ens apropem fins a la placeta de treball de la pedrera, on trobarem un carretó i una vagoneta, uns murs on els picapedrers treballaven el granit per fer llambordes, la pròpia pedrera i als cims més allunyats que queden a l’esquerra, les restes d’una torre de guaita musulmana (damunt un cim es veu les restes d’una construcció quadrada).
Retornem al camí que hem deixat i de seguida ens trobem l’inici de la tartera de roca granítica, amb un fort pendent, la qual durant una mica més de quatre-cents metres ens haurà exigit superar un desnivell de dos-cents.
Un cop al final de la tartera tindrem l’oportunitat de desviar-nos cap a l’esquerra (NO), i arribar al Pic de Ponent. Avui no ens hem arriscat, ja que el fort vent i un pas estret ho feien desaconsellable, però el recomano ja que no hi ha desnivell i es troba a uns vint metres.
Tant si hem fet el Pic de Ponent com si no, seguim el camí sentit Est i continuarem pujant fins arribar a la cota màxima de l’itinerari (veurem una llamborda de formigó) del Coll de Baselles.
Ara ja començarem a baixar i de seguida arribem al filó de l’Atrevida. Un filó del que es va extreure el mineral de barita. Al costat del rètol de filó es troba l’àrea de lleure de les set cases, on un dipòsit d’aigua i diverses restes donen testimoniatge de l’antiga explotació minera.
Continuem direcció Nord, buscant el pal de fusta amb la xapa rodona blanca i un cim, per endinsar-nos per un bosc de roures i alzines. A l’arribar a una pista, l’agafem sentit Nord i arribarem a un petit mirador, per on podrem veure el prepirineu i les dues roques dels Frares Encantats. Sortim de la pista des del costat del mirador per unes escales i seguim el camí, per deixar-lo momentàniament i arribar-nos fins als Frares Encantats.
Tornem a l’itinerari, aquest cop pel mig d’un bosc d’alzina i pi roig, pel barranc de les Fargues i cap una caseta dels treballadors, ara refugi. Davant d’aquesta caseta es troben les restes d’on sortia un antic telefèric que portava la barita fins a prop del monestir de Poblet.
Continuem baixant advertits del perill d’abandonar el senderol, ja que pel lloc es van fer diverses prospeccions i pous d’aeració.
Passarem pel costat de les restes de les pilones de suport del telefèric, on encara hi ha també pel terra trossos del cable d’acer i arribarem a una placeta amb les runes (ara mig reconstruïdes un metre de paret) de les antigues cabanes que servien d’allotjament als miners. En aquella mateixa placeta podrem veure una entrada a la galeria d’explotació minera de la Tacha, al costat d’on hi ha el rètol explicatiu. Nosaltres vàrem provar d’endinsar-nos vora trenta metres, però al no portar material adequat, decidírem recular i tornar-hi un altre cop. Tenim en compte que la galeria ha estat abandonada des de fa força temps i el més probable es que no estigui en condicions de ser visitada amb seguretat.
Continuem el camí, passant pel costat de les restes de l’antic carregador de barita que es va utilitzar quan el telefèric va deixar de funcionar.
Anem descendint pel antic camí miner i tornem a trobar-nos una boca de prospecció, poc més gran que una sala.
Continuem el descens ja per camí pla, i anem pendents del rètol que ens indicarà que em de deixar el camí desviant-nos a l’esquerra sentit SO. Des d’allí passarem una estona per als peus de la falda de la muntanya, per on veurem el monestir.
Tot seguit s’inicia l’últim ascens en ziga-zaga, que té una distància de quatre-cents metres i un desnivell de vuitanta. Al cap damunt veurem l’àrea on hem deixat el vehicles.
Comencem l’última baixada, pendents de no passar-nos el desviament a la nostre dreta sentit NE, que ens portarà al final.

5 comentaris

  • Harald G. 12/09/2016

    Beautiful and sometimes challenging hike. Strong recommendation!

  • suricata164 19/03/2017

    L'hem feta aquest cap de setmana. La tartera, que com bé dius, es força exigent, no és apta, ni de molt, per gent que no estigui preparada o fins i tot que tinguin vertigen. La pendent és molt pronunciada. COMPTE: Mireu-vos-la bé abans de fer-la.

  • Foto de amadeub

    amadeub 21/03/2017

    Suricata. Tal i com vaig posar a l'inici de la descripció, la tartera és exigent. Però l'hem feta moltes vegades amb la canalla, amb gent poc acostumada a caminar i fins i tot amb els gossos (hi ha alguna foto penjada on sortim amb ells). Però adequant el ritme i si convé molt xino-xano i parant i aprofitar a fer fotos, veure l'entorn (impressionant al no tenir arbreda que et tapi), i fer petar la xerrada. Aquesta ruta l'hem fet amb un temps de menys de dues hores alguna vegada mentre que d'altres n'hem estat quatre.
    I si, és cert. Si quan passes la plana de la pedrera on hi ha la vagoneta i ja veus la tartera, tens dubtes de si pots fer-la, no t'ho pensis. Torna enrere i puja per la pista. Abans que res, coneixement. La muntanya és per gaudir-la, no per passar-s'ho malament.
    Però recullo la teva impressió i ho canvio a la descripció.

  • Foto de vicensxavier

    vicensxavier 19/11/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Sortida molt maca i molt ben explicada, moltes gràcies, ens ajudeu als que hem començat fa poc, amb les vostres indicacions no fa mandra sortir a la muntanya

  • Foto de amadeub

    amadeub 19/11/2018

    Vicens, gràcies pels teus comentaris.

Si vols, pots o aquesta ruta.