Descarrega

Distància

7,53 km

Desnivell positiu

163 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

163 m

Altitud màxima

417 m

Trailrank

54

Altitud mínima

367 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

426

Data de pujada

28 d’octubre de 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
417 m
367 m
7,53 km

Vista 71 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Santa Maria d'Oló, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME DE SANTA MARIA D´OLÓ, COMARCA DEL MOIANÈS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT PER LA GAVARRESA, PER CIURÓ PER ORIOLS I PEL PRAT D´ORIOLS / 21 DE NOVEMBRE DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Moianès es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.

Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.

També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Moianès; concretament pel terme municipal de Santa Maria d´Oló (o simplement d´Oló). Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors septentrionals de la comarca abans esmentada, prop del límit amb el terme bgenc d´Avinyò i amb el terme d´Oristà, de la veïna comarca del Lluçanès (tot i que actualment dintre de la comarca d´Osona).

Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el terme municipal de Santa maria d´Oló es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc. Ja que aquest, ha estat un dels membres inicials de l´esmentat geoparc.
També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gavarresa. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera aquesta riera es afluent.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Tot i així, també trobarem materials de tonalitats lleugerament brunes, que constitueixen part del trànsits dels materials anteriors cap a la Formació Solsona, en realitat cap el Complex Al·luvial de Berga.

3.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

4.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços i meandres de la Gavarresa, oberts en transitar entre els materials cenozoics que hem esmentat anteriorment.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, veurem l´antic Forn d´Obra de Ciuró i també l´´ antic Forn d´Obra de la Torre d´Oriols, entre altres indrets.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No coneixem cap antecedent relatiu al present recorregut, que transcorri per aquests indrets del terme de Santa Maria d´Oló. Així, aquest recorregut es pot considerar com una novetat, ja que creiem que n´és el primer.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels antecedents mineralògics, corresponents als indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions de la Torre de Ciuró, al nord del poble de Santa Maria d´Oló, i també al Nord de l´Autovia de l´Eix Transversal. Així, s´iniciarà a tocar de la Riera de La Gavarresa, que s´anirà remuntant cap al Nord, fins poc més enllà de Prat d´Oriols, després de passar per la Torre d´Oriols. Cal dir que no serà un recorregut circular i que finalment es retornarà a l´indret on s´ha iniciat el recorregut.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-santa-maria-dolo-per-la-gavarressa-ciuro-i-oriols-87607410

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 7´53 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades.

El recorregut començarà a una alçada de 367 metres, per les immediacions del Forn d´Ora de Ciuró. Després, anirà pujant fins als 417 metres, camí de la casa pairal de Ciuró. Poc despès baixarà fins als 381 metres, en passa per la Palanca d´Oriols. A partir d´aquest lloc, anirà oscil·lant entorn als 400 – 416 metres.

I, posteriorment, després de tornar enrere, en arribar a la cota inicial, en el moment de finalitzar el recorregut de l´itinerari, al mateix indret on s´ha començat. Tot això es pot veure als ESQUEMES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 331 (o de Puig-reig).

Així, el recorregut de l´itinerari, amb les dotze aturades que correlativament es faran, serà el següent.

_____________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 BALÇ DEL CAMÍ DEL CIURÓ, BALÇ DE LA TEULERIA DE CIUR

PARADA 1. BALÇ DEL CAMÍ DEL CIURÓ, BALÇ DE LA TEULERIA DE CIURÓ, (terme municipal de Santa Maria d’Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 370 metres. El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem per les immediacions del camí del Ciuró i de la seva cruïlla amb el camí de la Vall, Així, a partir d’aquest indret farem un recorregut d´uns 90 metres, per tal de fer la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari, En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que formen part de la Formació Artés. Així, hem trobat nivells de gresos i de calcolutites continentals, de tonalitats rogenques, A quests materials es fan palesos per tot arreu. Així, ara els estem veien formant un balç obert per la Gavarresa. FOTOGRAFIES 1 i 2
Punt d'interès

P2 CAMÍ CAP AL CIURÓ, TEULERIA DE CIURÓ

PARADA 2. CAMÍ CAP AL CIURÓ, TEULERIA DE CIURÓ, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 371 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant cap al Ciuró. Ben aviat arribarem al paratge per on es troba situada l´antiga Teuleria del Ciuró. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 140 metres de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals que hem comentat al recorregut cap a la parada anterior. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites rogenques, les quals pertanyen a la Formació Artés. Aquests són els materials que afloren a l´indret de l´aturada. També son els quins formen part del balç que hem comentat a la parada anterior. De fet encara es fa ben palès en aquest indret. Sovint, per sobre dels materials anteriors, hem trobat materials detrítics recents, de l´Holocè Precisament, en relació amb aquests darrers materials esmentats, en aquest trajecte hem passat a tocar d´una antiga explotació de grava, Aquesta explotació es situa sobre una antiga terrassa de la Gavarresa, FOTOGRAFIES 3 i Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa palesa una antiga teuleria o forn d´obra. Es tracta de la Teuleria de Ciuró. Es troba relativament ben conservada. Per al seu funcionament emprava les calcolutites de la Formació Artés, les quals s’extreien de les proximitats. FOTOGRAFIES 5 i 6.
Punt d'interès

P3 MIRADOR DELS BALÇOS DE LA GAVARRESA, CAMÍ CAP AL CIURÓ

PARADA 3. MIRADOR DELS BALÇOS DE LA GAVARRESA, CAMÍ CAP AL CIURÓ, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 400 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant cap a casa pairal del Ciuró. Desprès de fer una sèrie de revolts, enlairant-nos sobre la Gavarresa, arribarem a un indret elevat sobre la mateixa. Aquí, farem una aturada. La farem a uns 200 metres de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs que pertanyen a la Formació Artés,. Aquests materials, que per aquests indrets pertanyen a l´Eocè continental, estan formats per nivells de calcolutites i gresos rogencs. Aquests materials acabats d´esmentar, es fan ben palesos per tot arreu. Així ara, des de l´indret on som (un improvisat mirador) es veuen diferents balços oberts per la Gavarrera, en travessar serpentejant els materials de la Formació Artés. En efecte, aquesta riera forma una sèrie de meandres i alhora un conjunt de balços, a les parts còncaves dels diferents meandres, FOTOGRAFIES 7 i 8.
Punt d'interès

P4 LA CASA PAIRAL I LA TORRE DE CIURÓ

PARADA 4 – CONDICIONAL. LA CASA PAIRAL I LA TORRE DE CIURÓ, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 411 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut fins arribar a la casa pairal de Ciuró. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 550 metres de la parada feta anteriorment. En aquest desplaçament, des de la parada anterior fins aquí, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals, de tonalitats rogenques, que pertanyen a la Formació Artés. De fet, aquests materials son els quins apareixen per arreu, entorn de lactasa pairal de Ciuró, on ara som.
Punt d'interès

P5 LA PALANCA D´ORIOLS, SOBRE LA GAVARRESA, CAMÍ CAP A ORIOLS

PARADA 5. LA PALANCA D´ORIOLS, SOBRE LA GAVARRESA, CAMÍ CAP A ORIOLS, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 379 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara haurem arribat a la Riera Gavarresa, que haurem de travessar per un pontarró. En arribar a l´altra banda, farem una aturada a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que ja hem vist en tots els trajectes anteriors. Això es, hem vist nivells de calcolutites i gresos rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés, que per aquests indrets pertany a l´Eocè. En aquest lloc, es fa ben palesa una antiga construcció. Aquesta constituïa la base d´una palanca que permetia creuar la Gavarrera. Tenia un dispositiu especial, que consistia en obrir-se cap als dues bandes, quan hi havia una riada, Per desgràcia, en una d´aquestes riades, en una gaverrada més forta, l´aigua se la va emportar. FOTORAFIES 11 i 12.
Punt d'interès

P6 FORN D¨OBRA D¨ORIOLS, CASA PAIRAL DE LA TORRE D¨ORIO

PARADA 6. FORN D¨OBRA D¨ORIOLS, CASA PAIRAL DE LA TORRE D¨ORIOLS, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 410 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant ara cap a Oriols i posteriorment cap als Prats d´Oriols. Abans d´arribar a aquest darrer indret, trobarem una cruïlla d´on surt el camí que se´n va, per l`esquerra, cap a la Torre d´Oriols. Cap on ens caldrà anar. En arribar a la casa farem una aturada, després de recórrer, des de la parada anterior, uns 1´2 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs que pertanyen també a la Formació Artés, com els anteriors. Ocasionalment, per sobre d´aquests materials es fan palesos materials detrítics de l´Holocè. Aquests es fan molt palesos en caminar per les proximitats d´un antic meandre de la Gavarresa, que veurem en una de les properes aturades. Més endavant, en arribar a la casa, s´ha fet ben palesa un antic forn d´obra, el qual servia a la casa pairal on som ara. Pel seu funcionament, s´empraven calcolutites, procedents dels afloraments propers de la Formació Artés, FOTOGRAFIES 13 i 14.
Punt d'interès

P7 L´ALGUB D¨ORIOLS, CASA PAIRAL DE LA TORRE D¨ORIOLS,

PARADA 7. L´ALGUB D¨ORIOLS, CASA PAIRAL DE LA TORRE D¨ORIOLS, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 414 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut, per tal d´anar cap a l´indret on es troba l´antic aljub. Això es, anant lleugerament cap al NW de la casa, fent un desplaçament d´uns 100 metres, des de la parada anterior. En aquest trajecte hem trobat afloraments dels materials que hem vist als recorreguts anteriors. També hem vist uns nivells de tonalitats grisenques, intercalades entre els anteriors. Precisament, l´aljub s´ha construït entre aquests materials. Cal interpretar-lo com un aprofitament de l´aigua, essen en conseqüència un patrimoni miner. FOTOGRAFIES 15 i 16. Cal dir que aquests materials de tonalitats grisenques, ja els hem vist abans, paro de lluny, intercalats entre els materials rogencs de la Formació Artés. Els trams rogencs corresponen a episodis fluvials i els grisencs a episodis lacustres.
Punt d'interès

P8 LA RIERA GAVARRESA; PER SOTA DE PRATS D¨ORIOLS

PARADA 8. LA RIERA GAVARRESA; PER SOTA DE PRATS D¨ORIOLS, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 405 metres. Després de fer la parada anterior, cal desfer el camí, retornant a la cruïlla per on hem passat entre la PARADA 5 i la PARADA 6. Després, des de la mateixa cruïlla, ens caldrà anar en direcció contraria, cap a l´Est, cap a la propera casa de Prats d´Oriols, fent una nova fillola.. En arribar-hi, ens caldrà baixar cap a la Riera Gavarresa, per on farem una aturada. En aquest cas, ens haurà calgut fer un desplaçament de 1 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem trobat al llarg de tot el recorregut. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Es tracta de materials continentals, generalment d´origen fluvial; ja que ocasionalment també trobem afloraments d´origen lacustre, de tonalitats grisenques, amb nivells de gresos i de calcolutites. Per sobre d´aquests materials, de vegades hi ha afloraments de materials detrítics de l´Holocè, com els que es situen a un antic meandre de la Gavarresa, del qual en parlarem a una de les properes aturades. En aquest indret, podem observar la Riera Gavarresa (o simplement la Gavarresa) un dels afluents del Llobregat, pel seu marge esquerre. Neix al Lluçanès i després recórrer aquesta comarca, entra al Moianès i posteriorment al Bages, per on fa el seu aiguabarreig amb el Llobregat prop de Cabrianes. FOTOGRAFIES 17 i 18.
Punt d'interès

P9 EL BALÇ D¨ORIOLS, RIERA GAVARRESA

PARADA 9. EL BALÇ D¨ORIOLS, RIERA GAVARRESA, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 406 metres. Després de fer la parada anterior, cal fer un nou recorregut per la Gavarrera, remuntant-la cap al Nord. Així, arribarem a la base del Balç d´Oriols. Aquí, en arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 150 metres de la parada anterior. En aquest tram del recorregut, hem anat veient afloraments dels materials continentals de la Formació Artés; tot i això, nosaltres ens hem desplaçat per sobre de materials detrítics de l´Holocè, els qual formen part de la zona d’inundació de la Gavarresa. Ara, aquí, sota del balç, podem fer una bona observació dels materials cenozoics, fonamentalment de l’eocè. Aquests materials, de tonalitats rogenques (en la seva major part) són d’origen fluvial, continentals. Es troben constituïts per nivells de gresos i de calcolutites. Entre aquests materials trobem episodis de tonalitats grisenques (també amb nivells de calcolutites i de gresos), que corresponen a sediments lacustres. FOTOGRAFIES 19 i 20. Pel que fa als nivells rogencs, cal dir que tenen alhora tonalitats brunes, ja que es presenten interferències amb els materials detrítics (de procedència pirenaica) que corresponen als nivells al•luvials de Berga, que alhora son també de la Formació Solsona, Al respecte, cal recordar que els materials de la Formació Artés, son de procedència mediterrània (del Sistema Mediterrani o Catalànids).
Punt d'interès

P10 EL BALÇ DE COSTA GRONA, RIERA GAVARRESA

PARADA 10. EL BALÇ DE COSTA GRONA, RIERA GAVARRESA, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 409 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut, remuntant lleugerament la Gavarresa, allargant la fillola. Així, aviat arribarem a una altre balç, de dimensions més petites que l´anterior. Es tracta del Balç de Costa Grona. Aquí farem una aturada, a uns tres cents metres de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem anat veient al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Això és, els nivells de gresos i calcolutites continentals de la Formació Artés, generalment de tonalitats rogenques. En aquest tram del recorregut, hem trobat una barraca, la qual es troba construïda amb gresos, procedents dels afloraments propers de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 21. Després, en arribar a l´indret de l´aturada, hem pogut veure els materials continentals de la Formació Artés, Aquests materials són els quins apareixen al Balç de la Costa Grona. Tenen tonalitats rogenques amb passades grisenques, Es tracta de nivells de gresos i de calcolutites, d’origen fluvial (els de tonalitats rogenques) o lacustre (els de tonalitats grisenques), En tots els casos pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè, per aquests indrets. FOTOGRAFIA 22. També cal dir, que en aquest indret, per sobre dels afloraments dels materials de la Formació Artés, es fan ben palesos afloraments de materials detrítics recents, de l´Holocè, amb bons exemples d’estructures columnars, tot i que no gaire desenvolupades.
Punt d'interès

P11 EL MEANDRE ABANDONAT D´ORIOLS, DE LA GAVARRESA

PARADA 11. EL MEANDRE ABANDONAT D´ORIOLS, DE LA GAVARRESA, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 411 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal desfer part de la fillola que ens ha dut cap a les dues parades anteriors. Així, ara, en principi, ens hem de dirigir cap a casa dels Prats d´Oriols. Per sota de la mateixa, mirant cap al Sud, podem fer una aturada. En aquest cas la farem a uns 0`8 Km de la parada anterior. Cal dir, que aquesta parada la farem a un indret per on hem passat caminant entre la PARADA 8 i la PARADA 9. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a totes les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats rogenques. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Ara, en aquest indret, podem fer una bona observació del que suposem que es un antic meandre de la Gavarresa. Aquest es troba, en part reblert amb materials detrítics rogencs, de l´Holocè. Son materials que procedeixen de l’erosió dels nivells de la Formació Artés, eminentment rogencs. FOTOGRAFIES 23 i 24, FOTOGRAFIES 23 i 24. PARADA 11 Restes de l’antic Meandre d´Oriols, descrit i abandonat per la Gavarresa. Es troba reblert amb materials detrítics de l´Eocè, procedents de l’erosió dels nivells continentals de la Formació Artés.
Punt d'interès

P12 BALÇOS I MEANDRES DE LA GAVARRESA, PROP DE LA CASA PAIRAL DE CIURÓ

PARADA 12. BALÇOS I MEANDRES DE LA GAVARRESA, PROP DE LA CASA PAIRAL DE CIURÓ, (terme municipal de Santa Maria d´Oló, comarca del Moianès). (Full 331). Alçada 401 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal desfer totalment la fillola que ens ha dut cap a les darreres aturades. Desprès, caldrà desfer bona part del recorregut d’aquest itinerari, fins arribar molt prop de l´indret per on hem fet la PARADA 3. De fet, la que ara farem, es molt similar a aquella, sols que ara la farem de baixada. Així, des de la parada anterior, fins arribar on som ara, ens caldrà fer un trajecte proper a 1´75 Km. En aquest recorregut (un dels darrers d´aquest itinerari), hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem anat veient, afloraments dels nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats rogenques. Es tracta dels nivells d´origen fluvial, continentals, els quals pertanyen a la Formació Artés, que per aquests indrets és de l´Eocè. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, ens haurem de situar amb extrema cura, sobre un petit promontori que en realitat forma part d´un balç. Des d´aquest indret, mirant cap a ponent i cap al NW, podem gaudir d´una immillorable observació d´un conjunt de balços. Aquests es troben situats a les dues marges de la Gavarresa. De fet, com hem dit, ara estem sobre un dels balços. Aquests, els ha originat la Riera Gavarrera (o Gavarresa), en travessar i erosionar els materials de la Formació Artés. En efecte, aquest curs fluvial, va serpentejant sobre els aforaments d´aquests materials cenozoics, descrivint meandres, oberts cap a les dues bandes de la riera. Com a conseqüència d´aquests corbes, s´han originat balços a les parts còncaves dels meandres, FOTOGRAFIES 25 i 26. Aquest conjunt de balços i meandres originats per l´erosió de la Gavarressa, constitueixen un element important del Patrimoni Geològic, tant del Moianès com de tot el Geoparc de la Catalunya Central. Alhora, constitueixen uns exemples molt bons, per tal d´estudiar la dinàmica fluvial d´aquesta riera. ___________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Tot i així, encara ens caldrà fer un darrer recorregut, per tal de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut d´aquest itinerari. Així, ens caldrà recórrer una distancia molt propera als 0`6 Km, per tal de retornar a l´inici. En aquest darrer tram del recorregut de l´itinerari, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que ja havíem vist anteriorment, entre l´inici del recorregut i la PARADA 3. Així, hem tornat a trobar nivells rogencs de calcolutites i de gresos, els quals pertanyen, en la seva major part, als trams fluvials de la Formació Artes.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.