Coordenades 234

Data de pujada 28 / de maig / 2017

-
-
358 m
166 m
0
2,6
5,1
10,24 km

Vista 396 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Sant Vicenç de Castellet, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BASGES (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE SANT VICENÇ DE CASTELLET A SANT PERE DE VALLHONESTA, A DOSRIUS, A LA TORRE DEL BRENY I A SANT VICENÇ DE CASTELLET / 11 DE JUNY DEL 2017

Josep M. MATA-PERELLÓ i Oriol TOMASA i GUIX

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l´itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y meridional alhora del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Centra), pels voltants de la població de Sant Vicenç de Castellet, pel seu terme i també pel de Castellgalí.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Aquest recorregut es realitzarà íntegrament pel Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana). Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Ubac, que veurem a diferents parades del recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals i meridionals, concretament pel terme de Sant Vicenç de Castellets; i tanmateix per una petita part del terme de Castellgalí.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius d´aquest itinerari, es centraran, fonamentalment, en els següents aspectes, d´acord amb el sentit de la marxa:

1.- Reconeixement dels sectors centrals i meridionals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i en part pel de Castellolí.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, entre les localitats abans esmentades. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt), des de diferents indrets del recorregut.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment eocènics, i de caràcter detrític, es reparteixen entre els afloraments que pertanyen a les següents unitats litostratigràfiques: Formació Collbàs, Frmació Igualada i Formació Tossa.

4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals destaquen els següents:
4A) de l´aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, al paratge de Dosrius, situat al terme municipal de Castellgalí
4B) observació dels diferents relieves en cuesta, desenvolupats sobre els afloraments dels materials cenozoics, que veurem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Com antecedents parcials del recorregut del present itinerari, no coneixem l´existència de cap altre recorregut geològic que transiti pels indrets per on ho fa el present itinerari. Així, aquest treball constitueix una primícia.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976). Igualment, farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Finalment farem esment d´altres treballs com: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). Igualment farem esment dels treballs de l¨IGME (1974 i 1982), relatius a les memòries dels fulls geològics per on discorre el present recorregut.

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l´itinerari, farem esment d´un antecedent mineralògic general, referit a l´àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treballs de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988). Aquest darrer te caràcter comarcalista, referint-se a les comarca del Bages, per on discorrerà par del recorregut de l´itinerari.

Tots aquests treballs, i d´altres, es trobaran relacionats a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà al bell mig de la població de Sant Vicenç de Castellet, des d´on s´anirà cap llevant pel camí que es dirigeix cap a Sant Pere de Vallhonesta . En aquest tram, es faran diverses aturades, abans d´arribar-hi.

Després, des de l´indret anterior, es baixarà cap al barri de Boasdes, anant després cap l´indret de Dosrius, a l´Aiguabarreig del Llobregat i del Cardener, situat al terme de Castellgalí. Després, des de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà cap a la Torre del Breny. En aquesta part del recorregut, es faran diverses aturades.

Finalment, des de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà cap a la propera població de Sant Vicenç de Castellet, per on finalitzarà al mateix indret per on s´ha iniciat, a l´Estació de la RENFE a la població anterior.

El recorregut serà d´uns 10´24 Km, fent-se 13 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 172 metres prop de l´Estació de la RENFE a Sant Vicenç de Castellet. A partir d´aquí, anirà pujant fins als 356 metres, prop del camí cap a Sant Pere de Vallhonesta. A partir d´aquí i després de diverses oscil·lacions, el recorregut baixarà fins als 177 metres inicials, en retornar al lloc de sortida.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja es habitual, s´estructurarà en una sèrie d´estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s´escaigui. En cada cas s´indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà per part dels dos següents fulls: 363 (o de Manresa) i 392 (dit de Sabadell), del IGC espanyol, a escala 1:50.000.. Tot i així, totes les parades seran al segon full. Tanmateix utilitzarem el full comarcal del´ICGC, a escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l´itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Public. EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Serie). Hoja y Memoria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Serie). Hoja y Memoria nº 332 (Vic). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M (2004).- El Parque Geológico de la Comarca del Bages (Parc Geològic de la Comarca del Bages), Depresión Geológica del Ebro, Catalunya Central. Actas del V Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Pp. 10. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M et altri (2005).- El Ordenamiento Territorial de la Cuenca Potásica Catalana. Depresión Geológica del Ebro, Catalunya Central. Jornadas de la RED CYTED – XIII en Cusco, enero del 2006. Inédito. 12 pág. Cusco

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciario continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispánica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona
PARADA 1. EXPLANADA DEL COL·LEGI PÚBLIC PUIGSOLER, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). El recorregut l´iniciarem en aquest indret, situat al costat del Col·legi Públic Puig Soler, atocar del camí cap a Vallhonesta. Aquest indret es situa a poc més de 0´5 Km cap a llevant de l´Estació de la RENFE de Sant Vicenç de Castellet. Aquest indret, lleugerament elairat, permet fer una bona visió dels voltants de Sant Vicenç de Castellet. Així, es veu com part del poble es situa sobre els nivells de les calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada, de l´Eocè marí. Alhora es veuen els nivells sorrencs /d´on han sortit la Pedra de Sant Llorenç) recobrint als anteriors.
PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL PONT SOBRE L¨AUTOPISTA C - 16, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal iniciar el camí que es dirigeix cap a Vallhonesta. Ben aviat es transforma en un camí de terra, bo. A menys de 0´8 Km, arribarem al pont sobre l´Autovia A – 16 (Terrassa – Manresa). En arribar-hi, farem una aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos de la Formació Igualada. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, son els que afloren en aquest indret. Des d´aquí, mirant cap al WSW, es pot gaudir d´una bona observació de Montserrat (i dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on afloren els materials detrítics de la Formació Montserrat). Alhora, mirant cap al WNW, es poden veure diversos indrets situats sobre els típics relieves en cuesta, situats a ponent del Bages, entorn a Castellfollit del Boix, per on afloren els materials de la Formació Artés.
PARADA 3. INICI DEL CAMÍ A VALLHONESTA, VESSANT MEDIDIONAL DEL TURÓ DE LES GUINEUS, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Des de la parada anterior, cal continuar cap a Vallhonesta. A escassa distancia, farem una aturada, a uns 0´2 Km de l´anteriorment efectuada. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials esmentats anteriorment. Tot i així, ara a l´esquerra del camí, es fa pales un interessant cap de diàclasis perpendiculars, sobre una superfície de gresos calcolutitics durs. Alhora, des d´aquí, mirant cap al Nord, es fa palesa l´escombrera d´una antiga pedrera del Turó de les Guineus, on s´explotaven els gresos de les Capes de Sant Vicenç.
PARADA 4. TRENCALL DE CAN SOLER DE LES TEULES, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut pel camí que es dirigeix cap a Vallhonesta. Aviat, deixarem per l´esquerra el trencall (un GR) que es dirigeix directament a peu, cap a Sant Pere de Vallhonesta (que tornarem a trobar i seguirem més amunt). Ara, el camí es va enlairant cada vegada més. En arribar al trencall del Mas de Can Soler de les Teules, farem una aturada. la farem a uns 0´6 Km de l´anterior En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment. Tot i així, cada vegada hi ha menys nivells de calcolutites gris – blavoses i cada cop es fan més palesos els nivells dels gresos ocre – grisencs, que formen part de les anomenades capes de Sant Vicenç . Tots aquests materials pertanyen a la Formació Igualada, de l´Eocè Marí. Ara, des d´aquest indret, espot gaudir d´una bona visió del Mas de Can Soler de les Flautes (que dona nom al PuigSoler) situat sobre nostre, al NE). Per d´altra banda, per darrera del mas, es fan ben palesos els relleus de Montserrat, dels quals ja n´hem parlat anteriorment.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL COLL DE CAL NOGUERA, (antic terme de Vallhonesta, actualment del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, sol ens cal continuar el camí cap amunt, cap a Vallhonesta. Aviat trobarem el trencall des d´on hi ha un camí que segueix cap al Raval del Clot y posteriorment cap a Sant Pere de Vallhonesta. Nosaltres, continuarem pel camí de l´esquerra, quees dirigeix cap al Coll de Cal Noguera, cap a Boades i també cap a Sant Pere de Vallhonesta (però pel camí pedestre). Així, arribarem al primer indret esmentat, per on farem una aturada, a uns 0´6 Km de l´anterior. En aquest trajecte, s´han fet cada vegada més evidents els afloraments dels gresos gris – groguencs de les capes de Sant Vicenç, situades a sostre de la Formació Igualada. Aquests son els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Des d´aquí, mirant cap al SW (i cap al WSW) es fan ben evidents els relleus de Montserrat. Aquests relleus formen partt del que vam anomenar (MATA – PERELLÓ, 1984), com Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre. En aquests indrets hi hafloren els materials de la Formació Montserrat, que han quedat més enlairats que els que els envolten, com a conseqüència de l´erosió diferencial, en ser més durs i resistents a l´erosió.
PARADA 6. MIRADOR DEL COLLET DE SANT BERNAT, (antic terme de Vallhonesta, actualment del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, ens cal continuar momentàniament a peu, per fer un recorregut circular a peu. Així, primer ens dirigirem per dalt cap a l´esgésia de Sant Pere de Vallhonesta. Tot i així, abans arribarem a un collet, des d´on poder fer una bona obsevació i on hi ha un plafó explicatiu de la geologia del sector. Així, ara al Collet de Sant Bernat, farem una aturada, a uns 0´5 Km de l´anterior aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Igualada, fonamentalment dels novells superiors, de les anomenades Capes de Sant Vicenç. Aquests son els materials que es fan palesos a l´indret de l´aturada. Des d´aquí, es pot fer una bona observació dels relleus NW de la comarca del Bages, Així es veuen diversos relieves en cuesta. L´observació d´aquests permet intuir la presencia d´un laxa estructura, concretament el Sinclinal se Castellnou de Bages – Sant Mateu de Bages.
PARADA 7. IMMEDIACIONS DE SANT PERE DE VALLHONESTA, (antic terme de Vallhonesta, actualment del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut a peu cap a l´església de Sant Pere de Vallhonesta. En arribar-hi, després d´un recorregut proper als 0´4 Km, farem una nova aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, es fan palesor per arreu els nivells de les Capes de Sant Vicenç, situades al sostre de la Formació Igualada. Aquests són els materials que apareixen a l´indret per on farem aquesta aturada. Des d´aquest indret, es fa ben palesa la construcció de l´església romànica de Sant Pere de Vallhonesta. Més amunt, cap al ENE, es fa palès el lloc per on es troben les restes de Sant Jaume de Vallhonesta. Cal dir que aquesta església, ha estat construïda per carreus extrets per les proximitats. Aquests carreus corresponen als gresos carbonatats de les anomenades Capes de Sant Vicenç, de les que ja hem parlat. Aquestes roques, sovit es coneixen a la construcció com a Pedres de Sant Vicenç de Castellet i han estat emprades a diferents indrets de Catalunya.
PARADA 8. PEDRERA DE RUBIÓ O PEDRERA DE SERRACANTA. IMMEDIACIONS DE LES BARRAQUES DE VINYA DE SERRACANTA, (antic terme de Vallhonesta, actualment del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, ens cal retrocedir lleugerament, fins trobar un sender (no senyalitzat) que baixa cap al Nord, apropant-se primer a una cabanya de vinya i dsprés a una antiga pedrera, per on farem una aturada. La farem a o´5 Km de Sant Pere de Vallhonesta. En aquest trajecte hem trobat afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors, fonamentalment els gresos gris – groguencs de les Capes de Sant Vicenç de Castellet, que afloren per arreu. Precisament, la cabanya de vinya de Vallhonesta que hem trobat a l´inici d´aquest tram, està construïda per carreus d´aquests gresos. FOTOGRAFIA 10. Més endavant, en arribar a la Pedrera de Rubió (o Pedrera de Serracanta), hem trobat un indret on han estat explotats des de fa molts anys, aquests gresos, situats sobre uns afloraments de calcolutites. Possiblement, d´aquí van sortir els carreus per bastir les cabanes de vinya i la pròpia església de Sant Pere de Vallhonesta, molt propera. Cal dir que a l´indret hi ha un plafó explicant l´explotació. Per d´altra banda, molt prop d´aquest indret, continuantpel camí que ens ha portat cap a aquest lloc, i que ara condueix cap al Coll de Can Noguera (per on hem fet la PARADA 5), es troben les restes d´unes antigues cabanes, es tracta de les anomenades Cabanes de Vinya de Serracanta. Aquestes són totalment similars a la Cabana de Vinya de Vallhonesta, que hem trobat a l´inici del recorregut d´aquest tram. Aquestes cabanes es troben construïdes per carreus extrets a les properes pedreres, dels afloraments dels gresos gris – groguencs de les Capes de Sant Vicenç, situades a la part alta de la Formació Igualada, en el seu trànsit cap a la Formació Tosa.
PARADA 9 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE CAL JAN I DE L´AUTOPISTA, (antic terme de Vallhonesta, actualment del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, ens cal retornar cap al Coll de Cal Noguera, finalitzant el tram circular que hem iniciat a la PARADA 5. Ara, a partir d´aquí, ens caldrà continuar pel camí ample que va baixant cap a Boades i cap a l´Autopista A – 16. Així, ens anirem apropant a Cal Jan i cap a l´esmentada autopista. Poc després de sobrepassar la casa abans esmentada i abans d´arribar a l´Autopista, farem una aturada. la farem, aproximadament, a uns 2´5 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat baixant estratigràficament, i en arribar a la part baixa, hem trobat afloraments dels nivells calcolutítics gris – blavosos de la Formació Igualada. Aquests materials es fan ben palesos prop del Torrent de Noguera. Aquí apareixen per sota dels gresos gris – groguencs de les Capes de Sant Vicenç de Castellet, que hem anat trobant a diferents indrets dels trams anteriors, dintre del recorregut del present itinerari. Així, aquests es fan palesos aquí.
PARADA 10. IMMEDIACIONS DEL PARATGE DE DOS RIUS, AIGUABARREIG DEL LLOBREGAT I DEL CARDENER , (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, ens cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant ara cap a ponent. Així, aviat travessarem l´Autovia A – 16, per sota. Després, ens caldrà arribar a la carretera local BV – 1229 (que enllaça Sant Vicenç de Castellet amb el Pont de Vilomara). La creurem amb força cura, continuant ara per la carretereta asfaltada que condueix cap a Boades i cap a la Fàbrica dels Carburs Elèctrics. Abans d´arribar a Boades, al Rubió, ens caldrà continuar (per l´esquerra) per un camí que baixa fins al riu. En arribar-hi, ens caldrà passar per la Fàbrica Cremada, anant riu avall. Així arribarem a les immediacions de l´indret de Dos Rius, per on farem aquesta aturada, després de recórrer quasi 2 Km des de l´anterior (uns 1´8 Km). En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Tot i així, en apropar-nos cap al riu Llobregat, hem anat trobant materials recents, fonamentalment de l´Eocè, els quals cobreixen als anteriors. Es tracta dels materials d´origen fluvial, que constitueixen les zones d´inundació del riu- Per d´altra banda, en aquest indret hi ha l´aiguabarreig del riu que anem seguint, el Llobregat, amb el Cardener. Així, ara estem a la zona de confluència dels dos rius. Cal dir que es tracta d´un indret del Patrimoni Geològic, del Geoparc de la Catalunya Central. Ahora és un indret important del Patrimoni Natural, per la gran biodiversitat que hi ha. Cal dir que hi ha interessants plafons explicatius.
PARADA 11. LA TORRE DEL BRENY, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, ens cal continuar fer un curt recorregut pels carrers del barri de la Torre del Breny (del municipi de Castellgalí). Així, arribarem al monument de la Torre del Breny, per on farem una parada. Aquesta la farem a uns 0´2 Km de l´anterior. En aquest breu recorregut. hem anat trobant afloraments dels materials recents de l´Holocè, sobre els quals s´ha situat el barri abans esmentat. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. En aquest indret hi ha un conegut monument funerari romà, conegut com a la Torre del Breny. Per a la seva construcció, s´han utilitzat carreus de calcarenites extrets de les immediacions.
PARADA 12. IMMEDIACIONS Del POLÍGON INDUSTRIAL DE LA CERÀMICA, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer la darrera aturada, ens cal encara continuar ara cap al Sud, cap al proper poble de Sant Vicenç de Castellet. En arribar a les immediacions del Polígon Industrial de la Ceràmica, farem una aturada. La farem a uns 1´6 Km de l´anterior. En aquest recorregut., hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat a les dues aturades anteriors, és a dir, els nivells detrítics de l´Holocè, sobre els qual es troba situat el polígon industrial i també la població de Sant Vicenç de Castellet. Tot i així, des d´aquest indret es fan palesos els afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, situats a l´altra banda del riu, entre Castellgalí i el barri de la Farinera de Sant Vicenç de Castellet.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.