Coordenades 343

Data de pujada 18 / d’octubre / 2018

-
-
296 m
220 m
0
1,5
3,0
6,0 km

Vista 238 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Navarcles, Catalunya (España)

Itinerari geològic circular per la rodalia de Navarcles, organitzat per l'Ajuntament d'aquesta vila i el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central. Es farà el recorregut guiat el diumenge 2 de desembre de 2018.
L'itinerari passa majoritàriament per materials geològics de l'Eocè marí dipositats fa a l'entorn de 40 milions d'anys en el mar que cobria l'actual Depressió Geològica de l'Ebre, que va des del País Basc a Osona. La barrera coral·lina que hi havia aquí s'ha transformat en roca calcària, els sediments sorrencs són ara pedra sorrenca i les argiles les trobem com a margues.
Part de l'itinerari és en terrenys al·luvials recents de la riba del Llobregat.
panoràmica

Vista del meandre

Des d'aquí es veu de cap a cap el meandre i la plana al·luvial de Sant Benet, el monestir és a l'extrem esquerre de la foto. Quan un riu fa una corba (meandre) la força del corrent és major a la riba externa, que es va erosionant, mentre que a la riba interna l'aigua té menys velocitat i diposita sediments, d'aquesta manera el meandre es fa cada cop més pronunciat.
panoràmica

Calcària coral·lina

Fa 40 milions d'anys aquí hi havia mar, i en aquest lloc concret hi havia un escull coral·lí. Era un mar tropical d'aigua clara, a més de 20ºC tot l'any. De les restes dels coralls es va formar la roca calcària que tenim aquí. Pel camí també trobem pedra sorrenca formada per la consolidació de sorra de platja, fàcil de reconèixer pels seus granets i el tacte aspre. L'alternança de pedra sorrenca i calcària es deu a que algunes vegades la sorra que les ones i corrents arrossegaven fins aquí enterraven els coralls, que morien; amb el temps l'escull es podia refer fins que una altra vinguda de sorra els tronava a cobrir: una catàstrofe ecològica totalment natural. Trobarem una zona de degotalls en que l'aigua va dipositant carbonat de calci sobre la roca formant travertí o pedra tosca.
panoràmica

El Sot Gran

En aquesta zona trobem grans blocs de pedra sorrenca (gres) escampats arreu, es tracta de roques caigudes d'un potent estrat que hi ha més amunt. Els blocs tenen en general formes arrodonides, fet que demostra que fa molt de temps que van caure, segurament milers d'anys. Algunes roques tenen forats arrodonits de mida diversa, es tracta de "tafoni", unes cavitats produïdes per l'erosió. El Sot Gran és la gran fondalada formada per un petit torrent de fort pendent que travessa un estrat de roca calcària resistent que per sota té un gran gruix de margues blaves més toves i fàcils d'erosionar. El resultat és una gran balma i una clotada ombrívola de gran interès botànic.
panoràmica

Fòssils

Pel camí podem veure fòssils diversos, però us demanem que no n'agafeu, ja que si tothom se n'emporta el resultat és un expoli complet. És millor fer fotos i deixar-los on són. Abunden especialment els nummulits, els eriçons de mar, petxines, cargols de mar...
font

Font dels Burjons

El camí de la font passa al per d'una llarga balma en la que podem veure una alternança d'estrats de diferent resistència a l'erosió: els de sorrenca són més durs i els margosos i argilosos més tous. Aquestes seqüències ens expliquen el que passava aquí quan això era el fons marí: èpoques d'arribada de sorra i temporades de sedimentació fangosa, en funció del clima i dels corrents marins.
Riu

Erosió fluvial

El Llobregat travessa un banc de roca calcària resistent, quan això passa es formen saltants i zones de ràpids, com en aquest cas. Quan el riu porta poca aigua bona part del cabal passa per la central elèctrica de Sant Benet i en aquest tram podem moure'ns per la llera i observar les curioses formes d'erosió fluvial: roca polida, canalitzacions, marmites arrodonides... I si el riu porta molta aigua es forma un rabeig impressionant.
Pont

Pont de Sant Benet

El camí fins el pont segueix entre el riu i els cingles de la riba externa del meandre. Sota la majoria de les balmes que trobem veiem les margues blaves poc resistents a l'erosió, formades a partir de sediments argilosos dipositats en un fons marí poc oxigenat. Per damunt sol haver-hi la calcària coral·lina que ja coneixem. Al pont de Sant Benet podem veure la resclosa que desvia part del cabal de riu cap a la central. L'itinerari segueix cap al centre de la vila i retorna al punt de sortida.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.