Descarrega

Distància

3,36 km

Desnivell positiu

43 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

43 m

Altitud màxima

291 m

Trailrank

44

Altitud mínima

249 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

277

Data de pujada

21 de febrer de 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
291 m
249 m
3,36 km

Vista 120 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Manresa, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DEL PUIGBERENGUER, TERME MUNICIPAL DE MANRESA, (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE LES TREMUGES DE LA GRAVERA, AL PUIGBERENGUER I A LA BARRIADA MIÓN / 17 DE FEBRER DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pels carrers de la ciutat de Manresa, pel Barri de Mión – Puigberenguer i per la Barriada Saldes, fonamentalment.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central. Tot i això hi ha un antecedent parcial a destacar de l´AVM (Anella Verda de Manresa) 2019.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió; com succeeix amb tot el terme municipal de la ciutat de Manresa.

Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem fonamentalment entre els materials continentals de la Formació Artés. Així, veurem un clar predomini dels materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant per tot arreu. Així, anirem trobant nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Molt sovint trobarem paleocanals, reblerts amb gresos i microconglomerats, entre els afloraments d´aquests materials. Tot i així, molt sovint no veurem els afloraments, ja que estarem circulant, en molts indrets per zones urbanitzades.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el dipòsits de vessant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament per sectors molt propers a la ciutat, al Nord de la mateixa, entorn del Puigberenguer a la Barriada de Mion – Puigberenguer. Alhora, aquest terme també es troba situat dintre de la subcomarca del Pla de Bages.

Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages. També cal dir que aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Cal recordar que aquest riu travessa part de la ciutat.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa, pels voltants del a mateixa ciutat, fonamentalment.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc i del Sistema Mediterrani, que veurem exclusivament sols a les parades centrals del recorregut d´aquest itinerari.

5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques).

6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses de Puigberenguer.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquests context, veurem el patrimoni relacionat amb els relleus de Montserrat i del Montcau.

8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

També farem esment del treball de la ICHN (1998), relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del carrer Alcalde Armengou de Manresa, als peus del Puigberenguer. Després, el recorregut continuarà pel carrer Montalegre i pel carrer Montseny. Tot seguit, el recorregut continuarà per la part alta de l´esmentat Puigberenguer. Després, baixant des del turó acabat d´esmentar, el recorregut seguirà per les immediacions del Camí de la Gravera, anant finalment cap al carrer Balsareny. Des d´aquí es retornarà fins a l´inici del recorregut, finalitzant aquest itinerari més u menys circular. Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-la-ciutat-demanresa-el-puigberenguer-per-la-barriada-mion-i-per-la-barriada-66343995

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 3´36 Km aproximadament, a través del qual es faran deu aturades. Aquest itinerari es mourà entre els 249 i els 291 metres. El lloc més baix serà a la cruïlla del Camí de la Gravera amb el Camí de Miralpeix, al final de l´Avinguda Tudela. I el punt més alt serà al Puigberenguer, pels voltants de la seva escola

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (també conegut com a full de Manresa).
______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Punt d'interès

P1 IMMEDIACIONS DE LES TREMUGES DE LA GRAVERA DE PUIGBERENGUER

PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LES TREMUGES DE LA GRAVERA DE PUIGBERENGUER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 270 metres. El recorregut d´aquest itinerari, el començarem al final del carrer Alcalde Armengou, prop de la cruïlla amb el carrer Balsareny, dintre del cas urbà de Manresa, a tocar amb el turó de Puigberenguer. Així, iniciarem de moment la pujada cap el turó, però avial trobarem el camí que baixa de la part alta i es dirigeix cap a les Tremuges de la Gravera, del carrer Montalegre. Per aquest indret farem la primera aturada, a uns 200 metres de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, en començar a pujar i després en baixar cap a les tremuges, hem trobat afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés (nivells de calcolutites i de gresos rogencs) recoberts pels materials detrítics de la terrassa alta del Cardener, la qual pertany al Pleistocè Inferior. En aquest trajecte, a més a més de veure els materials que acabem d´esmentar, també ens ha permès veure les tremuges de la gravera que va explotar aquesta terrassa fluvial, fins a quasi exhaurir-la. Pel que fa a les tremuges, es pot considerar que formen part del Patrimoni Miner de Manresa i del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIES 1 i 2.
Punt d'interès

P2 PART BAIXA DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER AL CARRER MONTALEGRE

PARADA 2 - CONDICIONAL. PART BAIXA DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER AL CARRER MONTALEGRE, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 274 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal fer un recorregut urbà de menys de dos-cents metres, per la qual cosa caldrà anar amb molta cura. Ara, després d´aquest recorregut, farem una aturada a aquest carrer. En aquest recorregut, ocasionalment entre les edificacions, hem trobat afloraments dels materials rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Així hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitat rogenca. Aquests materials són precisament els quins afloren a l´indret de l´aturada. Es troben a l´esquerra del carrer, anant cap al Nord i formen part de la base del turó de Puigberenguer. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Punt d'interès

P3 BAIXADA ORIENTAL DEL COL·LEGI PÚBLIC DEL PUIGBERENGUER, CAP A LA BARRIADA MION

PARADA 3. BAIXADA ORIENTAL DEL COL·LEGI PÚBLIC DEL PUIGBERENGUER, CAP A LA BARRIADA MION, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 289 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel Carrer Montalegre, anant cap al Nord, cap a la Barriada Mion. Més endavant, en arribar al Carrer Montseny, ens convindrà agafar-lo, per tal de pujar al turó del Puigberenguer per unes escales al final de la pujada. Després ens caldrà anar cap els sectors més inicials del Col·legi públic, iniciant la baixada per una rampa, tot fent una fillola. Ben aviat farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les parades anteriors. Tot i així, a la part alta, per on som ara, aquests materials es troben recoberts per la terrassa alta del Cardener, del Pleistocè Inferior. Tot i així, aquesta terrassa no es troba representada al mapa geològic. Precisament, ara a tocar de rampa de baixada, es fan palesos aquests materials, discordants amb els de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. FOTOGRAFIES 5 i 6. Per d´altra banda, des dels sectors més propers a l´indret per on fet aquesta aturada, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació, mirant cap al llevant i cap al NE, d´on ara som. Així, mirant cap al llevant, a l´extrem i una mica a l´esquerra de la fotografia, es poden veure els relleus arrodonits del Montseny (de la Serralada Prelitoral del Sistema Mediterrani). FOTOGRAFIA 7. Tanmateix, mirant lleugerament cap al NE, es pot veure el turó situat prop de Can Font, a la ciutat de Manresa. FOTOGRAFIA 8.
Punt d'interès

P4 SECTORS MÉS ORIENTALS I MERIDIONALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER,

PARADA 4. SECTORS MÉS ORIENTALS I MERIDIONALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 283 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà iniciar un recorregut per la part alta del turó. Així, primer ens caldrà anar cap als sectors més orientals i més meridionals alhora, del turó. Així, pels indrets més SE del turó, farem una aturada. La farem a 200 metres de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant restes dels afloraments de la Terrassa Alta del Cardener, la coneguda com a Terrassa de Puigberenguer; tot i que aquesta ha estat molt explotada i sota es veuen els materials rogencs de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Malgrat això, aquests materials de la terrassa, del Pleistocè Inferior, no es troben representats cartogràficament al Mapa Geològic. Des d´aquest indret, mirant cap al SE, es pot gaudir d´una bona visió del Montcau i de la Serra de l´Obac, integrants del que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIA 9. També, mirant cap al NE, però més a prop, es pot veure el relleu de l´anomenat Turó del Castell, situat dintre de la ciutat de Manresa, per on afloren els materials rogencs de la Formació Artés, que la vegetació no deixa veure. FOTOGRAFIA 10.
Punt d'interès

P5 VOLTANTS DELS SECTORS MÉS MERIDIONALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER

PARADA 5. VOLTANTS DELS SECTORS MÉS MERIDIONALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 277 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut per la part alta del turó del Puigberenguer. Així, ara anirem cap al sectors més meridionals, per tal de fer una parada a uns 0´4 Km de la anterior. En aquest recorregut, hem pogut observar els indrets per on es van situar les antigues explotacions de la grava de la terrassa alta del Cardener. Malgrat haver-se explotat intensament, encara es poden veure indrets amb restes de grava. Així, es pot veure com aquestes terrasses del Pleistocè Inferior són discordants amb els materials de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. FOTOGRAFIES 11 i 12. Per d´altra banda, mirant cap al SSE, es pot veure be la ciutat, amb la Seu de Manresa sobre el turó de Puigcardener, amb el Turó de Santa Caterina a la dreta i a l´altre cantó del riu; així com amb la Serra de Montlleó més enllà, entre altres relleus de la Depressió Geològica de l´Ebre. FOTOGRAFIA 13. Tanmateix, des d´aquest indret elevant, mirant cap al Sud, es pot gaudir d´una immillorable observació. Així, es veuen ve els relleus de Montserrat, integrants dels que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1984). FOTOGRAFIA 14.
Punt d'interès

P6 IMMEDIACIONS DELS SECTORS MÉS OCCIDENTALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER

PARADA 6. SECTORS MÉS OCCIDENTALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 288 metres. Ara, després de realitzar la parada anterior, ens cal efectuar un nou desplaçament per la part alta del turó de Puigberenguer. Així, ara ens situarem als indrets més occidentals del turó, per on farem una aturada. Aquesta l´efectuarem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem pogut anar veient més amplament la zona explotada per extreure la grava de la terrassa alta del Cardener. Sota dels materials detrítics de la terrassa, es fan evidents els materials rogencs continentals de la Formació Artés de l´Eocè Superior. Tot i així, els materials remoguts per l´antiga explotació son força evidents. FOTOGRAFIA 15. Per d´altra banda, sota d´on estem ara, es veuen els materials rogencs de la Formació Artés, aflorant per tot arreu, especialment per sota d´on ara som, sobre la terrassa alta del Cardener. FOTOGRAFIA 16. També, des d´aquest lloc on ara som, irat cap a ponent, es poden veure els típics relieves en cuesta dels sectors occidentals del Bages, dels voltants del Cogulló de la Torre, prop de Castellfollit del Boix i de Rajadell. Tanmateix, mirant cap a l´ONO es poden veure els relleus dels voltants de Collbaix, similars als anteriors. En tots aquests indrets afloren els materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 17 i 18.
Punt d'interès

P7 SECTORS MÉS SEPTENTRIONALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER, IMMEDIACIONS DEL CAMP DE FUTBOL

PARADA 7. SECTORS MÉS SEPTENTRIONALS DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER, IMMEDIACIONS DEL CAMP DE FUTBOL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 281 metres. Finalment, ara després de fer diverses aturades per la part més alta del turó de Puigberenguer, ens caldrà fer un darrer desplaçament, anant ara cap al Nord, cap a l´indret on es troben les instal·lacions esportives (fonamentalment el Camp de Futbol del barri, del C.F Pirenaica). Prop d´aquestes instal·lacions, per sobre de la barriada Mion, farem una aturada. La farem a uns dos-cents metres de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, també hem vist restes de les antigues explotacions de la grava de la terrassa alta del Cardener. Tanmateix, hem trobat per arreu, restes d´aquesta terrassa. Malgrat això, no es troba representada al Mapa Geològic de l´ICGC. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es poden veure a l´extrem septentrional els relleus pirinencs de la Serra del Port de Compte, del Mantell del Cadí – Port del Compte. FOTOGRAFIA 19. També mirant cap al NE, es pot veure molt be el runam del Cogulló, de l´explotació de potasses d´ICL a Sallent., així com diversos relleus de la Depressió Geològica de l´Ebre al Bages. FOTOGRAFIA 20.
Punt d'interès

P8 MIRADOR DEL CARRER DE MADRID. BARRIADA DE MION - PUIGBERENGUER

PARADA 8 - CONDICIONAL. CARRER DE MADRID. BARRIADA DE MION - PUIGBERENGUER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 263 metres. Ara, després de fer la darrera de les cinc aturades que hem fet per la part alta del turó de Puigberenguer, ens cal baixar cap a la barriada de Mion – Puigberenguer, concretament ho farem pel carrer de la Gravera. Després, en arribar a la part baixa, ens caldrà anar cap al carrer Rajadell, per tal d´anar cap al Carrer de Madrid. Aquí, farem una aturada, a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem vist afloraments ocasionals dels materials continentals de la Formació Artés; així hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats vermelles. Aquests materials, que hem pogut veure ocasionalment entre les cases pertanyen a l´Eocè Superior. Des d´aquest indret, on hi ha un mirador natural molt interessant, es poden veure els relleus del Collbaix, situats per sobre de Sant Joan de Vilatorrada. També es pot observar el Turó de la Mostela, així com els relleus dels voltants de Fonollosa i d´Aguilar de Segarra. FOTOGRAFIES 21i 22.
Punt d'interès

P9 BASE DEL PUIGBERENGUER, CORRIOL DE LA BARRIADA MION CAP EL CARRER BALSARENY

PARADA 9. BASE DEL TURÓ DE PUIGBERENGUER, CORRIOL DE LA BARRIADA MION CAP EL CARRER BALSARENY, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 267 metres. Ara després de fer la fillola que ens ha dut cap al Carrer Rajadell i cap al Carrer de Madrid, ens cal tornar cap al Camí de la Gravera. Des d´aquí, ens caldrà continuar el recorregut per un corriol que condueix cap a l´extrem del Carrer Balsareny. Des d´aquí, retrocedirem momentàniament cap al Camí de la Gravera, per un altre corriol més alt i més gran. Aquí farem una aturada, a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant molts murs de pedra seca construïts amb fragments dels gresos dels afloraments dels materials de la Formació Artés. Tanmateix, hem trobat un aflorament d´aquests gresos al corriol més baix, prop d´una casa. FOTOGRAFIA 23. Després, més amunt, des del camí de dalt, podem veure els afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Aquests materials es situen per sota de les graves de la terrassa alta del Cardener (per on hem caminat abans, entre la PARADA 5 i la PARADA 6). El contacte entre aquests materials de l´Eocè Superior i del pleistocè Inferior es discordant. FOTOGRAFIA 24.
Punt d'interès

P10 CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LA GRAVERA I DEL CAMÍ DE MIRALPEIX. FINAL DE L´ANINGUDA TUDELA

PARADA 10. CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LA GRAVERA I DEL CAMÍ DE MIRALPEIX. FINAL DE L´ANINGUDA TUDELA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 249 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un nou recorregut, anant de nou cap al Camí de la Gravera. En trobar-lo, ens caldrà anar cap a l´Avinguda de Tudela. En arribar a la cruïlla d´on surt el camí de Miralpeix, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta parada la farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. També podíem arribar fins aquí, després de seguir el recorregut pel Carrer Balsareny, fins a trobar el Carrer Solsona, baixant després cap a l´Avinguda Tudela, arribant així a les immediacions de la cruïlla de la parada. En aquest recorregut, pràcticament no hem trobat cap aflorament, en discórrer el recorregut per carrers i zones urbanitzades. Tot i així, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa palès un aflorament dels materials rogencs de la Formació Artés. Així es veuen nivells de calcolutites i de gresos vermells. Aquests darrers formen part d´un paleocanal. Tots aquests materials pertanyen a l´Eocè Superior. FOTOGRAFIES 25 i 26. ____________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Després de fer l´aturada anterior, sols ens caldrà fer un darrer recorregut d´uns tres tres-cents metres pels carrers de la Barriada Saldes, de Manresa. Així, transitarem pel Carrer Solsona i després pel carrer Balsareny, arribant finalment al Carrer Alcalde Armengou. Així, arribarem a l´indret on hem començat el recorregut de l´itinerari. Així, haurem finalitzat el recorregut d´aquest itinerari circular a mateix indret on l´hem iniciat. En aquest darrer tram, que efectuarem íntegrament per diferents carrers de Manresa, no trobàrem cap aflorament dels materials geològics, en trobar-se tot construït. Tot i així, prop i per sobre del recorregut, es fan palesos els materials rogencs de la Formació Artés, situats per sota de la terrada alta del Cardener. Tot això al turó de Puigberenguer, al Nord d´on ara som.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.