Coordenades 536

Data de pujada 28 d’abril de 2021

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
488 m
324 m
0
2,3
4,7
9,34 km

Vista 188 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Avinyó, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME D´AVINYÓ, COMARCA DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL PONT VELL, A LA TORRE DELS SOLTATS, A L¨OLIVA, A LES IMMEDIACIONS DE LA VALL I DE LA POSA, I DE NOU AL PONT VELL. RECORREGUT PEL CAMÍ RAMADER / 20 D´ABRIL DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Josep GIRABAL GUITART i Josep HIDALGO CAÑERO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.

Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.

També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages; concretament pel terme municipal d´Avinyó Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors centrals de la comarca abans esmentada.

Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central, Efectivament, el terme municipal d´Avinyó es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gabarresa i del seu afluent la Riera de Relat. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera de les dues rieres esmentades, es afluent.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament dels relleus de Montserrat i dels del Montcau – Serra d´Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

5.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços; així veurem el Balç de la Creu i el Balç de la Vall.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent bibliogràfic nostre, concretament MAT-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017) relatiu a un recorregut parcialment coincident. Tret d´aquest no coneixem cap altre antecedent relatiu als itineraris que puguin existir per aquests indrets.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del poble de d´Avinyó, concretament al Pont Vell, per on es farà la primera aturada. Tot seguit es pujarà cap el Balç de la Creu, per tal d´anar després cap a la Torre dels Soldats, cap el Camí Ramader Central i cap a l´Oliva. Fins aquest indret, el recorregut ha anat cap al Nord.

Després, es girarà cap a llevant i després cap el Sud. Així, s´anirà cap a la part alta del Balç de la Vall i cap a les proximitats de la Posa. Tot seguit, el recorregut girarà cap a ponent, per tal de retornar al Balç de la Creu i després al Pont Vell, finalitzant aquí aquest recorregut circular, al mateix indret on s´ha començat.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-avinyo-pont-vell-balc-de-l-creu-torre-dels-soldats-cami-ramader-balc-de-la-v-71708976

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´34 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 324 metres, per les immediacions del Pont Vell d´Avinyó. A partir d´aquí, començarà a pujar contínuament, llevat d´algunes fluctuacions petites. Així, s´arribarà a una alçada de 488 metres, per les immediacions de l´Oliva. A partir d´aquí, després de planejar una bona estona, es començarà a baixar contínuament, amb diverses oscil·lacions, fins retornar a l´alçada inicial, després de completar el recorregut circular, en arribar de nou al Pont Vell.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada). Així, el recorregut de l´itinerari, amb les catorze aturades que correlativament es faran, serà el següent.



_______________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). Trajectes pels sectors orientals d´Avinyó: Riera del Relat, Riera de la Gavarressa i Pont Vell. Revista Xaragall, nº 4, Quarta Sèrie. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 EL PONT VELL D´AVINÓ SOBRE LA RIERA DE RELAT, CAMÍ RAMADER CENTRAL

PARADA 1. EL PONT VELL D´AVINÓ SOBRE LA RIERA DE RELAT, CAMÍ RAMADER CENTRAL, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 326 m. El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem per les immediacions del Pont Vell d´Avinyó. Precisament, la primera parada del recorregut la farem al costat del pont sobre la Riera de Relat. Cal dir que es tracta d´un pont de tres arcades, construït amb blocs procedents dels afloraments propers de gresos de la Formació Artés. Es tracta d´un pont medieval, que va ser destruït per un terratrèmol al segle XV. Posteriorment, donada la seva importància dintre del camí ramader, va ser reconstruït ràpidament. FOTOGRAFIES 1 i 2. Per sota del pont discorre la Riera de Relat, que prop d´on som, te el seu aiguabarreig amb la Riera Gavarrera. La primera procedeix de Sant Feliu Sasserra, on neix la riera, pro de Vilaclara. La segona, procedeix de les immediacions d´Alpens. Aquest indret es troba al bell mig dels afloraments dels materials de la Formació Artés, a la comarca del Bages. En efecte, per arreu es fan palesos els nivells de calcolutites i de Gresos de tonalitats rogenques, d´origen continental, eminentment fluvial, Aquests materials pertanyen a l´Eocè Superior.
Punt d'interès

P2 EL BALÇ DE LA CREU, CAMÍ RAMADER, CENTRAL, TRAM DEL PONT VELL A LA TORRE DELS SOLDATS

PARADA 2. EL BALÇ DE LA CREU, CAMÍ RAMADER, CENTRAL, TRAM DEL PONT VELL A LA TORRE DELS SOLDATS, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 347 m. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara, seguint el Camí Ramader Central, començarem a pujar, per tal d´aproximar-nos a la Torre dels Soldats. Ara, en aquest trajecte ens hem anat situant per sobre del Balç de la Creu. Així, ara farem una aturada a uns 350 metres de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Superior, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, en aquest trajecte hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos rogencs d´origen fluvial. Aquests materials continentals son els quins apareixen a la bora del camí, on ara som. FOTOGRAFIES 3 i 4. En aquest indret, mirant cap al Sud, es pot gaudir d´una bona visió del Balç de la Creu (sobre el qual estem ara situats, molt prop d´un cartell indicador de l´esmentat balç) i també del meandre que descriu la Riera Gavarresa, al nostres peus. FOTOGRAFIES 5 i 6.
Punt d'interès

P3 CAPCELERA DELS BARRANCS DELS SOLEILS DE LA POSA, CAMÍ DEL PONT VELL A LA TORRE DELS SOLDATS

PARADA 3. CAPCELERA DELS BARRANCS DELS SOLEILS DE LA POSA, CAMÍ DEL PONT VELL A LA TORRE DELS SOLDATS, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 436 m. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara, ens caldrà passar pel bell mig d´unes instal·lacions agropecuàries que creua el Camí Ramader. Així ens caldrà obrir i tancar dues portes (la d´entrada i la de sortida d´aquestes instal·lacions). Poc després de la sortida farem una aurada, per on la direcció del camí canvia momentània i ostensiblement de direcció, passant de tenir sentit Nord a anar cap a l´Est. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 1´2 Km més. En aquest trajecte, en passar per les instal·lacions agropecuàries, hem trobat uns afloraments de materials lacustres de la Formació Artés, Així hem trobat ara nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques, dels trams lacustres de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 7 i 8. Per d´altra banda, en aquest trajecte, a diferents trams del mateix, s´ha fet palès un moviment de vessants, conseqüència de fenòmens de solifluxió. Així, hem anat trobant els arbres amb una clara inclinació. Inclús, prop de la parada n´hi ha un de tombat. FOTOGRAFIES 9 i 10.
Punt d'interès

P4 LA TORRE DELS SOLDATS, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ RAMADER CENTRAL

PARADA 4. LA TORRE DELS SOLDATS, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ RAMADER CENTRAL, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 464 m. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. En aquest tram del recorregut ens anirem apropant cada vegada més a la Torre dels Soldats, seguint pel Camí Ramader Central. Quasi en arribar, en caldrà fer una fillola, per tal d´arribar directament a l´indret de la parada. Així, ara haurem fet un recorregut d´uns 0´7 Km, des de la parada anterior, per tal d´arribar fins aquí. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem anat veient anteriorment: els materials rogencs continentals, d´origen lacustre. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitat rogenca. Tanmateix hem trobat paleocanals reblerts amb gresos. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés i son de l´Eocè Superior. A l´indret de la parada, hi ha la denominada Torre dels Soldats. Es tracta d´una construcció militar dedicada a la telegrafia òptica, Connectava amb les torres de funcions similars d´Artés i de Sant Feliu Sasserra. Va ésser construïda a l´any 1851 per l´exercit lliberal, el qual lluitava contra els carlins a la Segona Guerra Carlina. Per a la seva construcció es van emprar carreus i blocs, procedents dels afloraments propers dels paleocanals de la Formació Artés. Va ésser restaurada al 2013. FOTOGRAFIES 11 i 12. Com és natural, des de la part alta de la torre (a la qual ara es pot accedir fàcilment), es pot gaudir d´un bon lloc d´observació, en gairebé tots els sentits. Així, mirant cap el Sud i cap al SE, es veuen be els relleus dels indrets situats al en torn a Avinyò i també els de la Serra de l´Obac i del Montcau. FOTOGRAFIES 13 i 14.
Punt d'interès

P5 CAMÍ RAMADER CENTRAL, TRAM DE LA TORRE DELS SOLDATS A L´OLIVA

PARADA 5. CAMÍ RAMADER CENTRAL, TRAM DE LA TORRE DELS SOLDATS A L´OLIVA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 479 m. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Ara, poc després de desfer la fillola que ens ha dut cap a la Torre dels Soldats, ens caldrà continuar el recorregut cap al Nord, cap a l´Oliva. Però ara, ho farem pel tram reconstruïts del Camí Ramader Central . Seguint aquest camí, més endavant farem una aturada. La farem a uns 0´8 Km de la parada anterior, tot i que aquesta aturada la podríem fer a qualsevol altre indret. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials continentals, eminentment d´origen fluvial, els quals pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè Superior per aquests indrets. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitat rogenca. Ocasionalment hem trobat paleocanals reblerts amb gresos. Precisament, a la construcció dels marges del camí ramader, i també a les barraques de vinya properes al camí, s´han emprats els gresos procedents d´aquests paleocanals. FOTOGRAFIES 15 i 16. Per d´altra banda, en aquest tram del Camí Ramader Central, hem vist que en alguns llocs discorre sobre els afloraments dels gresos de la Formació Artés. Així ara, a l´indret de la parada es fan palesos uns gresos molt diaclasats, que corresponen a la alta d´un dels paleocanals. FOTOGRAFIES 17 i 18
Punt d'interès

P6 IMMEDIACIONS DE L¨OLIVA, CAMÏ RAMADER CENTRAL, CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE RELAT A LA VALL

PARADA 6. IMMEDIACIONS DE L¨OLIVA, CAMÏ RAMADER CENTRAL, CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE RELAT A LA VALL, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 470 m. Després de fer la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut, anant cap al Nord. Ben aviat arribarem a les immediacions de l´Oliva, per on farem una aturada, molt prop de la cruïlla del Camí Ramader Central amb el camí de Relat a la Vall, passant per l´Oliva. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut aproximat de 0´8 Km. En aquest tram, hem continuat caminant pel Camí Ramader Central, que hem abandonat en arribar prop de l´Oliva. Hem anat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés. Així hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Tot i que ara aquests materials tenen també tints de tonalitats brunes. Efectivament, hem arribat a una zona on els aports pirinencs es van alternant amb els procedents dels Catalànids. De fet hi ha una zona de canvi lateral dels materials de la Formació Artés als de la Formació Solsona (amb materials procedents dels Pirineus), amb una clara preponderància de la primera. Per d´altra banda, des de l´indret elevat on ara som, mirant cap al Nord, es pot fer una observació llunyana dels Pirineus, al darrera de Sant Feliu Sasserra. També, mirant cap a l´Oest es pot veure l´indret on es troba Santa Eugènia de Relat. De fet ara estem a l´extrem de l´antic terme de Relat, de l´actual terme d´Avinyó. FOTOGRAFIES 19 i 20.
Punt d'interès

P7 CAMÍ DE L´OLIVA A LA POSA, CORRIOL DE LA FRONTISSA DEL BALÇ DE LA VALL

PARADA 7. CAMÍ DE L´OLIVA A LA POSA, CORRIOL DE LA FRONTISSA DEL BALÇ DE LA VALL, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 443 m. Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà anar cap a llevant, abandonant el Camí Ramader Central, que hem anat seguint gairebé des de l´inici del recorregut de l´itinerari. Ara, ens caldrà seguir el trajecte pel camí de l´Oliva a la Vall i a la Posa. Més endavant, deixarem per la nostra esquerra el camí de la Vall i continuarem cap a la Posa. Tot i així, farem una fillola,, per tal d´acostar-nos a la vorera del Balç de la Vall, per on farem l´aturada. Aquesta aturada la farem, amb molta cura a l´esmentada vorera, a la frontissa del balç. Així, haurem recorregut quasi 1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut. hem anat trobant afloraments dels materials continentals d´origen fluvial, els quals pertanyen a la Formació Artés, que per aquests indrets pertany a l´eocè Superior. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos. Aquests materials, generalment tenen tonalitats rogenques. En aquest recorregut, en arribar a la cruïlla del camí que anem seguint, amb el camí procedent de la Riera de Relat (de les immediacions de Santa Eugènia de Relat i que es dirigeix cap a la Vall), mirant cap al Nord, hem pogut gaudir de l´observació llunyana del relleus pirinencs; tot i que els dies clars és més bona la visió. FOROGRAFIES 21 i 22 Més endavant, en aquest recorregut que ara és de baixada, poc abans d´arribar a la cruïlla d´on surten els camins cap a la Vall i cap a la Posa, mirant cap al Sud, hem pogut veure els relleus de Montserrat i de la Serra de l´Obac i del Montcau. També s´ha fet palès el perfil del “relieve en cuesta” de Fusimanya. FOTOGRAFIES 23 24. Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, ens hem situat sobre la vorera, sobre la frontissa del Balç de la Vall. Des d´aquest indret, hem pogut observar la geomorfologia espectacular d´aquest balç, un dels més grans del terme actual d´Avinyó (i de l´antic terme de Relat). També, en observar el balç, hem pogut veure un bon tall dels materials continentals de la Formació Artés, amb trams fluvials (de tonalitats rogenques) i trams lacustres (de tonalitats grisenques). FOTOGRAFIES25 i 26
Punt d'interès

P8 ESGRAÓ DEL TORRENT DEL PLA DE L´OLIVA, CAMÍ DE L´OLIVA I DE RELAT A LA POSA

PARADA 8. ESGRAÓ DEL TORRENT DEL PLA DE L´OLIVA, CAMÍ DE L´OLIVA I DE RELAT A LA POSA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 400 m. Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà anar primer cap al Sud i posteriorment, després de fer un gir de noranta grau, cap a ponent. En aquest tram anirem baixant quasi contínuament, fins a l´indret de l´aturada. Més endavant, en sobrepassar el Torrent del Pla de l´Oliva, farem una aturada, al costat occidental d´aquest torrent. Així, des de la parada anterior, hem efectuat un recorregut proper als 1´1 Km, per tal d´arribar fins aquest indret on ara som. Em aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials continentals, d´origen fluvial, Aquests materials pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè Continental. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats roig – brunes. Cal dir que els típics materials rogencs de la formació abans esmentada, a més a més dels sediments procedents dels Catalànids, també els hi arriben sediments procedents dels Sistema Pirinenc, la qual cosa suposa que es tracta d´una zona de trànsit amb la Formació Solsona; tot i això predominen els materials rogencs. FOTOGRAFIES 27 i 28. Per d´altra banda, en aquest trajecte, ens hem apropat molt a la part baixa del Balç de la Vall. Així, prop de l´indret on el camí varia la seva trajectòria (passant de sentit Sud a tenir sentit Oest). Podem anar cap a l´esquerra del recorregut i podem fer una bona observació de la part més baixa del balç abans esmentat. També podem observar el Balç Oriental de la Vall. FOTOGRAFIES 29 i 30. Per d´altra banda, en aquest trajecte, després de fer la corba a la que ens hem referit al paràgraf anterior (on el trajecte passa de sentit Sud a sentit Oest), començarem a trobar afloraments dels trams lacustres de la Formació Artés, així trobarem calcolutites i gresos de tonalitats grisenques. També trobarem un nivell carbonatat, sobre el qual discorre el camí que anem seguint, fins arribar al Torrent del Pla d´Oliva. Aquí, les aigües del torrent, han de saltar el tram de materials carbonatats, originant-se un salt i un gorg en fer el salt. FOTOGRAFIES 31 i 32.
Punt d'interès

P9 CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE L¨OLIVA I DEL RELAT A LA POSA

PARADA 9. CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE L¨OLIVA I DEL RELAT A LA POSA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 369 m. Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari. Així, després d´una lleu pujada a l´inici del recorregut, continuarem baixant fins arribar a la cruïlla amb el camí procedent de la Posa i que es dirigeix cap al Pont Vell d´Avinyó. En trobar-lo, ens caldrà seguir per ell. Poc després farem una aturada a uns 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, després de trobar afloraments grisencs dels materials lacustres de la Formació Artés. hem tornat a trobar afloraments dels materials fluvials de l´esmentada formació. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos rogencs. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. FOTOGRAFIES 33 i 34.
Punt d'interès

P10 CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, IMMEDIACIONS DELS TORRENTS DEL SOLELL DE LA POSA

PARADA 9. CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, IMMEDIACIONS DELS TORRENTS DEL SOLELL DE LA POSA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 357 m. Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari., dirigint-nos cap a ponent, cap al Pont Vell d´Avinyó. Ara, més endavant, en sobrepassar els torrents que baixen cap a la Gavarresa, des del Solell de la Posa, farem una aturada. La farem a uns 1´4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut hem anat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés. En aquest trajecte, aquests materials tenen origen fluvial i presenten coloracions rogenques. Així hem anat trobant nivells de calcolutites i també de gresos. De vegades hem trobat paleocanals, farcits eminentment amb gresos. Així, en arribar, poc després de la parada anterior, al trencall del Serrat, hem vist afloraments massius de calcolutites. Tot i això, a l´indret de l´aturada hem trobat un aflorament massiu de gresos. FOTOGRAFIES 35 i 36.
Punt d'interès

P11 CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, IMMEDIACIONS DE LA BASSA DE LA FINCA AGROPECUÀRIA

PARADA 10. CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, IMMEDIACIONS DE LA BASSA DE LA FINCA AGROPECUÀRIA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 346 m. Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari, dirigint-nos cap a ponent, cap al Pont Vell d´Avinyó. Ara, més endavant, en arribar a les immediacions de la bassa de la finca agropecuària farem una aturada, a 0´7 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals fluvials de la Formació Artés. Així hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Ocasionalment, hem trobat nivell lacustres de poca potència. Fins i tot, prop de la cruïlla del camí procedent del tint, hem trobat petits nivells amb guix secundari. Ara, a l´indret de l´aturada, es fa ben palès un interessant tall dels nivells de la Formació Artés. A la part baixa es veuen un nivells continentals fluvials, amb calcolutites i gresos de tonalitat rogenca. Sobre, es veu un nivell, de poca potència, d´origen fluvial, amb calcolutites de tonalitats grisenques. I sobre d´aquests materials de l´Eocè Superior, es fa ben palesa un terrassa fluvial de la Gavarresa, de l´Holocè. FOTOGRAFIES 37 i 38. Per d´altra banda, en aquest trajecte, mirant cap al Sud, hem pogut gaudir de l´observació del Balç de la Carena de Roca Argena. També hem pogut veure el petit balç de la Gavarresa al camí cap a Cal Toni Mas. I tanmateix, podem fer una bona observació dels terrenys de conreu de la Gavarresa, aigües amunt del Tint.
Punt d'interès

P12 CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, OBSERVACIÓ DEL VALL DEL BALÇ DE LA CREU I DE LA COROMINA

PARADA 12.CAMÍ DE LA POSA AL PONT VELL, OBSERVACIÓ DEL VALL DEL BAÇ DE LA CREU I DE LA COROMINA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 337 m. Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari, dirigint-nos cap a ponent, cap al Pont Vell d´Avinyó. Ara, més endavant, a uns 0´3 Km de la parada anterior, en farem una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs continentals, d´origen lacustre, dels quals n´hem fet esment a les parades anteriors. Aquests materials son els quins afloren a l´indret de l´aturada. Ara des d´aquest lloc, es pot fer una bona observació dels terrenys industrials i de conreu situats a la coromina, al bell mig del meandre de la Gavarresa. També, es pot veure be el Balç de la Carena de Roca Argena, amb els afloraments dels materials continentals rogencs d´origen fluvial (de tons rogencs) i del d´origen lacustre (grisencs), tots ells de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 39 i 40. Des d´aquest indret, també es pot fer una bona observació del Balç de la Creu, sobre del qual estem situats, per on afloren els materials continentals d´origen fluvial de la Formació Artés, de tonalitats rogenques. FOTOGRAFIES 41 i 42 _____________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Tot i així, ens caldrà fer un recorregut, d´un 0´5 Km, per tal de tornar a l´indret on hem iniciat el recorregut de l´itinerari. Ara tornarem a veure els materials que hem vist a l´inici de l´itinerari

1 comentari

  • Foto de dani-daniel

    dani-daniel 5 de juny 2021

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Sin duda, la mejor ruta que he hecho hasta la fecha, había una zona que sencillamente era mágica, la recomiendo y que vengáis conmigo a hacerla

Si vols, pots o aquesta ruta.