-
-
404 m
326 m
8,8 km
Vista 67 vegades, descarregada 5 vegades
a prop de Avinyó, Catalunya (España)
Distància
8,8 kmDesnivell positiu
227 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
227 mAltitud màxima
404 mTrailrank
54Altitud mínima
326 mTipus de ruta
CircularCoordenades
470Data de pujada
15 de maig de 2022rocpetrus Tots els drets reservats
Filtres Avançats
Filtra per mes o data de gravació. Troba rutes només de persones a qui segueixes.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME D´AVINYÓ, RECORREGUT PER LA VALL DE LA GAVARRESA COMARCA DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL TINT A LA POSA, A LES TINES DE LA POSA, A CAL TONI MAS I DE NOU A LES IMMEDIACIONS DEL TINT / 05 DE JUNY DEL 2022
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Josep GIRABAL GUITART i Josep HIDALGO CAÑERO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.
Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals, reblerts amb materials detrítics (gresos conglomerats). També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.
Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.
També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages; concretament pel terme municipal d´Avinyó Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors centrals de la comarca abans esmentada. Tot i així, en alguns dels trams del recorregut de l´itinerari, aquest discorrerà molt prop del terme de Santa Maria d´Oló, de la comarca del Moianès (tot i que amb anterioritat, va pertànyer temporalment a la comarca del Bages, conjuntament amb altres municipis del Moianès)
Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central, Efectivament, el terme municipal d´Avinyó es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc. Tanmateix, el veí terme de Santa Maria d´Oló, també es situa dintre del Geoparc, ja que els termes abans bagencs i ara del Moianès, han estat membres del Geoparc, des del començament de posta en marxa d´aquest.
També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gavarresa. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera aquesta riera es afluent.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés.
3.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.
4.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.
5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços; així veurem el Balç de la Creu i el Balç de la Vall.
6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Hi ha uns antecedents bibliogràfics nostres, concretament: MATA – PERELLÓ, GIRABAL GUITART i HIDALGO CAÑERO (2021A i 2021B), i MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017) coincidents parcialment en alguns trams, especialment en el segon recorregut, del qual, el que ara presentem, és una lleugera modificació, especialment pel que fa als indrets de començament i finalització del recorregut de l´itinerari.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels antecedents mineralògics, corresponents als indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del poble de d´Avinyó, concretament a tocar del Tint, situat prop de l´actual Polígon Industrial de les Malloles, per on es farà la primera aturada. Tot seguit es pujarà cap a prop de l´extrem oriental el Balç de la Creu, per tal d´anar després cap a la Posa, fent un recorregut de SW a NE.
Després, es girarà cap al Sud, travessant la Riera de la Gavarresa, per tal d´anar cap a les Tines de la Posa i posteriorment cap a les immediacions de Cal Toni Mas. Finalment, després de creuar de nou la Riera de Gavarresa, el recorregut retornarà cap al Tint, per on finalitzarà. Així, en la major part d´aquest darrer tram, el recorregut ha estat de NE a SW, fonamentalment.
Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-voltants-de-la-riera-gavarrera-a-avinyo-pel-tint-la-posa-i-les-tines-de-la-102789327
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´97 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades.
El recorregut començarà a una alçada de 321 metres, per les immediacions del Tint. A partir d´aquí, començarà a pujar contínuament, llevat d´algunes fluctuacions petites. Així, s´arribarà a una alçada de 379 metres, camí de la Posa. A partir d´aquí, el recorregut tindrà diverses oscil·lacions, entre els 345 i els 395 metres. Finalment, anirà baixant, fins a l´alçada inicial, en tornar de nou a l´indret de l´inici del recorregut, al Tint. ESQUEMES 3, 4 i 5.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 331 (o de Puig-reig).
Així, el recorregut de l´itinerari, amb les dotze aturades que correlativament es faran, serà el següent.
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; GIRABAL GUITART, J. i HIDALGO CAÑERO, J. (2021A).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pel terme d´Avinyó, comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central). Des del Pont Vell, a la Torre dels Soltats, a l´Oliva, a les immediacions de la Vall i de la Posa, i de nou al Pont Vell. Recorregut pel Camí Ramader. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; GIRABAL GUITART, J. i HIDALGO CAÑERO, J. (2021B).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pel terme d´Avinyó, comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central). des del Tint a la Posa, a les Tines de la Posa, a Cal Toni Mas i de nou a la Posa. recorregut per la Vall de la Gavarresa . Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). Trajectes pels sectors orientals d´Avinyó: Riera del Relat, Riera de la Gavarressa i Pont Vell. Revista Xaragall, nº 4, Quarta Sèrie. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Josep GIRABAL GUITART i Josep HIDALGO CAÑERO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.
Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals, reblerts amb materials detrítics (gresos conglomerats). També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.
Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.
També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages; concretament pel terme municipal d´Avinyó Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors centrals de la comarca abans esmentada. Tot i així, en alguns dels trams del recorregut de l´itinerari, aquest discorrerà molt prop del terme de Santa Maria d´Oló, de la comarca del Moianès (tot i que amb anterioritat, va pertànyer temporalment a la comarca del Bages, conjuntament amb altres municipis del Moianès)
Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central, Efectivament, el terme municipal d´Avinyó es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc. Tanmateix, el veí terme de Santa Maria d´Oló, també es situa dintre del Geoparc, ja que els termes abans bagencs i ara del Moianès, han estat membres del Geoparc, des del començament de posta en marxa d´aquest.
També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gavarresa. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera aquesta riera es afluent.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés.
3.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.
4.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.
5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços; així veurem el Balç de la Creu i el Balç de la Vall.
6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Hi ha uns antecedents bibliogràfics nostres, concretament: MATA – PERELLÓ, GIRABAL GUITART i HIDALGO CAÑERO (2021A i 2021B), i MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017) coincidents parcialment en alguns trams, especialment en el segon recorregut, del qual, el que ara presentem, és una lleugera modificació, especialment pel que fa als indrets de començament i finalització del recorregut de l´itinerari.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels antecedents mineralògics, corresponents als indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del poble de d´Avinyó, concretament a tocar del Tint, situat prop de l´actual Polígon Industrial de les Malloles, per on es farà la primera aturada. Tot seguit es pujarà cap a prop de l´extrem oriental el Balç de la Creu, per tal d´anar després cap a la Posa, fent un recorregut de SW a NE.
Després, es girarà cap al Sud, travessant la Riera de la Gavarresa, per tal d´anar cap a les Tines de la Posa i posteriorment cap a les immediacions de Cal Toni Mas. Finalment, després de creuar de nou la Riera de Gavarresa, el recorregut retornarà cap al Tint, per on finalitzarà. Així, en la major part d´aquest darrer tram, el recorregut ha estat de NE a SW, fonamentalment.
Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-voltants-de-la-riera-gavarrera-a-avinyo-pel-tint-la-posa-i-les-tines-de-la-102789327
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´97 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades.
El recorregut començarà a una alçada de 321 metres, per les immediacions del Tint. A partir d´aquí, començarà a pujar contínuament, llevat d´algunes fluctuacions petites. Així, s´arribarà a una alçada de 379 metres, camí de la Posa. A partir d´aquí, el recorregut tindrà diverses oscil·lacions, entre els 345 i els 395 metres. Finalment, anirà baixant, fins a l´alçada inicial, en tornar de nou a l´indret de l´inici del recorregut, al Tint. ESQUEMES 3, 4 i 5.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 331 (o de Puig-reig).
Així, el recorregut de l´itinerari, amb les dotze aturades que correlativament es faran, serà el següent.
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; GIRABAL GUITART, J. i HIDALGO CAÑERO, J. (2021A).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pel terme d´Avinyó, comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central). Des del Pont Vell, a la Torre dels Soltats, a l´Oliva, a les immediacions de la Vall i de la Posa, i de nou al Pont Vell. Recorregut pel Camí Ramader. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; GIRABAL GUITART, J. i HIDALGO CAÑERO, J. (2021B).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pel terme d´Avinyó, comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central). des del Tint a la Posa, a les Tines de la Posa, a Cal Toni Mas i de nou a la Posa. recorregut per la Vall de la Gavarresa . Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). Trajectes pels sectors orientals d´Avinyó: Riera del Relat, Riera de la Gavarressa i Pont Vell. Revista Xaragall, nº 4, Quarta Sèrie. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL TINT, CAMI CAP AL PLA DE LA FERRERIA I CAP CAL TONI MAS, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 331 m.
El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem per les immediacions del Polígon Industrial de les Malloles. Després, ens cal agafar el camí que es va dirigint cap el Tint i posteriorment cap a Cal Toni Mas. A 550 metres de l´inici, farem la primera aturada, aproximadament.
Aquest recorregut l´hem efectuat per la vall de la Gavarresa, entre afloraments dels materials detrítics de l´Holocè, els qual es troben parcialment construïts. Alhora, fora del Polígon Industrial, es troben conreats, per on som en aquests moments.
En aquest trajecte d´aproximació, cap a la primera aturada, a uns 150 metres de l´inici (abans de creuar la Gavarresa), s´han fet es palesos dos pous dedicats a l´extracció d´aigua de l’aqüífer fluvial de la riera. Per d´altra banda, tot aquest sector es troba als peus del Balç de la Creu, per on afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior. Així, des d´aquí es fan ben palesos els nivells rogencs continentals de la Formació Artés, amb calcolutites i gresos, d´origen fluvial. FOTOGRAFIES 1 i 2
Més endavant, després de creuar la riera, remuntant-la lleugerament, remuntant lleugerament la Gavarresa. arribarem a l´antiga fàbrica del Tint, per on farem aquesta aturada, a uns 550 metres del començament del trajecte, aproximadament
En aquest tram, hem continuat circulant per la plana al·luvial de la Gavarresa, entre caps de conreu situats sobre els afloraments dels materials detrítics de l´Holocè, En aquest tram, més endavant hem creuat la Riera Gavarresa.. Després, en arribar a l´indret de la parada, hem pogut veure com part de les instal·lacions de l´antiga fàbrica del Tint, entre les quals destaca l’esvelta xemeneia, han estat construïts amb carreus procedents dels afloraments propers dels materials de la Formació Artés, fonamentalment els gresos d´aquesta formació. FOTOGRAFIA 3.
A la part de darrera de l´antiga fàbrica hi ha una bassa (que actualment es troba bastant plena). L´aigua arribava canalitzada des de la propera Riera Gavarresa. Es tracta doncs, d ´un aprofitament de l´aigua, un aprofitament miner d´un recurs geològic. Aquí podem fer una parada complementària, a uns 75 metres de l´anterior: PARADA 1 – BIS. DIPOSIT D¨AIGUA DEL TINT. FOTOGRAFIA 4.
PARADA 2. CAMÍ DEL PONT VELL A LA POSA, IMMEDIACIONS DELS TORRENTS DEL SOLEIL DE LA POSA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 338 m.
Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut pel camí que enllaça amb el vial que des del Pont Vell es dirigeix cap a la Posa. En arribar a aquest altre camí, ens caldrà continuar per ell, anant cap al NW, cap a la Posa. Més endavant, arribarem a l´indret per on baixa un dels torrents procedents de Solell de la Posa. Per aquest indret farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels nivells de calcolutites i gresos rogencs, els quals pertanyen als afloraments dels materials continentals de la Formació Artés. Aquests materials són d´origen fluvial. Son els materials que afloren a l´indret de l´aturada. FOTOGRAFIES 5 i 6.
PARADA 3. CAMÍ DEL PONT VELL A LA POSA, IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE L¨OLIVA I DEL RELAT A LA POSA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 369 m.
Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari. Així, continuarem el nostre desplaçament cap al NW, cap a la Posa. Poc abans d´arribar a la cruïlla amb el camí que baixa des de l´Oliva i des del Relat, el qual va cap a la Posa, farem una aturada. La farem a uns 2 Km, aproximadament, de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials fluvials de l´esmentada formació. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos rogencs. Aquests són els materials que van apareixent al llarg d´aquest recorregut. Així, prop del trencall del Serrat, s´han fet molt palesos els nivells de calcolutites rogenques, com hem dit, de procedència fluvial. FOTOGRAFIES 7 i 8.
Aquests materials continentals, d´origen fluvial, son també els quins apareixen a l´indret de l´aturada, per on els gresos són més abundants, QUE A L´INDRET ANTERIOR. FOTOGRAFIES 9 i 10.
PARADA 4. CAMÍ DEL PONT VELL A LA POSA, DESPRÉS DE LA CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE L¨OLIVA I DEL RELAT A LA POSA. PROP DEL TURÓ DE COTA 366´3, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 360 m.
Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari, anant cap al NW, cap a la Posa. Aviat sobrepassarem la cruïlla amb el camí procedent de l´Oliva i del Relat, el qual es dirigeix també cap a la Posa, Poc més endavant, una vegada sobrepassada la cruïlla, farem una aturada. La farem a uns 0´7 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, com als anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artes, que en aquests indrets pertany a l´Eocè Superior. Aquests materials són eminentment d´origen fluvial, de tonalitats rogenques, Molt ocasionalment, hem trobat nivells lacustres, de tonalitats grisenques, però amb poca potència.
Ara, a l´indret de la prada, en una corba del camí, es poden veure molt be els trams fluvials de la Formació Artés. Així, veiem els nivells de calcolutites i de gresos de tonalitat rogenca, amb una clara preponderància dels trams més calcolutítics. FOTOGRAFIES 11 i 12.
PARADA 5. BALÇ DE LA POSA, CAMÍ DE LA POSA CAP A LA VALL, PONT DE LA POSA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 341 m.
Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari, anant cap al NW, directament cap a la Posa. Després, en arribar-hi, ens caldrà anar cap al Sud, baixant cap a la Riera Gavarresa. Posteriorment, ens caldrà passar a l´altra banda, mitjançant el pont. Per aquest indret farem una aturada. La farem a uns 0´8 Km, aproximadament, de la parada anterior.
En aquest tram del recorregut, hem anat trobant dels materials que hem anat veient a les darreres aturades. Així, he vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials pertanyen a l´Eocè Superior. Són terrenys d´origen continental, fluvial, que pertanyen a la Formació Artés.
Aquests materials es fan ben palesos a l´indret de l´aturada. Aquí formen part del que podríem denominar Balç de la Posa originat per l´erosió de la Gavarresa. Entre aquests materials també es fan palesos nivells grisencs, de poca potència, que corresponen als trams lacustres de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 13.
Per d´altra banda, podem veure com al costat del pont actual hi ha les restes d´un pont antic, possiblement esfondrat per una riada. FOTOGRAFIA 14.
PARADA 7. TINES DE LA POSA, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LA POSA A CAL TONI MAS, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 349 m.
Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà seguir el recorregut de l´itinerari, anant primer cap a llevant, pel camí que des de la Posa se´n va cap a la Vall. Poc després, quasi a 150 metres del pont de la parada anterior, caldrà agafar un camí per l´esquerra, un camí mig perdut i embrocat que es va dirigint primer cap al Sud i després cap a ponent,. Aquest vial, d´uns 2 metres, que havia estat un camí de carro, ara es troba força cobert de vegetació, però es lleugerament palès. Més endavant, s´arriba a la cruïlla amb un altre camí, molt més bo, el qual baixa des de la carretera BP-4313 i que es dirigeix directament cap a les Tines de la Posa, Seguint aquest vial, fent una fillola d´uns 200 metres, arribarem a l´indret de l´aturada. Aquí farem una aturada. La farem a uns 1´5 Km de la parada anterior. Cal dir que hi ha un camí directe, des del pont de la parada anterior, però creua la Riera Gavarresa a un indret on ni ha pont ni passera.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist als recorreguts cap a les parades anteriors. Tot i això, hem anat circulant entre els camps i hem vist la tonalitat rogenca de les terres de conreu, originades a partir de l´erosió dels materials fluvials de la Formació Artés. Ocasionalment, a les vores dels camps i als barrancs, hem vist aflorament de les calcolutites i dels gresos rogencs dels trams fluvials, que són els quins predominen a l´esmentada formació.
Ara, en arribar a l´indret de la parada, s´han fet força evidents les denominades Tines de la Posa. Es tracta d´un edifici, construït amb els gresos de la Formació Artes. Al seu interior hi ha dos tines, reblertes amb palla, que es poden veure entrant a l´edifici per la part del darrere. FOTOGRAFIES 15 i 16.
PARADA 7. CAMÍ DE LES TINES DE LA POSA CAP AVINYÓ, BALÇ DE LA BASSA D´AIGUA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 392 m.
Ara, una vegada feta la parada anterior, cal desfer la fillola i retornar a les immediacions de la cruïlla del camí que hem seguit fins aquí (des de la PARADA 5) amb el camí que baixa des de la carretera. Ara, per la dreta, a uns 10 metres de la cruïlla anterior, abans d´arribar a ella, trobarem la continuació del camí. Ara. inicialment es troba molt més embrossat i es lleugerament costerut, tot i que després es va aplanant. Seguint ara per aquest camí (que havia estat un camí de carro) en continuarem dirigint cap a ponent, apropant-nos per sobre a Cal Toni Mas, Així, ara ens aproparem a una bassa d´aigua, per incendis. Abans d´arribar passarem per sobre d´un balç. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´9 Km de la parada feta anteriorment.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals, d´origen fluvial, que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials els haurem vist molt ocasionalment, entre la vegetació del camí, ja que estem fent el recorregut per una zona totalment ombrívola..
Ara, en arribar a l´indret de la parada, es fa ben palès un balç, per on afloren els materials de la Formació Artés. Aquest balç ha estat excavat per la Riera Gavarresa i pels seus afluents. FOTOGRAFIA 17.
Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut, ara ens hem anat enlairant, i en aquest moment estem a una certa alçada en relació a la vall de la Gavarresa. Així, des d´aquest indret poden tindre una bona observació de la situació on es troba la població d´Avinyó. FOTOGRAFIA 18.
PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L´ANTIGA BASSA. CAMÏ DE CAL TONI MAS A LA CARRETERA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 375 m.
Ara, després de fer la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut de l´itinerari, anant cap a ponent (en realitat cap al NW). Així, seguirem per l´antic camí de carro, quasi totalment esbrossat, amb molta cura, per no entropessar amb les arrels. Més endavant, prop de Cal Toni Mas, haurem de fer una marrada, baixant per la dreta d´un torrent i tornant a pujar per l´esquerra, apropant-nos molt al mas abans esmentat. Més endavant trobarem un camí lleugerament més bo. Tot seguit, enllaçarem amb un camí millor, el qual baixa de la carretera local BP-4313. Seguint-lo arribarem a un indret on hi havia una bassa a l´esquerra del camí, poc abans d´enllaçar amb el camí de Cal Toni Mas cap el Tint i cap Avinyó. Aquí farem una aturada. La farem a uns 1´3 Km de la parada anterior. Tot i així, si s´escau, hi ha la possibilitat d´anar directament cap a Cal Toni Mas, per tal de continuar després cap a ponent, fins arribar a la cruïlla amb el camí que baixa de la carretera BP-4313, remuntant-lo lleugerament fins a la bassa, molt propera.
En aquest trajecte, en caminar per una zona molt ombrívola i amb molta vegetació, pràcticament no hem trobat afloraments dels materials geològics. Tot i així, si que hem vist. Ocasionalment, afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. És a dir, els nivell continentals d´origen fluvial. Així, molt ocasionalment hem vist nivells de calcolutites i de gresos rogencs. El que si hem anat trobant són els sols del camí, de tonalitat rogenca, formats a partir de l´erosió d´aquests materials de la Formació Artés.
En aquest indret, hi havia una antiga bassa d´aigua, actualment seca. S´emprava per regar els camps. Per d´altra banda, des de les immediacions de la bassa, es pot gaudir d´una bona observació de la vall de la Gavarresa. FOTOGRAFIES 19 i 20.
PARADA 9. BALÇ DE LA FERRERIA, CAMÍ DE CAL TONI MAS CAP AVINYÓ, IMMEDIACIONS DE LA RIERA GAVARRESA, (terme municipal d´Avinyó, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 332 m.
A partir d´aquest moment, caminarem pel camí que es dirigeix des de Cal Toni Mas cap al Tint i Avinyó. Aquest camí, l´haurem trobat prop de la parada anterior, a uns 50 metres de la mateixa. Així, ara seguint aquest camí, ens anirem apropant al pont sobre la Riera Gavarresa. Prop del pont farem una aturada. La farem, aproximadament a uns 0´8 Km des de la parada efectuada anteriorment.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals, de tonalitat rogenca. Aquests materials tenen un clar origen fluvial. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos rogents, de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Tot i així, en part del recorregut hem anat circulant per la plana d´inundació de la Gavarresa, entre afloraments detrítics de l´Holocè.
Per d´altra banda, en aquest trajecte, mirant cap al Sud, s´ha fet molt evident el Balç de la Carena Argena. En observar-la, es veuen clars els materials de la Formació Artés, amb trams rogencs d´origen fluvial i trams grisencs d´origen lacustre, els quals pertanyen, per aquests indrets a l´Eocè Superior. Tot i així, en un cas i a l´altre, als nivells fluvials i als nivells lacustres afloren nivells de calcolutites i de gresos. FOTOGRAFIES 21 i 22.
Per d´altra banda, en aquest recorregut, ens hem estat apropant a la Riera Gavarresa. Poc abans d´arribar-hi, al Pla de la Ferreria, hem pogut veure a la dreta del camí una barraca de vinya. Es tracta de la Barraca de Cal Toni Mas. FOTOGRAFIA 23.
Després, en arribar i creuar la riera Gavarresa, hem trobat un balç obert per la riera, en erosionar els materials rogencs de la Formació Artés, que son els quins afloren per aquest indrets. És tracta del Balç de la Ferreria, de molt modestes dimensions, en comparació a l´altre que hem acabat d´esmentar. En el recorregut d´aquest itinerari, precisament hem caminat per les immediacions d´aquest balç, al Nord del mateix, entre la PARADA 1 i la PARADA 2. FOTOGRAFIA 24.
___________________________________________________________________________________
EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI.
Tot i així, ens caldrà fer un recorregut, d´un 0´6 Km, per tal de tornar a l´indret on hem iniciat el recorregut de l´itinerari. Ara tornarem a veure els materials que hem vist a l´inici de l´itinerari
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris