Coordenades 397

Data de pujada 2 / de març / 2019

-
-
838 m
752 m
0
2,0
4,0
7,98 km

Vista 29 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Collsuspina, Catalunya (España)

RECORREGUT A PEU, GEOLÒGIC I AMBIENTAL DE RECONEIXEMENT PEL TERME MUNICIPAL DE MOIÀ (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL, MOIANÈS): DES DEL TOLL, A L´AVENC DEL BASSOT, AL COSPINAR, A LA BALMA DEL GAI I AL TOLL / 24b DE MARÇ DEL 2019

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ...; i també als recorreguts de RECERCA GEOLÔGICA I AMBIENTAL, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la totalitat dels trajectes es realitzaran seva per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). No cal oblidar que la totalitat de la comarca del Moianès es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre.

Tanmateix, cal dir tot el recorregut de l´itinerari es troba dintre del Geoparc de la Catalunya Central, dintre del qual es troba pràcticament tota la comarca del Bages i bona part de la del Moianès i en concret el municipi de Moià, per on farem la totalitat del recorregut d´aquest itinerari.

Així, al llarg de tot els trajectes de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant al llarg del recorregut pertanyeran quasi exclusivament a la Formació Tossa (eminentment carbonatada, de caràcter marí i tonalitats grisenques). Així, anirem trobant nivells de calcolutites grisenques, gresos i nivells carbonatats d´origen coralí. Tanmateix, de lluny, veurem els materials rogencs de la Formació Artés (fonamentalment terrígena, de caràcter continental). Totes dues pertanyen a l´Eocè, pel que fa a la zona del recorregut de l´itinerari. També cal dir que ocasionalment, en alguns indrets, també veurem les denominades “capes de Calders ”, que constitueixen el pas de l´Eocè marí a l´Eocè continental.

En aquest itinerari farem observacions relatives a diverses branques de les ciències geològiques, com la geomorfologia, la tectònica la paleontologia i la petrologia, fonamentalment.

Per d’altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Moianès, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Moià, de principi a fi del recorregut.

OBJETIUS FONAMENTALS

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic i ambiental, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement d´una part dels sectors orientals del Geoparc de la Catalunya Central (també denominat: Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants del municipi de Moià.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la seva Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió, pels indrets per on transitarà aquest recorregut. Aquests materials pertanyen a la Formació Tossa (fonamentalment amb nivells de calcàries coral·lines, gresos i calcalcolutites grisenques). De lluny veurem també els terrenys de la Formació Artés (amb nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques). Totes dues unitats litostratigràfiques formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè. Dintre d´aquest context, també farem una observació puntual de les denominades “capes de Calders”, que es situen ocasionalment al trànsit de la primera formació a la segona. Per d´altra banda, sovint es faran palesos els materials detrítics del Cenozoic recent, del Pleistocè i de l´Holocè, que molt sovint cobreixen als materials anteriors.

4.- Observació dels nombrosos fenòmens kàrstics que trobarem al llarg d´aquest recorregut, desenvolupats entre els materials carbonatats de la Formació Tossa, Així, cal fer esment de la Cova del Toll, de l´Avenc del Bassot i de l´Avenc dels Perers, entre altres indrets situats a zones properes al recorregut de l´itinerari.

5.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari.

6.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari.

7.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut.

8.- Tanmateix, en aquest recorregut s´observaran diversos indrets relacionats el passat històric de la zona. Així, es veurà el Dolmen del Cospinar, la Cista del Cospinar, el Dolmen de Perers i la Balma del Gai. Aquests indrets es relacionen en l´aprofitament dels materials geològics al llarg de la història antiga.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha diversos antecedents nostres, pel que fa a la comarca del Bages i a la del Moianès, per on hem realitzat diferents recorreguts. Un antecedent molt recent és el de MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2019), que es tracta d´un recorregut força semblant al que ara proposem, però més llarg.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991, 1992 i 1993), el primer dedicat al conjunt de les mineralitzacions catalanes, el segon dedicat a les de la comarca del Moianès i el tercer a les de la comarca del Bages.

I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages. Igualment, farem esment del treball de FÀBREGA GALLAGUET, M. (1997), relatiu, fonamentalment a l´estudi de la Formació Artés.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003 i 2005b), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Moianès, exclusivament pel municipi de Moià. Així, s´iniciarà per les immediacions de la Cova del Toll (concretament al seu aparcament). Després per un corriol, inicialment molt costerut, es dirigirà cap a l´Avenc del Bassot i després, pel mateix corriol, a l´indret on hi ha el Dolmen del Cospinar. Aquí s´incidirà breument a la carretera que condueix des de la Nacional N – 141 cap a les Coves del Toll, i que ja hem vist a l´inici del recorregut. Després se seguir breument aquesta carretera, ens caldrà agafar un camí de terra, per l´esquerra de la carretera. Aquest camí, després d´un conjunt de ziga-zagues i de trencalls, ens acabarà portant al Camí dels Perers. Seguint-lo, arribarem al Dolmen de Perers, situat a l´esquerra del camí. Després, ens caldrà arribar a una cruïlla, fent una curta fillola cap a Nord, per tal d´arribar a veure l´Avenc del Perers.

Després de retornar a la cruïlla de camins, ens caldrà seguir pel que es dirigeix cap a ponent. Així ens aproparem al Torrent del Gai i posteriorment a l´interessant jaciment de la Balma del Gai. Posteriorment, ens caldrà retornar cap a la carretereta que condueix des de la N – 141 fins a les Coves del Toll.

Ara, ens caldrà fer un breu recorregut, fins trobar un camí antic i ample, per l´esquerra, que s’endossa en una interessant roureda, anant cap al Sud. Més endavant, poc abans de que el camí giri cap a ponent, farem una fillola fins un indret on hi va haver una petita explotació de lloses, extretes dels materials de la Formació Tossa. Aquestes lloses es van emprar per fer els dòlmens propers, així com una propera sixta. Posteriorment, seguint aquest camí, retornarem a la carretera que hem agafat anteriorment i que es dirigeix cap a les Coves del Toll. Arribarem a aquesta carretera prop del Dolmen del Cospinar, per on hem fet la PARADA 2 del recorregut d´aquest itinerari. Aquí, haurem vist lloses semblants a les que es van explotar a la pedrera que hem acabat de veure.

A partir d´aquí, el recorregut continuarà cap a les Coves del Toll, seguint amb molta cura per la carretera que hi condueix. Més endavant, en començar la baixada cap a les coves, ens caldrà observar els esculls coral·lins que trobarem a la bora de la carretera. Finalment, en arribar a baix, podem fer una aturada a les esmentades Coves del Toll, finalitzant el recorregut a l´indret on s´ha començat: a l´aparcament del centre de recepció de visitants de les coves.

Aquest recorregut, serà d´uns 7´98 Km, a través dels quals es faran 9 aturades. Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 752 m, pujant en els primers trams fins a una alçada de 828 metres, que s´assoliran pels voltants del Cospinar. A partir d´aquí, anirà baixant fins als 756 metres, per tal d´arribar al Torrent del Gai i posteriorment a la Balma del Gai

Des d´aquí, el recorregut tornarà a pujar, en tornar enrere, fins arribar a una alçada màxima a l Cospinar, assolin els 838 metres d´alçada. Finalment, a partir d´aquí, tornarà a baixar, fins arribar de nou a l´´ aparcament de les Coes, a l´alçada inicial de 752 metres. Tot aquest recorregut, es pot observar als dos mapes que adjuntem a continuació

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l’escala de 1:50.000. En aquest cas, sols utilitzarem un full, el 363 (conegut com a full de Manresa).

_______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. Pp. 355 – 364. Logrosán

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

FÀBREGA GALLAGUET, M. (1997).- Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l’Eocè Superior del sector SE de la Depressió Central Catalana. Tesina de Llicenciatura dirigida pel Dr. Eudald Maestro i Maideu. Universitat Autònoma de Batcelona.152 pàgines, Bellaterra

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1992).- Els Minerals de la Comarca del Moianès. Revista Xaragall, nº 14, 22 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 32 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinenza

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013).- Sortida de recorregut geològic pel Geoparc de la Catalunya Central: des de Mura a Monistrol de Calders, Calders, Artés i a Sallent. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. y CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunión de la RED REUSE – CYTED, 10 páginas Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itinerarios geológico-mineros por la Depresión Geológica del Ebro. Un recorrido por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL I GUITART, J. (2019).- Recorregut a peu, geològic i ambiental de reconeixement pel terme municipal de Moià (Geoparc de la Catalunya Central, Moianès): des del Toll, a l´Avenc del Bassot, al Cospinar, a la Balma del Gai, a la Torre Casanova i al Toll. Inèdit, 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MATA LLEONART, J. (2009).- La Minería y la nueva clasificación de los Recursos Geológicos. Libro de Actas del Segundo Congreso Internacional de Geología y Minería Ambiental para el Desarrollo y el Ordenamiento Territorial. Pp. 175 – 194. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Calders (Geoparc de la Catalunya central, Moianès): des del Canyadell a la Guàrdia de Calders i al Molí de Calders. Inèdit. 10 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i TOMASA GUIX, J. (2017).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Calders (Geoparc de la Catalunya Central, Moianès): des de la Guàrdia de Calders al Molí de Calders, a Calders i de nou a la Guàrdia. Inèdit 18 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona
PARADA 1. AVENC DEL BASSOT, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363). El recorregut, el començarem a l´aparcament situat al centre de recepció de visitants de les Coves del Toll. Des d´aquí ens caldrà agafar un corriol, cap al Nord . Seguint aquest camí, aviat arribarem a l´indret on hi ha l´Avenç del Bassot, a la dreta del corriol, al fons del torrent del Bassot. És a uns 0´45 Km de l´inici del corriol. En aquest indret, hem trobat afloraments dels materials grisencs de la Formació Tossa. Així, hem vist calcolutites, calcarenites i calcàries. Precisament, a l´inici del trajecte es fa ben palès un aflorament de les calcàries coral·lines. FOTOGRAFIA 1. Més endavant, a l´indret de l´aturada, es fa ben pales (al fons del barranc), l´avenc del Bassot., obert entre les calcàries de la Formació Tossa.
PARADA 2. EL DOLMEN DEL COSPINAR, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de realitzar la parada anterior, cal continuar a peu pel corriol que va ascendent cap al Pla del Cospinar. En arribar dalt, trobarem la carretera que condueix cap a les Coves del Toll, des de la N – 141. Just en aquest indret farem una aturada. La farem a uns 0´55 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats de la Formació Tossa. Així, hem vist, mentre anàvem pujant, nivells de gresos i de calcolutites. Tanmateix hem trobat calcàries coral·lines. Després, en arribar a les immediacions de l´indret de l´aturada, hem vist un potent nivell de les esmentades calcàries coral·lines, les quals formen part d´un escull. Precisament, el pla on ara som, ve configurat sobre aquests materials carbonatats. Per d´altra banda, en aquest lloc hi ha un interessant monument megalític. Es tracta del conegut dolmen del Cospinar. Aquest es troba construït amb lloses extretes de les proximitats entre els afloraments de les calcàries coral·lines que hem esmentat anteriorment. Aquest dolmen és un interessant monument funerari del Calcolític. En excavar-lo es van trobar interessants restes arqueològics que es troben depositades al Museu de Moià.
PARADA 3. EL DOLMEN DE PERERS, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera que enllaça la N – 141 amb les Coves del Toll. Així haurem d´anar momentàniament cap al Nord. Ben aviat, trobarem un camí ample de terra, per l´esquerra que se´n va cap a ponent. Seguint aquest camí que va fent ziga-zagues pels camps, arribarem finalment al Camí dels Perers. Més endavant, després de que aquest camí tombí cap a ponent, arribarem a l´indret on hi ha un altre monument megalític (el Dolmen de Perers), situat a l´esquerra del camí. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 1´9 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats de la Formació Tossa. Tanmateix hem trobat gresos i calcolutites, de vegades rogenques, de les Capes de Calders, situades al trànsit entre la Formació Tossa i la Formació Artés, que es troba al Nord d´on ara som. Ara, aquí, a l´indret de l´aturada es fan ben palesos els afloraments carbonatats de la Formació Tossa. Per d´altra banda, en aquest indret es troba un interessant monument megalític. Es tracta del Dolmen de Perers. Com a l´anterior, les lloses s´han extret dels afloraments carbonatats de la Formació Tossa. També cal dir, que en aquest trajecte, hem pogut gaudir de l’observació dels típics “relieves en cuesta” dels materials que formen els relleus dels voltants de Ferrerons i de la Torre de Casanova, situats al Nord d´on ara som. Aquests relleus, estan constituïts per afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, amb nivells de gresos i de calcolutites. Per d´altra banda, en aquest recorregut, mirant cap al Sud i cap al SW, hem pogut observar els relleus del Montcau i de Montserrat, per on afloren nivells de conglomerats. Aquests relleus corresponen als Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre
PARADA 4 - CONDICIONAL. EL TORRENT DEL GAI, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de fer la parada anterior, cal arribar a una cruïlla de quatre camins. En trobar-la, anirem inicialment cap al Nord, fent una petita fillola (per tal d´arribar a l´Avenc de Perers). Després de fer la fillola, continuarem pel camí que se´n va cap a ponent. Seguint-lo arribarem al Torrent del Gai. Ben aviat farem una aturada per poder-lo observar. Aquesta aturada la farem a uns 0´5 Km de l´anterior aturada. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant nivells dels materials carbonatats eocens, de la Formació Tossa. Sobre aquests materials, el torrent del Gai ha constituït un interessant i petit congost, en obrir-se pas entre les calcàries.
PARADA 5. LA BALMA DEL GAI, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut pel Torrent del Gai. Més endavant arribarem al paratge on hi ha la Balma del Gai. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats de la Formació Tossa. Aquests materials són els que es troben a l´indret de l´aturada, per on el Torrent del Gai discorre encaixat. En aquest indret, es fan paleses un conjunt de balmes. Una d´aquestes (la Balma del Gai) es prou coneguda, ja que es tracta d´un jaciment arqueològic molt important. És tracta d´un dels jaciments epipaleolítics més importants de Catalunya.
PARADA 6 - CONDICIONAL. AVENC DE PERERS, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de fer la parada anterior, ens caldrà retornar fins quasi arribar a la PARADA 3. Concretament fins a la cruïlla propera. Després, ens caldrà el camí que se´n va cap a la carretera. Poc després d´agafar-lo, farem una aturada. Aquesta la farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats de la Formació Tossa. Precisament sobre aquests materials s´ha format l´Avenç de Perers.
PARADA 7. PEDRERA I SISTA DEL PLA DEL COSPINAR. ROUREDA DEL COSPINAR, (terme de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de fer la parada anterior, ens caldrà fer un llarg recorregut. Així, en primer lloc ens aproximarem a una nau industrial. Després, seguint per aquest camí quasi arribarem a la carretera N – 141. Abans d´arribar trobarem el camí dels Perers (pel qual hem transitat abans, entre la PARADA 2 i la PARADA 3, però més avall). Després d´una sèrie de ziga-zagues, arribarem quasi a l´inici de la carretera que condueix a les Coves del Toll. Quasi, en trobar-la i travessar-la (amb molta cura) veurem un camí antic i ample, per l´esquerra, que s’endossa en una interessant roureda, anant cap al Sud. Més endavant, poc abans de que el camí giri cap a ponent, farem una fillola fins un indret on hi va haver una petita explotació de lloses, extretes dels materials de la Formació Tossa. Aquestes lloses es van emprar per fer els dòlmens propers, així com una propera cista. En aquest indret farem una aturada, a uns 1´8 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials marins de la Formació Tossa. Així, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats que la constitueixen. Aquests materials constitueixen el substrat del Pla del Cospinar, on ara som, prop d´una espectacular roureda. Ocasionalment hem trobat uns nivells sorrencs que pertanyen a les capes de Calders. Ocasionalment, per sobre dels camps hem trobat nivells rogencs de la Formació Artés, amb gresos i calcolutites, molt testimonials. En aquest indret, aquests materials han estat explotats (possiblement al calcolític) per extreure lloses i utilitzar-les posteriorment als dòlmens. Es tracta, possiblement d´una de les pedreres més antigues de Catalunya, explotada durant el calcolític, probablement. Per d´altra banda, molt prop de l´antiga pedrera hi ha les restes d´una cista.
PARADA 8. ESCULLS CORAL·LINS DE LA BAIXADA A LES COVES DEL TOLL, (terme de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Des de la parada anterior, cal continuar pel camí que ens ha dut fins aquí. Així arribarem a la carretera que condueix cap a les Coves del Toll (just a la PARADA 2, d´aquest itinerari). A partir d´aquí, el recorregut continuarà cap a les Coves del Toll, seguint amb molta cura per la carretera que hi porta. Després, en començar la baixada cap a les coves, trobarem uns esculls coral·lins a la bora de la carretera. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 1´3 Km. En aquest recorregut, hem estat situats en tot moment sobre els afloraments dels materials de la Formació Tossa. És més, en bona part hem estat sobre les calcàries coral·lines que constitueixen el substrat del Pla del Cospinar. Ara, en arribar a aquest lloc, trobarem diferents nivells de les calcàries coral·lines. Aquestes, es troben intercales entre nivells de calcolutites i gresos, generalment d´origen deltaic, procedent dels deltes de Gallifa Es tracta de uns nivells molt fossilífers. Tanmateix, es possible veure paleocanals de materials detrítics, amb còdols de calcaries, entre els materials deltaics. Tanmateix, als paleocanals hi ha fragments de QUARS entre altres materials. També cal dir que aquests materials sorrenc, han estat explotats per a l´obtenció de sorres per a la construcció. A la zona, aquestes sorres, sovint se les ha anomenat sauló, erròniament.
PARADA 9 - CONDICIONAL. LES COVES DEL TOLL , (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 363) Després de realitzar la parada anterior, cal acabar de baixar fins a les immediacions de les Coves del Tol. Des d´aquí, caldrà anar cap a les esmentades coves, per on es pot fer una darrera aturada, si s´escau. Aquesta aturada la faríem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest darrer recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials grisencs de la Formació Tossa, que ja hem vist al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Aquests són els materials que trobem a l´indret de l´aturada. Tanmateix, els nivells de les calcàries coral·lines son les que es situen a tots els indrets dintre de les Coves del Toll. FOTOGRAFIA 13. PARADA 9 Detall de l’entrada a la Cova del Toll. Moià Per arreu es veuen els afloraments de les calcàries coral·lines de la Formació Tossa Depressió Geològica de l´Ebre Efectivament, tant la Cova del Toll, com la Cova de les Toixoneres, es troben situades sobre els nivells carbonatats de la Formació Tossa que son els materials que afloren per tot arreu, on som ara. FOTOGRAFIES 13 i 14

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.