Coordenades 413

Data de pujada 20 / de gener / 2018

-
-
571 m
403 m
0
2,2
4,3
8,67 km

Vista 195 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Aguilar de Segarra, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES I PEL TERME D´AGUILAR DE SEGARRA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CASTELLAR, A LA RIERA DE GREVALOSA, AL CASTELL DE CASTELLAR, A LA RIERA DE MAÇANA I DE NOU A CASTELLAR / 21 DE GENER DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Tot i així, caldrà tindre molta cura en un tram del recorregut (el final) que es farà per la carretera N – 141, anant cap al poblet de Castellar.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona oriental del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme d´Aguilar de Segarra, pels sectors propers a Castellar, de l´antic municipi de Castellar i Quadres.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme de Navàs, es troba totalment situat dintre d´aquesta depressió, igual que la major part del Geoparc de la Catalunya Central. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques). Tot i així, aquests materials cap a ponent van interrelacionant-se amb els seus materials coetanis de la Formació Tàrrega; però lleugerament posteriors. Sobre ells, sobre els uns i els altres, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment, els depòsits de vessant i les terrasses fluvials de la Riera de Rajadell i les dels barrancs que discorren per l´indret del recorregut de l´itinerari).

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors occidentals, del terme municipal d´Aguilar de Segarra; concretament pels seus sectors no segarrencs, els quals corresponen a l´antic terme de Castellar i Quadres, que al 1840 es va ajuntar amb el d´Aguilar.

En aquest recorregut, anirem fent diverses aturades, unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal d´Aguilar de Segarra, exclusivament pels sectors propers a Castellar.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut del present itinerari.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques; ocasionalment, també trobarem afloraments de calcàries grisenques, generalment fosques). Tanmateix, als sectors més occidentals del recorregut, ja trobarem materials que es van interrelacionant amb els de la Formació Tàrrega, igualment cenozoics, però que ja pertanyen a l´Oligocè.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen els depòsits de vessants i també les terrasses de la Riera de Rajadell i dels diferents torrents i barrancs, que anirem trobant al llarg del recorregut. En tots els casos, es tracta de materials eminentment heteromètrics.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, cl fer esment dels diversos afloraments de paleocanals.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No coneixem cap precedent sobre aquest recorregut . Així, es tracta d´una novetat, ja que mai havíem fet cap recorreguts per aquests indrets occidentals del Bages

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al costat del poble de Castellar, per on es farà la primera aturada. Després, es continuarà pel camí que es dirigeix cap a Grevalosa, remuntant la Riera de Grevalosa. Poc després de sobrepassar Ca l´Abadal, es trobarà, per la dreta, el camí que es dirigeix cap a Cal Marquet, continuant cap al Castell de Castellar, cap on ens caldrà anar-hi. En aquest trajecte, eminentment de pujada i després planer, es faran diverses aturades.

Després, el camí començarà a baixar fins a la Riera de la Maçana. En trobar-la, es baixarà pel seu costat, arribant primer a la carretera de Seguers i després a la carretera N – 141g. En aquest tram també es faran dues parades. I, finalment, en trobar la carretera anterior, caldrà anar pel costat de la Riera de Rajadell, fins arribar a Castellar, just on ha començat l’itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 8´7 Km., a través del qual es faran 8 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 402 metres, per les immediacions del poblet de Castellar.

Després, a partir d´aquest indret, el recorregut anirà pujant, remuntant primer la Riera de Grevalosa, i després anant cap a Can Marquet i cap al Castell de Castellar. En aquest trajecte, camí de l´esmentat castell, assolirem la màxima alçada de tot el trajecte, arribant a uns 567 metres. A partir d´aquí, s´anirà baixant, passat pel Castell, a una alçada de 545 metres.

Més tard, s´arribarà a la Riera de Maçana, a la Riera de Rajadell i de nou al poble, a l´alçada inicial de 402 metres. Tot aquest darrer trajecte, haurà estat completament de baixada, molt suau.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (o de Calaf). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
  • Foto de P1 INICI CAMI. RIERA GRAVELOSA / RIERA DE RAJADELL
PARADA 1. INICI DEL CAMI CAP A LA RIERA DE GREVALOSA i CAP A SANTA CECILIA DE GREVALOSA, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem molt prop del poble de Castellar, de l´actual municipi d´Aguilar de Segarra, dintre dels sectors més occidentals del Geoparc de la Catalunya Central. Aquest indret, com tota la comarca del Bages (on es troba el municipi d´Aguilar de Segarra), es localitza íntegrament dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; concretament dintre de la seva Depressió Central (MATA – PERELLÓ, 1984). Així, en aquest indret on ara som, afloren els materials cenozoics per tot arreu. Així, es veuen, per arreu els materials rogencs de la Formació Artés, del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, que en aquest indret ja pertanyen als trams superiors. Aquests materials es fan palesos a la vora de la Riera de Rajadell, prop d´on li arriba la Riera de Grevalosa.
  • Foto de P2 VOLTANTS DE CAN COLOMER
  • Foto de P2 VOLTANTS DE CAN COLOMER
PARADA 2. VOLTANTS DE CAN COLOMER, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que va remuntant la Riera de Grevalosa (dirigint-se cap a Santa Cecília de Grevalosa). Així, arribarem a les immediacions de Can Colomer, per on farem una aturada, a uns 750 metres de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, de vegades recoberts per depòsits holocens de vessant, com a l´inici del vial. Seguint per aquest vial, arribarem a un indret per on la Riera de la Grevalosa te un eixamplament. Aquí, es troba Cal Colomer, al bell mig d´aquesta zona més ampla de la riera.
  • Foto de P3 VISIÓ DE LA RIERA GRAVELOSA
PARADA 3 - CONDICIONAL. VALL DE LA RIERA DE GREVALOSA, IMMEDIACIONS DE CAL COLOMER, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap amunt, seguint la Riera de la Grevalosa. Poc més amunt de la parada anterior, en farem una altra. La farem a uns 0´2 Km d´aquella, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Tot i això, sovint, anem trobant intercalacions de nivells grisencs, com en aquest indret. Aquests materials que afloren a la part baixa de la Riera Grevalosa, corresponen a seqüències lacustres, dintre de la Formació Artés .
  • Foto de P4 CAMÍ DEL CASTELL. VISIÓ LLUNYANA. RELLEU RUINIFORME
  • Foto de P4 CAMÍ DEL CASTELL. VISIÓ LLUNYANA. RELLEU RUINIFORME
  • Foto de P4 CAMÍ DEL CASTELL. VISIÓ LLUNYANA. RELLEU RUINIFORME
PARADA 4. CAMÍ DEL CASTELL, PLANS DEL CASTELL, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar remuntant la Vall de Grevalosa. Així, aviat passarem per prop de Ca n´Abadal. Poc després, trobarem per la dreta un camí que puja cap a Can Marquet. Agafant-lo, en arribar dalt de la pujada, trobarem un trencall que es dirigeix cap al Castell de Castellar. Ens caldrà continuar per ell. Més endavant, en arribar a uns planells, farem una aturada. La farem a 1 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant els materials de la Formació Artés; tot i que a la part alta, hem vist freqüents paleocanals (aquests són els que configuren la part alta dels planells i de la serra on som). Per d´altra banda, des d´aquí, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona visió del Castell de Castellar. També es pot veure un interessant relleu ruïniforme, desenvolupat a partir de l´erosió dels paleocanals.
  • Foto de P5 CASTELL DE CASTELLAR
  • Foto de P5 CASTELL DE CASTELLAR
  • Foto de P5 CASTELL DE CASTELLAR
PARADA 5. CASTELL DE CASTELLAR, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut anant ara cap al proper Castell de Castellar. En arribar-hi, farem una aturada. així, haurem recorregut uns 0´8 Km des de la parada anterior. Aquest recorregut, l´hem fet per la part alta dels denominats Plans del Castell, entre afloraments dels materials eocens de la Formació Artés, entre els quals es fan palesos freqüents paleocanals, com el que hi ha sota del Castell, ben visible des d´uns 200 metres abans d´arribar-hi. Després, en arribar al Castell de Castellar, podrem gaudir de la seva construcció i alhora de la seva situació geològica. Cal dir que tant el castell com les construccions properes, es troba situat sobre un paleocanal. Aquest, per la seva banda, s´ubica entre els materials de la Formació Artés. Efectivament, pels voltants del castell afloren les calcolutites i el gresos de tonalitats rogenques de l´esmentada formació. Per d´altra banda, des de les immediacions del castell, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació. Així, mirant cap al Nord, es veuen els relleus de la Serra de Castelltallat, situada entre les immediacions d´Aguilar de Segarra i Fonollosa (al Sud de la mateixa) i Salo (al seu Nord). També, mirant cap a ponent (o cap al WNW) es pot fer una bona observació dels indrets situats a l´Oest d´Aguilar de Segarra, ja dintre de la comarca d´Anoia. Fins i tot, mirant cap al WSW, es pot veure be la vall de la Riera de Grevalosa, per on ens anant apropant de de l´inici de l´itinerari, a Castellar.
  • Foto de P6. CAMÍ DE BAIXADA. PROP DE CAN JEPET
PARADA 6. BAIXADA DEL CASTELL, FRONT DE LA MASIA I DE CAN JEPET, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal començar a baixar cap a la Riera de la Maçana. A Quasi a l´inici del recorregut, trobarem un corriol que baixa directament des del Castell cap a Castellar. Tot i així, nosaltres anirem baixant poc a poc, pel camí que ara es dirigeix cap WNW, passant per prop de Cal Tei. Més endavant, front de Cal Jepet i de la Masia, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns1´6 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés. Així, s´han fet palesos els afloraments de les calcolutites i dels gresos d´aquesta formació. Els materials calcolutítics s´han fet prou països a l´inici de la baixada, prop del castell. Per la seva banda, els gresos formen part dels nombrosos paleocanals que hem anat trobant. En aquest indret, mirant cap al NNE, es fa ben palès un interessant relleu ruïniforme desenvolupat a partir de l´erosió dels paleocanals.
  • Foto de P7 PLA DEL MOLINOT
  • Foto de P7 PLA DEL MOLINOT
PARADA 7. PLA DEL MOLINOT. CRUÏLLA AMB LA CARRETERA DE SEGUERS, , (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, per tal d´arribar a la Riera de Maçana (tributària de la Riera de Rajadell). En trobar-la, ens caldera baixar pel seu marge esquerre. Així, aviat arribarem al Molinot Vell i poc després a la cruïlla amb la carretera asfaltada que es dirigeix cap a Seguers. En aquest indret, a la cruïlla i per sobre del Pla del Molinot, farem una aturada. La farem a uns 1´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, que hem estat esmentant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Tanmateix, hem anat trobant paleocanals (reblerts generalment per gresos). Ara mateix, precisament prop de l´aturada, es fa palès un d´aquest paleocanals, a l´esquerra de la carretera. Per d´altra banda, sota d´on som, es veu un extens pla, per on es situa el Molinot Vell i el Molinot Nou, molt prop de l´aiguabarreig de la Riera de Maçana i de la Riera de Rajadell.
  • Foto de P8 CARRETERA N - 141g. IMMEDIACIONS DEL KM 3´5
PARADA 8. CARRETERA N – 141g, IMMEDIACIONS DEL PUNT DEL Km 3´5, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar per la carretera que procedeix de Seguers. Així, aviat arribarem a la cruïlla amb la carretera N – 141g. En trobar-la, ens caldrà anar cap a llevant, per tal d´aproximar-nos cap a Castellar. En arribar a les immediacions del Km 3´5 d´aquesta carretera, farem una aturada. La farem a uns 0`8 Km, aproximadament, de la parada anterior. En aquest tram. Hem continuat trobant els materials que hem vist al llarg de tot el recorregut. Així, hem trobat afloraments de les calcolutites i del gresos de la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI Tot i així, des d´aquest indret, ens caldrà fer un recorregut d´uns 0´8 Km, per tal de retornar cap a l´indret per on hem iniciat el recorregut circular; és a dir a Castellar. En aquest tram, anirem trobant afloraments dels materials continentals eocens de la Formació Artés, com en els altres trams del recorregut d´aquest itinerari. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites rogenques i tanmateix molts paleocanals amb gresos.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.