Afegeix a la llista-
-
436 m
307 m
0
1,9
3,9
7,73 km
Vista 163 vegades, descarregada 8 vegades
a prop de Balsareny, Catalunya (España)
RECORREGUT GEOLÒGIC CIRCULAR A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE BALSARENY, SECTORS ORIENTALS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT ENTORN DE LA MASOVERIA DE LA RABEIA, LES COLLADES I EL PLA DE VILAMAJOR / 05 DE GENER DEL 2021
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.
Cal dir, també, que alguns petits trams del recorregut es faran per camins asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés en Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials es troben al flanc SE de l´Anticlinal de Balsareny, molt lax, de direcció WSW-ENE.
Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Balsareny; concretament pels sectors més orientals del seu territori; concretament, pels voltants de la Masoveria de la Rabeia, per les Collades i pel Pla de Vilamajor, entre altres indrets.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat; i les aigües d´aquest territori arriben directament al Llobregat, a traves de diversos barrancs, com el Torrent de la Masoveria.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. Concretament, el recorregut transitarà pel flanc SE de l´Anticlinal de Balsareny; però cal tenir en compte que es tracta d´una estructura molt laxa.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats, a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques. En qualsevol cas, tots aquets materials són sempre continentals.
3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests material, fonamentalment constituiran les terrasses fluvials del Llobregat; tot i que també trobarem depòsits de vesant i materials al·luvials dels torrents i rieres.
4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Pirineus.
5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, el recorregut transitarà prop d´antigues graveres, en les quals s´explotaven els materials de les terrasses del Llobregat.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.
8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a la Teuleria de les Collades, entre altres llocs.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels sectors més orientals del terme de Balsareny. Si que hi ha antecedents relatius a altres recorreguts pels sectors centrals i occidentals del terme.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions del Collet del Plans, a la carretera BP-4313 (prop del Km 39). Des d´aquí, s´agafarà un camí y després un corriol que es dirigeix cap al Nord i cap al NW. Així, aviat arribarem a les Collades. Posteriorment, farem un recorregut per les immediacions del Serrat de Guillempere, apropant-nos després al Mas de les Claperoses.
Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al Pla de Vilamajor, des d´on s´anirà després cap a la Palanca de la Rabeia (arribant així al Riu Llobregat). A continuació, el recorregut es dirigirà cap la Masoveria de la Rabeia, des d´on s´anirà de nou cap a les immediacions de les Collades, i de nou a l´indret on s´ha iniciat el recorregut
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-lest-de-balsareny-per-les-collades-el-pla-de-vilajor-o-per-la-masoberia-de-r-63561814
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´73 Km. A través d´ells es faran nou aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 416´1 metres al Collet dels Plans. A partir d´aquí, anirà fluctuant, arribant a una alçada màxima de 436 metres, a l´esmentat Serrat de Guillempere.
Després, el recorregut començarà abaixar, arribant a una alçada mínima de 307 metres, a la Palanca de la Rabeia. Finalment, des d´aquest indret, anirà pujant contínuament, fins al moment de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, al Collet dels Plans, a l´alçada inicial de 416´1 metres.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 331 (de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.
Cal dir, també, que alguns petits trams del recorregut es faran per camins asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés en Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials es troben al flanc SE de l´Anticlinal de Balsareny, molt lax, de direcció WSW-ENE.
Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Balsareny; concretament pels sectors més orientals del seu territori; concretament, pels voltants de la Masoveria de la Rabeia, per les Collades i pel Pla de Vilamajor, entre altres indrets.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat; i les aigües d´aquest territori arriben directament al Llobregat, a traves de diversos barrancs, com el Torrent de la Masoveria.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. Concretament, el recorregut transitarà pel flanc SE de l´Anticlinal de Balsareny; però cal tenir en compte que es tracta d´una estructura molt laxa.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats, a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques. En qualsevol cas, tots aquets materials són sempre continentals.
3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests material, fonamentalment constituiran les terrasses fluvials del Llobregat; tot i que també trobarem depòsits de vesant i materials al·luvials dels torrents i rieres.
4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Pirineus.
5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, el recorregut transitarà prop d´antigues graveres, en les quals s´explotaven els materials de les terrasses del Llobregat.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.
8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a la Teuleria de les Collades, entre altres llocs.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels sectors més orientals del terme de Balsareny. Si que hi ha antecedents relatius a altres recorreguts pels sectors centrals i occidentals del terme.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions del Collet del Plans, a la carretera BP-4313 (prop del Km 39). Des d´aquí, s´agafarà un camí y després un corriol que es dirigeix cap al Nord i cap al NW. Així, aviat arribarem a les Collades. Posteriorment, farem un recorregut per les immediacions del Serrat de Guillempere, apropant-nos després al Mas de les Claperoses.
Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al Pla de Vilamajor, des d´on s´anirà després cap a la Palanca de la Rabeia (arribant així al Riu Llobregat). A continuació, el recorregut es dirigirà cap la Masoveria de la Rabeia, des d´on s´anirà de nou cap a les immediacions de les Collades, i de nou a l´indret on s´ha iniciat el recorregut
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-lest-de-balsareny-per-les-collades-el-pla-de-vilajor-o-per-la-masoberia-de-r-63561814
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´73 Km. A través d´ells es faran nou aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 416´1 metres al Collet dels Plans. A partir d´aquí, anirà fluctuant, arribant a una alçada màxima de 436 metres, a l´esmentat Serrat de Guillempere.
Després, el recorregut començarà abaixar, arribant a una alçada mínima de 307 metres, a la Palanca de la Rabeia. Finalment, des d´aquest indret, anirà pujant contínuament, fins al moment de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, al Collet dels Plans, a l´alçada inicial de 416´1 metres.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 331 (de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. CORRIOL DEL COLLET DELS PLANS CAP A LES COLLADES, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 417 m.
El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem al Collet del Plans, a tocar del Km 39 de la carretera local BP-4313 (que condueix des de Balsareny cap Avinyò). En aquest indret, ens caldrà agafar un camí que surt en sentit Nord de la carretera. Aquest camí condueix cap un mas proper i aviat queda tallat; tot i així, a poca distancia de la carretera, trobarem un corriol que surt per l´esquerra i que es dirigeix cap al NW; el trobarem just abans de trobar un camí ample que s´enlaira cap al Turó de Guillempere, però que queda tallat més endavant. Així, ens caldrà agafar aquest corriol, però quasi a l´inici farem una aturada, a uns 100 metres de la carretera abans esmentada.
En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de tonalitats rogenques, que pertanyen a la Formació Artés. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos. Per d´altra banda, hem vist que els sols dels camps propers també tenen aquestes tonalitats rogenques, ja que els sols dels camps s´han format a partir de l´alteració dels materials de l´esmentada Formació Artés, la qual pertany a l´Eocè.
Ara mateix, a l´indret on ara som, per sobre del corriol, es fan ben palesos aquests materials. FOTOGRAFIA 1.
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL CAP AL MAS DE LES COLLADES, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 405 m.
Després de fer l´aturada anterior, a peu de camí, cal continuar el recorregut cap al proper mas de les Collades. Així, seguint aquest corriol, aviat arribarem al camí que es dirigeix cap al paratge urbanitzat de les Collades. Abans d´arribar-hi, trobarem un trencall de terra que condueix cap al mas. Aquí, a la cruïlla de camins, farem una aturada, a uns 0´4 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials de la Formació Artés, dels quals ja n´hem parlat al recorregut cap a la parada anterior. Així, ara aquí, es fa palès un aflorament de les calcolutites i dels gresos rogencs. FOTOGRAFIA 2.
PARADA 3. FORN D¨OBRA DE LES COLLADES. CAMÍ DE LES COLLADES AL BRUNYOT, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 414 m.
Després de realitzar la parada anterior, cal anar cap a l´immediat Mas de les Collades. Després, caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap al Serrat de Guillempere, cap a Cal Panxeta i cap a Cal Brunyol. Seguint aquets vial, a uns 0´4 Km de la parada anterior (a poc més de 0´3 Km de la casa) trobarem un forn d´obra a l´esquerra del camí. Aquí farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que pertanyen a la Formació Artés i són de l´Eocè Superior. Així, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos d´origen continental. Aquests són els materials que apareixen a l´indret per on fem la present aturada. Inclús, prop d´aquí, els nivells de calcolutites han estat explotades per a ser emprades com a matèria prima del forn d´obra que ara veurem
En aquest indret hi ha un interessant forn d´obra. Aquí s´utilitzaven els nivells de calcolutites rogenques per a la fabricació de materials ceràmics, fonamentalment de rajoles i de teules. Aquest forn constitueix un bon element del Patrimoni Miner, dant del terme de Balsareny com del conjunt del Geoparc de la Catalunya Central i cal vetllar per la seva conservació. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Per últim, cal dir que sembla que prop d´aquest forn d´obra n´hi ha un altre, barranc avall, però de moment no l´hem trobat.
PARADA 4 - CONDICIONAL. CAMÍ DE LES COLLADES AL MAS DE LES CLAPEROSES, PROP DEL TRENCALL DEL BRUNYOT, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 428 m.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que va discorrent pel Serrat de Guillempere, dirigint-se cap Cal Panxeta, Cal Brunyot i cap les Claperoses. Més endavant, prop del trencall que es dirigeix (per la dreta de la ruta principal) cap a Cal Brunyot, farem una aturada. La farem a poc més de 1´1 Km després de fer la parada anterior, aproximadament.
En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que hem vist a les aturades anteriors, els quals pertanyen a la Formació Artés. Tot i això, ocasionalment estan recoberts per materials més recents, de l´Holocè, formats a partir de l´erosió dels anteriors, com succeeix en aquest indret. FOTOGRAFIA 5
PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL MAS DE LES CLAPEROSES, CAMÍ CAP A CAL PANXETA, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 392 m.
Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al NW, dirigint-nos ara cap a Cal Panxeta i cap al Mas de les Claperoses. Més endavant, deixarem per la dreta el camí que es dirigeix cap al segon mas. Nosaltres continuarem cap el primer mas. Finalment, en arribar prop d´ell, l´anirem vorejant pel NE. Ara, prop del mas, farem una aturada. La farem a 1 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist al llarg de tot el recorregut de l´itinerari; és a dir: els nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques de l´Eocè Superior amb trànsit a l´Oligocè Inferior. Aquests materials són continentals i tenen un clar origen fluvial, de vegades fluvio – lacustre. Pertanyen, per d´altra banda a la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen per l´indret de la parada.
Per d´altra banda, en aquest tram, entre la massa vegetal, mirant cap al Nord, hem pogut observar els relleus pirinencs, sense poder-los veure gaire be. Tot i així, ara en un desempat proper a la casa, podem veure´ls be, concretament els Rasos de Peguera, la Serra del Verd i el Pedraforca a fons. FOTOGRAFIA 6.
PARADA 6. PLA DE VILAMAJOR, ANTIGUES EXPLOTACIONS D´ÀRIDS, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 350 m.
Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà continuar fins a trobar el camí que condueix des del Pla de Vilamajor cap a Cal Panxeta. En trobar aquest camí, ens caldrà anar cap a l´esmentat pla. Després, des de la Casanova del Cerdà, ens caldrà anar cap al riu Llobregat, per un camí no gaire bo. Poc després farem una aturada al bell mig del pla. La farem a uns 1´2 Km de la parada anterior. Tot i així, des de la Casanova del Cerdà, es pot anar cap a Cal General i Cal General Xic, per anar després cap a Ca l´Ambròs Vell, fent la parada abans d´arribar, recorrent si fa o no fa la mateixa distancia de l´altra ruta, la qual és molt propera.
En aquest recorregut , inicialment hem trobat afloraments dels materials cenozoics de la Formació Artés. Després, hem arribat a una zona explotada per extreure grava, per on afloraven els materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, de les terrasses del Llobregat. Precisament, aquests materials detrítics són els quins han estat explotats a les antigues graveres, actualment tancades i quasi exhaurits els materials detrítics. FOTOGRAFIES 7 i 8.
PARADA 7. LA PALANCA DE LA RABEIA. PONT SOBRE EL RIU LLOBREGAT, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 308 metres
Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà continuar fins arribar al camí asfaltat que condueix cap al riu Llobregat. En arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a 1´2 Km de la parada anterior. En el cas d´haver utilitzat l´altra ruta, ens caldrà arribar a l´església de Sant Ambròs, per anar després cap a la casa de l´Ambròs Vell i d´enllà a la carretera asfaltada abans esmentada, però una mica més amunt. En un recorregut més u menys similar a l´altra opció.
En aquest recorregut (a les dues possibilitats), haurem continuat circulant pels indrets on es van explotar els àrids de les terrasses del Llobregat. Tanmateix, ara hem trobat part d´aquelles terrasses.
Ara, a l´arribar al riu Llobregat, és pot gaudir d´una bona observació del riu, tant aigües avall de la Palanca de la Rabeia, com aigües avall. Precisament la casa de la Rabeia es troba situada a l´altre cantó d´aquest pontet. També cal dir, que ara, en aquest indret, al pont sobre el Llobregat, hem arribat a la part més baixa de tot el recorregut d´aquest itinerari. FOTOGRAFIA 9.
Per d´altra banda, en aquest recorregut, mirant cap al NNW, es pot veure ve la Colònia Industrial de Ca l´Esteve, amb els relleus pirinencs dels Rasos de Peguera, més amunt, més al Nord. FOTOGRAFIA 10.
PARADA 8 - CONDICIONAL. CAMÍ DE LA MASOVERIA DE LA RABEIA CAP A LES COLLADES, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 376 metres
Després de fer l´aturada anterior, a l´altra banda del pont, cal agafar el camí que es dirigeix cap a la Masoveria de la Rabeia. Aquest camí es troba lleugerament al Sud del que ens ha dut cap aquí, procedent del Pla de Vilamajor. Ara, en arribar a la Masoveria, ens caldrà agafar un corriol que va adreçant-se cap a llevant, cap a les Collades. Aquest camí va remuntant el Torrent de la Masoveria i un dels seus afluents cap a final del recorregut. En aquest indret, molt prop del camí asfaltat que va des de la carretera BP-4313 cap al Pla de Vilamajor, farem una aturada, a menys de 100 metres d´aquest vial. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper a 1´3 Km, per tal d´arribar fins aquest indret.
En aquest trajecte força sinuós, el més complicat de tot el recorregut de l´itinerari, hem trobat inicialment afloraments dels materials detrítics que formen part de les terrasses del riu Llobregat, concretament de la terrassa baixa. Aquests materials els trobarem per les immediacions de la Masoveria i per les seves zones de conreu.
Després, més amunt, a mida que ens hem anat apropant a l´indret de la parada, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Superior (tot i que en trànsit cap a l´Oligocè Inferior). Aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Es tracta de nivells de calcolutites i de gresos. Aquests darrers molt sovint constitueixen paleocanals, que de vegades han quedat enlairats, donat lloc a una inversió de relleu, com es pot veure prop de la part final del recorregut remuntant pel Torrent de la Masoveria.
Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, a un dels barrancs afluents del Torrent de la Masoveria, mirant cap al Nord, es fa palès un camp de conreu, però amb un aflorament dels nivells de gresos, per sota del mateix, a la riba oposada on nosaltres estem del barranc afluent acabat d´esmentar. FOTOGRAFIA 11.
PARADA 9. CAMÍ CAP A LES COLLADES, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 411 metres
Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà arribar al vial asfaltat que condueix des de la carretera BP-4313 cap al Pla de Vilamajor. En trobar, molt aviat, aquest vial, ens caldrà agafar-lo, per tal d´anar cap a la carretera. Però, ben aviat, per l´esquerra, trobarem el camí que es dirigeix cap a les Collades. Ens caldrà agafar-lo per anar cap a la casa. Tot i així, de seguida farem una aturada. Aquesta, que serà la darrera de tot el recorregut de l´itinerari, el farem a uns 0´7 Km de la parada anterior, a uns 200 metres desprès d´agafar aquest camí.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, així hem vist nivells de les calcolutites i dels gresos (sovint formant paleocanals). Tots aquests materials són continentals i pertanyen al trànsit de L´Eocè Superior a l l´Oligocè Inferior; tot i que es situen més be a l´Eocè. Són els materials que hi ha a l´indret de l´aturada.
Des d´aquí, mirant entre els arbres, cap al NNW, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació dels relleus pirinencs. Així, es fan palesos els relleus del Port de Compte i els de la Serra del Verd, del Solsonès. FOTOGRAFIA 12.
Tanmateix, des de les immediacions d´aquest lloc, mirant cap al WSW, es pot fet una bona observació dels relleus dels sectors propers de la Depressió Geològica de l´Ebre, on ara som també nosaltres, concretament dels sectors més propers a Castellnou de Bages. FOTOGRAFIA 13.
_________________________________________________________________________
EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI
Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un recorregut d´uns 300 metres, per tal de retornar a l´indret per on ha començat el recorregut de l´itinerari. Així, des del vial on som, caldrà agafar un corriol, el qual ens conduirà cap al Collet dels Plans, i cap al Km 39 de la carretera BP-4313, per on començat el recorregut d´aquest itinerari. De fet, aquest trajecte ja l´hem fet per anar de la PARADA 1 a la PARADA 2, dintre del recorregut inicial d´aquest itinerari geològic
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris