RECORREGUT GEOLÒGIC CIRCULAR A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE BALSARENY, SECTORS ORIENTALS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT ENTORN DE LA MASOVERIA DE LA RABEIA, LES COLLADES I EL PLA DE VILAMAJOR / 05 DE GENER DEL 2021
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.
Cal dir, també, que alguns petits trams del recorregut es faran per camins asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés en Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials es troben al flanc SE de l´Anticlinal de Balsareny, molt lax, de direcció WSW-ENE.
Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Balsareny; concretament pels sectors més orientals del seu territori; concretament, pels voltants de la Masoveria de la Rabeia, per les Collades i pel Pla de Vilamajor, entre altres indrets.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat; i les aigües d´aquest territori arriben directament al Llobregat, a traves de diversos barrancs, com el Torrent de la Masoveria.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. Concretament, el recorregut transitarà pel flanc SE de l´Anticlinal de Balsareny; però cal tenir en compte que es tracta d´una estructura molt laxa.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats, a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques. En qualsevol cas, tots aquets materials són sempre continentals.
3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests material, fonamentalment constituiran les terrasses fluvials del Llobregat; tot i que també trobarem depòsits de vesant i materials al·luvials dels torrents i rieres.
4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Pirineus.
5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, el recorregut transitarà prop d´antigues graveres, en les quals s´explotaven els materials de les terrasses del Llobregat.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.
8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a la Teuleria de les Collades, entre altres llocs.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels sectors més orientals del terme de Balsareny. Si que hi ha antecedents relatius a altres recorreguts pels sectors centrals i occidentals del terme.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions del Collet del Plans, a la carretera BP-4313 (prop del Km 39). Des d´aquí, s´agafarà un camí y després un corriol que es dirigeix cap al Nord i cap al NW. Així, aviat arribarem a les Collades. Posteriorment, farem un recorregut per les immediacions del Serrat de Guillempere, apropant-nos després al Mas de les Claperoses.
Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al Pla de Vilamajor, des d´on s´anirà després cap a la Palanca de la Rabeia (arribant així al Riu Llobregat). A continuació, el recorregut es dirigirà cap la Masoveria de la Rabeia, des d´on s´anirà de nou cap a les immediacions de les Collades, i de nou a l´indret on s´ha iniciat el recorregut
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-lest-de-balsareny-per-les-collades-el-pla-de-vilajor-o-per-la-masoberia-de-r-63561814 Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´73 Km. A través d´ells es faran nou aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 416´1 metres al Collet dels Plans. A partir d´aquí, anirà fluctuant, arribant a una alçada màxima de 436 metres, a l´esmentat Serrat de Guillempere.
Després, el recorregut començarà abaixar, arribant a una alçada mínima de 307 metres, a la Palanca de la Rabeia. Finalment, des d´aquest indret, anirà pujant contínuament, fins al moment de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, al Collet dels Plans, a l´alçada inicial de 416´1 metres.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 331 (de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Comentaris