Coordenades 162

Data de pujada 29 / de novembre / 2018

-
-
381 m
296 m
0
1,9
3,8
7,5 km

Vista 76 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Balsareny, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR A PEU, DE RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I AMBIENTAL PEL SECTORS CENTRALS DEL TERME MUNICIPAL DE BALSARENY (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): VIA VERDA, COLÒNIA SOLDEVILA, LA RABEIA, RESCLOSA DELS MANRESANS I PER LA SÈQUIA. AMB INICI I FI DEL RECORREGUT AL A PONT DE LA RIERA DEL MUJAL / 20 DE GENER DEL 2019


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes i sense gaires desnivells. Part dels recorreguts els farem per la plataforma de l´antiga via de Manresa a Berga, ara una Via Verda, per la qual circulen bicicletes i cotxes. Una altra part del recorregut, la realitzarem pel camí que discorre al costat de la Sèquia; en aquest cas, i en tot el recorregut, cal anar sempre amb molta cura.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). Al respecte, cal dir que la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre. El terme municipal de Balsareny també es troba totalment situat dintre d´aquesta unitat geològica.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut de l´itinerari es troba dintre del Geoparc de la Catalunya Central. No cal oblidar que el municipi de Balsareny és un dels integrants d´aquest geoparc. Aquest, es troba situat en la seva major part, dintre de la unitat geològica que hem esmentat.
Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè, encara que molt prop dels terrenys de transició a l´Oligocè. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant, pertanyen exclusivament a la Formació Artés. La qual pertany a l´Eocè; tot i que es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè. Així, la major part del recorregut s’efectuarà entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de la Formació Artés.

En aquest itinerari farem més èmfasi en els aspectes relacionats directament amb la geologia ambiental. Com és sabut, aquesta es una branca de la geologia en la qual es toquen els aspectes relacionats directament amb el Medi Ambient. Malgrat això, també es faran observacions relatives a altres branques de la geologia, com la geomorfologia i la tectònica. Tot i així, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Per d’altra banda, com a conclusió, direm la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Balsareny. Al mateix temps, aquest recorregut transitarà en tot moment pel Geoparc de la Catalunya Central.


OBJETIUS FONAMENTALS

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement dels del Geoparc de la Catalunya Central (també denominat inicialment com a Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants del municipi de Balsareny.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials, per aquests indrets pertanyen a la Formació Artés. Aquesta unitat forma part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertany a l´Eocè; tot i que els seus nivells superiors, es situen al trànsit cap a l´Oligocè. Per d´altra banda, sovint es faran palesos els materials detrítics del Cenozoic recent, del Pleistocè i de l´Holocè, els qual recobreixen de vegades als anteriors. Es bastant interessant veure aquets recobriments prop de la resclosa dels Manresans, per on s´han format unes interessant demoiselles coiffées, entre els afloraments detrítics de l´Holocè.

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben pels voltants de Balsareny, en especial de l´Anticlinal de Balsareny. Aquest element és un LIG (Lloc d’interès Geològic) del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central
5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Observació, si s´escau, de l´impacte ambiental d´aquestes explotacions i de les restauracions dutes a terme; tot i que quedaran fora del recorregut d´aquest itinerari.

6.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari realitzat pel municipi de Balsareny. En aquest cas, cal parlar de l´esmentat Anticlinal de Balsareny i també de les esmentades demoiselles coiffées, pel que fa al Patrimoni Geològic. Pel que fa al Patrimoni Miner, cal parlar de la Resclosa dels Manresans i de la Sèquia, ja que es tracta de l´aprofitament d´un material geològic, concretament de l´aigua.

7.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha diferents antecedents nostres, pel que fa al municipi de Balsareny, per on hem realitzat diferents recorreguts. Així, en farem esment dels següents: 2004a, 2005a, 2006, 2009, 2010a, 2010b i 2011). Hi ha uns antecedent nostres recents: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015); i MATA – PERELLÓ i TOMASA GUIX (2017a i 2017b) del qual el present n´és una actualització, especialment del darrer, que en aquest cas serà ampliat.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1993), el primer dedicat al conjunt de les mineralitzacions catalanes, i el segon dedicat a les de la comarca del Bages.

I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003, 2004b i 2005b), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages, exclusivament pel municipi de Balsareny, pels sectors centrals del mateix. Així, s´iniciarà al Pont sobre la Riera del Mujal, fent a partir d´aquest indret un recorregut per a l´antiga via dels FFCC (actualment una via verda), per on es faran diverses aturades. Posteriorment, s´anirà cap a Colònia Soldevila, per on es faran algunes aturades.

Tot seguit, seguint el Llobregat s´anirà cap a la Rabeia, des d´aquí, caldrà anar cap a Resclosa dels Manresans, seguint posteriorment pel costat de la Sèquia de Manresa, fins al Pont de Santa Maria, retornant finalment fins al proper Pont de la Via, sobre la Riera del Mujal, per on finalitzarà aquest recorregut. En aquest darrer tram, es faran diverses aturades.

Tot això es pot que el recorregut serà de 7´50 Km. En aquest recorregut es faran 12 aturades. Es començarà a una alçada de 312 metres, per tal d´anar pujant fins als 381, seguint la Via Verda i arribant a Can Cansalada. Després es baixarà fins al riu Llobregat, fins a una alçada mínima de 298 metres (al Pont de santa Maria). Finalment, es retornarà fins als 313 metres inicials. És a dir: serà un recorregut prou planer.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l’escala de 1:50.000. En aquest cas, sols utilitzarem dos fulls, el 331 (o de Puig-reig) i el 363 (conegut com a full de Manresa). El terme de Balsareny es reparteix entre aquests dos fulls.

_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2004a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des de Santpedor i Castellnou de Bages a Balsareny i a Sallent. Inèdit. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004b).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des d´Artés a Sallent, i des de Balsareny a Súria. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinenza

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny, Súria i Cardona. Inèdit. 18 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2009).- Recorregut de recerca geoambiental per la comarca del Bages: des de Santpedor i Castellnou de Bages a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Itinerari de recerca geològica, geoambiental y minera, per la Comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010b).- Recorregut de recerca geoambiental per la comarca del Bages: des de Santpedor i Castellnou de Bages a Balsareny i a Sallent. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011a).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages, a través del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central: una volta pel terme de Sallent. Inèdit. 10 pàgines

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages, a través del Geoparc de la Catalunya Central: una volta pel terme de Sallent i des de Sallent a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunión de la RED REUSE – CYTED, 10 páginas Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itinerarios geológico-mineros por la Depresión Geológica del Ebro. Un recorrido por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M.; MATA LLEONART, R. I RUBIO MARTÍNEZ, J. (2001).- Recorregut geològic de Manresa a Berga, a Castellar de n´Hug i a Gisclareny (Bages i Berguedà). Depressió Geològica de l´Ebre i Sistema Pirinenc. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Balsareny (Geoparc de la Catalunya Central): des de la Resclosa dels Nanresans, al Castell de Balsareny, a la Via Verda i a les immediacions de la Resclosa. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i TOMASA i GUIX, O. (2017a).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Balsareny (Geoparc de la Catalunya Central): des de la Resclosa dels Manresans, a la Via Verda (FFCC de Berga a Manresa), al Castell de Balsareny i al Pont de la Riera del Mujal. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i TOMASA i GUIX, O. (2017b).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Balsareny (Geoparc de la Catalunya Central): recorregut per la via verda, per la Resclosa dels Manresans i per la sèquia. amb inici i fi del recorregut al a Pont de la Riera del Mujal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J. M. et altri (2015).- El inventario del patrimonio minero tangible. Fichas para la consulta de los LIPM (Lugares de Interés del Patrimonio Minero). Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. En prensa. Logrosán

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona
PARADA 1. PONT DE LA VIA, PONT SOBRE LA RIERA DEL MUJAL, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 331) Tot i que el recorregut l´hem iniciat molt prop d´aquest indret, ens caldrà fer un breu recorregut, per tal d´anar al bell mig del Pont de la Via (Pont sobre la Riera del Mujal). Així, haurem fet un recorregut inferior als 50 metres. Aquest breu recorregut l´hem sobre la Via Verda dels antics Ferrocarrils de Manresa a Guardiola de Berguedà. Precisament, l´esmentada Via Verda, dintre del terme de Balsareny, comença en aquest indret. També cal recordar que aquest ferrocarril miner, en un inici va ésser un ferrocarril miner, construït per baixar els lignits de les Mines de Carbó del Berguedà. En aquest breu recorregut, ens hem estat desplaçant dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més exactament dintre de la seva Depressió Central). Així, per arreu estem veient afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè (en trànsit cap a l´Oligocè). Prop d´on son, es fan palesos els materials rogencs de la Formació Artés, amb trams de gresos i de calcolutites. Aquests materials es fan ben palesos per sota de l´església parroquial de Santa Maria, al costat occidental de la Riera del Mujal. Per d´altra banda, aquí, a la bora de la Riera es fan palesos els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè. I també, mirant cap al NE, es fa palès el Castell de Balsareny, situat sobre un turó, per on afloren els materials de la Formació Artés.
PARADA 2. CRUÏLLA DE LA VIA VERDA AMB EL CAMÍ DE LA RESCLOSA DELS MANRESANS, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la Via Verda del Ferrocarril de Manresa a Berga i a Guardiola de Berguedà. Seguint aquest vial, ens convindrà fer un recorregut d´uns 0´2 Km, fent una aturada prop de la cruïlla d´aquest vial que seguim, amb el es dirigeix, per la dreta, cap a la Resclosa dels Manresans. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals, de tonalitats rogenques, que hem vist a les aturades anteriors. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés i es troben constituïts per nivells de gresos rogencs i per nivells calcolutítics (o margosos) de tonalitats també rogenques. Tot i així, en bona part d´aquest recorregut, els materials cenozoics acabats d´esmentar, es troben recobeerts per terrenys recents de l´Holocè, com aquí on ara som. Així, aquí es fa ben palesos els materials detrítics de la terrassa baixa del Llobregat, recoberts al seu temps, per terrenys, també detrítics de l´Holocè més recents, amb depòsits de vessant, entre els quals hi ha materials de procedència antròpica.
PARADA 3. MIRADOR DE LA VIA VERDA, ANTIC FFCC DE MANRESA A BERGA I A GUARDIOLA DE BERGUEDÀ, ALS PEUS DEL CASTELL DE BALSARENY, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la Via Verda del Ferrocarril de Manresa a Berga i a Guardiola de Berguedà. Seguint aquest vial, ara ens convindrà fer un recorregut de 1 Km, fent una aturada per sobre de la Resclosa dels Manresans, cap on anirem després. Alhora, estem per sota del Castell de Balsareny. En aquest trajecte, hem deixat a la dreta un camí que bixa cap a la reclosa, i un altre per l´esquerra que s´apropa al castell. Com al recorregut anterior, en aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials continentals, de tonalitats rogenques, que pertanyen a la Formació Artés i es troben constituïts per nivells de gresos rogencs i per nivells calcolutítics (o margosos) de tonalitats també rogenques. Aquests materials són els que predominen per on ara som i constitueixen la base del turó on s´assenta el Castell de Balsareny. Per d´altra banda, en efectuar aquest recorregut, hem pogut veure, des de dalt, la resclosa dels Manresans (per on farem la PARADA 9 i la PARADA 10). Per d´altra banda, també podem veure el riu Llobregat, com descriu un mig meandre, entre un bosc de ribera. Igualment des d´aquest indret es poden veure be les demoiselles coiffées, situades prop de la resclosa. Aquestes darreres, possiblement es veuen millor aquestes formes erosives. Així, des d´aquest indret podem admirar un conjunt d´estructures piramidals, les demoiselles coiffées. Aquestes, es troben als afloraments dels materials detrítics de l´Holocè. Aquestes estructures es caracteritzen en aquest indret per tindre un sostre de gres, el qual protegeix de l´erosió una columna detrítica, en la qual predominen els materials fins, especialment les calcolutites. En conjunt, constitueixen un interessant indret del Patrimoni Geològic del Geoparc de la Catalunya Central.
PARADA 4 - CONDICIONAL. VIA VERDA. CABANA SITUADA ALS PEUS DEL CASTELL DE BALSARENY, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut per la Via Verda del Ferrocarril de Manresa a Berga i a Guardiola de Berguedà. Així, cal recórrer ara uns 100 metres, aproximadament. Aquerst recorregut l´hem fet als peus del Castell de Balsareny. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, haurem trobat nivells de gresos i de calcolutites continentals. Precisament, dels nivells de gresos s´han extret els materials utilitzats per la construcció de la Cabanya, que hi al costat del vial que seguim. Tot i que sembla una cabana de vinya, no n´estem segurs, ja que a la bora de la mateixa no hi cap conreu; probablement, es pot tractar d´una construcció relacionada amb el ferrocarril. F Per d´altra banda, hi ha uns interessants afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés prop d´on ara som. Aquests materials formen un talús força dret, amb perill d´esfondraments, com ha succeït durant mitjans de novembre del 2018. Precisament, entre els materials esfondrats es fa palès un un bloc caigut, en el qual es poden observar unes esquerdes de dessecació, entre els materials de la Formació Artés.
PARADA 5. VIA VERDA, TRINXERA SITUADA PROP DEL TRENCALL DE LA COLÒNIA SOLDEVILA, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut per la Via Verda del Ferrocarril de Manresa a Berga i a Guardiola de Berguedà, anant cap al Nord (cap a Navàs). A uns 0´5 Km de l´anterior, farem una nova aturada. En aquest recorregut, primer haurem trobat el camí – carreter que procedeix de Balsareny i que va cap a la Rabeia, i poc després el que es dirigeix cap a la Colònia Soldevila. En aquest tram hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de l´Eocè (en trànsit a l´Oligocè). Pertanyen a la Formació Artés. Així, es veuen nivells de gresos i calcolutites, enriquits amb la presència del ferro fèrric. Ocasionalment, hem trobat, entre aquests materials intercalacions de tonalitats grisenques Aquí, aquests materials es troben inclinats cap al Sud, ja que es situen al flanc meridional de l´Anticlinal de Balsareny, de direcció quasi Est – Oest. Efectivament, en aquest indret de la parada, es fa palès el flanc meridional de l´Anticlinal de Balsareny (el qual cap a ponent enllaça amb l´Anticlinal de Súria). Així, veiem un lleuger cabussament dels materials anteriors cap el Sud, tot i que no és massa evident. S’observa, en mirar les alineacions dels relieves en cuesta, desenvolupats sobre els materials de la Formació Artés, com cabussen lleugerament cap el Sud.
PARADA 6. VIA VERDA, IMMEDIACIONS DE CAN CANSALADA) FLANC SEPTENTRIONAL DE L´ANTICLINAL DE BALSARENY, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 331) Després de fer la parada anterior, cal continuar per la Via Verda, anant cap el Nord, apropant-nos a la carretera C – 16 i a Navàs. A poc més de 0´3 Km, de la parada anterior, n´efectuarem una altra, la darrera d´aquest itinerari. La farem per les immediacions de Can Cansalada. En aquest recorregut efectuat per l´antic vial dels FFCC, es pot anar veient com els materials que inicialment tenien un lleuger cabussament cap el Sud, van disminuint aquesta inclinació, passant a posicions més subhoritzontals. Més amunt, quan s´arriba a la carretera i ja es veu el rètol de Navàs, els materials de la Formació Artés presenten un cabussament de component septentrional. És a dir: hem travessat l´Anticlinal de Balsareny i ara som al seu flanc septentrional.
PARADA 7. HABITACLES DE LA COLÒNIA SOLDEVILA. IMMEDIACIONS DE SANT ESTEVE, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar les parades anteriors, cal continuar per un camí i després per un corriol. Aquest es dirigeix cap a l´Est, baixant a la seva part final fins a la carretera que condueix cap a la Colònia Soldevila. Ens hi caldrà anar. En arribar-hi, farem una aturada a tocar de les habitacles de la Colònia Soldevila, molt prop de l´església de Sant Esteve. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 1´4 Km, des de Can Cansalada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Formació Artés. Aquests materials rogencs, amb nivells de gresos i de calcolutites, afloren per tot arreu i els hem trobat al llarg de tot el recorregut. En aquest lloc hi ha una antiga colònia industrial. Es tracta de la denominada Colònia Soldevila. Sobre aquesta, transcriurem unes notes extretes de la pàgina electrònica de l´Ajuntament de Balsareny ____________________________________________________________________________________ BREUS NOTES SOBRE LA COLÒNIA SOLDEVILA L’any 1890 en Josep Soldevila va comprar aquestes terres per fundar-hi una colònia tèxtil com tantes altres de la riba del Llobregat, del que aprofitaria l’energia. El 1897 es va començar a edificar la fàbrica i les primeres cases per a obrers al costat de l’antiga església romànica de Sant Esteve (S. XII), i el 1899 es van inaugurar els primers 18 habitatges i més endavant la colònia va anar creixent fins el 1922 en que es va fer el Carrer Nou. D’aleshores ençà l’estructura urbanística no ha variat. Ela habitants de la colònia tenien tots els serveis: cafè, sala de ball, teatre i cinema, escola bressol, escola de primària, camp de futbol, botigues, església... La Colònia Soldevila sempre va tenir una activa vida cultural, amb esbart dansaire (1948), coral (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933) que escenifica uns Pastorets molt reconeguts que es mantenen, ara ubicats a Balsareny, on també hi ha la coral. A la dècada de 1920 la colònia tenia uns 400 habitants, però amb el temps van anar minvant: 278 el 1950, 180 el 1981 i 59 a principis dels anys 90. La fàbrica, que havia donat feina a 650 treballadors, va patir la crisi del tèxtil a partir de 1960, va tancar el 1993 i la colònia es va despoblar totalment. Ara, els habitatges estan en estat ruïnós malgrat que hi ha un projecte de rehabilitació, en canvi la fàbrica té nova vida: el 1999 s’hi va instal·lar una gran empresa que produeix embalatges de cartró i l’edifici té un magnífic aspecte, ben restaurat respectant l’arquitectura original; i la central hidràulica continua produint energia neta i renovable _______________________________________________________________________________________ Aquí, ara, en aquest indret hi ha els edificis que corresponen als habitacles de la Colònia Soldevila, situats en front de la moderna fàbrica que actualment es troba en plena producció.
PARADA 8. RESCLOSA DEL CANAL DE LA REBEIA, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal sortir de la Colònia Soldevila, per un camí que va baixant pel cantó dret del Llobregat (pel seu marge ponentí). Seguint aquest camí, que en realitat és un GR, aviat arribarem a l´indret on hi ha una resclosa, de la qual surt un canal. Es tracta de la Resclosa del Canal de la Rabeia. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, sovint hem trobat nivells de calcolutites rogenques i de gresos. Aquests materials aquí pertanyen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Sovint hem trobat despreniments (a finals de novembre del 2018), després d´un llarg període pluges, després de les quals l´aigua ha circulat per les escletxes dels gresos, produint el seu descoronament, com el que hi ha molt prop de l´indret de l´aturada. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, podem veure una resclosa, en la qual s´aprofita l´aigua del Llobregat per extreure aigua i alimentar un canal. Aquest es dirigeix cap a la Rabeia, on hi ha una central elèctrica que dona energia a una industria que actualment es troba en producció, Pel que fa a la resclosa i a la seva maquinària, és pot considerar com a un element del Patrimoni Miner; ja que la mineria es l´aprofitament dels recursos geològics, essent l´aigua un d´aquests recursos. Aquest canal es va dirigint cap al paratge de la Rabeia, on hi havia una colònia industrial, que a l´actualitat segueix treballant, havent-se diversificat la seva activitat industrial. Sobre aquesta colònia transcriurem unes notes extretes de la pàgina electrònica de l´Ajuntament de Balsareny ______________________________________________________________________________________ LA RABEIA La Masoveria de la Rabeia, documentada des del 1358, és a l’origen d’aquesta petita colònia, ja que el propietari d’aquesta masia va vendre part de la finca als germans Pere i Jaume Soldevila, que hi van construir una fàbrica de filatura que va començar a treballar el 1880, i voltant de la fàbrica es van construir cases per als treballadors. Com a totes les colònies del Llobregat, el riu, gràcies a una resclosa i un gran canal, era la font d’energia. La fàbrica va tancar a causa de la crisi del tèxtil l’any 1993, però l’històric edifici va acollir temps despès una empresa moderna i innovadora que es dedica a la fabricació de productes d’higiene derivats del cotó. La fàbrica està ben conservada, la central hidràulica segueix funcionant i a diferència de la Colònia Soldevila, el petit nucli segueix habitat. I una mica de toponímia: El nom de Rabeia pot derivar de “rabeig”, un lloc on el riu baixa amb força. _____________________________________________________________________________________
PARADA 9. RESCLOSA DELS MANRESANS, (terme municipal de Balsareny, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal baixar cap a la Rabeia, seguint el canal que eix a la resclosa de la prada anterior. Així, arribarem a l´antiga Colònia Tèxtil de la Rabeia. Des d´aquí, per carretera, ens caldrà arribar fins prop de Cal Riera. Aquí, ens caldrà agafar un trencall, cap a la dreta (seguint la indicació de Mirador dels Ocellaires). Així, arribarem al riu Llobregat i posteriorment a la Resclosa dels Manresans. Aquí farem una aturada, a uns 1´4 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, els de la Formació Artés. Així, hem vist nivells de gresos rogencs i tanmateix de calcolutites, d´origen clarament continental. Ocasionalment, han quedat recoberts parcialment de depòsits detrítics de l´Holocè, tot formant part de les terrasses fluvials del Llobregat, com per aquests indrets. Pel que fa a la resclosa, cal dir que d´aquí surt la sèquia, el canal que transporta l´aigua cap a Manresa. Es tracta d´una important obra del segle XIV. Concretament va ésser construït entre els anys 1339 i 1383. Te una longitud de prop de 27 Km i un desnivell d´uns 10 metres, aproximadament. Es tracta d´una important obra d´enginyeria que va permetre, al seu moment el desenvolupament de la població de Manresa. Malgrat els anys (quasi 6 segles) és una obra que segueix plenament en funcionament i continua abastint d´aigua a la ciutat de Manresa. Alhora, aquest aigua també s´utilitza pel regadiu dels camps de conreu propers a la població. F Al respecte d´aquesta obra, cal considerar-la com una obra d´aprofitament dels georecursos, concretament de l´aigua. És a dir: es tracta d´un tipus de mineria, no sempre considerat com a tal, tot i que ho és molt clarament des del nostre punt de mira: MATA – PERELLÓ et altri 2015), en considerar que la mineria es l´aprofitament del georecursos. Per aquesta raó cal considerar a aquest element, com a integrant del Patrimoni Miner del Geoparc de la Catalunya Central. Per d´altra banda, en aquest indret, lligat a la resclosa, al riu i al bosc de ribera de l´esmentat riu, s´ha originat un interessant i ric Patrimoni Natural, molt freqüentat i de gran qualitat ambiental.
PARADA 10. INICI DE LA SÈQUIA DE MANRESA, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar les parades anteriors, cal fer un breu recorregut, per les proximitats de la Resclosa dels Manresans. Així, en uns 50 metres, aproximadament, arribarem a l´indret d´on surt la Sèquia de Manresa. Arribarem a l´edifici on hi ha la comporta que dona origen al canal. Cal dir que fora de l´edifici, hi ha diversos cartells explicatius de la Sèquia, del seu recorregut i de la seva construcció. Creiem que es tracta d´un indret molt interessant que cal veure amb deteniment.
PARADA 11. PRIMER TRAM DE LA SÈQUIA DE MANRESA, ENTRE LA RESCLOSA I EL PONT DE SANTA MARIA, (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 363) Després, de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut, anant ara cap al Sud i cap al SW. Aquest tram el farem seguint la Sèquia de Manresa. Al principi del recorregut es troba recoberta. Posteriorment la trobarem oberta i tancada. En aquests trams, cal tenir molta cura. Més endavant, en el tram obert, farem una aturada, aproximadament a 1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat veient afloraments dels materials continentals rogencs que pertanyen a la Formació Artés. Així, hem anat trobant afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Com ja hem anat dient, aquests materials tenen un clar origen continental- Molt sovint, hem trobat aquests materials recoberts per terrenys més recents, de caràcter detrític i d´origen mecànic. Es tracta dels materials recents de l´Holocè. Sovint, aquests materials formen part de les terrasses del proper Llobregat. Pel que fa al recorregut de la Sèquia, hem anat veient trams obrats en pedra seca i altres amb la sèquia coberta. En qualsevol cas, cal valorar la construcció d´aquesta important obra del segle catorze.
PARADA 12 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL PONT DE SANTA MARIA (AQÜEDUCTE DE SANTA MARIA), (terme municipal de Balsareny. Comarca del Bages). (Full 363) Després, de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut, per la bora de la Sèquia de Manresa. Així, aviat arribarem al Pont de Santa Maria (Aqüeducte de Santa Maria) i a la cruïlla amb la carretera d´Avinyó. En aquest indret, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´6 Km de l´anteriorment realitzada. Com als recorreguts anteriors, en aquest darrer tram, haurem trobat afloraments dels materials continentals de l´Eocè (en trànsit cap a l´Oligocè), els quals corresponen a la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Com als recorreguts anteriors, molt sovint aquests materials es troben recoberts per altres més recents, també cenozoics, que pertanyen a l´Holocè. Es tracta dels materials detrítics que formen part de les terraddes del Llobregat i dels depòsits de vessant. En aquest tram, la Sèquia de Manresa, discorre sobre un aqüeducte, que alhora és un pont sobre la Riera de Mujal ____________________________________________________________________ Ara, en arribar el recorregut fins al Pont de Santa Maria, sols cal fer un recorregut proper als 150 metres, per tal d´arribar fins al punt inicial per on ha començat el recorregut d´aquest itinerari. Així, ens caldrà agafar un camí que remunta la Riera de Mujal, fins arribar al Pont de la Via, per on hem iniciat el recorregut.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.