Coordenades 136

Data de pujada 1 / de gener / 2017

-
-
625 m
549 m
0
1,8
3,6
7,12 km

Vista 389 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Castellolí, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PEL TERME MUNICIPAL DEL BRUC (COMARCA D’ANOIA): DES DEL COLL DELS BRUCS A CAN SOTERES, A ROQUES BLANQUES, AL PONT FORADAT I AL COLL DELS BRUCS

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest constarà de diverses parades. Però, sols si es disposa del temps suficient, podrà efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquest cas, el recorregut d´aquest itinerari es farà totalment a peu, transitant per diferents indrets del terme municipal del Bruc. Al respecte d´ells, cal dir que es troben en bon estat de conservació, generalment. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins.

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la zona de contacte entre dues de les unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya: per la Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre, per on s´iniciarà i finalitzarà el recorregut: i també pel Sistema Mediterrani (i més concretament, ho farà solament per una de les quatre sots unitats que el constitueixen: per la Serralada Prelitoral Catalana), per on es desenvoluparà una petita part del recorregut.

Així, s´iniciarà i finalitzarà (alhora que també es desenvoluparà bona part del recorregut) per la Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre), entre afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè; així veurem fonamentalment nivells detrítics, amb conglomerats i gresos; i ocasionalment calcolutites sorrenques, de tonalitats rogenques.

Una part del recorregut (possiblement la més important) es desenvoluparà entre els afloraments paleozoics de l´Ordovicià i els mesozoics del Triàsic Mig (del Muschelkalk inferior), els quals formen part de la Serralada Prelitoral Catalana (una de les sotunitats que configuren el Sistema Mediterrani, la més externa). totalitat del recorregut de l´itinerari). Així, veurem afloraments de les llicorelles (pissarrer) de l´Ordovicià i nivells carbonatats calcaris i dolomítics del Triàsic Mig.

Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari, s´haurà dut a terme íntegrament dintre d´una sola comarca, la de l’Anoia; realitzant-se íntegrament, dintre del terme municipal del Bruc, per diferents indrets occidentals del seu terme.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en el recorregut d´aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació de la Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre), per on s´iniciarà i finalitzarà el recorregut de l´itinerari. Alhora es desenvoluparà dintre d´aquesta unitat geològica, la major part del mateix. Tindrà lloc per l´extrem occidental dels que vam anomenar Altiplans Meridionals (MATA – PERELLÓ, 1984). Alhora, i a distancia, també s´observaran els altres sectors d´aquesta depressió.

2.- Observació i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Eocè), de caràcter detrític que constitueixen aquesta unitat geològica de la Depressió Geològica de l´Ebre, pels sectors per on es desenvoluparà el recorregut de l´itinerari.

3.- Observació del Sistema Mediterrani, així com de les diferents sots unitats que la constitueixen, i per les quals discorre el recorregut del present itinerari, realitzat exclusivament pel terme municipal del Bruc. Aquests sectors es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, exclusivament.

4- Observació i descripció dels materials paleozoics (exclusivament del Silurià i de l´Ordovicià) i dels materials mesozoics del Triàsic Mig. Aquests materials constitueixen el subsòl la Serralada Prelitoral Catalana, pels voltants de les poblacions per les quals discorrerà el recorregut de l´itinerari. Molt sovint, aquets materials es troben recoberts per terrenys detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

5.- Observació a distancia de la Depressió Prelitoral Catalana; tot i que no la trobarem en cap indret d´aquest recorregut, el qual discorrerà al Nord d´aquesta sotsunitat.

6.- Observació de les estructures locals d’aquests materials esmentats als paràgrafs anteriors, al llarg del recorregut de l´itinerari, així com de les relacions existents entre les sots unitats que constitueixen el Sistema Mediterrani per aquests indrets (concretament per la Depressió Prelitoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana). I també entre aquest sistema i la depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre. Així, ens centrarem en l´extraordinari encavalcament de la Fembra Morta – Roques Blanques, per on les llicorelles de l´ordovicià encavalquen a les calcaries del Muschelkalk Inferior i aquestes als materials detrítics de l´Eocè.

7.- Observació i reconeixement de diverses mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari,

8.- Observació, si s’escau, de diverses explotacions mineres, antigues i actuals, situades al recorregut de l´itinerari. En aquest cas, ens centrarem en la problemàtica generada pels intents d´explotació de les calcàries triàsiques de les roques blanques.

9.- Interpretació dels impactes mediambientals provocats per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient. I en tot cas de les restauracions dutes a terme per tal de corregir els impactes.

10.- Observació de l´important Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg d’aquest itinerari, com és el cas del proper Relleu Montserratí. Tanmateix, en centrarem en l´extraordinari patrimoni geològic del doble encavalcament de la Fembra Morta – Roques Blanques

11.- Observació del Patrimoni Miner relacionat amb les explotacions mineres, en concret del relacionat amb el Forn de Calç de les immediacions del paratge de Roques Blanques.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Existeixen diferents antecedents nostres, relativament antics, relatius als itineraris que discorren pel terme del Bruc. Així, faré, esment dels següents: MATA – PERELLÓ (1996a, 1996b, 1997a i 1997b). És a dir: es tracta de recorreguts fets fa quasi 20 anys. També farem esment del treball de MASACHS et altri (1981), proper, però marginal. També farem esment d´un important treball de SOLE SABARÍS (1964), on es descriu un recorregut molt proper al que ara presentem, dintre d´un conjunt de recorreguts pels voltants de Barcelona.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions de les comarques per les quals discorre l´itinerari, cal parlar d’uns altres treballs nostres, de MATA-PERELLÓ (1990 i 1991), el primer relatiu al inventari mineralògic de la comarca d´Anoia i el segon al conjunt de les mineralitzacions catalanes en general, distribuïdes per comarques.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1967 i 1976). Tanmateix, farem esment de la fulla de IGME (1976) relativa a la zona per on discorre el recorregut del present itinerari. Finalment, farem esment d´un altre treball nostre, relatiu a l´estructura de la propera Depressió Geològica de l´Ebre: MATA – PERELLÓ (1984).

Tots aquests treballs acabats d´esmentar, figuren relacionats per ordre alfabètic a l´apartat de REFERÈNCIES BIBIOGRAFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari, s´iniciarà per les immediacions del Port dels Brucs, des d´on es farà un recorregut cap a Can Soteres, anant després cap a les immediacions del paratge de Roques Blanques, per on es faran diverses aturades. Posteriorment, el recorregut retornarà al Port dels Brucs, per on finalitzarà.

El recorregut serà d´uns 7´12 Km, fent-se 6 aturades al llarg del seus trajectes. El recorregut començarà a una alçada de 600 metres, aproximadament pels voltants del Port dels Brucs. A partir d´aquí anirà fluctuant entre aquesta alçada i una alçada màxima de 625 metres (prop de Can Soteres) i una alçada mínima de 550 metres, molt prop de la base de Roques Blanques. Finalment, tractant-se d´un recorregut circular, es tornarà a arribar a una alçada final d´uns 600 metres, al Port dels Brucs.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, si s’escau. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret.

En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà exclusivament per un sol full; concretament pel 391 (o d’Igualada), de l´"Instituto Geográfico y Catastral", realitzat a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació i descripció de les aturades que composen aquest itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES


CLIMENT COSTA, F. i MATA-PERELLÓ, J. M. (2016).- Indrets: l´estrany paratge dels Mollons. El Pou Digital, abril del 2016, 2 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona.

IGME (1975).- Explicación del Mapa Geològico de España, a escala 1:50.000. Segunda serie. Hojas número: 391 (Igualada), IGME. Madrid

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa. 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J. M. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca d´Anoía. Revista Xaragall, nº 24, 40 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J. M. (1996a).- Itinerari geològico-mineralògic pel Bages i l´Anoia: de Manresa a Can Massana i al Port dels Brucs. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1996b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i de l´Anoia: des de Manresa a Can Maçana, al Bruc i a Pierola. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1997a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i de l´Anoia: des de Manresa a Can Maçana, al Bruc i a Pierola. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i de l´Anoia: des de Manresa a Can Maçana, al Bruc i a Òdena. Inèdit. 1 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA,J. (1995).- El "Ecomuseu del riu Anoia", un instrumento didàctica para la enseñanza de la geologia. 1ª Reunión de la Comisión de Património Geológico de la Soc. Geol. España. Geogaceta, nº 20, 10 pag. Madrid

MATA-PERELLÓ, J. M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´identificació de Minerals (Països Catalans i d´altres). Edit. Parcir, 205 pag. Barcelona.

RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

SOLÉ SABARÍS, L. (1964).- Geologia de los alrededores de Barcelona. Colección la "Nueva Geografia", Minist. de Educ. Nacional. 135 pag. Barcelona
PARADA 1. OBSERVACIÓ DEL RACÓ DELS BRUCS, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Tot i que el recorregut haurà començat al Coll dels Brucs, ens caldrà fer un curt recorregut a peu, pel camí que s´adreça cap a Can Soteres (i també cap a la Fembra Morta i cap a Piera). A poca distancia de l´inici, a menys de 0´5 Km, trobarem un corriolet cap a la dreta, cap a ponent, que ens durà cap un mirador improvisat (en uns 30 metres). Aquí farem la primera aturada. La farem a uns 0´5 Km de l´inici En aquest breu recorregut, des del Coll del Bruc, hem anat trobant afloraments rogencs cenozoics de l´Eocè. Aquests materials són eminentment detrític, molt sovint pinyolencs. Es situen aquí per sobre dels materials eocènics marins, que cap a ponent formen la Formació Igualada i la Formació Tossa. Precisament, des de l´indret de la parada, mirant cap a ponent, es veu la zona per on afloren les calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada, de l´Eocè, que apareixen prop de Castellolí. I tanmateix es veuen els relleus del Puig Aguilera (situat entre Òdena i Maians), per on afloren les calcàries de la Formació Tossa, formant un interessant escull coralí. Des d´aquest indret, també es pot veure l´extrem oriental de l´Olistòlit dels Mollons; tot i que des d´aquest indret o te l´espectacularitat que es pot observar des de la Pobla de Claramunt. Aquesta estructura s´ha interpretat com un gran bloc de calcàries triàsiques del Muschelkalk Inferior, de grans dimensions que ha lliscat a la conca marina, mentre es depositaven les calcolutites de la Formació Igualada. Així, aquestes calcàries s´han incorporat als sediments marins. No es tracta d´un encavalcament sinó d´un olistostroma. I des d´aquí sols veiem part dels seus sectors més orientals. En canvi, des de la Pobla de Claramunt, es pot gaudir d´una més bona observació.
PARADA 2. IMMEDIACIONS DE CAN SOTERES, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud, pel camí que es dirigeix cap a Can Soteres. En quasi arribar-hi, la circumval·larem pels sectors orientals. Poc després, seguint ara el camí cap a la Fembra Morta (i cap a Piera), farem una parada. La farem molt prop dels Plans de Can Soteres. Així, ens haurem desplaçat poc més de 0´5 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de l´Eocè, que molt sovint són pinyolencs. Aquests materials que aflorem per arreu, més cap al Nord, són els equivalents per canvi lateral de fàcies als materials de la base de la Formació Artés, tot i aquí no és poden considerar com a tals.
PARADA 3. FORNS DE CALÇ DE ROQUES BLANQUES, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar la marxa cap al Sud (i cap al SE). Aviat trobarem un trencall i ens convindrà deixar el camí que se´n va cap a la Fembra Morta i cap a Piera (que es dirigeix cap al Sud). Ens interessarà continuar pel camí de Roques Blanques, que se´n va cap a l´ESE (i cap al SE). Seguint-lo, després d´un tram, arribarem a les immediacions de l´indret on hi ha les restes dels Forns de Calç de Roques Blanques. Aquí farem una aturada, a poc més de 2´7 Km des de la parada anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials eocènics que hem esmentat a l´aturada anterior. Així, hem vist nivells de calcolutites sorrenques, gresos i pinyolenc. Aquests materials són els quins hi ha prop d´on som. Tot i així, ara hem trobat, afloraments de nivells carbonatats molt trinxats. Aquests materials pertanyen al Muschelkalk i formen part de l´encavalcament que veurem a la propera aturada. Aquí, aquests materials han estat emprats com a matèria prima per a l´obtenció del calç en uns antics forns. Aquests es troben força malmesos, però formen part del Patrimoni Miner del Bruc i de la comarca d´Anoia, fet pel qual cal vetllar per la seva conservació.
PARADA 4. PARATGE DE ROQUES BLANQUES, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un curt recorregut, per tal d´apropar-nos a l´indret de Roques Blanques. En arribar-hi, farem una aturada, a menys de 0´3 Km de l´aturada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat veient afloraments dels materials carbonatats del Triàsic Mig, (del Muschelkalk Mig, concretament). Aquí, aquests materials encavalquen als terrenys eocènics que hem vist anteriorment. Es tracta d´un encavalcament dels primers sobre els segons. De fet, es tracta d´un sector parcial l´encavalcament de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani), sobre la Depressió Geològica de l´Ebre. De fet, en aquest indret hi ha una extraordinària i complexa estructura. Efectivament, prop d´on som, els materials paleozoics de l´Ordovicià (les llicorelles, les pissarres i els esquistos) encavalquen als materials triàsics del Muschelkalk. I aquests als de l´Eocè, com cabem de dir. Per d´altra banda, es pot considerar la presència d´una finestra tectònica , en aparèixer els materials triàsics per sota dels paleozoics. De fet, es tracta d´un gran encavalcament dels materials paleozoics, que es fa palès des de la Pobla de Claramunt, a Castellolí i a Roques Blanques. En aquest conjunt es poden veure questes finestres tectòniques al poble de la Pobla de Claramunt, a la Maseta del Tort i aquí prop del Torrent de Roques Blaves. Sense cap mena de dubte, es tracta d´un indret molt important de la nostra geodiversitat i del nostre Patrimoni Geològic, ben vissible des del Parador del Bruc.
PARADA 5. PONT FORADAT DE ROQUES BLANQUES, IMMEDIACIONS DE SANT MIQUEL DE VILACLARA, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de realitzar la parada anterior, cal començar a retrocedir cap al punt inicial del recorregut. Tot i així, caldria apropar-nos cap a les immediacions Sant Miquel de Vilaclara. Abans d´arribar-hi, trobarem el paratge del Pont Forada, per on farem una aturada. En aquest cas, la farem a uns 2´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem tornar a entrar a la Depressió Geològica de l´Ebre i hem tornat a trobar afloraments dels materials cenozoics que reblen aquesta depressió. Així, hem trobat nivells de calcolutites grisenques, de gresos i de pinyolenc. Aquests materials pertanyen a l´Eocè i cap al Nord passen lateralment a la Formació Artés. Es situen per sobre dels materials marins de l´Eocè, que cap a ponent constitueixen els materials de la Formació Tossa. En aquest indret, entre aquests materials, es fa ben palès un Pont Foradat, format per l´erosió diferencial d´aquests materials, deixant enlairada una capa de pinyolenc, en haver-se erosionat els nivells situats per sota d´aquesta. Aquest és un indret important del Patrimoni Geològic del terme del Bruc i alhora del conjunt de la comarca de l´Anoia, fet pel qual cal procedir a la seva conservació. Alhora, també cal dir que forma part del catàleg de ponts naturals de Catalunya.
PARADA 6 - CONDICIONAL. PORT DELS BRUCS, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Des de la parada anterior, cal retornar cap a les immediacions de Can Soteres (per on hem passat anteriorment), amb la intenció d´arribar finalment al Port dels Brucs (o al Coll dels Brucs), per on hem iniciat el recorregut de l´itinerari. En arribar-hi, farem la darrera aturada, aproximadament a 2 Km de la anterior. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics continentals, dels que hem parlat a l´aturada anterior. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Malgrat això, per sota d´aquets, molt prop d´aquí, anant (i baixant cap a ponent) ja es fan palesos els afloraments dels materials eocènics marins, situats per sota dels anteriors. Aquests materials que per aquest indret són molt sorrencs, són els equivalents laterals dels materials de la Formació Tossa, la qual es fa palesa al proper Puig de Can Aguilera..

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.