Coordenades 478

Data de pujada 5 / de gener / 2021

-
-
590 m
478 m
0
1,7
3,4
6,8 km

Vista 139 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE MURA, AMB UNA FILLOLA PEL DE TALAMANCA. (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE L´APARCAMENT DEL SEMINTIRI DE MURA, CAP A LA BALMA DEL PERIC, CAP A LA TEULERIA DE CAL TRULLÀS I DE NOU A MURA / 02 DE GENER DEL 2021


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Per d´altra banda, cal dir que no hi haurà quasi cap recorregut sobre asfalt i camí cimentat, tret del carrer del Peric i el de l´accés al Collet de Sant Martí, exclusivament a l´inici i a la fi del recorregut d´aquest itinerari.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Concretament, aquest recorregut s´efectuarà íntegrament pels sectors més propers als que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). Molt propers alhora a la Serralada Prelitoral dels Catalànids, que no arribarem a tallar en cap moment, però que veurem de lluny (especialment els relleus de Montserrat i els del Montcau – Serra de l´Obac).

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè; de la vorera de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs (equivalents a la Formació Carme, més representada a ponent). Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i grisenques. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats, rogencs. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Mura, en la totalitat del recorregut, amb l´excepció d´una petita entrada al terme veí de Talamanca, exclusivament pels voltants de Cal Trullàs.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, els dos municipis acabats d´esmentar, es troben plenament situats dintre de l´esmentat Geoparc. També, es troben en part situats, dintre del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt – Serra de l´Obac; tot i això, la major part del recorregut d´aquest itinerari, es situarà fora de l´esmentat parc natural.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, a través de la Riera de Mura, a través de diversos dels seus afluents més septentrionals.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. En concret, ens centrarem en la zona dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986).

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals de l´Eocè; amb els nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats que anirem trobant a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques.

3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.

4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions de diversos sectors, especialment del que hem anomenat Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986), Concretament dels relleus de Montserrat i del Montcau – Serra de l´Obac.

5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Dintre d´aquest conjunt, cal fer esment, entre altres indrets, el relacionat amb la Balma del Peric, entre altres indrets.

8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. En concret, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a la Teuleria de Cal Trullàs o el Forn de Calç del Peric, entre altres llocs.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants septentrionals de Mura.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions del poble de Mura, concretament a l´aparcament del Cementiri Municipal, a tocar de la carretera local BV-1223. Des d´aquest indret, es farà un primer tram del recorregut, anant cap al Forn de Calç del Peric i cap a la Balma del Peric.

Després de fer aquest primer tram, es retornarà a l´inici del recorregut, per tal de fer el segon i definitiu tram. Així, primer s´anirà cap el Coll de Sant Martí, i posteriorment cap a Cal Trullàs, cap al Coll de la Teuleria i cap a la Teuleria de Cal Trullàs, entrant així al terme de Talamanca. Després de fer diverses aturades, es retornarà cap a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, finalitzant aquí.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pel-nord-de-mura-balma-del-peric-trullas-talamanca-63505005

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 6´8 Km. A través d´ells es faran onze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 512´4, a l´aparcament del Cementeri Municipal. Sortint d´aquí, al primer tram hi haurà un descens fins als 478 metres, en arribar a la Balma del Peric. Aquí, s´haurà assolit la cota més baixa de tot el recorregut

Després de retornar a l´indret inicial del recorregut, i a la cota inicial, el trajecte començarà a pujar cap al Coll de Sant Martí. Poc després de sobrepassar-lo, s´arribarà a la cota de 588´3 metres (que serà la cota màxima del recorregut). A partir d´aquí, s´anirà planejant amb diverses fluctuacions, fins arribar a la teuleria de Cal Trullàs, a una alçada de 551´4 metres.

A partir d´aquest darrer lloc, el recorregut tornarà enrere, passant de nou per la cota màxima abans esmentada, retornant després al Collet de sant Martí, i finalment a l´indret on s´ha començat el recorregut, a l´aparcament del Cementeri Municipal, de nou a la cota inicial de 512´4 metres.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 363 (o de Manresa), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 FORN DE CALÇ DEL PERIC, CAMÍ DE L´APARCAMENT DEL CEMENTIRI CAP A LA BALMA DEL PERIC

PARADA 1. FORN DE CALÇ DEL PERIC, CAMÍ DE L´APARCAMENT DEL CEMENTIRI CAP A LA BALMA DEL PERIC, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 506 metres. El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem a l´aparcament del Cementiri Municipal de Mura. Des d´aquí, després de creuar la carretera BV-1223 (que condueix al poble de Mura), ens caldrà agafar el vial que condueix a la Balma del Peric. Després d´un recorregut proper als 350 metres, farem una parada, just després de deixar, per la dreta, el trencall que se´n va cap al Mas de la Roca. La parada la farem a l´esquerra del vial, per sota del mateix. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de l´Eocè. Així, hem vist nivells de gresos rogencs, amb diversos paleocanals, amb conglomerats. Ara, aquests són els materials que es veuen a l´indret de la parada. En aquest lloc, hi ha les restes d´un antic forn de calç (el Forn del Peric). Aquest es troba en no gaire bon estat de conservació, però forma part del Patrimoni Miner de Mura i també del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIA 1. Aquest forn utilitzava calcàries, que ocasionalment estaven intercalades entre els gresos rogencs. Tot i així, els nivells propers dels conglomerats, sovint tenien còdols de calcàries que podien ser utilitzats al forn.
Punt d'interès

P2 BALMA DEL PERIC. FINAL DEL VIAL PROCEDENT DE L´APARCAMENT DEL CEMENTIRI

PARADA 2. LA BALMA DEL PERIC, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 484 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut que es dirigeix cap a la Balma del Peric. Ben aviat trobarem un trencall per la dreta i poc després arribarem al Peric. Per aquest indret farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist al recorregut anterior. Així, s´han fet ben palesos uns nivells de gresos rogencs en contacte discordant amb paleocanals de conglomerats. FOTOGRAFIA 2. Després, en arribar a l´indret on es troba la balma, podem veure que es situa sota d´un potent paleocanal. Aquest constitueix un conglomerat, amb molts còdols carbonatats. Es tracta d´un gran paleocanal, d´uns 25 metres de longitud i uns 7 metres de profunditat. Alhora te una alçada màxima d´uns 10 metres. Dintre de la balma, hi ha una construcció (que recentment ha estat reconstruïda). FOTOGRAFIA 3. Finament, i en relació a la balma, cal dir que constitueix un element important del Patrimoni Geològic de Mura i alhora també del Geoparc de la Catalunya Central, en el qual es troba situat aquest indret.
Punt d'interès

P3 INICI DEL CAMÍ CAP A CAL TRULLÀS. CRUÏLLA AMB LA CARRETERA BV-1223

PARADA 3. INICI DEL CAMÍ CAP A CAL TRULLÀS. CRUÏLLA AMB LA CARRETERA BV-1223, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 519 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal retornar fins a l´inici del recorregut, fins a l´aparcament del Cementeri Municipal de Mura. Des d´aquí, cal fer un curt recorregut per la carretera local BV-1223, d´uns 15 – 20 metres, anant cap ponent. Després, aquí caldrà agafar el camí que surt de davant de l´aparcament, cap a Cal Trullàs (i també cap a Rocafort i cap a Talamanca). Aquí mateix farem una aturada. La farem a uns 650 metres de l´anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar els materials que hem vist abans, ja que hem fet el recorregut en sentit invers, pel mateix lloc. Per d´altra banda, ara al lloc on som, es fan ben palesos els afloraments dels nivells rogencs de l´Eocè. Entre aquests nivells, també es fan paleses intercalacions de calcolutites roges; així com paleocanals reblerts amb còdols, però en aquest indret no son gaire abundants, però si més amunt. FOTOGRAFIA 4.
Punt d'interès

PARADA 4. COLLET DE SANT MARTÍ, CAMÍ DE MURA CAP A CAL TRULLÀS

PARADA 4. COLLET DE SANT MARTÍ, CAMÍ DE MURA A CAL TRULLÀS, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 571 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal començar el recorregut pel camí que es dirigeix (i també cap a Rocafort i Talamanca). Aquest camí, en aquest tram es troba enformigonat i te força pendent. Després de la pujada, en arribar dalt del coll, farem una aturada. La farem a uns 0´5 Km de la parada anterior, després de pujar uns 52 metres de desnivell. En aquest tram, com als anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs, d´origen continental, els quals pertanyen a l´Eocè Inferior. Així, fonamentalment hem trobat nivells de gresos i de calcolutites rogenques. Tanmateix, hem anat trobant freqüents paleocanals. Així, seguint aquest recorregut, aquests materials s´han fet molt evidents, també, a l´esquerra del recorregut, per on hi ha els relleus del Pla de l´Espígol, i més cap a ponent al Turó de les Periques. FOTOGRAFIA 5. FPTOGRAFIA 5. PARADA 4 Aflorament de gresos (i ocasionalment de calcolutites), amb nombrosos paleocanals A les parts més altes de la fotografia, es veu un bon contacte discordant entre els nivells més rogencs (gresos i calcolutites) amb el gresos d´un paleocanal Vessant oriental del Pla de l´Espígol, des del camí que condueix cap a Cal Trullàs Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre Aquests materials rogencs, d´origen continental, són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, pels voltants del coll; tot i que per aquest indret, els nivells de calcolutites són força més abundants que a la base del Pla de de l´Espígol. Alhora, aquí també es fan palesos al substrat terrós dels cinc camins que conflueixen en aquest coll. Així, aquests materials rogencs es fan força palesos per tot arreu. FOTOGRAFIA 6.
Punt d'interès

P5 CAMÍ DE MURA A CAL TRULLÀS, IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE COTA 575´3

PARADA 5. CAMÍ DE MURA A CAL TRULLÀS, IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE COTA 575´3, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 573 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal començar el recorregut pel camí que es va dirigint cap a Cal Trullàs. Ara, el camí es bastant planer, sense gaires alt i baixos, però amb diverses fluctuacions. En aquest tram, hem trobat diversos trencalls per l´esquerra (segons el sentit del recorregut); precisament, més endavant farem el recorregut per aquests trencalls. Més endavant, en aquest recorregut arribarem a l´indret de l´aturada, situat prop del turó de cota 575´3 metres. D´aquesta forma, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 0´9 Km. En aquest recorregut, haurem anat trobant aflorament dels materials continentals que hem anat trobant als recorreguts anteriors. Així hem vist sovint nivells de gresos i calcolutites molt sorrenques. Ocasionalment, a diversos trams del recorregut, hem anat trobant paleocanals reblerts de gresos i de conglomerats. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació, tot mirant cap al WSW o cap al ponent. Així, en primer terme es poden veure els relleus propers de la Baga del Mas, aquí a través de la vegetació, podem apreciar com els estrats es troben inclinats cap al Nord, amb un clar cabussament general d´uns 20 – 25 graus, aproximadament. Tanmateix, més lluny, es poden veure clarament els típics “relieves en cuesta”, dels sectors més occidentals de la comarca, pels voltants de Castellfollit del Boix i de Rajadell. FOTOGRAFIA 7.
Punt d'interès

P6 TRENCALL DE CAMÍ DE LA TEULERIA, CAMÍ DE MURA A CAL TRULLÀS,

PARADA 6. TRENCALL DEL CAMÍ DE LA TEULERIA, CAMÍ DE MURA A CAL TRULLÀS, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 577 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal començar el recorregut pel camí que anem seguint des de la PARADA 3, el qual es va dirigint cap a Cal Trullàs (i també cap a Rocafort i cap a Talamanca). Així, ara farem un curt recorregut, proper als 0´2 Km, per tal d´arribar al trencall del camí de la Teuleria, per on passarem després. En aquest lloc farem la sisena parada del recorregut d´aquest itinerari. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs continentals que estem trobant en quasi tot el recorregut de l´itinerari. Aquests són també els materials que afloren per aquest indret de la parada. Des d´aquest lloc, mirant cap al WNW es poden veure els relleus de Montserrat, integrant dels que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre. (MATA – PERELLÓ, 1986).
Punt d'interès

P7 IMMEDIACIONS DE CAL TRULLÀS, ANTIC CAMÍ DE MURA A TALAMANCA

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE CAL TRULLÀS, ANTIC CAMÍ DE MURA A TALAMANCA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 564 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a Cal Trullàs. En arribar-hi, farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la darrera parada, poc més o menys. En aquest breu recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de l´Eocè Inferior. Així hem vist nivells de gresos i de calcolutites. Sovint, hem vist paleocanals reblerts amb gresos y conglomerats, discordants amb els materials anterior. FOTOGRAFIA 9 Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem pogut gaudir (ben bé a mitges) de l´observació dels sectors nord-occidentals de la comarca del Bages i del Geoparc. Així, mirant entre els arbres, es pot arribar a veure l´escombrera de les explotacions mineres de potassa de Sallent. FOTOGRAFIA 10. Tanmateix, des dels voltants de la casa, també i amb moltes dificultats, es poden veure les construccions noves i velles de Cal Trullàs. Així, es pot veure com sovint s´han emprat carreus extrets dels afloraments propers dels gresos de l´Eocè Inferior. FOTOGRAFIA 11.
Punt d'interès

P8 LA TEULERIA DE TRULLÀS, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA TEULERIA, CAMÍ A ROCAFORT I A TALAMANCA,

PARADA 8. LA TEULERIA DE TRULLÀS, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA TEULERIA, CAMÍ A ROCAFORT I A TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 551 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí, que ara es va dirigint cap a Rocafort (i també cap a Talamanca). Aquest camí, en deixar la casa ona un giro molt fort, que més endavant es va adreçant. Tot i així, com a les anteriors aturades el camí es força planer, baixant lleugerament cap el Coll de la Teuleria. Després de sobrepassar aquest (i també el camí que hem vist abans a la PARADA 6), arribarem a l´indret on hi ha la Teuleria de Trullàs. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un trajecte de 0´5 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que estem trobant en tot aquest recorregut. Així, hem anat trobant nivells de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques de l´Eocè Inferior. En aquests indrets, els trams de calcolutites són més abundants que en altres indrets del recorregut; i especialment ho són per les immediacions del coll que hem sobrepassat. Tanmateix, hem trobat paleocanals, reblerts amb gresos i conglomerats. Precisament la teuleria es troba a un indret relativament elevat, sobre un paleocanal. En aquest indret hi ha una antiga teuleria, amb dos forns d´obra; un d´ells es troba molt ben conservat Es de base quadrada, amb la fogaina orientada cap al Nord, al costat del camí que ens ha dut fins aquí. FOTOGRAFIES 12 i 13 A més a més, cal dir que hi ha les restes d´un altre forn d´obra, situat a llevant del que estem veient. En aquest cas, la fogaina estava orientada cap a l´Est. També, era de base quadrada però està esfondrat. Cal dir que a la teuleria, els dos forns d´obra utilitzaven els materials rogencs que hem viat abans, concretament els nivells de calcolutites roges, que per aquests indrets són força abundants. Per d´altra banda, des d´aquest indret (tant des del coll, com pels voltants de la teuleria), es pot gaudir d´un bon lloc d´observació dels relleus de Montserrat, tot mirant cap al Sud, en una imatge força similar a la que hem vist anteriorment, a la PARADA 6. FOTOGRAFIA 14.
Punt d'interès

P9 CAMI DE TRULLÀS A MURA PER LA BAGA DEL MAS, TURÓ DE COTA 555´3

PARADA 9 - CONDICIONAL. CAMI DE TRULLÀS A MURA PER LA BAGA DEL MAS, TURÓ DE COTA 555´3, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 559 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal començar a retornar cap a Mura. Així, immediatament arribarem al Coll de la Teuleria. Des d´aquí, continuarem pel camí que es dirigeix directament cap a l´indret on hem fet, anteriorment la PARADA 6. A partir d´aquí continuarem pel camí que condueix cap a Cal Trullàs (però ara de baixada). Més endavant, trobarem per la dreta un camí que condueix cap al Sud, concretament cap a la Baga del Mas. Seguint ara per aquest camí, més endavant farem una aturada. La farem, aproximadament a uns 1´6 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist anteriorment, als recorreguts anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites (ara força sorrenques) i de gresos, de tonalitats rogenques. Tanmateix, hem anat trobant nombrosos paleocanals, reblerts amb gresos i amb conglomerats. Des d´aquest indret mirant cap el Sud i especialment cap al SE, podem gaudir d´una bona observació dels relleus situat prop del Montcau i de la Serra de Obac, a llevant de Mura. FOTOGRAFIA 15.
Punt d'interès

P10 IMMEDIACIONS DE LA GRALLA, CAMI DE CAL TRULLÀS CAP A MURA

PARADA 9 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA GRALLA, CAMI DE TRULLÀS CAP A MURA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 576 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que discorre per la Baga del Mas. Seguint per aquest camí, aviat incidirem en el que baixa del Pla de l´Espígol. Després, seguint per aquest altre camí, aviat arribarem al camí principal, el que enllaça Cal Trullàs amb Mura. En trobar aquest darrer camí, ens convindrà anar cap a Mura. Tot i així, abans farem una aturada. Aquesta, la farem molt prop de la cruïlla dels camins. La farem sobre la carena por on discorre el camí principal. Aquesta parada la farem a 0´5 Km, de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari; els materials rogencs continentals que pertanyen a l´Eocè Inferior. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites sorrenques; tot i que per aquests indrets predominen els gresos. Sovint, hem vist paleocanals amb gresos i conglomerats. Des d´aquest indret, es poden observar els relleus del Montcau. Aquests relleus formen part dels que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, (MATA – PERELLÓ, 1986). Aquest indret forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac. FOTOGRAFIA 16.
Punt d'interès

P11 APARCAMENT DEL CEMENTI MUNICIPAL DE MURA. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÏ DE TRULLÂS AMB LA CARRETERA BV-1223

PARADA 11. APARCAMENT DEL CEMENTI MUNICIPAL DE MURA. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÏ DE TRULLÂS AMB LA CARRETERA BV-1223, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 512 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar pel camí de Cal Trullàs a Mura. Ara ens caldrà anar cap a Mura, per on ja hem passat anteriorment, qual anàvem cap a Cal Trullàs. En aquest trajecte, a partir d´ara el camí començarà a baixar. Aviat arribarem al Coll de Sant Martí (per on hem fet la PARADA 4). Tot i així, ens caldrà continuar baixant cap al proper poble de Mura. Més endavant arribarem a la cruïlla d´aquest camí amb la carretera local BV-1223, passant de nou per l´indret on hem fet la PARADA 3 (a l´inici d´aquest camí). Després, ens caldrà arribar a l´aparcament del Cementeri Municipal de Mura. Aquí farem una aturada, la darrera de l´itinerari que estem fent. Aquesta aturada la farem a 0´8 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials continentals, rogencs, que ja hem anat trobant al llarg de tot aquest itinerari. Aquests pertanyen a l´Eocè Inferior. Estan constituïts per nivells de gresos i de calcolutites sorrenques, amb diversos paleocanals situats entre aquests materials. Des d´aquest indret, pirant cap a llevant, podem gaudir d´una bona observació del Montcau, que ja hem vist en altres parades del recorregut d´aquest itinerari. Aquest relleu, forma part dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIA 17. Tanmateix, mirant des d´aquest lloc cap al Sud, podrem veure els carrers de Mura i les cases situades a la part alta. FOTOGRAFIA 18. ___________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Just al mateix indret on l´hem començat

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.