Afegeix a la llista-
-
434 m
354 m
0
2,4
4,8
9,52 km
Vista 137 vegades, descarregada 10 vegades
a prop de Òdena, Catalunya (España)
RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS D´ÒDENA, COMARCA D´ANOIA: DES DEL VOLTANTS DEL CASTELL D´ÒDENA A LES GUIXERES, A LA FONT DE CA L´ENRIC, A CAL NASI I DE NOU AL CASTELL D´ÒDENA, PEL CAMÍ DE LES GUIXERES / 08 DE MARÇ DEL 2021
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer els vials amb certa circulació.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca d´Anoia es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior, del Bartonià i del Priabonià. Així, els afloraments més antics, els del Bartonià es situen a la major part dels sectors centrals i meridionals del recorregut; mentre que els del Priabonià es situen als septentrionals, fonamentalment.
Entre els primers, de caràcter eminentment marí, trobarem afloraments dels nivells de calcolutites gris - blavoses de la Formació Igualada; així com nivells de gresos, calcàries i guixos, els quals pertanyen a la Formació Tossa; entre aquests darrers materials, cal parlar especialment dels denominats guixos d`Òdena.
Per d´altra banda, pel que fa als materials més moderns, els del Priabonià, cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. Aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.
Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.
Per d´altra banda, en tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè, tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca d´Anoia, concretament Així, el recorregut transitarà totalment pel terme municipal d´Òdena, pels sectors llevantins de la comarca acabada d´esmentar, fronterers amb la comarca del Bages, situada també dintre de la Catalunya Central. Per d´altra banda, el recorregut es situarà completament dintre de l´anomenada subcomarca de la Conca d´Òdena.
També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca del Riu Anoia (que dona nom a la comarca) concretament a la de la Riera d´Òdena, afluent del riu acabat d´esmentar; que per la seva banda esquerra. Aquesta riera, travessa el terme d´Òdena de llevant a ponent, abans de fer el seu aiguabarreig el riu d´Anoia.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
2.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament dels relleus de Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè. Així, trobarem afloraments del Bartonià i del Priabonià. Pel que f als materials del Bartonià, trobarem nivells d´origen marí, de calcolutites gris-blavoses, gresos carbonatats i guixos, que es repartiran entre la Formació Igualada i la Formació Tossa (amb els nivells dels anomenats guixos d´Òdena). L, pel que fa als materials del Priabonià, veurem nivells d´origen continental, que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques). En aquests indrets, aquests darrers materials pertanyen a l´Oligocè.
4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents de la Riera d´Òdena. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.
5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, anirem veient diferents guixeres i forns de guixos, al llarg de bona part del recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Existeixen alguns antecedents parcials dedicats a les guixeres, per on transiten alguns itineraris: MATA – PERELLÓ 1995, 1996, 1998, 2005, 2008 i 2012). Tot i així, aquests itineraris es centren en alguns sectors del recorregut que ara presentem. Tot i així, no n´hi ha cap altre, dedicat a fer un recorregut per tot el terme. En certa forma, el que ara presentem constitueix una primícia.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment dels treballs de MATA-PERELLÓ (1990 i 1991), el primer dedicat a tota la comarca d´Anoia i el següent referit a la totalitat de Catalunya. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1984) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del Castell d´Òdena, per on farem una parada. Després, ens caldrà apropar-nos a les Guixeres de la Productiva (a les situades més prop del poble). Tot seguit, davant de la recomanació de no passar pel camí que condueix les guixeres situades més avall, ens caldrà fer una volta, passant pel poble,
Així, ens caldrà anar cap a les guixeres inferiors. Posteriorment, anirem cap al Pont de la Riera i cap a la Font de l´Enric. Després, farem un recorregut cap a Cal Nasi, passant pels gorgs del Barranc de Rossinyol. En arribar a la darrera casa esmentada, ens caldrà veure els seus forns de guix. Posteriorment, caminant pel Camí de les Guixeres, ens aproparem de nou al poble, fent diverses parades. Finalment, arribarem de nou als voltants del Castell, finalitzant aquí aquest recorregut circular.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-i-miner-per-odena-les-guixeres-forns-de-guix-font-de-ca-lenric-cal-nasi-68041843
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´52 Km aproximadament, a través del qual es faran catorze aturades.
El recorregut començarà a una alçada de 408´3 metres, per les immediacions del Castell d´Òdena. Després d´una lleugera baixada fins als 389´3 metres, per tal d´anar a les properes guixeres (forns de guix) de la Productiva, es pujarà de nou fins als 415´1metres, per les immediacions del Cementiri d´Òdena. Tot seguit, amb diversos alt i baixos, el recorregut, baixarà fins als 357´2 metres, en sobrepassar el Torrent de Rossinyol. Precisament. aquest serà el punt més baix de tot el recorregut d´aquest itinerari.
Després, a partir d´aquest lloc el recorregut anirà pujant fins als 420´4 metres, anant cap a la Font de l´Enric. Després, el recorregut tornarà a baixar, ara fins als 379, 3 metres, en arribar de nou a al Torrent de Rossinyol, més amunt que el d´abans. Ara, a partir d´aquest lloc, anirà planejant lleugerament, per a tornar a pujar fins a una alçada de 434 metres, prop del camí de Cal Brunet, essent aquesta cota, la més alta de tot el recorregut.
Posteriorment, baixarà de nou, fins als 395 metres, en entrar de nou a la població d´Òdena. I, finalment, hi haurà una lleugera pujada, per tal de retornar al lloc on s´ha iniciat el recorregut. Assolint de nou la cota dels 408´3 metres inicials.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada).
_____________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventari Mineralògic de la comarca d’Anoia. Revista Xaragall, nº 24, 40 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA - PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico-mineralògic per les comarques d’Anoia, Baixa Segarra, Conca de Barberà i Alt Camp: des d’Òdena a Miralles, a Sarral i al Pont d’Armentera. Apunts EUPM, 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca d’Anoia: des d´Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 12 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerario geològico-mineralògic per la comarca d’Anoia: des d´Odena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des d´Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc / 15 de gener del 2005 10 pag
MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i d’Anoia: des Maians a Òdena, Can Masana i a Salelles. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J,M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i d’Anoia: des Maians a Òdena, can Masana i a Salelles. Inèdit. 9 pagines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer els vials amb certa circulació.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca d´Anoia es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior, del Bartonià i del Priabonià. Així, els afloraments més antics, els del Bartonià es situen a la major part dels sectors centrals i meridionals del recorregut; mentre que els del Priabonià es situen als septentrionals, fonamentalment.
Entre els primers, de caràcter eminentment marí, trobarem afloraments dels nivells de calcolutites gris - blavoses de la Formació Igualada; així com nivells de gresos, calcàries i guixos, els quals pertanyen a la Formació Tossa; entre aquests darrers materials, cal parlar especialment dels denominats guixos d`Òdena.
Per d´altra banda, pel que fa als materials més moderns, els del Priabonià, cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. Aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.
Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.
Per d´altra banda, en tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè, tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca d´Anoia, concretament Així, el recorregut transitarà totalment pel terme municipal d´Òdena, pels sectors llevantins de la comarca acabada d´esmentar, fronterers amb la comarca del Bages, situada també dintre de la Catalunya Central. Per d´altra banda, el recorregut es situarà completament dintre de l´anomenada subcomarca de la Conca d´Òdena.
També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca del Riu Anoia (que dona nom a la comarca) concretament a la de la Riera d´Òdena, afluent del riu acabat d´esmentar; que per la seva banda esquerra. Aquesta riera, travessa el terme d´Òdena de llevant a ponent, abans de fer el seu aiguabarreig el riu d´Anoia.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
2.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament dels relleus de Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè. Així, trobarem afloraments del Bartonià i del Priabonià. Pel que f als materials del Bartonià, trobarem nivells d´origen marí, de calcolutites gris-blavoses, gresos carbonatats i guixos, que es repartiran entre la Formació Igualada i la Formació Tossa (amb els nivells dels anomenats guixos d´Òdena). L, pel que fa als materials del Priabonià, veurem nivells d´origen continental, que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques). En aquests indrets, aquests darrers materials pertanyen a l´Oligocè.
4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents de la Riera d´Òdena. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.
5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, anirem veient diferents guixeres i forns de guixos, al llarg de bona part del recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Existeixen alguns antecedents parcials dedicats a les guixeres, per on transiten alguns itineraris: MATA – PERELLÓ 1995, 1996, 1998, 2005, 2008 i 2012). Tot i així, aquests itineraris es centren en alguns sectors del recorregut que ara presentem. Tot i així, no n´hi ha cap altre, dedicat a fer un recorregut per tot el terme. En certa forma, el que ara presentem constitueix una primícia.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment dels treballs de MATA-PERELLÓ (1990 i 1991), el primer dedicat a tota la comarca d´Anoia i el següent referit a la totalitat de Catalunya. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1984) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del Castell d´Òdena, per on farem una parada. Després, ens caldrà apropar-nos a les Guixeres de la Productiva (a les situades més prop del poble). Tot seguit, davant de la recomanació de no passar pel camí que condueix les guixeres situades més avall, ens caldrà fer una volta, passant pel poble,
Així, ens caldrà anar cap a les guixeres inferiors. Posteriorment, anirem cap al Pont de la Riera i cap a la Font de l´Enric. Després, farem un recorregut cap a Cal Nasi, passant pels gorgs del Barranc de Rossinyol. En arribar a la darrera casa esmentada, ens caldrà veure els seus forns de guix. Posteriorment, caminant pel Camí de les Guixeres, ens aproparem de nou al poble, fent diverses parades. Finalment, arribarem de nou als voltants del Castell, finalitzant aquí aquest recorregut circular.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-i-miner-per-odena-les-guixeres-forns-de-guix-font-de-ca-lenric-cal-nasi-68041843
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´52 Km aproximadament, a través del qual es faran catorze aturades.
El recorregut començarà a una alçada de 408´3 metres, per les immediacions del Castell d´Òdena. Després d´una lleugera baixada fins als 389´3 metres, per tal d´anar a les properes guixeres (forns de guix) de la Productiva, es pujarà de nou fins als 415´1metres, per les immediacions del Cementiri d´Òdena. Tot seguit, amb diversos alt i baixos, el recorregut, baixarà fins als 357´2 metres, en sobrepassar el Torrent de Rossinyol. Precisament. aquest serà el punt més baix de tot el recorregut d´aquest itinerari.
Després, a partir d´aquest lloc el recorregut anirà pujant fins als 420´4 metres, anant cap a la Font de l´Enric. Després, el recorregut tornarà a baixar, ara fins als 379, 3 metres, en arribar de nou a al Torrent de Rossinyol, més amunt que el d´abans. Ara, a partir d´aquest lloc, anirà planejant lleugerament, per a tornar a pujar fins a una alçada de 434 metres, prop del camí de Cal Brunet, essent aquesta cota, la més alta de tot el recorregut.
Posteriorment, baixarà de nou, fins als 395 metres, en entrar de nou a la població d´Òdena. I, finalment, hi haurà una lleugera pujada, per tal de retornar al lloc on s´ha iniciat el recorregut. Assolint de nou la cota dels 408´3 metres inicials.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada).
_____________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventari Mineralògic de la comarca d’Anoia. Revista Xaragall, nº 24, 40 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA - PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico-mineralògic per les comarques d’Anoia, Baixa Segarra, Conca de Barberà i Alt Camp: des d’Òdena a Miralles, a Sarral i al Pont d’Armentera. Apunts EUPM, 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca d’Anoia: des d´Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 12 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerario geològico-mineralògic per la comarca d’Anoia: des d´Odena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des d´Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc / 15 de gener del 2005 10 pag
MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i d’Anoia: des Maians a Òdena, Can Masana i a Salelles. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J,M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i d’Anoia: des Maians a Òdena, can Masana i a Salelles. Inèdit. 9 pagines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. AFLORAMENTS DE GUIXOS PELS VOLTANTS DEL CASTELL D´ÒDENA. GUIXOS I GUIXERES, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 408 metres.
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del turó per on es situa l´antic Castell d´Òdena; això és a tocar de la població del mateix nom, situada a la denominada Conca d ``Òdena, dintre de l´actual comarca d´Anoia, a la Catalunya Central. Així, per aquest indret farem un curt recorregut, que constituirà la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, tot plegat, recorrerem amunt i avall uns 150 metre i escaig.
Aquest indret es situa al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre; i en concret dintre de la seva Depressió Central. Així, per tot arreu afloren materials cenozoics de l´Eocè. Per una banda els nivells de guixos, integrants dels denominats guixos d´Òdena, de la Formació Tossa. I per d´altra banda, per sota dels anteriors, els nivells de calcolutites gris – blavoses, que formen part de la Formació Igualada.
D´aquesta forma, a la part alta del turó del castell es fan força palesos els guixos, amb bons exemples de rasclets a la seva superfície. A la part baixa del turó, hi ha unes antigues fàbriques de guix, on es tractaven els guixos explotats a la part alta. FOTOGRAFIES 1, 2, 3 i 4.
Tot i així, el millor aflorament dels guixos es troba actualment tapat per les estructures que es van construir per consolidar la torre del castell. Hi ha, sota aquestes estructures, la millor dolina de guixos de tot Catalunya.
PARADA 2. CAMÍ VELL DE CA L¨ENRIC. AFLORAMENTS DE GUIXOS I GUIXERES DE LA PRODUCTORA SUPERIORS, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 391 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut, una fillola d´uns 250 metres, per tal d´anar cap a les antigues instal·lacions de les explotacions de guixos de la Productora. Així, ens caldrà agafar el camí vell de l´enric, per tal d´arribar als forns de guix de dalt. A partir d´aquí, esta prohibit continuar el recorregut pels evidents riscos d´esfondrament dels guixos. Això si, es pot fet una observació a distància i a amb una extremada cura.
En aquest desplaçament, es fan ben evidents els afloraments dels guixos que ja hem esmentat a l´aturada anterior. Aquests guixos pertanyen als denominats guixos d´Òdena; per sota afloren les calcolutites de la Formació Igualada.
Prop, per sobre, ha hagut importants explotacions de guixos, els quals eren conduits als forns de guix que es fan palesos al costat del camí. Aquestes instal·lacions constitueixen Patrimoni Miner. FOTOGRAFIES 5 i 6.
Per d´altra banda, des de les immediacions dels forns anteriors, es pot fer una bona observació a distancia i amb una extraordinària cura, dels afloraments propers dels nivells dels guixos d´Òdena. Aquests guixos suposen un risc d´esfondrament sobre el camí. Tot i així, constitueixen un interessant exemple del Patrimoni Geològic relacionat amb els Riscos Geològics. FOTOGRAFIES 7 i 8.
PARADA 3 - CONDICIONAL. GUIXERES DE LES IMMEDIACIONS DEL CEMENTIRI D´ÒDENA. CAMÏ DE LES GUIXERES, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 375 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un recorregut alternatiu per tal d´anar cap als propers Forns de Guix de la Productora. Forns de Baix. I ens cal fer aquest recorregut alternatiu de més de 1´2 Km, ja que es prohibit passar pel camí que hi condueix directament en uns tres cents metres, com a conseqüència del evident i clar ris de desplom. Així, ara entrarem a la part alta del poble, agafant després el camí de les guixeres, per deixar-lo ben aviat i agafar el camí del Cementiri. A l´inici d´aquest camí, arribarem a unes antigues explotacions de guix a cel obert. Aquí, farem una aturada a uns 0´5 Km de la parada anterior .
En bona part d´aquest trajecte, hem anat caminant per la població. Tot i així, s´han fet ben palesos els afloraments dels guixos, dels denominats guixos d´Òdena. Precisament, en aquest lloc, per sota del Cementiri, va haver-hi una petita explotació dels esmentats guixos. FOTOGRAFIES 9 i 10.
PARADA 4. CRÜILLA DEL CAMÍ NOU I DEL CAMÍ VELL DE CAL ENRIC. FORNS DE BAIX DE LA PRODUCTORA, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 375 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut alternatiu que hem començat per anar cap a la parada anterior (i per tal d´evitar els riscos del perill d´esfondrament, ben ostensibles, del Camí Vell de Ca l´Enric). Així, ara ens anirem apropant, pel Camí Nou. Més endavant, en arribar a la cruïlla amb el camí vell, farem una aturada. La farem a 1 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells de guixos que hem vist a tots els recorreguts anteriors. Aquests guixos s´han fet palesos al llarg de tot aquest recorregut i també ara, a l´indret de l´aturada.
En aquest lloc, hi ha unes instal·lacions de la Productora. Són lleugerament més modernes que hem vist abans, a la PARADA 2. Com aquelles, constitueixen uns elements importants del Patrimoni Miner. FOTOGRAFIES 11 i 12.
Per d´altra banda, des d´aquest lloc, i amb una extraordinària cura, a certa distància, es pot veure el evident ris d´esfondrament dels guixos sobre el camí vell de Ca l´Enric, circumstància per la qual està ben prohibit el pas. FOTOGRAFIES 13i 14.
PARADA 5. PONT SOBRE LA RIERA, TORRENT DE ROSSINYOL, CAMÍ D´ÒDENA CAP A CA L¨ENRIC, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 354 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara ens dirigirem cap a Ca l´Enric. Poc més endavant, arribarem al pont del camí sobre el Torrent de Rossinyol (la Riera). Per aquest indret farem una aturada. La farem a uns tres cents metres de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem anat baixant fins al Torrent de Rossinyol. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Tot i així, hem anat baixant lleugerament a la sèrie estratigràfica i s´han anat fent passos els nivells de les calcolutites gris – blavoses i dels gresos grisencs que afloren prop de l´indret de l´aturada. Aquests materials pertanyen a la Formació Igualada.
PARADA 6. CAMP DE L¨ENRIC. CAMÍ DES D¨ÒDENA CAP A CA L¨ENRIC I CAP A LA FONT DE CA L¨ENRIC, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 423 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara ens dirigirem cap a Ca l´Enric. Poc més endavant, en arribar als Camps de l´Enric, farem una aturada, s 1´4 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest recorregut, inicialment, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les anteriors aturades; això és les calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada i els nivells del guixos d´Òdena. Després, per sobre d´aquests materials, hem començat a trobar nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, els quals pertanyen a la Formació Artés. És a dir, en aquest trajecte hem passat dels aflorament marins als afloraments continentals, que són els que ara veiem per l´indret de l´aturada. Tots aquests materials pertanyen a l´Eocè, per aquests indrets.
En aquest recorregut, hem anat veient afloraments dels relleus de Montserrat i del Puig de l´Aguilera, tot mirant cap al Sud i cap al SE. En relació amb els relleus de Montserrat, cal dir que pertanyen als Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). I en relació amb els relleus del Puig d´Aguilera, cal dir que es relacionen amb uns importants esculls coral·lins. FOTOGRAFIES 17 i 18
PARADA 7 - CONDICIONAL. FONT DE CA L¨ENRIC. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ A CAL ROIG NOU, CAMP DE L¨ENRIC, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 416 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara ens dirigirem cap a Cal Roig Nou. Però abans arribarem a les immediacions de la Font de Ca l´Enric. En arribar-hi, ens dirigirem directament cap a la font, situada a tocar del Torrent de Ca l´Enric. Aquí farem una aturada a uns 0´5 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Per aquests indrets, aquests materials pertanyen a l´Eocè Superior. Es tracta de materials continentals, d´origen lacustre.
Per aquests indrets, hi ha una surgència d´aigua, associada a una fractura que afecte als materials de l´esmentada Formació Artés. Es tracta d´una font aprofitada per a una zona d´esbarjo. FOTOGRAFIES 19 i 20.
PARADA 8. GORG DEL TORRENT DE CAL ROIG NOU. CAMÍ DE CA L¨ENRIC A CAL NASI, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 379 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, Així, després de veure la Font de Ca l´Enric, ens caldrà tornar al camí, per superar el Torrent de Ca l´Enric. Després, en arribar a l´altre cantó, deixarem el camí de Cal Roig Nou, per tal de continuar pel camí de Cal Nasi. Seguint per aquest camí, aviat arribarem al Torrent de Cal Roig Nou. Just en sobrepassar-lo, s´ha fet clarament ostensible un gorg, situat a l´esquerra del camí, aigües avall. Aquí farem una aturada. La farem a uns 1´2 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals rogencs, als quals ens hem referit adés. Es tracta dels nivells de calcolutites i gresos de la Formació Artés. Ocasionalment, entre aquests materials es fan ostensibles els paleocanals. Un d´aquests és el que ara estem veien a l´indret de la parada.
Precisament, el gorg està relacionat amb un d´aquests paleocanals, de forma que les aigües del torrent l´han excavat, donant lloc a un saltant. FOTOGRAFIES 21 i 22.
PARADA 9. GORG DEL TORRENT DE ROSSINYOL. CAMÍ DE CA L¨ENRIC A CAL NASI, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 387 metres.
El paleocanal que ha facilitat la formació del Gorg del Torrent de Rossinyol. E paleocanal es troba entre afloraments de calcolutites i gresos rogencs de la Formació Artés. Camí de Ca l´Enric cap a Cal Nasi. Òdena. Depressió Geològica de l´Ebre, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 387 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari pel camí que es va dirigint cap a Cal Nasi (una de les cases situades al costat de la carretera C-37z, al barri septentrional d´Òdena). Així, seguint per aquest camí, després de fer l´aturada anterior, aviat arribarem a les immediacions del Torrent de Rossinyol. Abans de creuar-lo, veurem un interessant gorg, situat a l´esmentat torrent a la dreta del camí que anem seguint. Prop d´aquest lloc, farem una aturada. Aquesta, la efectuarem a uns quatre cent metres de la parada anterior, aproximadament.
En aquest tram del recorregut de l´itinerari, hem continuat trobant afloraments dels nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, els quals són de l´Eocè Superior i pertanyen a la Formació Artés. Sovint, hi ha paleocanals que travessen als materials anteriors, com succeeix a l´indret de l´aturada. Efectivament, en aquest lloc, hi ha un paleocanal, reblert amb gresos i conglomerats. Efectivament, com a la parada anterior, les aigües del Torrent de Rossinyol, a travessar aquest paleocanal, han donat lloc a la formació d´un gorg. FOTOGRAFIES 23 i 24
PARADA 10. CUP DEL NETES, IMMEDIACIONS DEL Km 70 DE LA CARRETERA C-37z, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 429 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari pel camí que es va dirigint cap a Cal Nasi. Inicialment el camí anirà baixant pel costat esquerre del Torrent de Rossinyol. Posteriorment, s´anirà separant, decantant-se cap al Nord, fins trobar el Camí de Cal Brunet, per l´esquerra del camí que seguim. Per aquest altre vial farem una fillola, en seguir-lo. Poc després, trobarem un trencall, per la dreta. D´aquest trencall surt un camí que baixa fins a la carretera. Abans d´arribar-hi, per la dreta, en mig d´un camp veurem del Cup de les Netes. Per aquí, prop de l´esmentat cub farem una aturada; la farem, aproximadament uns 1´6 Km de la parada anterior.
En aquest llarg recorregut (el més llarg de tot el recorregut de l´itinerari), hem anat trobant en tot moment, afloraments dels materials continentals que pertanyen a la Formació Artés. Així, hem anat veient nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques, que pertanyen a l´Eocè Superior. Aquests materials són eminentment continentals, d´origen fluvial; tot i que de vegades poden ser també fluvial i lacustres.
Entre aquests materials es fan palesos, molt sovint, paleocanals, els quals es troben reblerts per materials detrítics. Generalment amb gresos de gra gruixut i també per conglomerats. En aquest trajecte, poc abans de trobar el camí de Can Brunet, hem vist un d´aquests paleocanals, esmicolat, que al descoronar-se ha donat lloc a un relleu ruïniforme. FOTOGRAFIES 25 i 26.
Posteriorment, en arribar a l´indret de l´aturada, hem pogut veure el Cup de les Netes, completament enverdissat. Amb dificultats, es pot veure la típica ceràmica que revesteix aquests cups. FOTOGRAFIES 27 i 28
PARADA 11. FORNS DE GUIX DE CAL NASI, IMMEDIACIONS DE LA CARRETERA C-37z, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 405 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà desfer la fillola, retornat al camí que es va dirigint cap a Cal Nasi. Així, ben aviat arribarem a les immediacions d´Òdena i poc després a la carretera C-37z. Just, al costat d´aquest vial, es troba Cal Nasi. Després, per un carreró perpendicular a la carretera (per la seva banda esquerra), arribarem a les immediacions d´una antiga explotació de guix, al costa de la qual hi ha dos forns. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´9 km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials continentals rogencs que hem vist als recorreguts anteriors, els nivells de calcolutites i gresos rogencs de la Formació Artés, dels materials que pertanyen a l´Eocè Superior. Tanmateix, aquests materials els veurem per sobre dels guixos d`Òdena a les propers explotacions., de les immediacions de Cal Nasi, on ara som. FOTOGRAFIA 29.
Per d´altra banda, en aquest lloc es fan ben palesos (malgrat transformacions posteriors) dos antics Forns de Guix; un millor que l altre. FOTOGRAFIA 30.
PARADA 12. FORNS DE GUIX DE CAL VILADIU, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 405 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal retrocedir lleugerament per darrer tram del camí que ens ha dut cap a Cal Nasi. Així, arribarem a la part final del camí de les guixeres. Just quasi a la cruïlla del camins, per sota del que ara agafarem, hi ha dos antics forns de guix. Son els Forns de Guix de Cal Viladiu. Aquí farem una aturada, a uns dos cents metres de l´anterior.
En aquest indret, hi dos forns de guix (un dels quals es troba carregat). Aquests forns s´alimentaven dels guixos explotats a una guixera que veurem la propera aturada. Aquests forns, força interessants, formen part del patrimoni miner d´Òdena i també del de la comarca d´Anoia, com del conjunt de la Catalunya Central. FOTOGRAFIA 31 i 32.
PARADA 13. EXPLOTACIONS DE GUIX A CEL OBERT, CAMI DE LES GUIXERES, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 404 metres.
Una vegada feta la parada anterior, cal fer un nou recorregut pel Camí de les Guixeres, anant cap a ponent. Ben aviat arribarem a l´indret on hi va haver unes importants explotacions de guix efectuades a cel obert, unes importants guixeres. Aquí farem una aturada, a uns dos cents metres, aproximadament, de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem vist afloraments dels nivells de guixos, dels denominats guixos d´Òdena, els quals formen part de la Formació Tossa, de l´Eocè. Aquests són els materials que es fan ben palesos a les explotacions de guix. Molt ocasionalment, per sobre dels materials anteriors es fa ostensible la presencia dels materials rogencs de la Formació Artés. de l´Eocè Superior. Cal dir, en relació a aquestes guixeres, que van gaudir de una certa importància, com moltes de les explotacions de guix que hi ha a diferents indrets del terme d´Òdena. FOTOGRAFIES 33 i 34.
Per d´altra banda, en aquest indret hi ha una interessant construcció: es tracta del conegut pont de guix. Per aquest indret es troba el Camí de les Guixeres, i el pont permetia el pas del guix extret a les explotacions, cap a la carretera. A la part baixa del pont s´ha emprat mamposteria. Per a la seva construcció; mentre que per sobre d´aquesta s´ha emprat el guix. Aquesta construcció és un altre element important del patrimoni miner, tant d´Òdena, com de l´Anoia i de la Catalunya Central. FOTOGRAFIES 33 i 34.
Tot i això, aquest no era l´únic element singular relacionat amb les guixeres i amb el seu funcionament. Efectivament, també havia funcionat un túnel (ara en un estat lamentable), més antic que el pont, que permetia la sortida dels materials explotats a les antigues guixeres.
PARADA 14 - CONDICIONAL. CUP DEL PI BLANC DE CAL PESSETERO. IMMEDIACIONS DEL POLIESPORTIU D´ÒDENA, (terme d´Òdena, comarca d´Anoia, Conca d´Òdena). (Full 391). Alçada: 396 metres.
Ara, una vegada feta la parada anterior, ens cal continuar el recorregut, per tal d´anar cap a l´aparcament situat a tocar del Poliesportiu d´Òdena, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada, la farem a uns quatre cents metres de la parada efectuada anteriorment.
En aquest trajecte, hem trobat pocs afloraments (tret dels nivells de guixos de la guixera anterior), ja que hi ha construccions per diversos indrets propers a aquest tram del recorregut. Tot i així, es fan palesos els nivells de guixos, en part tapats per materials de procedència actual, la major dels quals són antròpics.
En aquest indret, sobre una zona lleugerament aturonada, a la part alta fa palès un antic cup, bastant enrunat. Així, a la part alta es veu clarament l´enrajolat típic dels cups. També a la part baixa, a una paret es fa palesa la moixa del cup. FOTOGRAFIES 37 i 38.
____________________________________________________________________________________
EN AQUEST INDRET; FINALITZA EL RECORRREGUT DE L¨ITINERARI
Tot i així, ens caldrà fer un recorregut, d´un 0´5 Km, per tal de tornar a l´indret on hem iniciat el recorregut de l´itinerari. En aquest tram, fins arribar al punt inicial del recorregut, s´han vist pocs aflorament, en estar circulant per una zona urbana, construïda
___________________________________________________________________
1 comentari
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
dani-daniel 01/04/2021
He fet aquesta ruta verificat veure detalls
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Bonita ruta y curiosa, llena de yesos