Coordenades 166

Data de pujada 15 / de juny / 2016

-
-
167 m
62 m
0
1,7
3,5
6,94 km

Vista 898 vegades, descarregada 30 vegades

a prop de Mont-ras, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ: DES DE MONT-RAS A LLOFRIU. RECORREGUT PER LA MINA PEPITA O MINA CARMEN), PEDRERA LA MORENA, MINA D´EN TORRENT, MINA PEPITO I MINA DE SANT MIQUEL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que aquest recorregut el farem totalment a peu. Per camins més o menys bons. Tot i això, en alguns trams caldrà anar poc a poc, de forma molt excepcional.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament pel denominat Sistema Mediterrani (o Catalanids). És més, la totalitat del recorregut es farà per la Serralada Litoral, la més externa d´aquesta unitat geològica. Així, el recorregut es situarà dintre dels seus sectors més septentrionals, molt prop del seu contacte amb el Sistema Pirinenc (concretament amb el Mantell del Cadí) que no arribarem a tallar en cap moment del recorregut.

Així, en aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials de l´Ordovicià, que han sofert un intens metamorfisme durant el plegament Hercinià, del Carbonífer. D´aquesta forma, trobarem nivells de fil·lites, marbres, esquists i cornianes, fonamentalment.

També trobarem afloraments de les roques granítiques (granits i granodiorites) en contacte amb les anteriors. Aquestes roques s´han format durant l´esmentat Plegament Hercinià i tenen cronologia carbonífera.

Per d´altra banda, es desenvoluparà totalment per la comarca del Baix Empordà, exclusivament pel terme de Mont-ras i per l´antic terme de Llofriu (que actualment pertany al de Palafrugell).

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- S´observarà l´estructura del Sistema Mediterrani, i més concretament de la seva Serralada Litoral Catalana, per la qual es circularà entre les localitats baix-empordaneses de Mont-ras i de Llofriu.

2.- S´observaran les característiques dels materials paleozoics que constitueixen la unitat geològica esmentada a l´apartat anterior. Així, veurem els materials metamòrfics de l´Ordovicià (nivells d´esquistos, cornianes, fil·lites i marbres, fonamentalment); així com les roques granítiques del Carbonífer: els granits i les granodiorites.

3.- S´estudiaran diverses mineralitzacions distribuïdes al llarg del recorregut. Així, es veuran les mineralitzacions filonianes de F-Ba-Pb-Zn, situades a Mont-ras i a Llofriu, entre altres indrets, sempre dintre de la Serralada Litoral,

4.- Observació de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Així, veurem algunes de les explotacions de les roques granítiques (i de les seves alteracions) situades prop de Mont-ras.

5.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ i VALL ROSELLÓ (1997) i VALL ROSELLÓ i MATA – PERELLÓ (1995). Tret d´aquests, no en coneixem cap més

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005).

Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya. També farem esment de: CALDERÓN (1910), FAURA i SANS (1923), MARCET RIBA (1947) i TOMÁS (1919-1920).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´iniciarà i finalitzarà al terme de Mont-ras, dintre de la comarca del Baix Empordà. Així, s´iniciarà, concretament a la sortida del poble pels seus sectors septentrionals, prop e les instal·lacions d´un magatzem, del Dia. A partir d´aquí, caldrà iniciar el recorregut a peu, pel camí de Fitor.

Aviat arribarem a una cruïlla de camins. De moment continuarem pel de la dreta, fent una fillola, anant primer cap a la propera Cantera de la Morena, per on intentarem fer una altra aturada i posteriorment cap a la Mina d´En Torrent (passant al terme de Llofriu). Si s´escau, arribarem a la Font de la Teula i després retornarem a la cruïlla de camins.

En retornar a la cruïlla de camins, intentarem fer una aturada a la denominada Mina Petita (però que en realitat és la Mina Pepita o la Mina Carmen). Després, continuarem a peu pel camí de l´esquerra, fins arribar a un trencall que ens durà a la Mina Pepito, per on farem una aturada.

Posteriorment, ens caldrà retornar al proper Camí de Fitor, per tal de seguir, anant ara cap al Coll de la Boquera, fer on farem dues aturades. I, finalment, des d´aquest indret baixarem cap a Mont-ras pel denominat Camí Vell de Fitor, passant a mig camí per les restes de la Mina Sant Miquel, per on farem la darrera aturada. Tot seguit, anirem cap a Mont-ras i cap a l´indret d´inici del recorregut, per on el finalitzarem.

Es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 6´94 Km, a través dels quals farem 7 aturades. Aquest itinerari s´iniciarà a una alçada de 62 metres, pujant contínuament, fins als 136 metres, en arribar a la segona aturada. Després s´anirà baixant fins als quasi 76 metres, en arribar a la tercera aturada. A partir d´aquí, seguint el Camí de Fitor, arribarem a la màxima alçada del recorregut, en sobrepassar el Coll de la Boquera, arribant als 166 metres. A partir d´aquí, tot el recorregut serà de baixada, fins arribar als 62 metres inicials, prop de Mont-ras.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del mateix full, concretament el següent: 334 (o de Girona); tot i que el recorregut l´iniciarem i el finalitzarem dintre del full 335 (o de Palafrugell). Ambdos pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca del Baix Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.

Així, la relació de les aturades que constitueix aquest itinerari, es la següent, que anirem veient a continuació.
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

CALDERON, S. (1910).- Los Minerales de España. Junta Superior Facultativa de Minas. 506 pag. Madrid.

FAURA i SANS, N. (1923).- Explicació de la fulla nº 24 (Sant Feliu de Guixos). Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 10: Baix Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1983).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Segunda Série). Memòria i explicació de les fulles nsº: 297 (L´Estartit) i 335 (Palafrugell). Inst. Geol-Min. España, Minist. Industria y Energia. Madrid.

MARCET i RIBA, J. (1947).- Rocas eruptivas de las Gabarras y de la zona adyacente de la Costa Brava Catalana. Treballs dels Museu de Cien. Nat. de Barcelona. T. 1, vol. 1. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. i VALL ROSELLÓ, E. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà: des de Palamós a l´Estartit. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

TOMAS, LL. (1919-1920).- Els Minerals de Catalunya. Trebals de la Institució Catalana d´Història Natural, t.6. Barcelona.

VALL ROSELLÓ, E. i MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà. Xaragall, sèrie B, nº 7 (abril de 1995), 21 pàgines. Manresa.
  • Foto de P1 PEDRERA DE LA MORENA
  • Foto de P1 PEDRERA DE LA MORENA
PARADA 1. PEDRERA DE LA MORENA, (terme municipal de Mont-ras, comarca del Baix Empordà). (Full 334). El recorregut del present itinerari, el començarem prop del sectors més septentrional de la població de Mont-ras, a tocar de l´autovia C – 31, tocant als magatzems del Dia. Des d´aquí, anirem caminant pel camí de Fitó, fins arribar a una cruïlla de camins. Nosaltres continuarem pel de la dreta, apropant-nos a una antiga pedrera de granits. Aquí, farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari, a menys de 0´8 Km del seu inici. En aquest trajecte, realitzat com tota la resta de l´itinerari (dintre de la Serralada Litoral Catalana), anirem trobant afloraments de les roques ígnies del Carbonífer. Així, hem trobat, fonamentalment granets i granodiorites, sovint alterades i transformades en sauló. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Efectivament, en aquest lloc hi va haver-hi una antiga i important pedrera d´aprofitament de les roques granítiques per a la construcció. Actualment i des de fa anys, es troba aturada i es propietat de l´Ajuntament de Mont-ras, des de l´any 1999, per on ha instal·lat una zona d´esbarjo, tot i que es troba tancada. També cal dir que d´aquesta pedrera, des de l´any 1965, es van extreure molts blocs de granit, els quals es van utilitzar per a la construcció de part del Port de Palamós. Després de tancar-se l´explotació es va convertir en un gran abocador, fins que l´Ajuntament la va adquirir, netejant les escombraries escampades per tot arreu.
  • Foto de P2 MINA D´EN TORRENT / P2-BIS LA FONT DE LA TEULA
  • Foto de P2 MINA D´EN TORRENT / P2-BIS LA FONT DE LA TEULA
  • Foto de P2 MINA D´EN TORRENT / P2-BIS LA FONT DE LA TEULA
  • Foto de P2 MINA D´EN TORRENT / P2-BIS LA FONT DE LA TEULA
  • Foto de P2 MINA D´EN TORRENT / P2-BIS LA FONT DE LA TEULA
PARADA 2. MINA D´EN TORRENT, (Llofriu, actualment pertany al terme de Palafrugell, comarca del Baix Empordà). (Full 334). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per un corriol que ens conduirà cap al camí de la Mina d´En Torrent. Així, ens caldrà fer un recorregut de poc més de 1´5 Km, envoltant en part el Puig d´en Ristol. Abans d´arribar-hi, trobarem un camí que procedeix directament des de l´Autovia A – 2. En arribar-hi, veurem les escombreres situades en un tallafocs, per sota de tres línies de alta tensió. Finalment, en arribar-hi, farem una nova aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. També cal dir que aquesta mina es situa a uns 2Km del poble de Llofriu, cap el Sud. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. Tot i així, prop de l´indret de l´aturada, haurem trobat esquistos nodulosos de l´Ordovicià, situats molt prop dels granits. En aquest indret hi ha unes mineralitzacions filonianes (de direcció NW-SE), les quals encaixonen entre esquists nodulosos paleozoics, situats prop del contacte amb uns granits. Els minerals primaris presents són: CALCOPIRITA (indicis), ESFALERITA, GALENA, PIRITA, CALCITA, BARITINA i QUARS. De tots ells, els que es van intentar d´explotar van ésser la GALENA i la BARITINA, que és el mineral majoritari a les escombreres, per on es troben molts dels minerals anteriors. Per la seva banda, hi ha diversos minerals d´alteració, com: GOETHITA (d´aspecte limonític i terròs), HEMATITES (molt terrosa), PIROLUSITA (dendrítica), ATZURITA i MALAQUITA, entre altres minerals. Es troba parcialment restaurada amb una estructura metàl·lica de seguretat Pel que fa a les instal·lacions mineres, cal dir que consisteixen en dues galeries paral·leles, les quals es troben en bon estat. Tot i així, cal tenir molta cura, doncs té un pou interior, el qual no es fa gaire palès. Cal dir que recentment, es va procedir a condicionar les galeries per a les visites turístiques. Tot i així, han quedat completament abandonades les obres que es van fer. _________________________________________________________________ PARADA 2 – BIS. IMMEDIACIONS DE LA SURGÈNCIA DE LA FONT DE LA TEULA, (Llofriu, actualment pertany al terme de Palafrugell, comarca del Baix Empordà). (Full 334). Després de realitzar l´aturada anterior, si s´escau, es pot fer un curt recorregut, seguint pel camí per on hem vingut. En arribar al barranc proper, caldrà remuntar-lo breument, arribant fins a la Font de la Teula. En arribar-hi, farem una aturada, a poc més de 0´5 Km de l´anterior aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem trobat a l´anterior aturada. Així, es fan palesos els esquists i també els nivells carbonatats de l´ordovicià. En aquest indret, hi ha una interessant font d´aigua ferruginosa, la qual es relaciona amb una fractura N – S. Aquesta font dona lloc a una de les rieres que constitueixen la capçalera de la denominada Riera de Molleres que les condueix cap a la Riera Grossa, la qual recull quasi totes les aigües dels voltants de Llofriu. Posteriorment, aquesta riera conflueix amb el riu Daro. Més avall de Pals.
  • Foto de P3 MINA PEPITA O MINA CARMÉN (MAL ANOMENADA MINA PETITA),
  • Foto de P3 MINA PEPITA O MINA CARMÉN (MAL ANOMENADA MINA PETITA),
PARADA 3 - CONDICIONAL. MINA PEPITA O MINA CARMÉN (MAL ANOMENADA MINA PETITA), (terme municipal de Mont-ras). (Full 334). Després de realitzar les aturades anteriors, cal retornar fins a la Pedrera de la Morena, desfent la fillola. En arribar a la cruïlla de camins, ens caldrà fer un breu recorregut pel vial de l´esquerra, que és el Camí de Fitor. A uns 50 metres de la cruïlla, després de superar una gran casa, trobarem una tanca, que rodeja les instal·lacions de l´antiga Mina Pepita o Mina Carmen (erròniament denominada sovint, a la literatura i a la cartografia, com a Mina Petita). Aquí, al costat de la tanca, farem una aturada, a uns 2´5 Km de la parada anteriorment realitzada, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant de retorn, els afloraments dels materials que ja hem vist a l´anada. Així, ara es fan palesos els nivells metamòrfics dels esquists de l´Ordovicià, situats molt prop de les roques granítiques del Carbonífer. Pel que fa a les instal·lacions de la mina, podem dir que es fan lleugerament paleses les seves construccions situades a l´altre cantó de la tanca. Tot i això, podem dir que l´explotació es realitzava mitjançant un pou. Pel que fa a la mineralització (estudiada fa anys per nosaltres, a MATA – PERELLÓ, 1991), ara inaccessible per la tanca, podem dir que es tracta d´una mineralització filoniana a la que hem vist a l´aturada 2, a la Mina d´En Torrent. Els minerals presents a l´escombrera, ara impossible de reconèixer, son els que ja hem esmentat anteriorment. ESFALERITA, GALENA, PIRITA, CALCITA, BARITINA i QUARS. De tots ells, els que es van intentar d´explotar van ésser la GALENA i la BARITINA.
  • Foto de P4 INSTAL·LACIONS MINERES DE LA MINA PEPITO,
  • Foto de P4 INSTAL·LACIONS MINERES DE LA MINA PEPITO,
  • Foto de P4 INSTAL·LACIONS MINERES DE LA MINA PEPITO,
  • Foto de P4 INSTAL·LACIONS MINERES DE LA MINA PEPITO,
  • Foto de P4 INSTAL·LACIONS MINERES DE LA MINA PEPITO,
PARADA 4. INSTAL·LACIONS MINERES DE LA MINA PEPITO, (terme municipal de Mont-ras). (Full 334). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut pel Camí de Fitor. Poc després, veurem unes interessants escombreres situades a l´esquerra del camí, a uns 0´1 Km del mateix. Aquí, farem una nova aturada, aproximadament a uns 0´4 Km de la parada anterior. Tot i això cal dir, que per sobre de les escombreres es troben les antigues instal·lacions mineres, però caldrà anar amb molta cura, alhora de visitar-les. En aquest recorregut, des de la parada anterior, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià. Tot i així, ben aviat hem tornat a trobar afloraments dels granits i granodiorites del Carbonífer. Precisament, aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Les mines es localitzen sobre unes mineralitzacions filonianes de direcció E-W i NW-SE, les quals encaixen entre les granodiorites i els granits. Aquets materials es troben en contacte amb esquists paleozoics de l´Ordovicià, que hem comentat anteriorment (on de vegades encaixen també les mineralitzacions). Els minerals primaris presents són: CALCOPIRITA, ESFALERITA, GALENA, PIRITA, FLUORITA (indicis), CALCITA, DOLOMITA, BARITINA i QUARS. Els més abundants de tots ells. són la GALENA (que és el que es va intentar explotar, en diverses ocasions), la BARITINA (explotada ocasionalment) i el QUARS (el mineral predominant). Pel que fa als minerals d´alteració, cal fer esment dels següents: GOETHITA (sempre d´aspecte terròs i limonític), HEMATITES (terrosa), PIROLUSITA (dendrítica), ANQUERITA, ATZURITA i MALAQUITA, entre altres minerals. Tanmateix hi ha indicis de CERUSSITA I D¨ANGLESITA, entre altres minerals. Molts d´aquests minerals es poden trobar a les escombreres. Pel que fa a les explotacions, cal dir que es realitzaven mitjançant pous, els qual es troben totalment pràcticament enrunades a l´actualitat. Tot i així, cal fer esment de que el pou principal està mig tapat per una estructura metàl·lica, per tal d´evitar accidents, des de fa pocs anys. Pel que respecta a la resta de les instal·lacions es troben força enrunades, amb un evident risc d´esfondrament, per la qual cosa, cal prendre totes les mesures alhora de transitar per aquestes. Finalment, cal dir que a l´actualitat hi ha una bona senyalització d´aquestes explotacions mineres, amb plafons explicatius de les mateixes.
  • Foto de P5 PEDRERA DE GRANITS I SAULÓ DE LES IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA BOQUERA. CAMÍ DE FITOR
PARADA 5. PEDRERA DE GRANITS I SAULÓ DE LES IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA BOQUERA. CAMÍ DE FITOR, (terme municipal de Mont-ras). (Full 334). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retornar al Camí de Fitor, per tal de continuar el recorregut cap amunt, cap al Coll de la Boquera. Poc abans d´arribar-hi, farem una nova aturada, aproximadament a uns 0´4 Km de la parada anterior, a poc menys de 0´2 Km abans d´arribar al coll. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials granítics del Carbonífer, dels que ja hem parlat a l´aturada anterior. Precisament, aquests materials afloren a l´indret de l´aturada, per on han estat explotats. Tot i això, el que s´ha explotat és en realitat el sauló originat a partir de l´alteració dels granits. Per d´altra banda, cal dir que al bell mig de l´explotació, es fa palès un interessant filó de QUARS. FOTOGRAFIA 9.
PARADA 6 - CONDICIONAL. EL COLL DE LA BOQUERA, (terme municipal de Mont-ras). (Full 334). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou i breu desplaçament, amb la intenció d´arribar al Coll de la Boquera, tot seguint el Camí de Fitor. En arribar-hi, a uns 0´2 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats anteriorment. Així, hem anat trobant afloraments dels granits i granodiorites del Carbonífer, que hem anat troban ¡a diferents trams del recorregut. Tot i així, ara es fan palesos uns nivells de roques metamòrfiques que pertanyen a l´Ordovicià. Aquests materials es troben aquí en contacte amb els anteriors mitjançant una fractura, que tot i que no es fa palesa, és la que ha conduit a la formació del coll on ara som.
  • Foto de P7 MINA DE SANT MIQUEL. CAMÍ VELL DE FITOR
  • Foto de P7 MINA DE SANT MIQUEL. CAMÍ VELL DE FITOR
  • Foto de P7 MINA DE SANT MIQUEL. CAMÍ VELL DE FITOR
  • Foto de P7 MINA DE SANT MIQUEL. CAMÍ VELL DE FITOR
PARADA 7. MINA SANT MIQUEL. CAMÍ VELL DE FITOR, (terme municipal de Mont-ras). (Full 334). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es dirigeix directament cap Mont-ras, des del coll. Es tracta del Camí Vell de Fitor. Seguint aquest camí, en menys de 0´9 Km, arribarem a la zona per on es trobava l´antiga explotació minera de la Mina de sant Miquel. Per aquí, farem la darrera aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials que hem vist a les aturades anteriors, especialment les roques granítiques del Carbonífer. Tanmateix, hem trobat afloraments de les roques metamòrfiques de l´Ordovicià. En aquest indret, va haver-hi una important explotació minera de minerals de Pb i Ba. Es tractava d´una mineralització filoniana encaixada entre els materials acabats d´esmentar: entre els materials metamòrfics molt propers al seu contacte amb les roques granítiques. Els minerals majoritaris a les escombreres son la GALENA i la BARITINA. Pel que fa a les instal·lacions mineres, cal dir que es troben força enrunades. Sols es possible veure alguns dels pous de ventilació (situats a la bora del camí), les restes de les escombreres i les boques de les mines enrunades.

1 comentari

  • Foto de FedericoTamayo

    FedericoTamayo 19/06/2016

    Excel·lent itinerari per coneixer les mines d'aquest sector del Baix Empordà. https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/itinerari-geologic-i-miner-pels-voltants-de-mont-ras-i-de-llofriu-13685365#wp-13685366/photo-8470013

Si vols, pots o aquesta ruta.