Coordenades 602

Data de pujada 25 / de gener / 2018

-
-
425 m
307 m
0
2,0
3,9
7,84 km

Vista 208 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Artés, Catalunya (España)

Itinerari geològic per la rodalia d'Artés, organitzat per l'Ajuntament d'Artés i el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central.
Es tracta d'una passejada pels materials d'origen continental, testimoni d'una plana inundable travessada per rieres que veurem en forma de paleocanals. Trobarem també roques d'origen marí, algunes formades a partir de coralls, i tot en un paisatge de vinyes, cereals, oliveres i bosc mediterrani.
A l'esquerra del camí trobem unes roques d'aspecte turmentat i caòtic, amb estranys forats. Tenen una història complexa: Fa milions d'anys contenien guix, però com que aquest és un mineral lleugerament soluble, es va anar dissolent en l'aigua de pluja fins a desaparèxer totalment. Al seu lloc tan sols van restar moltes cavitats i els components no solubles de la roca. Amb el temps, les cavitats formades es van anar esfondrant o es van omplir parcialment amb materials caiguts de més amunt. Al costat esquerre del camí veurem una barraca quadrada, ben conservada. Seguint el camí, al capdamunt de la pujada tindrem una bonica panoràmica d'Artés. En aquest indret el camí va ser llaurat i sembrat, però tenim dret a passar-hi, ja que era un camí antic i s'haurà de refer.
Font difícil de trobar que pot passar molts anys seca. Tan sols raja en èpoques de pluges extraordinàries, en aquest cas amb un cabal considerable. En un país de fonts tan minses com el Bages, la Font de la Terma oferia de tant en tant un espectacle sorprenent que molta gent d'Artés anava a veure. Les roques d'aquest lloc són calcàries d'origen coral·lí, testimoni de l'escull de corall que hi havia aquí quan tot això era un mar tropical en el període Eocè. Ho representem al dibuix adjunt: Les muntanyes eren al sud i dos rius torrencials acumulaven sediments a la costa formant grans deltes pedregosos, mar endins es va formar un escull coral·lí, origen de les roques d'aquest indret. Els deltes són ara el massís de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
El nom de La Terma pot fer referència a que passa per aquí el límit entre els municipis d'Artés i Calders. Des d'aquí hi ha una bona vista d'Artés, els relleus de la riba dreta de la Gavarresa i fins el Pirineu. Mirant al sud-oest podem veure Montserrat.
És la zona més alta de l'itinerari, on aflora la roca calcària coral·lina, testimoni de l'escull coral·lí que hi havia aquí en el període Eocè. Segueixen les bones vistes. L'itinerari que seguim coincideix amb un tram del PR d'Artés. Pel camí trobaren restes de parets seques, alguna de molt gruixuda, pot ser que servís per acumular els rocs que els pagesos anaven traient de la terra.
Petita barraca restaurada, construïda amb la pedra sorrenca. Aquestes barraques enmig del bosc indiquen que aquesta zona havia estat plantada de vinya, probablement fins a finals del segle XIX. Seguint el camí veurem entre el bosc la casa del Forn de la Calç, i més enllà retrobarem els afloraments de roca calcària. La pedra sorrenca que trobem aquí es va formar a partir de la sorra arribada del delta de Sant Llorenç, que va cobrir l'escull provocant la mort dels coralls.
Som al Pla de Can Vila, un magnífic paisatge de vinya de bon passejar en totes les èpoques de l'any.
Barraca de vinya tradicional molt ben construïda i de notables dimensions, un magnífic exemple d'arquitectura popular en pedra seca especialment ben conservada.
Petit altiplà on hi hagué una vil·la romana i continuà amb presència humana fins a l'Alta Edat Mitjana, El jaciment va se excavat fa uns anys i es va tapar de nou per evitar la seva destrucció i expoliació. Un "matacà" és una pedra que es pot agafar amb una mà. Aquest topònim, en la forma llatina "Matacanis" està documentat des de l'any 889. En la inauguració d'aquest itinerari, el 15 d'abril de 2018, el Celler Solegibert, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Artés, ens oferiran un tast del vi "Matacans" elaborat amb el raïm d'aquestes vinyes.
Gran masia que va ser remodelada al segle XIX donant-li un aspecte de castell.
L'itinerari que descrivim coincideix a partir d'aquí amb l'itinerari geològic senyalitzat dels paleocanals d'Artés. En aquest punt hi ha un plafó explicatiu d'aquestes interessants formacions geològiques, testimoni d'antics rius i rieres que hi havia aquí fa uns 34 milions d'anys i que no tenen res a veure amb la xarxa hidrogràfica actual.
Barraca rodona, recolzada en un paleocanal, d'aquesta manera el constructor es va estalviar de fer un tram de paret i l'edifici va guanyar en solidesa. Les pedres amb que es va construir són majoritàriament de conglomerat.
El nom de l'indret fa referència a la roca que hi aflora. La gran alzina, formada per diversos troncs que surten del mateix peu, és un popular lloc de descans. Seguint l'itinerari passem per un tram de l'antic camí d'Artés a Manresa, entre parets seques.
Aflorament de les lutites rogenques de la Formació Artés (popularment "tapàs"), alterada superficialment pel contacte amb l'exposició als agents atmosfèrics i fàcilment erosionable per la puja formant xaragalls. Per damunt hi ha un petit paleocanal del que s'han desprès alguns blocs fa poc temps.
Al carrer Salvador Espriu, davant del n. 55 es pot observar un paleocanal seccionat per l'obertura del carrer. Té la forma lenticular característica, i s'hi observen les formes de sedimentació que indiquen les successives aportacions de sorra i grava. El terreny de sota són les lutites formades a partir de sediments fins de la plana d'inundació en la que l'antiga riera va excavar la seva llera.
A ponent dels Roquinyons hi ha aquest gruixut paleocanal, de còdols força grossos. A sota podem veure les lutites vermelles on l'antic riu va obrir la seva llera, amb nombrosos forats i empremtes de l'activitat d'invertebrats que hi vivien quan aquesta roca era un sediment fangós. Val la pena pujar al damunt del conglomerat i gaudir del paisatge.
En aquesta petita serra a tocar els carrers d'Artés s'hi poden observar nombrosos paleocanals i nombroses parets seques que limiten petites parcel·les avui abandonades però que havien estat un agradable paisatge de secà amb conreus arboris: oliveres, ametllers, figueres...
Abans d'arribar a la zona de vinyes trobem tres cavitats excavades en el marge del camí, són restes d'antics forns de calç. Un d'ells està en molt mal estat, però els altres dos conserven força bé l'espai interior, tot i que la part del davant, que tenia dues obertures (la porta i la boca) està esfondrada.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.