falco1786
86 4 49

Coordenades 484

Data de pujada 20 / de maig / 2019

-
-
1.010 m
848 m
0
0,9
1,9
3,7 km

Vista 27 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Aransís, Catalunya (España)

Advertència imporant:

Qualsevol intervenció no autoritzada en aquest espai arqueològic està penada per la llei.


Recorregut a peu:

L’itinerari que es proposa a continuació és un recorregut per la cara nord del Montsec de Rúbies, que ens conduirà fins a una cavitat ocupada en època prehistòrica. En concret visitarem la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), una cova que, a part de destacar per la seva arquitectura estructural i les diferents formacions geològiques que la caracteritzen (estalactites i estalagmites), ens permetrà endinsar-nos en un autèntic indret funerari d’època del Bronze (1.800 – 650 aC), moment en el qual la cavitat va esdevenir una necròpolis d’urnes d’incineració que ocupava quasi tota la seva extensió.

Per tornar sol cal desfer el mateix camí d’anada que ens portarà de nou fins al poble de Mata-solana.


Accessibilitat en vehicle:

Des de Tremp anem per la C-13 en direcció Balaguer, i un cop passat el poble de Cellers, entre el km 74 i 73, a la banda esquerra de la carretera veurem un pont que creua el Pantà de Terradets i enllaça amb la carretera LV-9121 en direcció Llimiana. Des de la C-13 girem a l’esquerra per aquest pont i seguim per la LV-9121 en direcció Llimiana fins arribar a la bifurcació de Sant Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana, passat el km 6. En aquesta intersecció hem de girar a la dreta direcció Sant Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana, i seguir per la LV-9121 que ens portarà fins aquests dos pobles. Un cop deixat enrere l’últim d’aquests termes (Sant Martí de Barcedana), continuem per la carretera LV-9121 direcció Vilanova de Meià. Un quilòmetre abans d’arribar a Mata-solana, la carretera LV-9121 s’enllaça directament amb la L-913, calçada que ens conduirà fins a Mata-solana. Un cop haguem arribat al poble, entrem en aquest i a mà esquerra veurem una petita esplanada de terra amb una barana de fusta on podrem estacionar el vehicle, i a partir d’aquí començar el recorregut a peu fins a la pròpia cavitat.

Una altra opció és fer part del recorregut amb vehicle. Aquesta opció sol es recomana si es compta amb un vehicle tot terreny, ja que determinats trams del recorregut presenten un relleu força accidentat i enfangat, en especial aquells dies de pluja i posteriors.

En cas que decidim realitzar part del recorregut amb vehicle, aquest el podem deixar en dos punts:

1º Punt: La primera zona on podem deixar el vehicle és al marge del camí passada la cinquena bifurcació, just abans d’arribar al pas de la torrentera.

Per arribar fins aquí des del poble de Mata-solana seguim 500 metres per la L-913 direcció Vilanova de Meià fins arribar a una corba amb dues senyals (un pal indicador a la banda esquerra i una senyal rectangular de color blau i blanc a la dreta). En aquesta corba veurem una intersecció que correspon a la segona de l’itinerari a peu. En dit cas hem de girar a la dreta, per la pista de terra i grava que presenta una senyal blava i blanca al seu lateral dret, que menciona “Bassa Bombers”.

Passada aquesta bifurcació, al cap de 200 metres arribem a la tercera cruïlla del recorregut, la qual s’ubica al costat d’una granja de porcs. En aquest cas hem de continuar pel camí de l’esquerra, el qual al cap de 300 metres ens portarà de nou fins a un altre encreuament, el quart de l’itinerari. En dit punt hem de seguir per la pista de l’esquerra que presenta una tanca metàl·lica de color verd. És important que un cop haguem passat la tanca, deixem aquesta com ens l’hem trobat al principi.

Després de 100 metres d’haver deixat enrere la quarta cruïlla arribarem a la següent bifurcació, la cinquena. En aquest cas hem de continuar per la pista de terra principal, és a dir, pel camí de la dreta. Si seguim 200 metres per aquest, finalment arribarem al pas de la torrentera. Uns metres abans de dit pas, veurem que al marge dret de la pista hi ha un espai suficientment gran on podrem deixar més de dos vehicles en bateria. Un cop estacionat el vehicle, des d’aquest punt podem prosseguir el camí a peu fins a la cavitat.

2º Punt: En cas que vulguem deixar el vehicle més endavant, podem conduir un quilòmetre i mig més fins a la clariana ubicada al costat del sender de la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), on podrem estacionar aquest.

Per arribar fins dit punt, després de creuar el pas de la torrentera continuem mig quilòmetre per la pista de terra principal fins a un tram que presenta una doble corba. A l’alçada de la primera corba hi ha un petit sender una mica amagat, que es bifurca del camí principal per dirigir-se cap a la dreta. En aquest punt nosaltres hem de continuar per la pista de terra principal. Al cap de 500 metres arribarem a un nou encreuament, el setè del recorregut. En dita cruïlla hem d’anar pel camí de l’esquerra, el qual si seguim aquest al cap de 900 metres ens portarà fins a la clariana ubicada davant del sender de la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), on podrem estacionar el vehicle, i a partir d’aquí continuar caminant per fer l’últim tram del recorregut, el qual ens conduirà directament fins a la pròpia cavitat.


Context històric:

La Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana) està ubicada a la vessant nord del Montsec de Rúbies, concretament en el límit est del municipi de Llimiana (Pallars Jussà) a la Vall de Barcedana, a 4 quilòmetres del poble de Mata-solana (Gavet de la Conca, Pallars Jussà).

Es tracta d’una cavitat de roca calcària que presenta una entrada en forma de mitja lluna, de 28 metres de llarg per 4 metres d’ample, que dona accés a l’única i principal cambra de la cova. Aquesta sala de morfologia circular i sostre parabòlic, té unes dimensions de 60 metres de longitud per 70 metres de diàmetre i presenta un desnivell negatiu de 23 metres; des de la pròpia entrada (punt més elevat) fins al fons de la cavitat.

A nivell geològic cal destacar tant les estalactites, que trobem recobrint completament el sostre parabòlic, com les estalagmites ubicades al terra, algunes de les quals són de grans dimensions. Aquests dos tipus de formacions geològiques són resultat de les filtracions d’aigua que produeixen la dissolució i la posterior precipitació del carbonat càlcic de la roca calcària.

En referència als treballs arqueològics efectuats a la cavitat, aquests es remunten als anys 1970 i 1980, quan Josep de la Vega juntament amb un grup d’aficionats a l’arqueologia i l’espeleologia de la Universitat de Barcelona, van realitzar diversos sondeigs i prospeccions superficials. Els resultats d’aquestes intervencions arqueològiques van ser publicats en el butlletí Mediterrània, on De La Vega (De La Vega, 1981) explica la troballa de material ceràmic que confirmaria una ocupació durant el Neolític (5.500 – 2.200 aC) i el Bronze (1.800 – 650 aC). En aquest últim període la cavitat va esdevenir una autèntica necròpolis d’urnes d’incineració, que ocupava quasi tota la seva extensió. En referència a les urnes, aquestes estaven dipositades seguint les corbes de nivell del sòl.

A la cavitat també s’han realitzat diversos treballs d’espeleologia que han permès descobrir nous indrets relacionats amb aquesta, com per exemple al 1966 quan es va establir la via d’escalada Marigot, que permet arribar a un conjunt de pous ubicats a sobre de la cova.

Un altre tret característic de la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), és que a l’interior d’aquesta des de l’any 2011 es porta a terme un concert tel·lúric de forma bianual, on canta la Coral Polifònica de Tremp amb la col·laboració de la Camerata Coral Sant Cugat.
A l'arribar al poble de Mata-solana, municipi de Gavet de la Conca, quan entrem a aquest a mà esquerra veurem una petita esplanada de terra amb una barana de fusta, amb vistes a la cara nord del Montsec de Rúbies. En aquest espai podrem estacionar el vehicle i a partir d'aquí començar el nostre itinerari.
Un cop hem deixat el vehicle a Mata-solana, tornem a l'entrada del poble i en aquest punt ens trobarem el primer encreuament. En dita intersecció hem d'anar per la calçada ubicada al lateral esquerra, la qual presenta una senyal de trànsit de prohibit superar els 40 km/h. Aquest camí ens portarà per la L-913, en direcció Vilanova de Meià, fins a la segona cruïlla del recorregut.
Al cap de 500 metres, seguint per la L-913, arribarem a una corba amb dues senyals, una a cada costat de la carretera. En aquest punt trobarem la segona cruïlla del recorregut, on haurem de continuar pel camí de la dreta, una pista de terra i grava que al començament presenta una senyal metàl·lica quadrada de color blau i blanc i a sota dues més petites rectangulars en blanc i negre, que conjuntament fan la següent menció "Bassa Bombers: Barcedana 4,4 km i Estanya 8,3 km".
Deixada la segona intersecció del recorregut enrere, avancem per aquesta pista de terra i grava i al cap de 200 metres arribarem al tercer encreuament, el qual el trobem ubicat al costat d'una granja de porcs. En aquest cas hem d'anar pel camí de l'esquerra, ja que el de la dreta ens condueix directament cap a la granja.
Seguim per aquest sender de terra 300 metres fins arribar a un nou encreuament, el quart del recorregut. En aquest cas hem de continuar pel camí de l'esquerra, el qual en aquells dies de pluja s'enfanga força i dificulta el caminar. Cal remarcar que un cop deixada enrere dita cruïlla, al cap de pocs metres de caminar per aquest sender de l'esquerra veurem una tanca metàl·lica de color verd. És important que un cop passada aquesta, deixem la tanca com ens l'hem trobat en un principi.
Després de 100 metres d'haver passat la quarta cruïlla ens tornarem a trobar un altre encreuament, el cinquè de l'itinerari. En aquest cas hem de continuar pel camí principal que portem seguint des de fa una estona, i que en aquest punt torça a la dreta. Cal mencionar que a partir d'aquest moment, el sender s'endinsa en un bosc de pins i alzines que ens envoltarà la resta del recorregut.
Dos-cents metres després de la cinquena bifurcació arribarem a un pas de ciment que supera un barranc. En aquest punt, uns metres abans del pas, hi ha una petita esplanada al lateral dret del sender a mode de voral, on podem deixar el vehicle en cas que haguem conduït fins aquí. Com s'ha mencionat en anterioritat, únicament es recomana fer aquest recorregut amb un vehicle tot terreny, ja que les pistes de terra en determinats trams presenten un relleu accidentat, en especial aquells dies de pluja i posteriors.
Un cop hem creuat el pas de la torrentera, seguim caminant per la pista de terra i al cap de 500 metres arribarem a un tram on hi ha una doble corba. En aquest punt veurem que del camí principal, en concret a la primera corba, parteix un petit sender cap a la dreta. Nosaltres hem de continuar per la pista de terra principal que hem estat seguint des de fa una estona, és a dir, en aquest encreuament correspondria al camí de l'esquerra.
Seguim caminant per aquesta pista de terra principal, que travessa un bosc de pins i alzines cada cop més dens, fins arribar a la setena cruïlla, ubicada mig quilòmetre més endavant de l'última intersecció. En aquest punt ens trobarem amb la mateixa situació que en l'encreuament anterior, del camí principal que anem seguint parteix un sender cap a la dreta. Tal i com hem procedit abans, nosaltres hem de continuar per la pista de terra principal, és a dir, pel camí de l'esquerra de la bifurcació.
Nous-cents metres després d'haver deixat enrere la setena bifurcació, seguint per la pista de terra principal arribarem a una clariana que presenta alguns pins. Aquesta es troba ubicada just al costat del sender que condueix cap a la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), camí que està senyalitzat amb un pal indiciador i un panell informatiu de la pròpia cavitat. En cas que haguem conduït fins aquest punt, únicament recomanable amb un vehicle tot terreny, en dita clariana podrem deixar el vehicle i a partir d'aquí continuar caminant per fer l'últim tram del recorregut, que ens portarà fins a la cova.
Al costat de dita clariana a mode de pàrquing, trobem un sender ascendent que parteix de la pista de terra principal i es desvia cap a l'esquerra. Aquest corriol, el qual ens conduirà fins a la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), està senyalitzat amb un pal indicador que menciona "Cova de Matasolana 20 min" i presenta una fletxa que indica la direcció a seguir. Abans de començar aquest últim tram del recorregut, es recomana llegir el plafó informatiu referent a la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana) i a la serra del Montsec, ubicat a l'entrada de la clariana, amb la finalitat d'entrar una mica més en context a nivell històric, geogràfic, geològic i mediambiental.
Al començament del sender de la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana), trobarem un lletrer que menciona "Risc de caiguda - Aneu en compte". Això és degut al tipus de corriol pel qual caminarem. Aquest tot i ser de curta distància, aproximadament hi ha un recorregut de mig quilòmetre fins a la cavitat, és un sender que presenta un desnivell positiu força abrupte, amb alguns trams estrets i amb pedregar. Per això hem d'anar amb compte. Tot i així, en aquells trams més complicats del corriol s'han adoptat una sèrie de mesures per tal de facilitar el recorregut fins a la pròpia cavitat, com per exemple: l'instal·lació de diferents seccions d'esglaons i baranes de fusta, el muntatge de baranes de cadenes així com la col·locació de diferents bancs de fusta en determinats punts, per poder descansar durant el trajecte.
Al final d'aquest sender d'aproximadament mig quilòmetre de llargada i 121 metres de desnivell positiu, arribem a la Cova Negra de Llimiana (o Mata-solana). Aquesta cavitat, formada per processos clàstics i litogènics, presenta una gran entrada que dona accès a una sala quasi bé circular amb unes dimensions de 60 metres de longitud, 70 metres de diàmetre i 23 metres de profunditat. A nivell geològic es poden destacar determinats elements com les estalagmites de grans dimensions que trobem al terra o les estalactites que recobreixen tot el sostre parabòlic de la cavitat. A nivell arqueològic, s'ha documentat material ceràmic que confirma l'ocupació de la cova durant el Neolític (5.500 - 2.200 a.C.) i el Bronze (1.800 - 650 a.C.). En aquest últim període la cavitat va esdevenir una necròpolis d'urnes d'incineració que ocupava quasi tota la seva extensió. Una altra dada a destacar és que a l'interior de la cova, des de l'any 2011 es porta a terme un concert tel·lúric de forma bianual, on canten la Coral Polifònica de Tremp amb la col·laboració de la Camerata Coral Sant Cugat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.