Temps en moviment  4 hores 31 minuts

Temps  5 hores 43 minuts

Coordenades 3491

Data de pujada 3 / d’octubre / 2018

Data de realització d’octubre 2018

-
-
798 m
472 m
0
5,1
10
20,21 km

Vista 72 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Ogern, Catalunya (España)

Una bona caminada per les Ermites de a cavall de les comarques del Solsonés i el Alt Urgell.
Tota la ruta segueis per pista forestal, excepte dos trams que hem seguit pel dret atravessant uns camps i un altre que hem fet dressera passant pel mitg del bosc.
Algunes informacions que he recollit:

Santa Maria de sa Vila
Església del municipi de Castellar de la Ribera edificada al s. XVIII (1781) possiblement sobre una església del s. XIII.

Solanes i Santa Maria de Solanes
L'església i la masia de Solanes es troben a l'extrem nord-oest del terme municipal, als vessants meridionals de la serra d'Oliana, elevades sobre el llom muntanyós que es forma entre la rasa de Solanes i el barranc de Coscollola.
Església d'una nau amb absis rodó, orientada a l'est. La nau, coberta amb volta de canó està actualment en part desapareguda. Arc presbiteral de mig punt. Els murs de la nau convergeixen cap a l'absis i són de diferent llargada, fet que determina una inclinació de l'arc presbiteral i l'absis. Porta al mur sud i tres finestres de mig punt adovellades i dues esqueixades; una a l'absis, altra al mur sud i l'altra al mur nord.
Parament en fileres de pedres tallades a cops de maceta. Absis decorat amb tres arcs.
La casa ha estat edificada en un rocos i aïllat planell de 1000m. d'altura. L'edifici actual, obra del segle XVI o XVII, va ser construït sobre un antic castell medieval del segle XI. Ha estat renovada en diverses ocasions i manté un equilibri òptim entre el sabor d'una antiga casa pairal i les comoditats d'una residència d'estiu.

Santa Margarida de Pampa
és l'església parroquial del nucli de Pampa, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'antic nucli de Pampa es troba a l'extrem nord del terme municipal, als vessants meridionals de la serra d'Oliana, elevada sobre le marge dret de la rasa de Solanes.
Església de planta rectangular. Té un campanar d'espadanya amb dues finestres cobertes amb arcs de mig punt. El campanar està cobert amb lloses. Destaca la finestra circular del frontis feta d'un sol bloc de pedra. A la clau de la porta, hi ha la data de 1806. L' església no té absis i el parament interior està completament enguixat. La volta de l'interior és de canó.
Com a conseqüència de les humitats, les pintures estan en molt mal estat. El material de construcció és variat: pedres, ciment, rajoles...
L'actual edifici fou construït l'any 1806 a la dreta del Barranc de Coscollola i a llevant del turonet on s'aixecava l'antiga. Prop de les seves restes, hi ha les de l'antic Castell de Pampa i entre ambdues, s'aixeca una casa senyorial.
Als primers anys de la centúria, en tenia cura el vicari de la Salsa: mossèn Esteve Melé s'havia situat a Ogern. El vicari tant si depenia de la Salsa com del rector de Ceuró, s'estava a la Pampe. El mossèn de la Salsa, que s'havia fet vell, el 1919, volia que el vicari visqués a Ogern, llavors els veïns van demanar al bisbe que no els tragués el capellà, que aleshores era mossèn Salvador Casòliva. L' any 1924 encara hi havia capellà encarregat que era mossèn Joan Viladrich.

Castell de la Pampa
És un castell del nucli de Pampa, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), declarat bé cultural d'interès nacional.
Situat a l'extrem nord del terme municipal, als vessants meridionals de la serra d'Oliana, elevada sobre le marge dret de la rasa de Solanes. A llevant del castell s'aixeca la nova església de Santa Margarida.
Ruïnes prop les restes de la primitiva parròquia. Les restes del castell es confonen entre les de la primitiva església de Santa Margarida i les de la casa senyorial, també abandonada.
Castell termenat i documentat el 1097. Era senyor del castell el comte d'Urgell, i el 1227 el comte Ponç de Cabrera vaCastell termenat cedir a Bernat de Peramola el castell Pampanell amb una sèrie
de masos (Vilaginés, Llor, el Soler, Cors, Sasena) i altres cases, amb llurs habitants i drets senyorials.
L'any 839 l' esmenta el lloc "Pampamo".

Sant Serni de la Salsa és un monument del municipi de Bassella (Alt Urgell) protegit com a bé cultural d'interès local.
Edifici religiós d'una nau coberta amb volta de canó i sagristia afegida al mur nord. Absis semicircular amb una finestra. Al mur de ponent campanar de paret de dos ulls i al mur sud finestra de doble esqueixada. És una construcció rústega de pedres en filades.
Pertany al municipi de Bassella situat a l'Alt Urgell.

Ogern
Ogern és un nucli de població del municipi de Bassella, a l'Alt Urgell situat a la dreta de la Ribera Salada a 489 m d'alt. bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Serni i ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella. Al cens de 2005 tenia 119 habitants.
La primera notícia d’Ogern és de l’any 1044, quan Miró Sunyer i la seva dona Ermensenda apareixen com a senyors del castell d’Ogern. La parròquia estava situada a Sant Sadurní de la Salsa.
L’any 1111, el senyor d’Ogern fa l’avinença amb el bisbe Sant Ot d’acceptar la jurisdicció eclesiàstica de les trenta passes al voltant del cementiri. L’antiga parròquia de la Salsa va ser traslladada a un nucli de cases que es feien a peu de carretera, vora del castell d’Ogern, on l’any 1913 s’hi construí l’església actual. Té com a sufragànies l’església romànica de Sant Sadurní de la Salsa i la de Santa Margarida de Pampa.

Castellar de la Ribera
Castellar de la Ribera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les quatre entitats de població que hi ha al municipi. Ceuró, Clarà i Pampa

Sant Julià de Ceuró
La primera referència de Ceuró (Ozro) es troba en la còpia del s. XI del capbreu apòcrif de censos i rèdits pertanyents a Santa Maria d'Urgell. El 1100, Ermessenda, membre de la noble família Miró, que tenia la senyoria del lloc, per voluntat del seu marit, va donar l'església de Sant Julià d'Odró a Santa Maria de Solsona, lligam que apareix esmentat posteriorment en diverses butlles papals, com la de Climent III de l'any 1188, on es menciona el castell d'Oderó i l'església.
L'edifici de l'església conserva molts elements de la construcció romànica, que segueix els corrents de l'arquitectura llormbarda i ha estat datada el segle XI. L'estructura original consta d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular bastit damunt d'un sòcol, el qual descansa sobre una roca en forma de tascó. L'absis, que va ser sobrealçat, presenta una finestra central de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt adovellat; s'hi pot apreciar també un fris amb dobles arcuacions entre lesenes. Al mur nord s'endevina una línia uniforme d'arrencada de lesenes, unes d'estretes i altres més amples, i se'n constata la desigualtat d'alçada. Al mur sud, prop de l'absis i del frontis hi
ha també una decoració de dobles arcuacions entre lesenes que potser continuava, però que es devia destruir en edificar la sagristia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, s'obre a ponent, on també s'alça el campanar de cadireta, que és una obra moderna, com el frontis, els originals destruïts per un llamp el 1905. El parament s'ha fet amb pedres escairades a cops de maceta i disposades en filades irregulars però uniformes. L'interior fou modificat quan es va realçar la nau i es va substituir la volta original. Durant una restauració dels anys noranta del segle passat es van descobrir restes de pintures romàniques a l'absis, que es conserven in situ.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.