Temps  3 hores 16 minuts

Coordenades 1404

Data de pujada 18 / d’abril / 2016

Data de realització d’abril 2016

-
-
194 m
96 m
0
3,9
7,8
15,61 km

Vista 1238 vegades, descarregada 64 vegades

a prop de Granollers, Catalunya (España)

Un panell informatiu situat a l'inici de la perllongació del passeig de la Muntanya ens indica el punt de partida de l'itinerari. Avancem fins arribar a la zona de mercaderies de Renfe, darrera l'estació de Granollers-Centre.

El 23 de juliol de 1853 s'inaugurava la línia de Granollers a Barcelona, era la tercera que es posava en servei a Catalunya i la cinquena a Espanya. Aquesta línia de ferrocarril no arribaria fins al 1878 a Portbou i a la frontera francesa. En un principi la línia discorria per l'actual avinguda de Sant Esteve, avinguda del Parc i carrer de Girona. L'antiga estació, que estava situada en l'actual avinguda del Parc i plaça de Barangé, es mantingué fins a finals de 1964 quan s'inaugurà el nou traçat i l'actual estació, ubicada a la plaça de Serrat i Bonastre.

El vial que discorre paral·lel a la via i que ens condueix fins a la ronda sud és conegut per la toponímia local com el Camí de les Ginesteres. Abans d'arribar al pont que creua la ronda sud, el camí puja lleugerament cap a la Serra de Llevant. Just a l'entrada del pont, si seguíssiu un camí que s'enfila fins a la carena de la serra arribaríeu a Can Grau i a la Valldoriolf , en el terme municipal de la Roca del Vallès.

En el procés de construcció de la ronda sud, entre els mesos de gener i abril de 1994, es va portar a terme l'excavació del jaciment del Camí de Can Grau, en el qual es documentà una important necròpolis prehistòrica de la cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mitjà, en un moment cronològic situat entre el 3800-3500 abans de Crist. També es localitzaren una sèrie de fosses atribuïbles al Neolític Final-Calcolític i a l'Edat del Bronze, i un conjunt d'estructures d'època romana de l'Alt Imperi.

La ronda sud (C-352), en funcionament des de l'any 1994, enllaça la N-152 (autovia de l'Ametlla) amb la carretera de Cardedeu i Sant Celoni (C-251). Les obres, després de certs retards, s'iniciaren a l'abril de 1993 i foren plantejades en dues fases: una primera, des de l'autovia de l'Ametlla fins a la rotonda del carrer d'Esteve Terrades; la segona, des d'aquest punt fins a enllaçar amb la carretera de Cardedeu.

Cal Jardiner

Un cop creuat el pont, el nostre itinerari pren el Camí de Santa Quitèria. A pocs metres i a l'esquerre, un trencall ens acosta a Cal Jardiner.

El Camí de Santa Quitèria és una via molt antiga que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. El camí, que pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès, va de nord a sud per dalt de la carena de Llevant i termeneja amb la Roca del Vallès. Segurament ens trobem davant d'un dels camins antics que s'empraven per anar i venir al mercat de Granollers.

Els primers vestigis del poblament granollerí el conformen les troballes arqueològiques d'un forn iber de l'Edat del ferro trobades a Cal Jardiner. També s'hi ha trobat restes d'una vil·la romana d'època republicana, datada del segle II abans de Crist.

Continuem pel Camí de Santa Quitèria. Tot just abans que el camí s'enfili a dalt de la carena i a un escàs centenar metres de Cal Jardiner, a mà dreta i en direcció a la línia del ferrocarril, encara es poden veure testimonis del que va ser la bòbila de l'Estrella.

També en aquest mateix punt de l'itinerari us trobareu amb el Camí de Migdia, el qual trenca cap a ponent i després de passar per sota la via ens permet d'arribar a la zona de les Tres Torres.

La bòbila de l'Estrella, lloc on antigament hi havia el forn d'en Colomer, fou construïda els anys 1932-1933 per la CNT per ocupar braços. Tenia una xemeneia a la part superior de la qual hi havia una peça de ceràmica amb una estrella. L'any 1948, en aquest indret el Dr. Salvador Llobet hi localitzà, a tretze metres de profunditat, un fòssil d'un molar que pertanyia a un elefant antic (Palaeoloxodon antiquus) del període Pleistocè. La resta d'aquest proboscidi forma part del fons del Museu de Granollers.

El Camí del Migdia, també conegut com el camí del Camp de l'Arpa, ens serveix de referència per indicar el límit entre els antics termes municipals de Palou i de Granollers. Després de passar per sota la via del ferrocarril, transcorre pel costat de l'Escola Mestres Montaña i arriba fins a la carretera del Masnou.

Documents antics ens parlen que en aquesta zona hi havia el bosc de les Tres Torres, el qual segurament debia anar des del camí de Santa Quitèria al de Can Bassa. Avui només hi ha conreu de secà.

Reprenem el Camí de Santa Quitèria que ara puja fins arribar a la carena de la serra. Deixem enrere el Camí de Can Grau i un cop arribats al capdamunt de la carena, a mà dreta, el de Can Salelles. Des d'aquest punt el camí ens acosta al Centre Terapèutic Montserrat Montero, situat en una petita elevació del terreny coneguda en la toponímia local com el Turó del Sord on temps enrere hi abundaven els ametllers.

El Centre Terapèutic Montserrat Montero és una escola d'educació especial per a disminuïts psíquics de la comarca del Vallès Oriental i és gestionada per la Fundació VO. La primera fase del centre va ser inaugurada el 1977, però més endavant ha ampliat les seves instal·lacions per a acollir els Tallers Valldoriolf i la Residència de grans disminuïts Valldoriolf. Avui aquests serveis acullen diàriament uns 450 disminuïts. És interessant d'observar com en uns terrenys que queden a la nostra mà esquerra, s'elabora un adob natural i ecològic de molta qualitat gràcies a l'acció d'uns cucs vermells que transformen els fems en humus.

El Camí de Santa Quitèria, en discórrer per la carena de la serra, separa els termes municipals de la Roca del Vallès i Granollers. Asfaltat en aquest tram, el Camí de Santa Quitèria comença a descendir i dins encara del complex del Centre Terapèutic Montserrat Montero, un altre camí baixa en direcció a Granollers. És el Camí de Can Bassa, el qual ens permet, arribats al pla, prendre un camí paral·lel a la via del ferrocarril i retornar cap a l'inici de l'itinerari, o bé arribar al barri de Can Bassa un cop passat el pont i, des d'aquí, enllaçar amb el circuit urbà de carril bici. El nostre itinerari, però, continua cap a migdia pel Camí de Santa Quitèria. Pocs metres després de deixar enrere el Centre Terapèutic Montserrat Montero arribem a l'àrea de descans del Pedró.

Àrea de descans

L'àrea de descans us permetrà reposar, fer exercicis d'estiraments o aturar-vos una estona i contemplar el paisatge. La seva ubicació dalt de la Serra de Palou la converteix en un excel·lent mirador sobre la ciutat, les valls dels rius Congost, Mogent i Besòs, la plana del Vallès i les muntanyes que l'envolten. En un dia clar, veureu al vostre davant, al fons, el massís de Montserrat (1236 m) i, seguint el sentit de les agulles del rellotge, altres vistes de la Serralada Prelitoral com la Serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt (La Mola, 1095 m), els Cingles de Gallifa i de Bertí (952 m), Puiggraciós (807 m) i el Massís del Montseny amb els cims del Tagamanent (1055 m), la Calma, el Sui (1322 m) i el Turó de l'Home (1712 m). I cap a llevant, la Serralada Litoral o de Marina, de nord a sud: Serra de Montnegre (763 m), Serra del Corredor (638 m), Céllecs (534 m), Sant Mateu (446 m), la Conreria, Collserola i el Tibidabo (512 m).

Sortint de l'àrea de descans, a pocs metres, un camí descendeix cap a Valldoriolf. Si seguíssiu aquest camí arribaríeu a Can Prat Vell i Can Ribes i des d'allí, seguint el traçat del sender PR C-36 que va de Granollers a Céllecs, passaríeu per les restes prehistòriques de la zona de Céllecs: la Galeria coberta de Can Gol, el dolmen de Can Gol II, la Pedra Foradada, la Pedra de les Orenetes, la Pedra de les Creus, la Cabana del Moro i el poblat iber de Céllecs. Aquest sender fou senyalitzat per l'Agrupació Excursionista de Granollers i en fou editada una guia.

Continuem pel Camí de Santa Quitèria i ben aviat un rètol ens informa que a la nostra dreta, vorejant els camps de conreu, s'hi localitza el Pedró.

El Pedró està situat dalt de la Serra de Palou. Es tracta d'un cilindre de pedra, damunt del qual una mola se sustenta en el pedestal. Coronava el Pedró una creu, però l'original ha desaparegut. Era tradició ja fa algunes dècades que cada dilluns de Pasqua s'organitzava una processó que partint de l'església de Sant Julià de Palou arribava fins al Pedró, on se celebrava un acte religiós. Sembla que l'origen del Pedró està relacionat amb el fet d'indicar el punt més elevat de l'antic municipi de Palou, a la serra de Palou.
Ara el camí, que comença a descendir, ens condueix cap al pont de l'Autopista A-7.
No l' atravessarem i ens dirigim cap amunt en direcció nord bordejant l'autopista fins arribar a la carretera de Valldoriolf que passarem per sota el pont de l'auropista ( dreta) i un cop passat el túnel a ma esquerre seguint el camí cap a la roca del valles PR-135.
Renfe
Area de descans serra de llevant
Vinyes de montserrat montero
Pou
Riu mogent- sender de via augusta
La roca del.valles
Castell de la roca
Llac dels anecs
Ramat

6 comentaris

  • Foto de udjat2

    udjat2 23/04/2016

    El 23 de juliol de 1853 s'inaugurava la línia de Granollers a Barcelona, era la tercera que es posava en servei a Catalunya i la cinquena a Espanya. Aquesta línia de ferrocarril no arribaria fins al 1878 a Portbou i a la frontera francesa. En un principi la línia discorria per l'actual avinguda de Sant Esteve, avinguda del Parc i carrer de Girona. L'antiga estació, que estava situada en l'actual avinguda del Parc i plaça de Barangé, es mantingué fins a finals de 1964 quan s'inaugurà el nou traçat i l'actual estació, ubicada a la plaça de Serrat i Bonastre. https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/granollers-la-roca-del-valles-granollers-12999196#wp-12999197/photo-8007905

  • Foto de udjat2

    udjat2 23/04/2016

    El vial que discorre paral·lel a la via i que ens condueix fins a la ronda sud és conegut per la toponímia local com el Camí de les Ginesteres. Abans d'arribar al pont que creua la ronda sud, el camí puja lleugerament cap a la Serra de Llevant. Just a l'entrada del pont, si seguíssiu un camí que s'enfila fins a la carena de la serra arribaríeu a Can Grau i a la Valldoriolf , en el terme municipal de la Roca del Vallès.

    En el procés de construcció de la ronda sud, entre els mesos de gener i abril de 1994, es va portar a terme l'excavació del jaciment del Camí de Can Grau, en el qual es documentà una important necròpolis prehistòrica de la cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mitjà, en un moment cronològic situat entre el 3800-3500 abans de Crist. També es localitzaren una sèrie de fosses atribuïbles al Neolític Final-Calcolític i a l'Edat del Bronze, i un conjunt d'estructures d'època romana de l'Alt Imperi.

    La ronda sud (C-352), en funcionament des de l'any 1994, enllaça la N-152 (autovia de l'Ametlla) amb la carretera de Cardedeu i Sant Celoni (C-251). Les obres, després de certs retards, s'iniciaren a l'abril de 1993 i foren plantejades en dues fases: una primera, des de l'autovia de l'Ametlla fins a la rotonda del carrer d'Esteve Terrades; la segona, des d'aquest punt fins a enllaçar amb la carretera de Cardedeu.

    Cal Jardiner

    Un cop creuat el pont, el nostre itinerari pren el Camí de Santa Quitèria. A pocs metres i a l'esquerre, un trencall ens acosta a Cal Jardiner.

    El Camí de Santa Quitèria és una via molt antiga que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. El camí, que pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès, va de nord a sud per dalt de la carena de Llevant i termeneja amb la Roca del Vallès. Segurament ens trobem davant d'un dels camins antics que s'empraven per anar i venir al mercat de Granollers.

    Els primers vestigis del poblament granollerí el conformen les troballes arqueològiques d'un forn iber de l'Edat del ferro trobades a Cal Jardiner. També s'hi ha trobat restes d'una vil·la romana d'època republicana, datada del segle II abans de Crist.

    Continuem pel Camí de Santa Quitèria. Tot just abans que el camí s'enfili a dalt de la carena i a un escàs centenar metres de Cal Jardiner, a mà dreta i en direcció a la línia del ferrocarril, encara es poden veure testimonis del que va ser la bòbila de l'Estrella.

    També en aquest mateix punt de l'itinerari us trobareu amb el Camí de Migdia, el qual trenca cap a ponent i després de passar per sota la via ens permet d'arribar a la zona de les Tres Torres.

    La bòbila de l'Estrella, lloc on antigament hi havia el forn d'en Colom https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/granollers-la-roca-del-valles-granollers-12999196#wp-12999198/photo-8007906

  • Foto de udjat2

    udjat2 23/04/2016

    L'àrea de descans us permetrà reposar, fer exercicis d'estiraments o aturar-vos una estona i contemplar el paisatge. La seva ubicació dalt de la Serra de Palou la converteix en un excel·lent mirador sobre la ciutat, les valls dels rius Congost, Mogent i Besòs, la plana del Vallès i les muntanyes que l'envolten. En un dia clar, veureu al vostre davant, al fons, el massís de Montserrat (1236 m) i, seguint el sentit de les agulles del rellotge, altres vistes de la Serralada Prelitoral com la Serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt (La Mola, 1095 m), els Cingles de Gallifa i de Bertí (952 m), Puiggraciós (807 m) i el Massís del Montseny amb els cims del Tagamanent (1055 m), la Calma, el Sui (1322 m) i el Turó de l'Home (1712 m). I cap a llevant, la Serralada Litoral o de Marina, de nord a sud: Serra de Montnegre (763 m), Serra del Corredor (638 m), Céllecs (534 m), Sant Mateu (446 m), la Conreria, Collserola i el Tibidabo (512 m).

    Sortint de l'àrea de descans, a pocs metres, un camí descendeix cap a Valldoriolf. Si seguíssiu aquest camí arribaríeu a Can Prat Vell i Can Ribes i des d'allí, seguint el traçat del sender PR C-36 que va de Granollers a Céllecs, passaríeu per les restes prehistòriques de la zona de Céllecs: la Galeria coberta de Can Gol, el dolmen de Can Gol II, la Pedra Foradada, la Pedra de les Orenetes, la Pedra de les Creus, la Cabana del Moro i el poblat iber de Céllecs. Aquest sender fou senyalitzat per l'Agrupació Excursionista de Granollers i en fou editada una guia.

    Continuem pel Camí de Santa Quitèria i ben aviat un rètol ens informa que a la nostra dreta, vorejant els camps de conreu, s'hi localitza el Pedró.

    El Pedró està situat dalt de la Serra de Palou. Es tracta d'un cilindre de pedra, damunt del qual una mola se sustenta en el pedestal. Coronava el Pedró una creu, però l'original ha desaparegut. Era tradició ja fa algunes dècades que cada dilluns de Pasqua s'organitzava una processó que partint de l'església de Sant Julià de Palou arribava fins al Pedró, on se celebrava un acte religiós. Sembla que l'origen del Pedró està relacionat amb el fet d'indicar el punt més elevat de l'antic municipi de Palou, a la serra de Palou.
    Ara el camí, que comença a descendir, ens condueix cap al pont de l'Autopista A-7.
    https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/granollers-la-roca-del-valles-granollers-12999196#wp-12999199/photo-8007907

  • Foto de udjat2

    udjat2 23/04/2016

    El Mogent[1] és un afluent del Besòs,amb un curs de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s'uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès.

    El Mogent travessa els municipis de Llinars del Vallès,Cardedeu, la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès.

    Els seus afluents són diversos torrents i rieres que neixen o bé al massís del Montseny o bé a les Serres del Corredor i de Marina. Alguns són:

    Del Vessant Nord (Montseny):
    Riera de Cànoves
    Riera de Giola
    Riera de Vilamajor
    Torrent de Valldoriolf

    Del vessant sud (Marina-Corredor):
    Riera de Vallromanes
    Riera d'Ardenya[2]
    Torrent de Séllecs
    Torrent de Sant Bartomeu
    Torrent de Can Mora
    https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/granollers-la-roca-del-valles-granollers-12999196#wp-12999201/photo-8007910

  • Foto de udjat2

    udjat2 23/04/2016

    La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

    El municipi està format per tres pobles, la Roca Centre, Santa Agnès de Malanyanes i la Torreta. És un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental i dins del seu terme municipal podem trobar la presó de Quatre Camins (des de 1993), el Castell de la Roca, El Castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral. En aquest municipi existeixen diverses urbanitzacions.

    Geografia
    El municipi està a l'antic Camí Ral (ara una autopista cap a França AP-7). Es troba comunicat amb la costa per la carretera C-60. Es troba al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del riu Mogent, accidentat a l'est pels vessants interiors de la Serralada Litoral, sector on es localitzen els boscs de pins i alzines.
    Història
    La Roca del Vallés està habitada des de temps immemorials tal com mostren restes arqueològiques com a dólmens, tombes i pintures, trobats de l'època dels ibers.
    L'origen de la població va ser un antic assentament romà, denominat Castro Morino en etapes medievals.

    A partir de la dècada de 1960 es va iniciar la industrialització del terme. Es van traslladar un bon nombre de fàbriques de Barcelona, localitzades sobretot a prop del Mogent i als sectors de Can Font de la Parera en Santa Agnès de Malanyanes i de Vallderiolf. Hi ha fàbriques téxtils, de plàstics, de joguines, de confecció, alimentàries, i auxiliars de la construcció.

    https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/granollers-la-roca-del-valles-granollers-12999196#wp-12999203/photo-8007911

  • Foto de udjat2

    udjat2 23/04/2016

    Les primeres notícies del castell de la Roca són de l'any 932. Es té constància documentada del segle XI sobre el castell de La Roca del Vallés, el propietari del qual fou Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria de la Roca a Ramon de Torrelles, que la va posseir en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar el senyoriu de la Roca. El castell va jugar un paper important durant la Guerra de Successió Espanyola. Un altre Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i amb la desamortització, a mans privades.

    El 1952 pràcticament es va reconstruir gairebé tot el castell i es va restaurar de forma moderna. Les restes originals del castell de La Roca formaven una planta gairebé rectangular de la qual es conserven els murs de les cares nord, est i oest. Al peu del mur situat al nord hi havia un pou de gel excavat a la roca, dipòsit cilíndric de gran amplitud https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/granollers-la-roca-del-valles-granollers-12999196#wp-12999205/photo-8007914

Si vols, pots o aquesta ruta.