-
-
1.562 m
760 m
0
5,9
12
23,61 km

Vista 698 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Joanetes, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ:
Sender de Gran Recorregut creat per la Vocalia de Senders del Centre Excursionista de Terrassa, en el marc dels actes de celebració del centenari de la seva fundació, l'any 1910, i inaugurat el 3 d'octubre de l'any 2010.

El GR Camí dels Nyerros, amb sòlides fonamentacions històriques, solca la vessant oriental del territori català i porta aquest nom en contraposició al conegut Camí dels Càtars (Camí dels Boms Homes) que solca la vessant occidental del territori. Aquest nou sender de Gran Recorregut trepitja camins de molts termes municipals, des del Vallès fins al Conflent (França).

Inicialment, nyerro designava qualsevol seguidor o bandoler d’una de les tantes parcialitats locals existents durant el segle XVI a Catalunya, en aquest cas la baronia de Nyer, situada al comtat del Rosselló i pertanyent a la família dels Banyuls. Per extensió, nyerro designava també els vassalls i habitants d’aquesta baronia. Durant els segles posteriors, els nyerros aniran apareixent en l’escenari polític i social revoltant-se contra la imposició castellana, com és el cas de Tomàs de Banyuls i d’Orís, el qual s’enfrontà contra les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors al costat de Pau Claris i de la Generalitat. A partir de la Guerra de Separació, els nyerros (la família Banyuls i els seus seguidors) passaren a col·laborar amb els Angelets de la Terra, un grup de pagesos rossellonesos, encapçalats per Josep de la Trinxeria i en Manuel Descatllar, que s’aixecaren contra la gabella de la sal establerta per l’Administració Francesa durant el segle XVII. La revolta tenia una marcada ideologia política: l’objectiu era alliberar els comtats de la Catalunya Nord del domini francès.

No podem parlar de Nyerros sense nomenar el bàndol dels Cadells, adversaris dels anteriors. Els cadells eren originaris d'Arsèguel, domini familiar dels Cadell al comtat de la Cerdanya, el capitost dels quals fou, a finals del segle XVI, en Joan Cadell. Durant aquesta època, les guerres privades del Rosselló estaven polaritzades per aquestes dues nissagues. Aquest faccionalisme, profundament arrelat, durà més de mig segle i fou periòdicament renovat a través de la descendència familiar, resorgint amb noves formes: bandolers durant el Barroc, miquelets durant la Guerra de Separació. Els dos bàndols es distingien per un emblema zoològic que portaven a la xarpa dels pedrenyals, en el cas dels nyerros un porquet, en el cas dels cadells un gos. Alguns autors han volgut trobar en aquests símbols un contrast social, en el qual el gos simbolitza la servitud als senyors, i presenta el bàndol dels porquets com un partit de connotacions populars i antisenyorials.

De nyerros n’hi havia per tot el territori català i ara volem rememorar amb aquest nou traçat els camins que molts d’ells trepitjaren per viatjar cap el protectorat de Nyer, a l’altre costat dels Pirineus, assetjats per les tropes castellanes.

Des de la Vocalia de Senders volem esperonar-vos amb aquesta petita introducció històrica a seguir aquest nou Sender de Gran Recorregut en les diferents etapes que vàrem dissenyar per a les activitats del Centenari de la nostra Entitat i que us portarà a recórrer vells camins de comerç i en aquest cas d’evasió des del Vallès al Conflent, per paratges sorprenents tot gaudint del patrimoni paisatgístic i arquitectònic que ens ofereix el nostre territori.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
El traçat d'aquest Gran Recorregut arrenca des de la porta de la seu del Centre Excursionista i, pel Pla del Bon Aire, fem camí cap a les masies del Girbau i Can Cadafalch. Passem per Sant Sebastià de Montmajor, i per la riera de Caldes arribem a Sant Feliu de Codines. Seguim carena amunt cap el coll de Poses i Sant Quirze Safaja. Des d'aquí resseguim la coma del Vilardell i enfilem cap el Castell de la Popa. Descendim pel Castell de Sant Martí fins arribar a Aiguafreda pel grau del Sunyer, ja a la vall del Congost. Entrem de ple en el Parc Natural del Montseny pel veïnat del Brull; per Sant Segimon i els castanyers de l'Erola arribem a Viladrau i Espinelves.

Creuem les perxades d'en Serrallonga i ens endinsem als exuberants boscos de les Guilleries per davallar a l'embassament de Sau, i pel Grau del Castell arribem a Tavertet. Seguim carena amunt cap el coll del Bac i travessem pel coll de Cabrera cap a la Fageda de la Grevolosa i la collada de Bracons. Continuem el camí cap a Sant Bartomeu de Covildases i el veïnat de Ciuret, des d'on ascendim a Santa Magdalena de Cambrils. Davallem cap a Vallfogona del Ripollès i per terres del bisbat arribem a la seu de Sant Joan de les Abadesses.

A partir d'aquí comença el tram pirinenc tot remuntant cap el municipi d'Ogassa, el veïnat de Sant Martí de Surroca i el refugi forestal de Montserrat. Ascendim al coll de Pal i creuem cap a la Collada Verda. Prosseguim l'ascensió fins a la Collada de Meianell. Seguim la pista de Tregurà i per la Coma de Fontlletera creuem el coll dels Tres Pics per davallar a la vall del Freser i el refugi de Coma de Vaca. Remuntem la vall del Freser fins al coll de la Marrana. Baixem al refugi d'Ulldeter i remuntem la Portella de Mantet per davallar per terres franceses cap a la població de Mantet i el llogaret de Nyer, amb la visita al seu castell, punt final d'aquest Gran Recorregut.

ETAPES:
El sender del Camí dels Nyerros s'estructura en 12 etapes, amb un recorregut total de 258 quilòmetres, i amb un desnivell acumulat de pujada de 12.100 metres i un desnivell acumulat de baixada d’11.000 metres, aproximadament:

- 1ª etapa: Terrassa (CET) – Sant Sebastià de Montmajor (21,160 km)
- 2ª etapa: Sant Sebastià de Montmajor – Castellcir (25,190 km)
- 3ª etapa: Castellcir – Aiguafreda (19,710 km)
- 4ª etapa: Aiguafreda – Viladrau (20,820 km)
- 5ª etapa: Viladrau – Sant Andreu de Bancells – Presa de Sau (29,230 km)
- 6ª etapa: Presa de Sau – Tavertet (18,270 km)
- 7ª etapa: Tavertet – Collada de Bracons (22,100 km)
- 8ª etapa: Collada de Bracons – Sant Joan de les Abadesses (23,910 km)
- 9ª etapa: Sant Joan de les Abadesses – Refugi Montserrat – Abella (20,360 km)
- 10ª etapa: Pardines – Collada Verda – Refugi Coma de Vaca (19,890 km)
- 11ª etapa: Refugi Coma de Vaca – Estació de Vallter 2000 (7,750 km)
- 12ª etapa: Estació de Vallter 2000 – Mantet – Nyer (19,110 km)

DESCRIPCIÓ DE LA 8ª Etapa: COLLADA DE BRACONS - SANT JOAN DE LES ABADESSES.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 990 m) (- 1.365 m).

Sortim des de la coneguda collada de Bracons (1.132 m), darrerament popularitzada per la polèmica suscitada pel túnel que uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa i que no hi ha dubte que malmet en part aquesta zona encara força verge del nostre territori. Aquí, trobem l’estreta carretera comarcal que puja de Sant Pere de Torelló per la nostra esquerra i davalla cap a Joanetes i la vall d’en Bas a la dreta. Creuem la carretera i superem un marge rocallós, damunt el qual trobem uns rètols indicadors del Consell Comarcal, punt on arrenca un fressat camí que va ascendint agradablement pel bell mig d’unes boniques fagedes amb tot el seu traçat cobert per la fullaraca; és una de les rutes més emprades per ascendir al Puigsacalm. Aviat arribem a la Collada de Sant Bartomeu (1.249 m), des d'on prenem el camí que marxa a la nostra dreta en direcció a la Font Tornadissa. Sempre sota les magnífiques fagedes que conformen els boscos de tot aquest sector, arribem a la Font Tornadissa, que resta situada en un indret de gran bellesa, on l’aigua fresca hi brolla tot l’any.

Continuem en sentit descendent per la pista de Sant Bartomeu de Covildases, i aviat podem veure sota nostre l’ermita de Sant Bartomeu, suspesa sobre una catifa verda i el mas de Sant Bartomeu de Covildases a la dreta d’aquesta (1.105 m). A partir d'aquest punt, l'itinerari comença a remuntar en sentit nord, mentre anem flanquejant prats per tal d’anar a cercar les cingleres del Puig Cubell. Seguim la pista principal que enceta una suau ascensió tot passant per damunt els masos de Can Mic i La Canal que podrem albirar sota nostre a l’esquerra, i arribem al Coll de Rabassosa (1.286 m). Un xic més avall, ja podem albirar les quatre cases que formen el nucli de Ciuret. Passem per una petita fageda i creuem els anomenats Rasos del Bofí. En aquest punt, seguim remuntant a la dreta un fressat camí, marcat amb pintura verda i blanca, que ens mena al Coll de Ciuret (1.297 m), cruïlla de camins. Deixem la pista principal i encetem un camí a l'esquerra, seguint les marques de pintura verda i blanca, que de forma atrevida remunta fortament pel bosc en sentit nord fins arribar al Coll dels Cans (1.391 m), des d'on podem gaudir d'unes espectaculars panoràmiques del Pirineu, amb el Comanegra i el Bassegoda en primer terme. Des d'aquest coll, encetem una davallada per uns extensos prats fins arribar a la pista de Ciuret, just a la Collada de Collfred (1.324 m).

Ara, descendim per la pista asfaltada que baixa cap al petit veïnat de Collfred, i seguirem durant un breu tram la pista forestal que puja cap el collet de Santa Magdalena, indicada amb els característics pals senyalitzadors de la ruta del Meridià Verd. A mesura que anem guanyant alçada, vers llevant disposem d’una bona panoràmica sobre les terres de la Garrotxa, al fons de la profunda vall que forma el torrent de Santa Magdalena. De seguida, deixem la pista principal que segueix vers el proper collet de Santa Magdalena i seguim una pista secundària per sota una fageda, fins assolir la carena de Santa Magdalena (1.495 m). En aquest punt, trobem senyalitzacions i rètols del PRC-59. Seguim la carena que ens portarà a la modesta ermita de Santa Magdalena de Cambrils, enclavada en un bell paratge. Vers ponent, els senyals de pintura groga i blanca marxen cap el castell de Milany. Així doncs, seguim la carena vers llevant on anem trobant les senyalitzacions del PRC-59 i tot recorrent els encisadors boscos que vesteixen la carena, assolim el cim d’aquesta, engalanat amb l’antiga ermita de Santa Magdalena (1.547 m), que hom creu fou construïda al segle XIII. Al seu interior, el recipient de l’aigua beneïda és datat del 1.790 i a l’altar hi trobarem un llibre de registre. Des d'aquest punt, gaudirem de l’excepcional vista que ens ofereix aquest cim. Vers el nord, tota la serralada oriental pirinenca s’estén davant nostre, de llevant a ponent, destacant poderosament a l’extrem llevantí el massís del Canigó, mentre que al sud, el Puigsacalm, el Collsacabra i el Montseny s’alcen per damunt la plana de Vic. Tot el nostre recorregut s’estén a una vessant i l’altra d’aquest excel·lent mirador. Bé, després de donar una ullada a l’ermita, marxem en direcció nord-oest seguint els senyals del PRC-59-2 que baixa cap a Vallfogona del Ripollès, ben visible des d’aquí. El camí descendeix sobtadament amb fortíssim pendent, perfectament senyalitzat i sense pèrdua possible, tot passant per l’interior d’una bellíssima fageda que ens ofereix encisadores raconades.

Després d'una forta davallada, arribem als Rasos de la Baga (1.280 m) i a Can Puigvassall (1.250 m), tot gaudint d’una bona visió de la Tossa d’Alp i la Serra del Cadí que destaquen al fons. El camí enceta un acusat descens tot seguint una carena que baixa a trobar el fons de la vall per trams esglaonats de roca coberta per la pinassa. Ja gairebé al capdavall del torrent, trobem un cercat metàl·lic on a l’altre costat d’aquest, podem veure les zones numerades d’acampada del mas-càmping de la Bauma. Seguim baixant i arribem finalment a Vallfogona del Ripollès (956 m). Travessem el poble, passant per davant l'Ajuntament, fins arribar a la carretera de Ripoll, on trobem las marques del GR 3. Seguim aquest camí perfectament senyalitzat que va marxant vers ponent. El camí, aviat comença a remuntar mentre anem gaudint d’una bona visió de tota la vall de Vallfogona amb la Serra d’Ensija ben visible al fons. El pendent s’accentua i el camí ascendeix fent ziga-zagues tot guanyant força desnivell fins assolir el Coll de les Fonts de N’Orri (1.110 m). Des d'aquest coll ja podem albirar a l’altre vessant i al fons de la vall, la població de Sant Joan de les Abadesses. Ara, marxarem vers el nord seguint el traçat del GR-3, en un perllongat descens, acompanyats en tot moment per l’esplèndida visió de que anem gaudint sobre la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand i el cim del Taga que sobresurt per darrera d’aquestes, dominant les valls del Ter i del Freser. Després de passar per Can Jombi i el mas de les Llances, arribem per fi a Sant Joan de les Abadesses. Passem per la plaça de l’Abadessa Emma i prenem el carrer de Sant Miquel fins gairebé al seu capdavall, a tocar amb la plaça Major de la vila. Girem a la dreta i seguim el carrer de l’Abad Iselguer, fins sortir al passeig del Comte Guifré. Baixem a l’esquerra i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població. Final de la vuitena etapa del Camí dels Nyerros.

Més informació de l'etapa:

https://vocaliadesenders.blogspot.com.es/2011/01/senders-de-gran-recorregut.html

Més informació del Sender GR Camí dels Nyerros:

https://vocaliadesenders.blogspot.com.es/2011/07/informacions-sobre-el-gr-del-centenari.html

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.