-
-
1.196 m
427 m
0
4,8
9,6
19,16 km

Vista 434 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Sant Romà de Sau, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ:
Sender de Gran Recorregut creat per la Vocalia de Senders del Centre Excursionista de Terrassa, en el marc dels actes de celebració del centenari de la seva fundació, l'any 1910, i inaugurat el 3 d'octubre de l'any 2010.

El GR Camí dels Nyerros, amb sòlides fonamentacions històriques, solca la vessant oriental del territori català i porta aquest nom en contraposició al conegut Camí dels Càtars (Camí dels Boms Homes) que solca la vessant occidental del territori. Aquest nou sender de Gran Recorregut trepitja camins de molts termes municipals, des del Vallès fins al Conflent (França).

Inicialment, nyerro designava qualsevol seguidor o bandoler d’una de les tantes parcialitats locals existents durant el segle XVI a Catalunya, en aquest cas la baronia de Nyer, situada al comtat del Rosselló i pertanyent a la família dels Banyuls. Per extensió, nyerro designava també els vassalls i habitants d’aquesta baronia. Durant els segles posteriors, els nyerros aniran apareixent en l’escenari polític i social revoltant-se contra la imposició castellana, com és el cas de Tomàs de Banyuls i d’Orís, el qual s’enfrontà contra les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors al costat de Pau Claris i de la Generalitat. A partir de la Guerra de Separació, els nyerros (la família Banyuls i els seus seguidors) passaren a col·laborar amb els Angelets de la Terra, un grup de pagesos rossellonesos, encapçalats per Josep de la Trinxeria i en Manuel Descatllar, que s’aixecaren contra la gabella de la sal establerta per l’Administració Francesa durant el segle XVII. La revolta tenia una marcada ideologia política: l’objectiu era alliberar els comtats de la Catalunya Nord del domini francès.

No podem parlar de Nyerros sense nomenar el bàndol dels Cadells, adversaris dels anteriors. Els cadells eren originaris d'Arsèguel, domini familiar dels Cadell al comtat de la Cerdanya, el capitost dels quals fou, a finals del segle XVI, en Joan Cadell. Durant aquesta època, les guerres privades del Rosselló estaven polaritzades per aquestes dues nissagues. Aquest faccionalisme, profundament arrelat, durà més de mig segle i fou periòdicament renovat a través de la descendència familiar, resorgint amb noves formes: bandolers durant el Barroc, miquelets durant la Guerra de Separació. Els dos bàndols es distingien per un emblema zoològic que portaven a la xarpa dels pedrenyals, en el cas dels nyerros un porquet, en el cas dels cadells un gos. Alguns autors han volgut trobar en aquests símbols un contrast social, en el qual el gos simbolitza la servitud als senyors, i presenta el bàndol dels porquets com un partit de connotacions populars i antisenyorials.

De nyerros n’hi havia per tot el territori català i ara volem rememorar amb aquest nou traçat els camins que molts d’ells trepitjaren per viatjar cap el protectorat de Nyer, a l’altre costat dels Pirineus, assetjats per les tropes castellanes.

Des de la Vocalia de Senders volem esperonar-vos amb aquesta petita introducció històrica a seguir aquest nou Sender de Gran Recorregut en les diferents etapes que vàrem dissenyar per a les activitats del Centenari de la nostra Entitat i que us portarà a recórrer vells camins de comerç i en aquest cas d’evasió des del Vallès al Conflent, per paratges sorprenents tot gaudint del patrimoni paisatgístic i arquitectònic que ens ofereix el nostre territori.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
El traçat d'aquest Gran Recorregut arrenca des de la porta de la seu del Centre Excursionista i, pel Pla del Bon Aire, fem camí cap a les masies del Girbau i Can Cadafalch. Passem per Sant Sebastià de Montmajor, i per la riera de Caldes arribem a Sant Feliu de Codines. Seguim carena amunt cap el coll de Poses i Sant Quirze Safaja. Des d'aquí resseguim la coma del Vilardell i enfilem cap el Castell de la Popa. Descendim pel Castell de Sant Martí fins arribar a Aiguafreda pel grau del Sunyer, ja a la vall del Congost. Entrem de ple en el Parc Natural del Montseny pel veïnat del Brull; per Sant Segimon i els castanyers de l'Erola arribem a Viladrau i Espinelves.

Creuem les perxades d'en Serrallonga i ens endinsem als exuberants boscos de les Guilleries per davallar a l'embassament de Sau, i pel Grau del Castell arribem a Tavertet. Seguim carena amunt cap el coll del Bac i travessem pel coll de Cabrera cap a la Fageda de la Grevolosa i la collada de Bracons. Continuem el camí cap a Sant Bartomeu de Covildases i el veïnat de Ciuret, des d'on ascendim a Santa Magdalena de Cambrils. Davallem cap a Vallfogona del Ripollès i per terres del bisbat arribem a la seu de Sant Joan de les Abadesses.

A partir d'aquí comença el tram pirinenc tot remuntant cap el municipi d'Ogassa, el veïnat de Sant Martí de Surroca i el refugi forestal de Montserrat. Ascendim al coll de Pal i creuem cap a la Collada Verda. Prosseguim l'ascensió fins a la Collada de Meianell. Seguim la pista de Tregurà i per la Coma de Fontlletera creuem el coll dels Tres Pics per davallar a la vall del Freser i el refugi de Coma de Vaca. Remuntem la vall del Freser fins al coll de la Marrana. Baixem al refugi d'Ulldeter i remuntem la Portella de Mantet per davallar per terres franceses cap a la població de Mantet i el llogaret de Nyer, amb la visita al seu castell, punt final d'aquest Gran Recorregut.

ETAPES:
El sender del Camí dels Nyerros s'estructura en 12 etapes, amb un recorregut total de 258 quilòmetres, i amb un desnivell acumulat de pujada de 12.100 metres i un desnivell acumulat de baixada d’11.000 metres, aproximadament:

- 1ª etapa: Terrassa (CET) – Sant Sebastià de Montmajor (21,160 km) (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17479384)
- 2ª etapa: Sant Sebastià de Montmajor – Castellcir (25,190 km) (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17480268)
- 3ª etapa: Castellcir – Aiguafreda (19,710 km) (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17480708)
- 4ª etapa: Aiguafreda – Viladrau (20,820 km) (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17480921)
- 5ª etapa: Viladrau – Sant Andreu de Bancells – Presa de Sau (29,230 km) (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17481357)
- 6ª etapa: Presa de Sau – Tavertet (18,270 km)
- 7ª etapa: Tavertet – Collada de Bracons (22,100 km)
- 8ª etapa: Collada de Bracons – Sant Joan de les Abadesses (23,910 km)
- 9ª etapa: Sant Joan de les Abadesses – Refugi Montserrat – Abella (20,360 km)
- 10ª etapa: Pardines – Collada Verda – Refugi Coma de Vaca (19,890 km)
- 11ª etapa: Refugi Coma de Vaca – Estació de Vallter 2000 (7,750 km)
- 12ª etapa: Estació de Vallter 2000 – Mantet – Nyer (19,110 km)

DESCRIPCIÓ DE LA 6ª ETAPA: PRESA DE SAU - TAVERTET.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.130 m) (- 690 m).


Per raons logístiques d’aproximació i recollida per part dels autocars, aquesta sisena etapa del Camí dels Nyerros s’ha vist modificada i convertida en una etapa pont entre la presa de l’embassament de Sau i Tavertet. Com que l’etapa ha quedat reduïda substancialment, s'enriqueix amb un recorregut complementari per tal de visitar alguns dels paratges més significatius on va començar a forjar la seva llegenda un dels nyerros més famosos com va ser en Joan Sala i Ferrer, més conegut com en Serrallonga. Així doncs, des de l’embassament de Sau (450 m), després de passar per l’hostal de la Riba i de superar la canal del Grau del Castell, recorrerem la cinglera del Castell per ascendir al bellíssim mirador del Puig de la Força (741 m), que ens ofereix una superba visió sobre el Sot del Balà, el Salt del Noguer, l’embassament i la vall de Sau, mentre anirem gaudint de les recòndites raconades sota el cingle que van servir a en Serrallonga i la seva quadrilla per retenir els nobles hostatges que segrestaven per tal d’aconseguir una contrapartida econòmica de la noblesa fidel a Felip IV, el rei castellà que per finançar les guerres obertes en territoris aliens, ofegava Catalunya econòmicament.

Feta l’ascensió al Puig de la Força, retornarem al Pla del Castell i seguirem el curt tram de camí que ens menarà al bell poble de Tavertet, passant primer per l’anomenada Muralla Ibèrica sobre el cingle Moltorer. Des de Tavertet, encetarem una segona part del recorregut tot seguint el traçat del GR 2 per la pista que porta de Tavertet a la gran casa de l’Avenc (1.028 m), assentada damunt el grandiós cingle que li dóna nom. Des d’aquí, seguirem el camí carener que ascendeix al cim de la Roca Llarga (1.186 m). En el centre de la roca hi ha una fita geodèsica, obrint-se una panoràmica circular molt àmplia. La Rocallarga és una roca allargassada que sobresurt uns 20 metres de la carena de forma descarada sobre l’abisme. És el lloc on les vistes són més immenses, on, efectivament, la vista es perd en l’horitzó infinit. És un cim emocionant ja que la roca està penjada del buit sobre els prats del Pla Boixer. Des d’aquí podrem gaudir, si el jorn és clar, d’una dilatada panoràmica que abasta des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt a ponent, passant pel Montseny, tot l’entramat muntanyós de les Guilleries, on destaca el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues al sud, i ben propera, vers llevant, la cinglera del Far i el poble de Rupit que resta sota nostre, mentre que al nord, tota la cadena pirinenca des del Port del Comte, passant pel Pedraforca i el Cadí fins al massís del Canigó conformen una panoràmica de primer ordre.

Assolit el cim de la Roca Llarga, continuarem camí vers el nord per un tram d’àmplies panoràmiques pirinenques fins arribar al collet de Rajols (1.162 m), punt on canviarem de direcció per dirigir-nos cap a ponent i resseguir la carena de Monteis en sentit descendent. Passat el collet de la Finestrica i el Pla de Soca Negra, creuarem l’amplíssim Pla de Monteis, i ja amb un darrer tram d’agradable descens, sempre acompanyats de les belles vistes del Collsacabra, retornarem a Tavertet (869 m) després d’haver completat un magnífic recorregut circular. Poble agradable i acollidor, Tavertet és digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són les cingleres que limiten amb la vall del Ter. Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII. Té monuments romànics com l’Església de Sant Cristòfol (s. XI-XVI), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’un petit puig als afores, damunt d’un assentament prehistòric; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. Aquí finalItza la sisena etapa del Camí dels Nyerros.

Més informació de l'etapa:

https://vocaliadesenders.blogspot.com.es/2010/11/senders-de-gran-recorregut.html

Més informació del Sender GR Camí dels Nyerros:

https://vocaliadesenders.blogspot.com.es/2011/07/informacions-sobre-el-gr-del-centenari.html

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.