Temps  5 hores un minut

Coordenades 393

Data de pujada 24 / de maig / 2016

Data de realització d’abril 2003

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
854 m
395 m
0
5,1
10
20,22 km

Vista 365 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Sant Feliu de Codines, Catalunya (España)

El GR-5 o Sender dels Miradors neix a Sitges i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el senders baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, creua els Cingles de Bertí i baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera.

Aquesta etapa creua els Cingles del Perer, que és la cinglera que uneix Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai i els Cingles de Bertí, entre Sant Miquel del Fai i Aiguafreda, ambdós de la mateixa estructura geològica.

Índex IBP: 78.
Parc

Plaça dels Àlbers (St. Feliu de Codines)

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Està situat en el sector nord-occidental de la comarca, al límit amb la comarca del Moianès (al nord) i la del Vallès Occidental, a ponent. El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals, que van ocupar una baronia que s'estenia al llarg i ample d'una extensa contrada a la qual pertanyien, entre d'altres, els actuals municipis de Sant Feliu, Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana. La població va créixer al voltant de l'església parroquial, on es va formar el barri de la Sagrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats. A poc a poc el poble va anar creixent i, paral·lelament al barri de la Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urbà, com el Serrat de Vic i la Venderia o Revenderia. Aquest últim s'estenia per la carena de l'altra banda del torrent de l'Escletxa, que passava pel mig del poble. Es troba al costat d'un parc i hi destaca un monumento recordatori de la Baronia de Montbui, de la que Sant Feliu havia format part.
Waypoint

Ajuntament de Sant Feliu de Codines

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Està situat en el sector nord-occidental de la comarca, al límit amb la comarca del Moianès (al nord) i la del Vallès Occidental, a ponent. El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals, que van ocupar una baronia que s'estenia al llarg i ample d'una extensa contrada a la qual pertanyien, entre d'altres, els actuals municipis de Sant Feliu, Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana. La població va créixer al voltant de l'església parroquial, on es va formar el barri de la Sagrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats. A poc a poc el poble va anar creixent i, paral·lelament al barri de la Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urbà, com el Serrat de Vic i la Venderia o Revenderia. Aquest últim s'estenia per la carena de l'altra banda del torrent de l'Escletxa, que passava pel mig del poble.
Punt d'observació d'aus

Cim d'Àligues

Cim d'Àligues, a Sant Feliu de Codines és un centre únic en el seu gènere en l'estudi, mostra, cria i vol de les aus rapinyaires. El veloç vol del falcó, el majestuós planar de l'àguila, el silenciós bategar d'ales de l'òliba... són algunes de les curiositats que es poden observar en el transcurs de la sessió de vol, amb el marc incomparable dels Cingles de Bertí i la depressió del Vallès com a decorat. Mentrestant, els monitors expliquen les característiques i diferències que hi ha entre les espècies. Els ocells, que són deixats en plena llibertat a l'hora de fer l'exhibició de vol, no tenen la necessitat de fugir perquè han nascut en captivitat i s'han acostumat a les persones des de petits. Tampoc necessiten sortir a volar per anar a caçar ja que agafen el menjar de les mateixes mans de les persones que tenen cura d'ells. En condicions normals, les aus rapinyaires fugirien en sentir la presència humana.
fotografia

La Balma d'en Xec

La balma d'en Xec es troba al camí de la Bassella. Un antic salt d'aigua, ha anat erosionant els Cingles de Bertí fins a formar aquestes balmes. A més, l'esforç titànic de la pagesia, va fer que es convertís en una zona agresta i inexplorable en feixes fèrtils i amb gran abundància d'aigua, gràcies a la pluja que s'hi escorria. Aquesta balma va servir de refugi per als pagesos i el bestiar. Actualment, està molt ben cuidada, es mereix ser visitada.
Edifici d'interès

El Perer

Conjunt d'edificis, de diferents èpoques, al voltant d'un pati central tancat, en una zona rural rodejada de camps de conreu, al nord de la població de Sant Feliu de Codines. Té planta baixa i dues plantes. El portal d'entrada és de pedra i amb un arc de mig punt adovellat. Junt a l'edifici principal hi ha una torre de secció quadrada d'igual alçada que el cos principal. La coberta és a dues vessants.
fotografia

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai, probablement el lloc més emblemàtic dels Cingles de Bertí, combina un paratge natural que sempre ha encisat la gent (un monjo l’any 1042 escrivia que és un lloc “no fet per la mà de l’home, sinó afaiçonat per l’admirable voluntat de Déu”) amb el romànic i el gòtic de l’arquitectura religiosa de les instal·lacions de l’antic priorat. Francisco de Zamora, viatger castellà del segle XVIII, el primer que diu és “que se halla situada al final de la riera, formando allí el terreno una grandísima cortadura de peñas por lo cual caen los ríos” i en destaca els saltants del Tenes afirmant que “se precipitan por un elevado risco formando una cascada natural de tres saltos soberbios, especialmente el de enmedio, por su extensión, igualdad del agua y hermosura”. A principis del segle XIX, el francès Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, va escriure que “és, durant algunes estacions de l’any, un dels més bells espectacles que hom pugui veure”. Víctor Balaguer descrivia Sant Miquel dient que “las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes”. Josep Pla recull, en el segle XX, que una dona li digué que “Aquí hi ha poca aigua, i la poca que hi ha la necessitem per regar i per fer una mica d’electricitat. Ara no es pot pas viure sense electricitat. Però el cas és que no vol ploure, i no hi haurà cascada ni els diumenges, ni per als nens i les nenes dels col·legis. Si no plou, fumut cascada”. La qüestió és que anteriorment, potser amb sornegueria, li havia espetat que “la cascada existeix, però només funciona els diumenges. Avui és dimecres, comprèn? Vostè ha vingut un mal dia”. Aquesta afirmació segueix sent vàlida, molt millor apropar-s’hi després d’unes bones pluges que no pas en època de sequera per gaudir de l’espectacle de l’aigua. A banda de la riquesa natural del lloc, l'antic monestir fou fundat l'any 997 per Gombau de Besora. Mai va ser un monestir massa gran, i la institució monacal va abolir-se el 1832. En destaca l'església troglodítica i el casal prioral, un gran edifici gòtic construït al límit d'on es pot construir. A l'altra banda del riu hi ha l'esglesiola romànica de Sant Martí del Fai. Del segle XVI són el Pas de la Foradada i el pont gòtic sobre el Rossinyol.
Edifici d'interès

L'Ullar (Bertí)

Gran masia de tres cossos i amb teulada de dues vessant perpendicular a la façana, té planta baixa, primer pis i golfes, va ser edificada o reformada durant el segle XVI, concretament l'any 1580 per Salvador Ullar, com resa la inscripció que hi ha a la clau de la porta de la masia. Bona part de les finestres de la casa es troben tapiades, i la majoria de les dependències exteriors de la masia estan enrunades.
Edifici d'interès

Can Magre

Tot i ser el mas més proper a l'església parroquial de Sant Pere de Bertí, can Magre no és una de les masies tradicionals de Bertí. Segons la inscripció que hi ha a la clau d'una de les portades del mas, aquesta seria de l'any 1681. Segons el llibre Sant Quirze Safaja, un poble de frontera, del dr. Antoni Pladevall i Font, comenta que durant els segles XVII i XVIII s'edificaren algunes noves cases de pagès i can Magre no surt citat en cap dels anteriors fogatges dels que en fa esment.
Arquitectura religiosa

Sant Pere de Bertí

Església d'origen romànic que dóna nom a tota la cinglera. La planta, d’una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s’hi dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.
Ruïnes

Ca n'Esmolet

Ca n'Esmolet és una antiga masia situada al pla de Bertí, als peus del Puig-Fred, de la que només romanen algunes de les parets que en formaven l'estructura.
Intersecció

Camp d'en Coll

Important cruïlla de pistes. El GR-5 no segueix cap d'elles, sinó pel corriol que voreja la cinglera.
Ruïnes

Can Volant

Mas enrunat que va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.
Ruïnes

Can Rumbeia

Antic mas completament enrunat que responia a un patró d'una edificació de planta quadrada, dividida en quatre estances.
Edifici d'interès

Can Rajadell

Mas contemporani de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.
cim

La Trona

Gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.
Intersecció

Grau de les Avellanedes

En una petita esplanada empedrada voltada de bosc per tots els seus cantons exceptuant el de la timba comença el grau de les Avellanedes, l'empinat camí que des d'aquest punt baixa cap a la vall del Congost en el sector de Valldeneu.
Edifici d'interès

Mas Valldaneu

Conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions.
Arquitectura religiosa

Sant Pere de Valldaneu

Església romànica que consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola. Davant per davant hi ha el cementiri i a la seva esquerra hi ha ca n'Esglésies.
Ruïnes

El Ciment

Conjunt que apareix documentat cap el 1900 en relació amb l'ús de la calç hidràulica, però al primer decenni del segle XX es va produir el seu tancament. Es desconeix el moment exacte de la seva obertura, tot i que es conserva gran part de la documentació al l'Arxiu del mas Oller. Aquest complex es pot associar al conjunt de forns de calç del veí municipi de Tagamanent com el Forn d'en Peret i els forns del Rieral. Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast industrial, situat a prop de les piscines de l'Oller, que foren de les primeres piscines públiques de Catalunya.
Edifici d'interès

L'Oller

Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funciona com a mas i hi ha masovers. El cos mig és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes. El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta.
Parada de tren

RENFE Sant Martí de Centelles

Estació de ferrocarril corresponent a la línia R3 de Rodalies de Catalunya, de Barcelona a Vic, Puigcerdà i la Tor de Querol.
Pont

Pont de l'Abella / Aiguafreda

El pont de l'Abella és una estructura de tres arcades sobre el riu Congost, construïda en pedra calcària local i rejuntada amb morter i calç. Tot i que es va originar entre els segles XI i XII, el moment de més creixement del nucli de l'Abella tingué lloc entre els segles XVIII i XIX, període durant el qual el Camí Ral de Vic a Barcelona experimentà un auge comercial. En aquest moment es decidí bastir un nou pont sobre el Congost destinat a facilitar la comunicació entre les dues capitals; a més, el pont connectava l'Abella i el raval que acabaria formant la vila moderna d'Aiguafreda. El pont va entrar en servei l'any 1740. Tot just després d'haver-lo creuat, el pedró indicador de la confluència del GR-5 amb el GR-2.

1 comentari

  • Foto de pere mauri

    pere mauri 19/02/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Camí bonic i vistes espectaculars!

Si vols, pots o aquesta ruta.