Temps en moviment  2 hores 13 minuts

Temps  3 hores 15 minuts

Coordenades 1653

Data de pujada 9 / de desembre / 2018

Data de realització de desembre 2018

-
-
185 m
66 m
0
2,5
4,9
9,85 km

Vista 613 vegades, descarregada 25 vegades

a prop de Girona, Catalunya (España)

Girona es un libro de historia, cada una de sus páginas, está formada por una calle, una plaza, un edificio, unos personajes, o esos rincones donde sucedieron sus crónicas, sucesos o leyendas. Un paseo por sus murallas, de soberbias torres, baluartes que han sobrevivido al modernismo, otros no pudieron, es partir, a un viaje ilustrativo por el tiempo, sobrevolar otros periodos, etapas lejanas de sus gentes, su barrios, su pueblo. Esta ruta empieza en los Jardines de la Muralla, en el espacio donde estuvo el baluarte de la Merçe, la muralla aquí, está adornada de hiedras trepadoras sin cubrir del todo la solidez de estos muros, sus piedras fueron ordenadas colocar por Pedro El Ceremonioso, en del sigloXIV, arrogante, retadora, vencedora de tantos sitios, en ella se encuentran la torre del Portal Nou abierto en 1917 aprovechando una grieta de la fachada y el conjunto defensivo torre y portal doble, de los Socors, que daban comunicación con las Pedreres, continuando por el Paseo Fora Muralla encontramos la siguiente torre, la del General Peralta cuadrada, reconstruida de ladrillo, con muchas aspilleras en sus paredes, en el año 1920 el gobernador militar Rafael Peralta hizo público este acceso de la muralla, los ciudadanos tenían la posibilidad de acceder por ella a la pedrera Prunera y a la montaña de los fortines, junto a ella hay otra pequeña torre mirador, es el baluarte Carli, construido en la tercera guerra carlina en el año 1872, tras él, la pletórica torre de Sant Domenec, también se la conocía como la del Predicador, la del Sastre o la del Peix, construida de forma circular en 1376, y destruida en parte en el 1814 por tropas napoleónicas, la ruta cruza la calzada para subir por una senda y el camino de la Ferradura, camino particularmente bello que marca una frontera entre ciudad y natura, estamos en las pedreras, en la base de arrenc, espacio de trabajo donde los trencadors , rompedores, arrancaban la piedra, para después ponerla a merced de los picapedreros que con el punxo y la buixarda igualaban los bloques que durante tantos años han vestido los edificios de Girona , La Pedra, roca caliza originaria del cretácico, incrustada a ella están los fósiles de unos diminutos crustáceos prehistóricos los Numulites. La torre Alfonso XII nuestro siguiente objetivo, se construye en el 1874, durante la tercera guerra Carlina, en el mismo lugar donde estaba el Fort de la Ciudad del 1575, volado por los franceses al finalizar el sitio del 1814, la torre actual es redonda con aspilleras y un puente para sortear el foso. Una carretera estrecha nos sube a la Torre de Comunicaciones (Piluri), inaugurada en 1992, tiene 112 metros de altura, sería un mirador esplendido para la ciudad si Ayuntamiento y Telefónica lo acordasen, esta infrautilizada. A muy pocos metros de esta torre existe una edificación, un polvorín, construido en 1924, dentro de las dependencias, hoy ruinosas, del Fort dels Caputxins, este fuerte levantado sobre el antiguo convento de la misma orden durante la guerra de Sucesión, 1707, estuvo en activo hasta las guerras napoleónicas y fueron las tropas francesas cuando se retiraron en 1814 las que volaron todos los recintos, nos llegan a nuestros días partes de los muros, restos del foso y una cisterna, esta cisterna visitable, la llave se tiene que pedir al Ayuntamiento, construida en 1584, sus dimensiones son de 10x12 metros y en su interior hay cuatro vueltas ojivales, que sostienen el techo, dividiendo el espacio en tres salas, su capacidad es de unos 700 metros cúbicos , se entra por un pasillo subterráneo en ligero descenso. Por detrás del Piluri sale un camino hasta un edificio, es el Puesto de Guardia, construido en el 1756, después del incendio del viejo polvorín situado dentro de la ciudad , tiene dos grandes garitas y en su portal el escudo de armas del rey Borbón de Castilla, sus emblemas un castillo, un león, una granada y la flor de Lis, a pocos metros vemos el nuevo polvorín, edificio del 1770, seguro y alejado de la ciudad, durante muchos años almaceno la pólvora y en la guerra del francés fue hospital, tuvo que reconstruirse en 1924. Dejamos a la izquierda el barrio de Torre Gironella, y por un camino vecinal vamos hacia el Calvari, lo primero que nos encontramos son las capillas del vía crucis, cada una de ellas es una escena del martirio que según la religión católica tuvo que soportar Jesús antes que lo crucificaran, la iglesia moderna del 1878 modificada varias veces y quemada durante la guerra civil es reconstruida en 1940, no lejos en la cima de la montaña de O, en el lugar donde en tiempos muy remotos existió una ermita, vemos los restos del fuerte del Calvario, construido en forma de estrella en el 1675, fue una posición estratégica de vigilancia y defensa, siendo destruido por la artillería francesa como los otros fortines en 1809.
Dirección Torre Gironella nos encontramos con la Mina de Sant Daniel, una galería subterránea que recoge las aguas de lluvia que se filtran por la montaña, la boca norte es una caseta de piedra entre olivares y la sur se encuentra junto a las primeras casas de barrio de Torre Gironella, fue construida en el siglo XVI por los Dominicos, cada pocos metros tiene chimeneas de ventilación, durante la guerra civil sirvió de refugio, y se pueden conseguir las llaves para visitarlas al igual que las de la cisterna, en el Ayuntamiento. El reducto del Capitol se encontraba en la plaza del Baluarte de este barrio hoy convertida en un parque infantil con bancos al sol donde los cansados abuelos, charlotean proezas de otros tiempos.
Merece la pena pararse unos minutos para explorar los restos de Torre Gironella, sus anchos muros rotos al aire, delatan lo magnánima que fue, almanaque de la historia de la ciudad pues fue romana, cristiana y judía, amada por condes, reyes, y por emperadores destruida, 9 de marzo de 1814. Junto a sus paredes existe un santuario, entre rejas con la huella, dicen que es de Cristo. Nos encontramos en el tramo más asombroso del Paseo Arqueológico , joya de la arquitectura de la Inmortal ciudad.
Continuando por las murallas y antes de Torre Julia, vemos una pequeña torre cuadrada, y los restos del baluarte de Sant Critofol, el tramo de muralla de la época carolingia que sustituye a la muralla romana hoy muy escondida, esta ampliación dio lugar al nacimiento de un nuevo barrio, Palestrina, torre Julia de forma redonda, algo cónica magnánima aunque no tanto como su sucesora, torre Cornelia construida según una losa de la misma torre el 16 de marzo de 1362, se la reconoce de las demás por tener la techumbre de teja árabe, para su construcción como en las de sobrepuertas , se reutilizo las torres cuadradas del siglo X, pegada a la catedral y haciendo de centinela de su bruja, vemos la torre de Carlemany, una de los dos campanarios que tenia la antigua catedral del siglo XI, pero si existen en Girona torres poderosas y recias, son las del portal de Sobreportes construidas sobre restos de otras torres cuadradas romanas que todavía pueden verse en sus bases de 12 metros de diámetro, piedra arenisca de Domeny, las dos torres que cobijan al que fue portal de las Galias, sobre la vía Augusta del Cardo Máximus romano, fueron construidas en 1202, sus paredes de roca caliza han perdurado siglos y siglos, con perfil altanero, arrogante, sabedoras de los secretos más notables de la historia de la ciudad, no en vano por su dintel pasaron sus más ilustres personajes. Siguiendo la muralla entramos en la calle Ballesteries estrecha y sombría con calzada cubierta de adoquines, a su izquierda la muralla se combina con multitud de pequeños comercios que dan mucha vida a esta calle , en el numero 42 se encuentra la Torre 13 de la Força Vella, se la conoce con el nombre de Boschmonar, de varios niveles con aspilleras data del siglo III y fue reforzada por gobernantes carolingios en el siglo IX, también en la misma calle en el numero 26 recientemente al efectuarse unas obras en una tienda se ha localizado otra torre carolingia, otra torre que vale la pena mencionar es la Vescomtal, o torre de Cabrera-Requesens situada en la calle Escolas Pias sobre una antigua torre romana, reforzada en el año 1000 dando le forma cilíndrica y estilo románico, existen datos que en 1250 se la conocía como castillo Requesens y más tarde fue usada como prisión, siguiendo la muralla romana existe una torre fortificada reforzada para defender a la ciudad de la hordas musulmanas de Almanzor, es Torre Rufina, descubierta por Serra y Rafols en unas excavaciones en 1930, defendía una puerta de origen romano, como así lo atestiguan los grandes bloques de piedra arenisca encontrados en su base y extraídos del barrio de Domeny de un lugar llamado Parietes Rufini y de ahí su nombre , siguiendo por la muralla del siglo III encontramos una torre cuadrangular con la base construida también de grandes bloques de roca arenisca, fáciles de trabajar con las herramientas de la época , también romana, y retocada por los carolingios, adyacente esta la torre de las Aguilas , torre redonda carolingia del siglo IX, con ventanas de arco de medio punto cromadas en negro y blanco, así llegamos por la trastienda entre paredes y muros de piedra, testigos biográficos, a cerrar el circuito de la primera muralla, lo hacemos junto a otra torre reconstruida en el siglo XIV, dedicada a Jupiter dios de la luz, por este motivo se la llamo la del Lamp, fue utilizada en 1850 para el telégrafo óptico, comunicaba con otras torres de la línea telegráfica de Barcelona-La Jonquera, por el sur con la torre de la Cendra y por el norte con la de Sant Miquel, seguimos el recorrido sobre muralla, sintiendo la historia cada palmo de piedra que pisamos, estos tramos construidos con piedra de Girona, calcárea numulítica, y alguna basáltica, recordemos en Canet de Adri existe un volcán que su lengua de lava termina en el Ter, salimos de esta ultima parte de la muralla, alta, infranqueable, de soberbia construcción, hasta los jardines de la Infancia donde existe un refugio de la guera civil, cruzando la Plaza de Catalunya llegamos donde estaba el baluarte de Sant Francisco, construido en 1655 con material del antiguo hospital de Santa Caterina, hoy en los restos de su basamento hay un monumento inaugurado en 1909, una columna de piedra y sobre su capitel la estatua de un león, que da nombre popular a la plaza, levantado en recuerdo a los héroes de los sitios, unas lapidas con inscripciones, nombres de militares y la frase “Pau, pau i sempre pau”. Para cerrar el círculo de esta ruta, me dirijo al punto de inicio, cruzando el rio Onyar por la pasarela del Alferez Huarte, valiente militar navarro que se ahogo en el rio Guell socorriendo a vecinos en los aguaceros del 1940, años después se construyo un primer puente, sustituido por otro mas alto y practico en 1971.
Y contigo Huarte termino.
j.mendez



Girona és un llibre d'història, cadascuna de les seves pàgines, està formada per un carrer, una plaça, un edifici, uns personatges, o aquests racons on van succeir les seves cròniques, successos o llegendes. Un passeig per les seves muralles, de superbes torres, baluards que han sobreviscut al modernisme, uns altres no van poder, és partir, a un viatge il•lustratiu pel temps, sobrevolar altres períodes, etapes llunyanes de les seves gents, el seu barris, el seu poble. Aquesta ruta comença als Jardins de la Muralla, en l'espai on va estar el baluard de la Merçe, la muralla aquí, està adornada d'heures trepadoras sense cobrir del tot la solidesa d'aquests murs, les seves pedres van ser ordenades col•locar per Pere El Cerimoniós, en del sigloXIV, arrogant, reptadora, vencedora de tants llocs, en ella es troben la torre del Portal Nou obert en 1917 aprofitant una esquerda de la façana i el conjunt defensiu torre i portal doble, dels Socors, que donaven comunicació amb les Pedreres, continuant pel Passeig Fora Muralla trobem la següent torre, la del General Peralta quadrada, reconstruïda de maó, amb moltes espitlleres en les seves parets, l'any 1920 el governador militar Rafael Peralta va fer públic aquest accés de la muralla, els ciutadans tenien la possibilitat d'accedir per ella a la pedrera Prunera i a la muntanya dels fortins, al costat d'ella hi ha una altra petita torre mirador, és el baluard Carli, construït en la tercera guerra carlina l'any 1872, després d'ell, la pletòrica torre de Sant Domenec, també se la coneixia com la del Predicador, la del Sastre o la del Peix, construïda de forma circular en 1376, i destruïda en part en el 1814 per tropes napoleòniques, la ruta creua la calçada per a pujar per una senda i el camí de la Ferradura, camí particularment bell que marca una frontera entre ciutat i natura, estem en les pedreres, en la base de arrenc, espai de treball on els trencadors , trencadors, arrencaven la pedra, per a després posar-la a la mercè dels picapedrers que amb el punxo i la buixarda igualaven els blocs que durant tants anys han vestit els edificis de Girona , La Pedra, roca calcària originària del cretàcic, incrustada a ella estan els fòssils d'uns diminuts crustacis prehistòrics els Numulites. La torre Alfons XII el nostre següent objectiu, es construeix en el 1874, durant la tercera guerra Carlina, en el mateix lloc on estava el Fort de la Ciutat del 1575, volat pels francesos en finalitzar el lloc del 1814, la torre actual és rodona amb espitlleres i un pont per a sortejar el fossat. Una carretera estreta ens puja a la Torre de Comunicacions (Piluri), inaugurada en 1992, té 112 metres d'altura, seria un mirador esplendido per a la ciutat si Ajuntament i Telefónica ho acordessin, aquesta infrautilitzada. A molt pocs metres d'aquesta torre existeix una edificació, un polvorí, construït en 1924, dins de les dependències, avui ruïnoses, del Fort dels Caputxins, aquest fort aixecat sobre l'antic convent de la mateixa ordre durant la guerra de Successió, 1707, va estar en actiu fins a les guerres napoleòniques i van ser les tropes franceses quan es van retirar en 1814 les que van volar tots els recintes, ens arriben als nostres dies parteixes dels murs, restes del fossat i una cisterna, aquesta cisterna visitable, la clau s'ha de demanar a l'Ajuntament, construïda en 1584, les seves dimensions són de 10x12 metres i en el seu interior hi ha quatre voltes ogivals, que sostenen el sostre, dividint l'espai en tres sales, la seva capacitat és d'uns 700 metres cúbics , s'entra per un passadís subterrani en lleuger descens. Per darrere del Piluri surt un camí fins a un edifici, és el Lloc de Guàrdia, construït en el 1756, després de l'incendi del vell polvorí situat dins de la ciutat , té dos grans garitas i en el seu portal l'escut d'armes del rei Borbó de Castella, els seus emblemes un castell, un lleó, una magrana i la flor de lis, a pocs metres veiem el nou polvorí, edifici del 1770, segur i allunyat de la ciutat, durant molts anys emmagatzemo la pólvora i en la guerra del francès va ser hospital, va haver de reconstruir-se en 1924. Deixem a l'esquerra el barri de Torre Gironella, i per un camí veïnal anem cap al Calvari, el primer que ens trobem són les capelles del viacrucis, cadascuna d'elles és una escena del martiri que segons la religió catòlica va haver de suportar Jesús abans que el crucifiquessin, l'església moderna del 1878 modificada diverses vegades i cremada durant la guerra civil és reconstruïda en 1940, no lluny en el cim de la muntanya d'O, en el lloc on en temps molt remots va existir una ermita, veiem les restes del fort del Calvari, construït en forma d'estrella en el 1675, va ser una posició estratègica de vigilància i defensa, sent destruït per l'artilleria francesa com els altres fortins en 1809.
Direcció Torre Gironella ens trobem amb la Mina de Sant Daniel, una galeria subterrània que recull les aigües de pluja que es filtren per la muntanya, la boca nord és una caseta de pedra entre olivars i la sud es troba al costat de les primeres cases de barri de Torre Gironella, va ser construïda en el segle XVI pels Dominics, cada pocs metres té xemeneies de ventilació, durant la guerra civil va servir de refugi, i es poden aconseguir les claus per a visitar-les igual que les de la cisterna, a l'Ajuntament. El reducte del Capitol es trobava en la plaça del Baluard d'aquest barri avui convertida en un parc infantil amb bancs al sol on els cansats avis, charlotean proeses d'uns altres temps.
Val la pena parar-se uns minuts per a explorar les restes de Torre Gironella, els seus amples murs trencats a l'aire, delaten el magnànima que va ser, almanac de la història de la ciutat perquè va ser romana, cristiana i jueva, estimada per comtes, reis, i per emperadors destruïda, 9 de març de 1814. Al costat de les seves parets existeix un santuari, entre reixes amb la petjada, diuen que és de Crist. Ens trobem en el tram més sorprenent del Passeig Arqueològic , joia de l'arquitectura de la Immortal ciutat.
Continuant per les muralles i abans de Torre Julia, veiem una petita torre quadrada, i les restes del baluard de Sant Critofol, el tram de muralla de l'època carolíngia que substitueix a la muralla romana avui molt amagada, aquesta ampliació va donar lloc al naixement d'un nou barri, Palestrina, torre Julia de forma rodona, una mica cònica magnànima encara que no tant com la seva successora, torre Cornelia construïda segons una llosa de la mateixa torre el 16 de març de 1362, se la reconeix de les altres per tenir la sostrada de teula àrab, per a la seva construcció com en les de sobrepuertas , es reutilitzo les torres quadrades del segle X, pegada a la catedral i fent de sentinella de la seva bruixa, veiem la torre de Carlemany, una dels dos campanars que tènia l'antiga catedral del segle XI, però si existeixen a Girona torres poderoses i fortes, són les del portal de Sobreportes construïdes sobre restes d'altres torres quadrades romanes que encara poden veure's en les seves bases de 12 metres de diàmetre, pedra arenisca de Domeny, les dues torres que acullen al que va ser portal de les Galias, sobre la via Augusta del Card Máximus romà, van ser construïdes en 1202, les seves parets de roca calcària han perdurat segles i segles, amb perfil alterós, arrogant, sabedores dels secrets més notables de la història de la ciutat, no en va per la seva llinda van passar les seves més il•lustres personatges. Seguint la muralla entrem al carrer Ballesteries estreta i ombrívola amb calçada coberta de llambordes, a la seva esquerra la muralla es combina amb multitud de petits comerços que donen molta vida a aquest carrer , en el numero 42 es troba la Torre 13 de la Força Vella, se la coneix amb el nom de Boschmonar, de diversos nivells amb espitlleres data del segle III i va ser reforçada per governants carolingis en el segle IX, també en el mateix carrer en el numero 26 recentment en efectuar-se unes obres en una botiga s'ha localitzat una altra torre carolíngia, una altra torre que val la pena esmentar és la Vescomtal, o torre de Cabrera-Requesens situada al carrer Escolas Pias sobre una antiga torre romana, reforçada l'any 1000 donant li forma cilíndrica i estil romànic, existeixen dades que en 1250 se la coneixia com a castell Requesens i més tard va ser usada com a presó, seguint la muralla romana existeix una torre fortificada reforçada per a defensar a la ciutat de l'hordes musulmanes de Almanzor, és Torre Rufina, descoberta per Serra i Rafols en unes excavacions en 1930, defensava una porta d'origen romà, com així ho testifiquen els grans blocs de pedra arenisca trobats en la seva base i extrets del barri de Domeny d'un lloc anomenat Parietes Rufini i d'aquí el seu nom , seguint per la muralla del segle III trobem una torre quadrangular amb la base construïda també de grans blocs de roca arenisca, fàcils de treballar amb les eines de l'època , també romana, i retocada pels carolingis, adjacent aquesta la torre de les Aguilas , torre rodona carolíngia del segle IX, amb finestres d'arc de mig punt cromades en negre i blanc, així arribem per la rebotiga entre parets i murs de pedra, testimonis biogràfics, a tancar el circuit de la primera muralla, el fem al costat d'una altra torre reconstruïda en el segle XIV, dedicada a Jupiter déu de la llum, per aquest motiu la hi dic la del Lamp, va ser utilitzada en 1850 per al telègraf òptic, comunicava amb altres torres de la línia telegràfica de Barcelona-La Jonquera, pel sud amb la torre de la Cendra i pel nord amb la de Sant Miquel, seguim el recorregut sobre muralla, sentint la història cada pam de pedra que trepitgem, aquests trams construïts amb pedra de Girona, calcària numulítica, i alguna basàltica, recordem en Canet de Adri existeix un volcà que la seva llengua de lava acaba en el Ter, sortim d'aquesta ultima part de la muralla, alta, infranquejable, de superba construcció, fins als jardins de la Infància on existeix un refugi de la guera civil, travessant la Plaça de Catalunya arribem on estava el baluard de Sant Francisco, construït en 1655 amb material de l'antic hospital de Santa Caterina, avui en les restes del seu basament hi ha un monument inaugurat en 1909, una columna de pedra i sobre el seu capitell l'estàtua d'un lleó, que dóna nom popular a la plaça, aixecat en record als herois dels llocs, unes lapides amb inscripcions, noms de militars i la frase “Pau, pau i sempre pau”. Per a tancar el cercle d'aquesta ruta, em dirigeixo al punt d'inici, creuant el rio Onyar per la passarel•la del Alferez Huarte, valent militar navarrès que s'ofego en el rio Guell socorrent a veïns en els xàfecs del 1940, anys després es construeixo un primer pont, substituït per un altre mes alt i practico en 1971. I amb tu Huarte acabo, j.mendez
Castell

Torre Portal Nou

Castell

Torre de los Socors

fotografia

Muralla exterior

Castell

Torre General Peralta

Castell

Baluard Carli

Castell

Torre de Sant Domenec o dels Predicadors

fotografia

Muralla Pere el Ceremonios

fotografia

La pedra de Girona

fotografia

Cami de la Ferradura

Mina

Pedrera

font

Font

panoràmica

Mirador sobre pedrera

Castell

Torre Alfons XII

Ruïnes

Polvori Fort Capuxins

Ruïnes

Fort Capuxins

Ruïnes

Cisterna

Ruïnes

Cuerpo de guardia

Ruïnes

Polvori

Arquitectura religiosa

Capelles

Arquitectura religiosa

El Calvari

Ruïnes

Fort del Calvari

Mina

Mina de Aigua boca nort

fotografia

Barri Torre Gironella

fotografia

Plaça del baluart

font

Font

fotografia

Mina de aigua boca sur

Castell

Torre Gironella

Arquitectura religiosa

Santuari

font

Font del angel

fotografia

Muralla romana

Ruïnes

Torre romana

Ruïnes

Torre romana

Castell

Torre Boschmonar

fotografia

Llamp o del Telegrafs

Ruïnes

Torres cuadrada y cromada de las Aguilas

fotografia

Garita

Edifici d'interès

Baluard del Lleo

Pont

Pont Alferez

fotografia

Jardin muralla

Castell

Torre Julia

Castell

Torre Carlemany

Castell

Torre de Santa Lluçia

Castell

Torres de Sobreportes

Castell

Torre Cornelia

Castell

Torre Vescontal

Castell

Torre Rufina

Castell

Torre del Telegraf o del Llamp

Waypoint

Torre de telecomunicaciones del Piluri

cim

Muntanya d'O

fotografia

Plaza del Baluard ubicacion reducte Capitol

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.