Coordenades 135

Data de pujada 30 / d’agost / 2019

-
-
2.430 m
1.395 m
0
2,9
5,7
11,44 km

Vista 58 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Servi, Catalunya (España)

El recorregut tindrà lloc dins del sistema Pirinenc, per tant tots els materials que torbem seran del paleozoic (Ordovicià). Tot i així, moltes vegades aquests materials els trobarem recoberts per sediments del Pleistocè i de l’Holocè, que molt sovint corresponen als sediments detrítics d’origen glacial, és a dir morrenes.
Al llarg de la ruta, veurem modelats glacials característics de la vall i ens ajudaran a entendre com era el paisatge durant la glaciació.

Introducció:
Abans de començar la ruta, farem una petita introducció per tenir alguns dels conceptes clau ben clars.
En aquesta ruta veurem les morfologies més significatives d’origen glacial, però abans recordarem que és una glacera i quines son les seves parts més importants.
Una glacera és una massa de gel continental, de dimensions que van des de algun hectòmetre fins a milers de kilòmetres. Es formen en aquells lloc on la precipitació nival supera la fusió. És a dir, zones on hi ha neu de manera permanent durant llargs períodes de temps i el temps de precipitació de neu és més gran que el temps que triga en fondre’s i desaparèixer.

Trobem dos tipus de glaceres:
- Glaceres de vall o alpines: són corrents de gel que flueixen a una velocitat variable (m/any) per una vall des d’una zona d’acumulació on la neu acumulada es transforma en gel. Les que trobem als Alps o als Pirineus.
- Glaceres de casquet o continentals: les trobem cobrint l’Antàrtida i Groenlàndia. Tenen un gruix molt considerable i el gel flueix en totes direccions a parir de la zona d’acumulació.

A les glaceres de vall (zona d’estudi) hi podem distingir tres parts;
- Zona d’acumulació o circ glacial: correspon a la part alta on s’acumula la neu i es va compactant fins a transformar-se en glaç. Quan una glacera s’arriba a fondre per un escalfament del clima el circ glacial resta ocupat per un llac anomenat ivó. Al voltant de la zona d’acumulació es troben pics de geometria piramidal i amb arestes: els horns.
- Llengua: és la massa de glaç que surt del circ i flueix per la vall, un veritable “riu” de glaç. La seva superfície sol estar solcada per esquerdes anomenades crebasses. El final de la llengua s’anomena front de la glacera.
- Morrenes: formades pels fragment de roca que les glaceres arrenquen i arrosseguen al seu pas.
- Til·lites: zona on el gel es fractura i es fon, dipositant els materials que transportava.
aparcament

Parada 0: Cerbi

Cerbi és el poble que es troba a més alçada de les Valls d’Àneu, 1430m. Situat a la Vall d’Unarre, una vall on cal dedicar-hi temps per poder gaudir-la. El gel i l’aigua han modelat la vall fins a deixar-hi el relleu actual, creant un conjunt d’estanys amb aigües cristal·lines i per sobre d’ells elevats cims com el Mont-Roig (2.846m) i el pic del Ventolau (2.851m). Per començar la ruta ens caldrà agafar un trencall que surt a mà la dreta abans d’arribar a Cerbi, direcció a les Bordes d’Aurós. Si portem un 4x4 podrem arribar al pàrquing al final de la pista (en cas contrari es recomanable deixar el cotxe abans de començar la pista). A l’inici de la pista trobarem dos trencalls, nosaltres ens dirigirem sempre direcció l’Estany de la Gola seguint les marques de color groc.
aparcament

Parada 1: Aparcament del Pont de Graus.

En aquesta parada podem deixar el cotxe i seguir caminant o seguir per la pista fins a l’últim aparcament. Aprofitarem també per fixar-nos en les muntanyes que deixem endarrere i les seves formes. Al fons tenim l’estació d’esquí d’Espot i al seu costat les muntanyes abruptes del Parc Natural d’Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici. També podem fixar-nos en la forma de la vall on estem, una forma de U molt marcada pel pas del gel, durant la glaciació aquestes valls es fan més amples i profundes donant lloc a aquesta morfologia.
aparcament

Parada 2: Aparcament del Pont de Vedo

Arribem al pàrquing, deixem els cotxes aquí (si em pujat amb cotxe) i agafem un petit camí al costat del riu.
Cascada

Parada 3: Planell del Sartari

Pocs quilometres desprès de començar a caminar arribem als 1950 m d’alçada, a la dreta trobem el Planell del Sartari, una plana d’aigües sinuoses on hi solen pasturar vaques i alguns isards durant la primavera. Al voltant de la plana hi torbem unes vessants inclinades on depèn de l’època de l’any hi cauen unes boniques cascades d’aigua, la de la Gola i la de Sartari. Aquesta plana correspon a un antic estany que va ser reomplert pels sediments que portaven els rius de l’Estany de la Gola i del Ventolau. Un cop creuem la cascada, comencem a pujar deixant la cascada de la Gola a la nostra esquerra i la cascada del Sartari a la dreta. A mitja pujada si ens hi fixem, torbarem un petit riuet de color vermellós-marro causat per la presencia de ferro d’aquestes aigües.
refugi

Parada 3: Refugi de l'Estany de la Gola

Finalment arribem al bonic Refugi de la Gola, situat a 2.231 m i construït amb pedres extretes de les antigues instal·lacions de l’empresa hidroelèctrica, el refugi consta de 10 places i és un lloc idoni per poder començar les rutes als cims més elevats de la vall.
Llac

Parada 4: Estany de la Gola

Seguim el camí i al cap de pocs minuts trobarem el majestuós Estany de la Gola, un llac glacial situat a 2.249m d’altitud a la conca lacustre de la capçalera de la vall d’Unarre. Al seu costat, mirant cap a sud-est veurem el pic de la Gola (2.250m), un pic de morfologia glaciar típica anomenat horn. Un horn o pic piramidal, és una elevació en forma piramidal que es forma en la confluència de varis circs glacials. El Pirineu, com totes les serralades que han estat ocupades per glaceres de vall durant el pleistocè, presenten un modelat d’origen glacial constituït per tot un conjunt de formes d’erosió i de dipòsits que actualment es troben en vies de degradació per efecte, entre d’altres, dels processos periglacials, fluvio torrencials i de vessants (moviments en massa), i la vall d’Unarre n’és una d’elles. Per dirigir-nos a la següent parada, vorejarem l’estany per l’esquerra seguint el camí i les marques, direcció els Tres Estanys.
Llac

Parada 5: Estany Sord

Seguim el camí que ens puja ràpidament cap a l’Estany Sord, a mitja pujada trobem molts blocs caiguts a causa de la gelifracció. La gelifracció és un procés molt comú en ambients d’alta muntanya, l’aigua s’escola entre les esquerdes o fractures de la roca, i al baixar les temperatures aquesta es congela augmentant significativament el seu volum. D’aquesta manera es crea una pressió a les parets de les roques que acaba provocant el seu trencament en fragments més petits. Arribem a l’estany sord, també d’origen glacial, d’un color verd que sorprèn. Aquest forma part d’un circ glaciar (com la majoria dels llacs del Pirineu), una depressió semicircular dominada per vessants d’elevada pendent i que ha estat o està ocupada per gel. Els llacs glaciars (o també anomenats tarn) és un llac format en un circ d’un glaciar. Aquests es creen quan els rius o l’aigua de la pluja omplen el circ.
Llac

Parada 6: Els Tres Estanys

Seguim el camí i al cap de pocs metres arribarem al conjunt d’estanys. Tots ells d’origen glaciar corresponen a una sèrie de llacs glaciars connectats per una única corrent fluvial (conjuntament amb l’estany del Ventolau). Aquest circ té un perfil longitudinal esglaonat, orientat de Nord a Sud, i que presenta una successió de cubetes de sobre excavació ocupades per estanys glacials i limitades per llindars rocosos. Sota les parets que envolten els llacs podem veure varies glaceres rocalloses, una situada sota el Pic de la Coma del Forn, i una segona en direcció l’estany del Ventolau. El coll que tenim just davant nostre, el coll del forn, un cop baix i ample funcionava com a coll de difluència glacial. Aquests estanys estan afectats per la presencia de barb roig, una espècie invasora que fa desaparèixer especies autòctones d’amfibis, invertebrats i flora aquàtica. També provoca altres impactes com la eutrofització (acumulació de nutrients) de l’estany, d’aquí el seu color verdós. S’estan duent a terme campanyes de control mitjançant trampes, xarxes i pesca elèctrica. Seguirem les marques de color groc direcció estany del Ventolau. A partir d’aquí el camí és complica una mica, en algun punt s’hi ha habilitat unes cadenes per facilitar el pas. Caldrà no despistar-nos en aquest punt de la ruta, ja que pot ser una mica confús seguir el camí. Un cop passat el cartell de la imatge, haurem de buscar una petita paret amb una cadena.
refugi

Parada 7: Cabana del Venolau

Arribarem dalt d’un petit turó, on tindrem unes vistes espectaculars del Pic de la Gola, els Tres estany i a la nostra esquerra l’Estany del Ventolau. Començarem a baixar seguint les marques grogues o les fites, fins arribar a una petita cabana de pastors feta amb les mateixes pedres que trobem en el circ.
Llac

Parada 8: Estany del Ventolau

L’estany del Ventolau també d’origen glacial, un petit estany però amb molt encant i poc concorregut. El desaigua d’aquest cau en cascada damunt del planell del Sartari (Cascada del Sartari). Vorejarem l’estany per unes passarel·les de fusta per la nostra esquerra.
Cascada

Parada 9: Cascada

Un cop comencem a baixar podrem gaudir d’unes vistes espectaculars de la cascada de la Gola i el Planell del Saltari. Arribarem a un indicador que ens alterarà d’un fals camí perillós, nosaltres seguim les marques grogues i baixarem per una petita canal fins arribar a la cascada. A partir d’aquí retornarem al cotxe pel mateix camí.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.