Coordenades 630

Data de pujada 9 / de juny / 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
872 m
256 m
0
5,4
11
21,43 km

Vista 5124 vegades, descarregada 281 vegades

a prop de Sant Cristòfol de les Fonts, Catalunya (España)

És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 100.000 i els 700.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. Té un clima molt humit, i per algun tipus de vegetació es podria representar com a clima atlantic. El tipus d'arbre que més abunda es l'alzinar muntanyenc. Té una superfície protegida de 15.000 Ha., que inclou 11 municipis, 28 reserves naturals, i pretén fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus.

ATENCIÓ: el tram del Colltort es mol escarpat un tros així que no aneu amb gent molt gran o nens

L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgístic.

Veure més external

Preu 2€ per 4 hores
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa. Després aquest volcà fou explotat com a pedrera d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà, estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda. Aquest volcà va tenir dues erupcions importants una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys.[1] Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans per la qual cosa devia ser força perillosa ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats. La seva erupció consta de tres fases: Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana. Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent. Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual Fageda den Jordà.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà, estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda. Els magmes que alimentaven el vulcanisme de la Garrotxa eren bàsics (pobres en sílice, SiO2 ), de baixa viscositat, amb una notable quantitat de gasos dissolts, i originats en el mantell superior, a algunes desenes de quilòmetres de profunditat, per fusió de roques de tipus peridotita. El creixement urbà i industrial que va experimentar la regió durant els anys setanta va comportar tot un seguit d'agressions greus que van amenaçar seriosament el conjunt dels seus valors naturals. Així van començar a mobilitzar-se diferents sectors de la societat, una mobilització que va culminar l'any 1976 amb la creació de l'activa Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica i amb la celebració, un any després, de la cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural dels Països Catalans, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana. Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava Paratge Natural d'Interès Nacional la zona volcànica de la Garrotxa, amb la finalitat d'atendre la conservació de la seva flora, la seva constitució geomorfològica i la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular del territori (art. 1). Així mateix, declarava una vintena de reserves integrals d'interès geobotànic, amb la finalitat d'evitar-hi qualsevol acció que pogués reportar la destrucció, el deteriorament, la transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora (art. 2). El Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits del Parc Natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, descriu el perímetre exterior del Parc i les parcel·les i les subparcel·les cadastrals incloses dins les reserves naturals. La Llei 12/1985, d'espais naturals de Catalunya, va reclassificar el Paratge Natural d'Interès Nacional en Parc Natural i les reserves integrals d'interès geobotànic en reserves naturals (disposició final 1a). La mateixa llei indica que l'objectiu bàsic dels parcs naturals és la protecció de valors naturals qualificats per tal d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants (art. 25). L'objecte de les reserves naturals, en canvi, és la preservació íntegra del conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o d'alguna de les seves parts (art. 24). El primer Pla Especial de Protecció del Parc Natural va ser aprovat el 1994 i el vigent s'ha aprovat el 2010 per l'Acord de Govern 161/2010 (DOGC 5735, 15/10/2010). El Pla Especial és el principal instrument d'ordenació del territori del Parc i de l'aprofitament dels seus recursos. És la figura urbanística que regula els usos permesos en cada zona d'acord amb les atribucions que li confereix la Llei del sòl, i d'aquest Pla es deriven els criteris i les
L'ermita de Santa Margarida és una ermita romànica situada al mig del cràter del volcà de Santa Margarida, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. És un dels més importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.
Aigua No tractada
El Volcà de Rocanegra és un antic volcà situat al municipi de Santa Pau a la comarca de la Garrotxa.
El castell de Santa Pau, a la Garrotxa, és de l'època feudal i es troba situat al bell-mig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu cas urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les parets del castell. El seu nom va donar lloc a la llegenda de la monja Santa Pau. Taula de continguts [amaga] 1 Història 2 L’edifici 3 Referències 4 Enllaços externs Història [modifica] Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau tingué com antecedents el castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com nom de lloc, i l’any 979 és esmentat de nou en un testament del bisbe Miró. En constituir-se senyors de Finestres els nobles de Porqueres, nomenaren la família Sancta Pau castlana del castell roquer, i des d’aleshores consten com a tals: Ponç I (1147), Arnau (1192), Pere (1196) i Ponç II (1218). Amb aquest darrer s’acabaren els castlans de Finestres i començaren els senyors, i després barons, de Santa Pau. Vers l’any 1221, una tal Agnès té els dominis dels castells de Porqueres i de Santa Pau, i el 1251 un fill seu, Ramon Ademar, va vendre el castell de Porqueres a l’abat de Banyoles a causa de les necessitats relacionades amb els castells de Finestres i de Santa Pau. Vint anys després els Santa Pau s’emparentarien amb els Foixà a través del casament de la vídua Gueraula de Ramon Ademar, que havia mort sense successió. Hi ha constància que el sobirà Pere el Gran (1285) va fer estada al castell de Santa Pau després d’un dura batalla lliurada contra els francesos. Des de Santa Pau retornà a la batalla, a través de Besalú, assolint la victòria definitiva al coll de Panissars. El 28 de febrer de 1297, Ponç III de Santa Pau intervingué, al costat del rei, en l’empresa siciliana, obtenint el privilegi d’un mercat setmanal per a la baronia de Santa Pau i l’any 1300 fou expedida la carta-pobla de Santa Pau. El 1312, Huguet II de Santa Pau prestà homenatge al rei Jaume II pels castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol. L’any 1433 Hug Ademar de Santa Pau signava com a senyor dels castells de Santa Pau, Finestres i Castellfollit, i quatre anys després s’afegia el domini dels senyorius de Mosset, Peracolls i Torre Bastarda enfront el litigi que tenia amb Francesc Gelabert de Centelles. Els Oms passen a posseir la baronia de Santa Pau i Finestres segons consta per venda executada per la Cort Reial de Besalú l’any 1456. Castell i església de Santa Pau (agost 2011 En plena revolta remença, els pagesos s’avaloten contra el procurador de Santa Pau per haver fet presoner el síndic dels remences acusant-lo de resistència a l’agutzir de la baronia en l’acte d’executar pensions i prestacions (1462). En aquesta mateixa data consta que el cabdill remença Francesc de Verntallat es trobava a Santa Pau. En finalitzar la guerra, però, hi havia al costat del rei Joan II no tan sols Verntallat i les remences sinó també el propi Guillem d’Oms, senyor de Santa Pau i de Finestres. Uns anys després (1473) el monarca ordenava a l’agutzir reial que posés Guillem d’Oms en possessió del castell de Finestres que havia estat conquerit pels remences en nom del rei i hi senyorejaven Verntallat i Pere Joan Sala. Malgrat això, l’any 1486 tingué lloc un darrer episodi en el qual els remences, conduïts per Narcís Goixat, prengueren el castell de Santa Pau i feren presoner mossèn Oms per tal que els lliurés la fortalesa de Finestres. Ferran el Catòlic es pronuncià contra aquest fet des d’Alcalà d’Henares i aviat tornaren els castells a mans del llinatge dels Oms. El 1694 les tropes franceses ocuparen el castell de Santa Pau fins que fou pres, uns mesos després, per les tropes espanyoles que van fer volar part del castell. Antoni IV d’Oms el va fer reedificar posteriorment amb un cost de 2.000 lliures. Durant la segona meitat del segle XVIII els marquesos de Moià de la Torre passaren a ser els senyors dels castells de Santa Pau i de Finestres per un tema de deutes crediticis. El títol baronial de Santa Pau ha restat des d’aleshores vinculat als marquesos de Castelldosrius i d’aquesta manera Fèlix II de Sentmenat i de Güell, desè marquès de Castelldosrius ha esdevingut baró de Santa Pau (dada recollida l’any 1969).
Neolític (15.000 aC): Pobladors a la comarca de la Garrotxa: a tota la Vall del Llierca, cova del Bisbe (Sadernes), Bac de Llongarriu (Vall del Bac), L'Avellaner (les Planes d'Hostoles). A Santa Pau hi ha el menhir conegut com la "Pedra del Diable". Del 15.000 al 9.500 aC: Es daten les erupcions del volcà Croscat. 300 aC: Els romans funden Via Annia (Vall de Bianya). 200 aC: Claudi Ptolomeu parla dels castel·lans, que més tard, constitueixen el comtat de Besalú. 414 dC: Invasió visigòtica. Segle VIII: Invasió musulmana: Va provocar l'abandó de la gran part de la comarca, tot i haver quedat inclosa dins la Marca Hispànica. 870: Guifré el Pilós, primer comte de Besalú. Segona meitat del segle IX: Comença la repoblació de la comarca que van iniciar els monjos benedictins, que en el 859 creuaren els Pirineus, i van fundar el monestir de Sant Aniol d'Aguja i Sant Llorens del Mont. 1111: Fi del comtat de Besalú, que s'incorpora al casal de Barcelona. 1249: Jaume I incorpora Olot, en el judicial, a la recentment creada vegueria de Camprodon.[cal citació] 1298: El rei Jaume II concedeix al baró Ponç III el permís per a celebrar mercat a Santa Pau els dilluns de cada setmana.[cal citació] 1300: Carta de franqueses del baró Ponç III a favor dels nous pobladors de la "cellera" de Santa Pau.[cal citació] 1378: Les tropes de Pere II surten de Besalú per atacar Girona.[cal citació] 1427-28: Es produeixen terratrèmols que tingueren en la comarca uns efectes devastadors. 1462: Setge de Besalú pels remences. Els pagesos recorrien les contrades; dominaven els camins d'Olot, varen atacar el Castell de Santa Pau i ocupar Castellfollit de la Roca. El principal cabdill de l'alçament fou en Francesc de Verntallat, fill de Sant Privat d'en Bas. 1650: Una epidèmia de pesta afecta amb virulència la població de la comarca. S. XVII i XVIII: Les lluites contra els Borbons deixen extenuats els pobles de la Garrotxa. 1809: Besalú és ocupada i fortificada pels francesos. 1812: Olot és ocupada pels francesos. 1814: Retirada dels francesos d'Olot i Besalú; es destrueixen les fortificacions i se saqueja tota la vila de Besalú. 1874-75: Ocupació carlina d'Olot. 1939: El 7 de febrer les tropes franquistes entren a Olot. 1983: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Plaça major o Firal dels Bous Plaça porticada presidida per l'església parroquial (s.XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a l'antiga muralla. Lloc on se celebraven els mercats i fires, d'aquí el nom de Firal dels bous. Mare de Déu dels Arcs Santuari situat a 2 quilòmetres de Santa Pau. Les arrels d'aquest lloc marià són molt antigues i poc clares. Mn. Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Marià" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construïda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Julià del Mont, propera a la vila. No consta fins el 1098 com a parròquia de Santa Pau. Es important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila.
Romànica reconstruïda i ampliada el S. XVIII estil Neoclàssic
La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La Fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. La fageda d'en Jordà (poema de Joan Maragall) Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Al mig de la fageda hi ha les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 70% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.

2 comentaris

  • Foto de Iguana Pirenenca

    Iguana Pirenenca 09/06/2014

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Moltes gracies per compartir aquesta ruta que avui hem pogut gaudir i portaré mes amics. L'hem fet circular des.de Sta Pau en el sentit agulkles del rel.lotge: Sta Pau, Les fages, Coll de FontPobra, Coll de CollFort, El Sacot, Fageda d'en Jorda, Croscat, Sta Margarida i Sta Pau.
    Paistage super maco (molt bona idea posar la part de FontPobra que es mes ferestec amb rel.lacio a la resta amb mes gent) be marcat, ressenya ben feta (l'he seguit amb mapa Alpina no pas GPS). Molt recomanable

  • Foto de jordi ma

    jordi ma 30/10/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt maca la ruta i especialment boniques les vistes de la zona volcànica. Hem seguit la ruta també en el sentit horari. Ens han encantat els colls de FontPobra i CollFort, extraordinària fageda on hem pogut gaudir de la natura en calma sense el trànsit que ens trobaríem més avall. Hem voltejat el Croscat per encaminar-nos cap al Santa Margarida, finalitzant la ruta amb un dinar gustosíssim baixant per un dels primers carrers tal i com hem arribat a Santa Pau.
    La ruta l'hem seguit íntegrament amb el trackback del gps i la meitat del camí acompanyats també d'una senyalització groga.
    Moltes gràcies per la ruta.

Si vols, pots o aquesta ruta.