Descarrega

Distància

7,84 km

Desnivell positiu

305 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

305 m

Altitud màxima

1.291 m

Trailrank

51

Altitud mínima

982 m

Tipus de ruta

Circular

Temps en moviment

2 hores 37 minuts

Temps

3 hores 52 minuts

Coordenades

1344

Data de pujada

10 de setembre de 2021

Data de realització

de setembre 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
1.291 m
982 m
7,84 km

Vista 7 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Rohr, Baden-Württemberg (Deutschland)

Moderada pels desnivells,. Fàcil de caminar.
Passem per la roca del Kandel (Kandelfelsen) i sobre ella, la pedra Teufelskanzel o el púlpit del diable. Lloc on les bruixes es reunien totes les nits del 30 d'abril per celebrar aquelarre amb el diable. Precisament el 30 d'abril de 1981 va haver-hi una esllavissada de les pedres del púlpit.
Passem també per el refugi de Thomas Hütte. Cal anar-hi. Cal parar una estona. És bonic, un bon lloc per dinar i estendre la vista a tota la selva negra, alguns pobles, i inclús dels Vosges i la plana del Breisgau. Una cabana oberta a tothom.
Després podem anar al bar Gummenhütte ( o similar), a fer una cervesa o a dinar, si no ho hem fet al refugi.
Finalment per la piràmide del Kandel a 1.242 m. segon punt més alt de la selva.

Què dir de nou d'aquesta ruta, després de 6 rutes diferents per la selva negra?
Aquesta és també fàcil, amb un pèl de dificultat. Més aviat un "pelín" de dificultat. Un pelín, prim, sedós, com de la seda mes subtil. Això sí, son 300 m de desnivell, i al final tot suma. Podem dir doncs, "moderat" tirant a fàcil.

Ha estat un "xino-xano", ha estat un "anar fent", ha estat omplir els ulls de bosc, d'arbres, de vistes a terres verdes.
Tic, un arbre. Tac, un altre. Tic un faig. Tac, un avet. ...... I axí tic, tac.-tic, tac - tic, tac. Boscos i boscos i arbres i arbres i olors, i llums, i colors i frescor, i vistes i prats verds i muntanyes suaus, i ocells i...... Això es el camí, això es la selva negra.
Hem caminat tranquil·lament tot fent tic-tac, entre uns densos boscos d'avets altíssims, i molt a prop un de l'altre. Boscos on avui, un dia rúfol, poca llum penetra a nivell de terra. La foscor es evident, el nom de negra doncs, es merescut.

És interessant dedicar-se a observar els arbres i el seu "arxiu històric", que són els troncs.
Observem aquests, arbres altius i orgullosos de la seva envergadura, de la seva força. Com coneixedors de la importància de ser part essencial de la natura. Saben del seu poder, de la seva força, de les seves dimensions envejables.
Han tingut una vida dedicada exclusivament a créixer. Una llarga vida, no exempta de dificultats, de moments de dura lluita per suportar i superar els embats del vent o la del pes de la neu, de perills deguts a les necessitats de subsistències alienes. No únicament dels homes, també dels animals, que compartint el l'entorn, busquen aliment a les seves fulles, al seus fruits, inclús a la seva pell.
La llarga vida d'un arbre, està escrita a la pell. És el tronc i la pell del tronc on, si ho mirem amb atenció, ens parla de la seva salut, de les seves dificultats per créixer, de les seves malalties. Així, cada un d’aquests arbres té una identitat, té una història, que ha marcat el seu temple. Un arbre feliç se li nota. S'aprecia en el seu porte, en el seu tronc.
Mirem el tronc d'un arbre ja adult. Ens mostrarà cicatrius, ferides, nafres, empremtes, estigmes, senyals i impactes, ocasionats durant la llarga vida de l’arbre. I això, aquests plecs i rebrecs, són els que els fan peculiars a cada un d'ells.
Altres, pobres, sorpresos per les necessitats dels homes, han estat, sense judici ni pietat, sentenciats i talats en plena joventut. Pot ser també, hagin sucumbit a les forces de la natura. Tant si ha estat una causa o altre, aquests desafortunats, presenten avui l'aspecte de dramàtics munyons exposats a la intempèrie i de vides truncades, sense cap esperança.

Predominen els avets, tic, però també els faigs, tac, que no es queden gaire enrere.
Per cert el camí, majoritàriament senders. Molt marcat i senyalitzat i protegit i cuidat i dolç i fàcil i ..........
....... com sempre, alguns personatges amb escassetat de matèria cerebral, van deixant papers i restes per tot arreu. Pensàveu que Alemanya era millor? Doncs no, la incultura i el poc respecte per la natura, no precisa cap esforç, i per tant predomina a tot arreu.

Les vistes en qualsevol punt del recorregut, els arbres, els boscos d'avets i de faigs, son motiu suficient, si no ho era ja el fet simple fet de caminar, per anar-hi. Omplirem els ulls de naturals i sensacionals imatges.

Més tard, ja la nit, al tancar els ulls per dormir, tornarem a gaudir d'aquestes vistes i dormirem dolçament.

Salut.
Foto

sender d'inici

Foto

pista curta

Foto

bosc

Panoràmica

vistes

Arbre

arbre amb fongs

Foto

sender de baixada

Foto

sender

Foto

sender

Foto

sender

Intersecció

Intersecció

Foto

bosc avets

Foto

sender per bosc

Foto

bosc

Foto

bosc faigs

Arbre

tronc

Panoràmica

vistes entre arbres

Arbre

tronc avet

Foto

sender

Arbre

fong al tronc

Foto

esllavissada de pedres

esllavissada de pedres
Foto

una pedra pedra al camí

Arbre

avet

Foto

bosc d'avets

Refugi lliure

Refugi Thomas Hutte

Refugi lliure

refugi amb vistes

Refugi lliure

refugi

Refugi lliure

refugi

Refugi lliure

Refugi

Punt d'interès

Punt d'interès

Refugi lliure

el refugi abans d'arribar o sortint

Foto

cami

Arbre

bosc faigs

Arbre

bosc faigs

Avituallament

bar restaurant Gummenhofutte

Foto

bosc de pujada per arribar

Arbre

tronc de Faig

Arbre

mukltiples branques de faig

Cim

punt alt del Kandel 1.242 m

Foto

Foto

Aparcament

estacio d'esqui

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.