Temps en moviment  una hora 3 minuts

Temps  una hora 44 minuts

Coordenades 735

Data de pujada 24 / de febrer / 2019

Data de realització de febrer 2019

-
-
1.016 m
904 m
0
1,1
2,3
4,51 km

Vista 128 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Lladurs, Catalunya (España)

Caminada curta però molt agraïda.
Anem amb cotxe fins a les fonts de Lladurs, pugem al Castell, caminem fins al pla de Riart i tornem pel GR a les Fonts de Lladurs.
Impressionant el bosc de boix grèvol que hi ha al costat de la font de Lladurs.
Aprofitant que tenim el cotxe, després de caminar anem a fer el vermut al Cap del Pla.
fotografia

Pujada per la costa seguint els punts verds

fotografia

La merda de la muntanya....

💩💩💩💩💩 La merda de la muntanya no fa pudor, pudor! encara que la remenis amb un bastó. Ai, no! L'airet, l'airet, l'airet la matinada del ric estiu, del ric "istiu", del ric "istiu", arrepega, arreplega, arreplega de la rosada que llança el riu, que llança el riu, que llança el riu. El riu!
fotografia

Últim tram en costa de conglomerat

El Castell està sobre una penya de conglomerat, anticipant el tipus de roca que trobarem des del pla de Riard fins a Vilamala, abans d’arribar a Coll de Jou.
fotografia

Vistes del Port del Comte

fotografia

Cementiri vell de Lladurs

fotografia

Església de Sant Martí de Lladurs

Església consagrada el 17 de febrer de l’any 900 per bisbe d’Urgell Nantigís. Malgrat els seus orígens altmedievals, no està clar quins fragments es conserven d’aquesta època, doncs el temple ha estat molt modificat al llarg dels segles. Ens ha costat molt trobar informació contrastada sobre l’estructura d’aquest temple i en molts casos és contradictòria amb altres documents o bé amb el que ens va semblar veure quan vam visitar el temple. Per aquest motiu hem optat per posar la descripció que apareix en el fulletó realitzat pel Consell Comarcal del Solsonès i l’ajuntament d’Odèn amb motiu dels 1.100 anys del nucli de Canalda. El temple actual seria el resultat de tres etapes constructives. Del primitiu temple pre-romànic en quedarien un absis a migjorn i un a llevant, tots dos de planta quadrada i que no acabem de localitzar. Si analitzem el mur sud, hi veiem dos estructures afegides: una de les capelles del creuer afegida en el segle XVIII i una de més petita entre el creuer i la porta d’entrada. Segons alguns estudiosos aquesta estructura seria l’absis sud, però ens estranya la seva ubicació en un punt molt endarrerit de la nau. Tampoc sabem trobar l’absis de llevant, doncs la capçalera actual és de grans dimensions i no sembla que sigui tan antiga. A l’est se li va adossar una sagristia. En un carrer del suposat absis sud s’hi van esculpir un motiu decoratiu de caire floral molt simple. La nau s’hauria aixecat en el segle XII i està coberta amb una volta de canó. D’aquesta mateixa època seria la porta d’accés oberta en el mur sud i que conserva part de la ferramenta romànica. En els murs de migjorn i de ponent s’obren finestres de mig punt i doble esqueixada. Sobre la finestra del frontis hi ha un carreu decorada amb una creu. Corona aquest mur un campanar de cadireta de tres ulls, el superior molt més petit, afegit posteriorment. A mitjans del 2016 es van produir petits desperfectes en el terra del temple, on es van produir alguns ensorraments del nivell i trencadissa de rajoles. L'arqueòleg Antoni Caballé va visitar el temple per ordre del Departament de Cultura de la Generalitat per avaluar aquests desperfectes i va considerar la possibilitat de fer un estudi amb radar del subsòl del temple, per intentar trobar les causes dels esfondraments i localitzar les estructures del segle X. Desconeixem si s’ha realitzat aquest estudi, doncs no hem trobat cap rastre. http://www.artmedieval.net/Lleida/Sant%20Julia%20de%20Canalda.htm
fotografia

Runes del castell de Lladurs

La primera notícia d'aquest castell es té de l'any 1000, quan el comte d'Urgell vengué unes vinyes situades «in chastro Llaturci». Per l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles (Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira, Alt Urgell) de l'any 1040 sabem que era propietat del monestir junt amb les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel. Hi ha altres documents en els segles XI i XII on el castell hi apareix esmentat a l'hora d'afrontar terres. L'any 1314, en ser erigit el vescomtat de Cardona, figura com un dels castells dels quals tenia la senyoria la família Folc, senyoria que conservà fins a l'abolició del complex feudal el segle XIX. Dins al vescomtat, més tard comtat i finalment ducat de Cardona, pertanyia a la batllia de Solsona. L'any 1762 s'iniciava una capbrevació o elaboració d'un capbreu, document on hom anotava el reconeixement fet pels pagesos als senyors dels drets dominicals. En el document s'assenyalen els límits següents: a llevant els Torrents, Vilanova d'Isanta i Olius; a migdia Solsona i Pallarès, a ponent, Albets i La Llena i a tramuntana, Timoneda i Isanta. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lladurs
fotografia

Mirador del Castell de Lladurs

Llegendes del castell de Lladurs. “Es conta que durant la guerra, els soldats, (un escamot de liberals) plens d’ira, s’enfilaren fins al castell de Lladurs per donar mort al seu rector. Aquest, en veure arribar les tropes, caminà fins a l’extrem del penya-segat i obrint amb fermesa el seu paraigua de pastor (tradicional paraigua de grans dimensions) es precipità al buit per evitar que l’agafessin, i d'aquesta manera pogué salvar la vida.” La narració transmet l’ambient de tensió que va viure la muntanya catalana durant els temps de les guerres carlines, perpetuant-ne el record fins avui dia. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lladurs
fotografia

Muralla i porta del castell de Lladurs

fotografia

Vèrtex geodèsic de Lladurs

Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. A Espanya solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells. Des del 1994 a Catalunya estan regulats per la Llei 11/1994 d’11 de juliol, sobre els senyals geodèsics. La xarxa espanyola de vèrtexs geodèsics es divideix en tres categories: de primer, de segon i de tercer ordre. La de primer ordre està formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilòmetres. En la de segon ordre, recolzada en la de primer ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25 quilòmetres. La xarxa de tercer ordre té costats de 5 a 10 quilòmetres. Tots els vèrtexs de les xarxes més grans són al seu torn vèrtexs de les més petites. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/V%C3%A8rtex_geod%C3%A8sic
fotografia

Pla de Riart

Durant la guerra del 1936 es diu que volien fer un camp d’aviació al pla de Riart.
fotografia

GR-7

El GR 7 és un sender de gran recorregut que transcorre l'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar. Com a sender de gran recorregut està balisat amb senyals rojos i blancs. Es tracta del primer sender d'aquest tipus que es va senyalitzar a l'Estat espanyol (es va iniciar el 1974). Té un recorregut que discorre paral·lel a la línia de costa del Mediterrani, però allunyat de vora mar. Forma part del sender europeu E-4 (Tarifa-Esparta); després de creuar França i Andorra (en ambdós països també té la referència de GR 7), entra a Catalunya per La Farga de Moles, creua el Principat i continua pel País Valencià, Múrcia i Andalusia fins a arribar al cap de Tarifa, a prop d'Algesires on finalitza el recorregut. Està previst que un dia es trobe amb el GR 92 en eixe punt. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/GR_7
fotografia

Bosc de boix grèvol

El grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre o arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània. Creix en boscos o fileres de bardisses, fins a altituds de 1.000 o 2.000 metres. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A8vol
fotografia

Gaudint del GR 7 entre pins, heura i grèvol

L'heura, hedra, hedrera, heurera, gedra, heura (fruit) o heures (Hedera helix L. del llatí haerere, adossat) és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys. Creix en llocs d'ambient humit i és originària d'Europa. A part de ser una planta amb aplicacions farmacològiques també s'utilitza per ornamentar i decorar jardins, per aquest motiu, hi ha un gran ventall de varietats domèstiques. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Heura
fotografia

Les fonts de Lladurs

Aquestes fonts, que actualment tenen una àrea de pícnic, han alimentat durant segles d’aigua a Solsona. Segons l’Ajuntament de Lladurs, es possible que des de l’època dels romans: “La Lacetània ibera que els romans ocuparen a partir del segle III aC es transformà amb la presència de l’imperi romà, que deixà les seves empremtes en les construccions de caire civil, com la suposada primitiva conducció d’aigües des de les fonts de Lladurs a la Setelsis romana.” http://www.lladurs.cat/index.php?id=31

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.