Temps en moviment  2 hores 7 minuts

Temps  2 hores 30 minuts

Coordenades 1959

Data de pujada 26 / de setembre / 2018

Data de realització de setembre 2018

-
-
335 m
215 m
0
3,0
6,0
11,91 km

Vista 61 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Artesa, Valencia (España)

L'excursió comença a la plaça de Dalt d'Artesa. Des d'allà eixim en direcció nord-oest, tot creuant la Carretera. Amb ella, ens adrecem cap a la Cereta. En arribar-hi, tombem cap a la dreta pel carrer del Calvari. De seguida, deixem les seues ruïnes a mà dreta, en la cara meridional de la llometa que corona amb l'Assegador.

Pugem pel carrer del Calvari, tot deixant a la dreta els garrofers de la tia Colomera i, al remat, arribem a les Pallisses. Amb la seguida que portem, deixem a l'esquerra l'era del tio Adelantado i els garrofers del tio Sento el Mariano, i ens incorporem a la carrerada de Castella, cap a la dreta. Amb ella, guanyem, entre la parada d'Ismael Chiva, a l'esquerra, i el corral de López, o de la tia Josepa, a la dreta, els darrers metres que ens queden per ascendir a la plana travessada per l'Assegador.

En aquest punt, tirem cap a l'esquerra, que és per on va la carrerassa dels forns de Redon. A mà esquerra, se'ns descobreixen les terres fondes solcades pel riu de Veo, o Sec, i que corresponen, d'esquerra a dreta i en aquesta banda del curs d'aigua, amb la Vinya del Vicari, l'Arquet, el Planàs i, més enllà, Carbonària, la Teuleria i el poble de Tales amb la serra d'Espadà de fons.

La carrerassa dels forns de Redon ens fa girar lleugerament encara més cap al nord, tot just abans de que, a mà dreta, deixem la parada de Guinot. Finalment, fem cap al camí d'Onda a Tales, que es correspon amb la canyanda reial del camí vell de Castelló. Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció sud-oest.

En acabant, passem per la parada del Guitarro, i de seguida, per la fonteta de Figueres, que queda dins d'una propietat privada que, segurament, fou l'indret documentat amb el topònim castellà de "Corral de Higueras" l'any 1779.

Eixim, doncs, a la moderna pista de Xiclà que, poc més endavant, passa a correspondre amb el camí d'Artesa a Fanzara i amb la carrerada del camí vell de Castelló. En el punt on es troben ambdues vies, just en el revolt en el qual canviem la direcció cap al nord-oest, a mà dreta ens queda la caseta d'Adelantado. Ens apropem un moment a ella per a visitar-la.

Si li donem l'esquena, en aquest vessant de la Serreta, veurem un indret a mitja altura poblat de canyes. Allà hi són les fontetes d'Adelantado, també dites fontetes de Petxín. Seguint un corriolet anem a veure-les. Ara bé, hem d'anar en compte perquè l'aigua d'aquestes fonts es recollia a unes basses que encara hi són però que estan tapades per la vegetació. Per tant, si no anem amb molt de compte, podríem caure-hi dins.

En acabant de veure les fonts, tornem cap a la caseta d'Adelantado i, ara sí, enllacem amb el camí d'Artesa a Fanzara que, per la partida del Pantano, va a buscar les terres de Xiclà. A mà dret, remuntem el serrat que coronen les penyes Negres i que fa de divisòria entre els termes d'Onda i de Tales.

El camí és planer i còmode. A mà esquerra, deixem dues ramaderies de bous braus. El paisatge es completa amb trossos perduts i conreus de secà. També veiem algunes casetes i bassots.

Al remat, i al cap de més de vint minuts, el camí d'Artesa a Fanzara va a morir al que, des de la localitat de l'Alt Millars, s'enfila cap a Suera i Tales. En aquest punt, tirem cap a l'esquerra i ens desviem uns deu minuts en direcció sud-oest / sud-est a fi de visitar la font de Ramos, que també és coneguda com a font de Xiclà. De totes les fonts que visitem en la ruta, aquesta és l'única que portava aigua. Ara bé, vigileu. Nosaltres la tastàrem i no ens va caure massa bé.

Després de visitar-la, girem cua fins a l'encreuament dels camins que des de Suera, Tales i Artesa van a Fanzara. Ara ens fiquem en marxa en direcció nord-est, recte per la seguida que portem. Tanmateix, just abans de creuar el barranc de la Basseta, en el punt on els camins que van cap a Fanzara es troben amb el camí de Sala, o de la Mola, nosaltres girem cap a l'esquerra per una costereta.

De seguida, aquestes vies es tornen a bifurcar. Cap a la dreta se'n van els camins d'Artesa, Suera i Tales cap a Fanzara. Cap a l'esquerra tira el camí de la Mola, que és per on nosaltres hem de continuar l'excursió.

Ara caminem per la partida dels Gamellons, al terme de Fanzara. Estem en un entorn ombrívol, travessem una antiga finca de secà envaïda ara de pins i sotabosc. En havent recorregut uns cinc minuts de camí, a mà esquerra i amb bon ull veurem, precisament, uns naixements d'aigua que només ragen del vessant del talús quan plou.

Els ultrapassem i, en un tres i no res, fem cap al corral de Neleta. Seguim pel camí de la Mola que, per darrere d'aquest corral, va a trobar i creuar el barranc de la Masia, aigües avall dit de Beniparrell. Poc després de travessar aquest curs d'aigua, aquesta via es perd i enllacem a una sendera que ens duu fins a un abellar en ruïnes.

Des d'allà anem a buscar un camí ample que ens aboca a una finca de tarongers perduda. Per dins d'ella anem a buscar el camí de Fanzara a Tales, Suera i Artesa i, amb ell, tornem al punt on se separa del de la Mola. Allà girem cap a l'esquerra, precisament, amb el camí de la Mola, o camí de Sala.

Després de passar una zona un poc ombrívola als peus de Cantallops, el paisatge s'obre tan bon punt com eixim, paradoxalment, a l'ombria de Roca. En aquest moment, comencem a caminar per asfalt. Avancem per la divisòria d'aquesta partida i Beniparrell, que para l'esquerra.

En havent deixat enrere l'ombria de Roca i entrat plenament al Cuquello, a mà dreta, trobem les fontetes de Mesquita. Haver-ne només n'hi ha una, però l'expressió en plural pot vindre, amb tota probabilitat, del fet que, quan plou, raja aigua de més punts del vessant de la muntanya.

Una vegada ultrapassem les fontetes de Mesquita, de seguida, allà lluny, comencem a veure la vila d'Onda, coronada pel seu castell. Nogensmenys, aquesta visió no ens ha de distraure. Si no parem esment a l'observació, ni tan sols veurem la següent font de l'excursió, la del Canut. I és que aquesta dou és molt discreta i passa inadvertida. La trobarem amagada per la vegetació i la identificarem pel canut, ara tub de plàstic, que canalitza el seu escàs cabal.

En acabant, continuem l'excursió pel camí de la Mola, o de Sala, cap a la partida dita de Sala. La travessem, passem junt als desapareguts forns de Redon i, finalment, eixim als Quatre Camins. En aquest punt, girem a la dreta amb el camí de Ribesalbes a Tales, i travessem una finca de tarongers. A mà dreta, podem veure la Serreta i el tossal, o tossalet, de Bonet.

Amb aquesta via, fem cap al fondet de López i, des d'allà, pugem a buscar l'Assegador. Ara, només ens queda envoltar la caseta de Sorolla, tombar a mà esquerra pel camí del Cementeri, passar per l'era del tio Soler i eixir a la Carretera. La creuem i apleguem a la plaça de Dalt d'Artesa, on fiquem el punt i final a la ruta.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.