Temps  6 hores 15 minuts

Coordenades 1240

Data de pujada 7 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
1.055 m
302 m
0
3,7
7,4
14,75 km

Vista 574 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Figaró, Catalunya (España)

Excursió per la ruta normal de pujar a Tagamanent des de Figueró . Surt de la Rotonda d'entrada a Figueró, puja cap a la font d'en Llanes i can General cap a Vall de Roses i Sant Pere de Vallcàrquera.
Sant Pere de Vallcàrquera és una església romànica del municipi de Figueró-Montmany (Vallès Oriental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es un edifici aïllat, envoltat per un mur de pedra. Consta d'una nau amb absis semicircular amb una nau lateral afegida al segle XVII, separada per columnes amb coberta de volta força apuntada. Té un campanar amb embigat de fusta. A l'exterior, la teulada és a doble vessant, i al mur sud hi ha quatre contraforts. La nau s'il·lumina amb quatre finestres d'una esqueixada i d'arc de mig punt. A la façana hi ha la porta rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit i la data: 1679. Al damunt es troba una finestra amb llinda de pedra amb dos arquets a la part inferior. L'edifici pertany al romànic tardà, per la volta i per l'ampliació amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà.Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII i elements escultòrics.
Seguim la pujada per la pista cap al collet de Santa Maria i collet de can Coll on agafem la drecera fins a la pista asfaltada i el collet de Sant Martí a la unió de Tagamanent i la Calma. Aquí abandonem la pista i per un bon sender que va voltant el turó i ens conduirà fins al cim i l'Església de Tagamanent.
El Turó de Tagamanent és una muntanya de 1.056 metres que es troba al municipi de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. Al seu cim hi havia el Castell de Tagamanent, ja esmentat l'any 945. El castell estava sota el domini dels comtes de Barcelona. Actualment hi ha l'església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII amb moltes modificacions posteriors.Edifici romànic del segle XII, orientat a l'oest. Porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a mode de capitell. Rosetó a sobre. El campanar, de dos forats, s'erigeix segons l'eix vertical que configura la porta. Hi ha dues naus laterals d'època posterior, possiblement del gòtic, delimitades també a la línea de façana. La nau esquerra té una finestra, mentre el costat dreta en té tres. Volta apuntada, de tres trams i absis. A la dreta d'aquest hi ha la sagristia. Les quatre naus laterals són de creueria. L'edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d'edificis annexes i una porta que data del 1736.
A partir de mitjan del segle XVIII, tot i que s'havia construït la casa rectoral, l'església va entrar en un progressiu estat d'abandonament accentuat a l'inici del segle XIX quan el lloc és definitivament abandonat. Tingué com a sufragània la de Santa Eugènia fins al 1878, i actualment aquesta darrera és la qui té la parroquialitat del terme (des de 1940).
Cap al 1940, la parroquialitat es va traslladar a la capella de Santa Eugènia del Congost. Va ser restaurada per la Diputació de Barcelona, que des de fa alguns anys n’és la propietària. De la construcció romànica es conserva una part dels murs de la nau central coberta amb volta de canó seguit, apuntada. Recentment s'han trobat les restes de la Sala Comtal del Castell de Tagamanent (any 2013). En l'actualitat la Diputació de Barcelona hi està treballant.
D'aquí ve les tanques que limiten el recinte, tot i que no s'hi veu que hi treballi ningú.
Iniciem el retorn pel corriol de la vessant de la Calma passant per la cova de la troballa de la Mare de Déu
El blog de Francesc Roma en diu , que es tracta d’una balma que es troba al peu de la cinglera, prop del camí que puja a dalt del turó de Tagamanent, a uns cent metres del collet de Sant Martí (41º 44′ 853 – 002º 17′ 778 – 1010).La cavitat té unes dimensions aproximades d’ 1’40 m d’alçada i uns 4’2 cm d’alçada fins les estructures conservades. Hi queden les restes de la capella, dues parets que separen la cavitat de l’estructura construïda. L’edifici, de planta rectangular de 3,5 x 3 metrees, tenia una cobertura en volta de canó d’una amplada de 60 cm. La tècnica constructiva es basa en carreus de pedra local més o ménys ben escairada i lligats amb argamassa.
En els murs encara es conserven restes d’estuc de color blanquinós-groguenc amb dibuixos geomètrics pigmentats en vermell que formen una mena de quadres; i al lloc on deuria anar l’altar, es troba un fragment d’estuc i un grafit amb forma de creu i amb el número 6.
Segons Anna Gómez, al mateix temps que es pujava en processó al santuari de Santa Maria de Tagamanent, es visitava la Cova on se suposava que havia estat trobada la imatge de la Mare de Déu , tal com recull el Pare Camús en la seva publicació Jardín de Maria per un bou de Bellver que se separava del ramat , pujava al cingle i es parava davant la balma, el seguiren i allà trobaren la santa imatge.
Un cop visitat el paratge, continuem la baixada cap al collet de Sant Martí i per la pista molt malmesa el retorn cap a Figueró, agafant alguna drecera per trencar la monotonia del recorregut.
La cavitat té unes dimensions aproximades d’ 1’40 m d’alçada i uns 4’2 cm d’alçada fins les estructures conservades. Hi queden les restes de la capella, dues parets que separen la cavitat de l’estructura construïda. L’edifici, de planta rectangular de 3,5 x 3 metrees, tenia una cobertura en volta de canó d’una amplada de 60 cm. La tècnica constructiva es basa en carreus de pedra local més o ménys ben escairada i lligats amb argamassa. En els murs encara es conserven restes d’estuc de color blanquinós-groguenc amb dibuixos geomètrics pigmentats en vermell que formen una mena de quadres; i al lloc on deuria anar l’altar, es troba un fragment d’estuc i un grafit amb forma de creu i amb el número 6. Informació extreta del blog de Francesc Roma Casanovas. El text reproduit i la imatge de la Mare de Déu es copiat del cuadernet " Relació històrica de l'antiga imatge de Maria Santissima de Tagamanent " Editorial Seràfica Vic 1927.
Les fotos actuals són pròpies i les antigues procedeixen de Memòria Digital de Catalunya i del blog: Bolets i Excursions. En aquesta foto feta el any 1958 de esquerra a dreta, Francisco Xicoy Vila, Encarnación Portet Baucells, Lluïsa Portet Baucells, Antòn Avanco Mercader, La Merçè amb el seu promès Josep Mas Gordi. La foto de la Mare de Déu de Tagamanent es reproduida del cuadernet de Editotial Seràfica de Vic de 1927

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.