espigol47
70 2 45

Coordenades 2671

Data de pujada 27 / de maig / 2019

Data de realització de maig 2019

-
-
453 m
47 m
0
5,6
11
22,32 km

Vista 30 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Catalunya (España)

Variada ruta, NO APTA PER DEBUTANTS, que prioritza corriols i dreceres, amb un inici aventurer per el reobert camí del torrent de les Tres Serres. IMPORTANT ANAR BEN EQUIPAT per aquest tram, amb les extremitats i el cap coberts i que el primer del grup porti guants de jardiner o estris per trencar/apartar esbarzers o arços. Recomanat calçat de mitja canya per evitar torçades del turmell o terra dins el calçat. Fang probable, i cas de pluges,millor suspendre l’activitat, dons ja molt pas per el torrent.
Sortim del FGC/Baixador i passat el pantà, agafem a la dreta un corriol amb entrada destroçada per les bicis que ens porta fins el caminet que ve de la Font Espinagosa. Just passada la font de Can Llavallol,tocant a un gros arbre , agafem un corriolet a la dreta que ens porta fins la pista, que seguim cap el W,i a la corba ens desviem cap el torrent de la Cua de Bacallà,que remuntem per bonic i poc transitat corriol amb un final un pèl dret que ens porta,ja prop de la carena, a un mirador en un petit clar del bosc, que de tenir sort, veurem la grandiositat de la serra Tramuntana de Mallorca enganxada a l’antena de Sant Pere Màrtir.
Arribats a la carena, ens estrenyem les botes,allarguem els pals,ens abriguem(baixarem per l’obaga) i creuem el GR92,baixant fins la pista de cotxes, que seguim una mica al N, atents a la drecera poc visible a l’esquerra que ens porta al camí entre els dos Can Pasqual. Arribats al segon, saludem si hi veiem algú i agafem el corriol que surt a tocar la porta del Mas, sota una vella bici penjada. IMPORTANT SER EDUCATS. Cal saber l’historia: Vaig voler arribar a Can Bosquets sense passar per urbanitzacions, etc. El mapa Alpina dels 70’ indica un camí de Can Castellví fins el torrent,que segurament vaig fer aquell temps, però ara ho vaig veure impossible d’obrir manualment, i vaig anar al torrent per un camí des de Can Pasqual, camí propi d’ells per anar a uns petits bancals d’arbres fruiters (ara abandonats) i que acaba a una caseta per bombar-se l’aigua. Saludem-los, dons som a casa seva. El corriol, superades les dependències del Mas, ens porta a una corba molt tancada i trillada per els porcs, i poc després arriba a un casalot en runes. Seguim avall cap la dreta fins la zona dels bancals de pomeres i cirerers, per acabar baixant de dret fins al fons de la vall, on trobem la barraca de bombar l’aigua. Anem de dret avall,superant una branca,a forma de barana, i entrem a un planell cobert de vegetació molt bonic . A partir d’aquí, ja vaig trobar rastres del camí original, i amb un total de 14 dies entre dos hiverns(únic temps òptim per desbrossar) vaig arribar al camí casi gens usat que baixa del Mas Fortuny cap a Can Bosquets. El més laboriós va ser apartar/tallar vegetació i arrancar esbarzers,bastants mes d’un centenar, amb les seves comunicades arrels, aprofitant les generoses pluges d’un hivern que estovaren la terra.
Seguim per el difuminat corriol, marcat amb cintes roses de tan en tan. Caldrà esquivar/superar molts troncs o branques que ens dificultaran el pas, complicat algun pas per talles XXL. El corriol es solitari del tot ; no m’he trobat mai amb ningú,excepte uns quants porcs a la part alta, i una espectacular guineu grisa a mig torrent, però algú hi ha passat, dons les petjades i alguna branca serrada ho denota. Gaudiu de la silvestre natura i no hi deixeu res del que porteu. Val la pena conservar un indret tan net i salvatge, a tocar de la gran ciutat.
Arribarem a una altre caseta de bombar aigua, i, seguint torrent avall veurem les restes de lo que temps passat era una font. Creuarem el torrent vàries vegades, i seguirem el corriol avall sortejant obstacles, amb un terra ja de mena molt irregular, agreujat per les destrosses que del mateix fan els porcs. Poc després, arribem al encreuament amb el camí que baixa del Mas Fortuny, marcat per un senzill indicador que hi vaig penjar. Seguim avall, creuem torrent fins arribar a un punt, en un planell del terreny, on el camí s’acaba. Fixem-nos a ma esquerra per on puja, dret, un prim corriol marcat amb una fita i una cinta rosa. Seguim amunt per el prim corriol però prou fressat fins que ens gira de cop a la dreta, planejant, i ens porta al camí que baixa de la zona de Can Mallol.
Des d’ara, ja som a camins coneguts i transitats. Baixem fins la Font del Bon Pastor,no potable, amb un parell de sofàs de pedra al rebedor, lloc ideal per fer un mos. Seguim torrent avall fins la riera de Vallvidrera, el camp de Can Bosquets i passem al costat d’un lladoner monumental. Seguim per el transitat camí,creuant la riera vàries vegades,fins arribar,prop de Can Modolell, a un pont per on passem per evitar l’asfalt de la carretera. Seguim la pista pujant fins la primera corba, en la que agafarem una drecera a la dreta que ens portarà al PR C-165.Ni han tres dreceres a la vista, totes molt curtes, però només una de bona,la central. Baixem per el PR fins trobar la carretera, que deixem de cop passats uns contenidors, per entrar a un pàrking a l’esquerra que ens porta mes avall, prop del pont, on, ara si, hem de trepitjar asfalt, tot seguin el mateix PR, fins entrar a un camí,que un Km avall, ens desviarem una mica per veure el salt d’aigua de la resclosa, per tornar al PR mes avall , que seguirem fins l’entrada de Can Planes, on deixarem el PR per agafar el camí de la dreta,que seguirem atents al track, dons hi han molts desviaments, curtes pujades i baixades,corriols i camins, fins arribar a una solejada carena que ens deixa als peus de les Escletxes.
El planteig que faig es seguir-les totes tres. La central exigeix coneixements de grimpada, però es evitable si no ja nivell. Comencem per la mes ample, la de la dreta (anomenada La Rambla) i just a la sortida pugem una mica a la esquerra i entrem a la central. De no voler-la fer, tornem per la primera. Qui domini la grimpada,a d’entrar el primer i sortir-ne l’últim. L’entrada impressiona, però te molt bona pressa. Es mes fàcil aquest sentit que a l’inrevés. Cal baixar, evidenment, cara a la paret, i l’arribar baix es el mes difícil, sols es un pas, però si algú ja ha baixat ens ajudarà a trobar una bona pressa per el peu. Anem caminant cap a la sortida, que consisteix en superar un bloc encastat. Es un sol pas, amb bona pressa de mans però no de peus, per lo que caldrà fer oposició entre les dos parets per superar-se. Pot ser un pas de IIº, que queda en res si un company et fa l’escaleta, o ets prou menut per passar per sota el bloc, on si passarem les motxilles. Sortim i girem una mica enllà a la dreta per entrar a la 3ª escletxa,on deixem les motxilles un cop dins, i entrem un a un fins el fons,on veurem que no es cega,dons es oberta al pas només per petits animals com conills.
Sortim i retornem a la pista, que segueix per un curt tram asfaltat fins una font d’aigua potable,i retornem a la pista que deixem tot seguit per agafar un bonic camí a l’esquerra que ens portarà cap un camp de cirerers abandonat, i després, amb una suau pujada, per dins de un bonic bosc arribarem al coll d’en Faura,on pugem al turonet per no seguir per la avorrida pista, i seguim fins arribar a l’ermita Romànica de la Salut. Seguim per el PR C-35,prou dret, evitant dreceres, fins dalt el Puig Madrona, on podrem veure la caminada que hem fet des dels Turons de Can Pasqual,intuint el torrent de les Tres Serres darrera les vinyes de Can Calopa de dalt(un clar en el bosc molt destacat) resseguint la riera de Vallvidrera cap les Escletxes (vora la bòbila) visibles des de l’altre punta del Puig,i la pujada fins on som. Una bona caminada.
Baixem cap el N, seguin el PR, que el deixem poc desprès per seguir el bonic corriol carener, que ens porta directament al camí que ens durà als camps de Can Barba, i al seu final, a l'esquerra, ja una drecera que ens porta a la seva font , no potable, molt bonica al seu temps, amb un monumental Plàtan. Tot aquest tram, al mateix mapa dels 70’,es veu tot el projecte d’urbanitzar-lo. La constitució del parc Natural de Collserola ho va evitar.
Tornem al camp, i seguin el camí, creuem la carretera, i atents al track, arribem fins a un torrent arreglat,i baixant per bon camí arribem a un parc infantil on hi tenim una font. Entrem als carrers de Valldoreix, per el carrer Lanzarote, pavimentat, uns 400 m, fins arribar a un carrer travesser amb gespa , i, seguint el track, anirem trepitjant gespa bona part del que ens falta per arribar al FGC de l’Hospital General, passant abans per una zona de bars per menjar o beure per qui vulgui.
Si teniu qualsevol dubte o comentari per fer, ja ho sabeu.
Espero que os hagi agradat.
NOTA:
Els 9 Waypoints sense explicacions son desviaments cap dreceres o corriols difuminats.
DADES DE INTERÉS:
Com sigui que es el primer track que penjo, veig que no tot surt com un voldria. Publico dades del temps emprat, que no se el perquè no surt:
Hora sortida FGC: 06h 00’ Arribada: 16h 25’ Durada: 10h 25’
Temps en moviment: 5h 50’ Recorregut: 22,18 Km Velocitat mitja: 3’8 Km/h
Temps parat: 4h 35’ (un bon dinar mereix el seu temps)
Desnivell (+): Versiò Wikiloc: 654m , creible; el GPS diu 772….exagerat
Desnivell (-): Versiò Wikiloc: 775m, creible; el GPS diu 929…tambè exagerat.
El distància recorreguda. 22,32 Km es molt fiable i contrastada.
DIFICULTAT: La considero DIFICIL considerant l'esperit aventurer que cal per fer-la, les possibles dificultats selvàtiques, els tres passos de grimpada a les Escletjes, el anar equipat i preparat per superar vegetacions, esquivar troncs i terrenys irregulars. Millor un grup reduit,dons la fila india es el dominant. També per diferenciar-la de la majoria de "Moderades" de l'entorn.
Ja un segon track que també segueix el recuperat cami del torrent de les tres serres, on si veu alguna altre foto del cami.
Venim del darrera de la muntanya boscosa del fons( la de la dreta a tocar del pal geodèsic) que son els turons de Can Pasqual, de on baixem per el torrent darrera de la carena amb un gran clar en el bosc (que son les vinyes de Can Calopa de Dalt) . Després, riera avall, i si anem a l'altre punta del Puigmadrona, veurem el rocam de les escletjes a tocar de una gran bóbila..................Seguim.
El corriol passa `per darrera del cirerer
Hem d'anar al forat del fons, i,un cop dins, saltar per sobre la branca cap a l'esquerra

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.