Temps  3 hores 19 minuts

Coordenades 233

Data de pujada 14 / de juliol / 2016

Data de realització d’agost 2009

-
-
559 m
246 m
0
2,7
5,3
10,67 km

Vista 144 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

La tradicional excursió de la Festa Major de l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras de l'any 2009 ens va dur a l'església garriguenca de Sant Esteve de la Doma. Pel camí al poble de l'Ametlla del Vallès vam passar per interessants sectors on encara es conserva l'entorn natural, vam fer parada al Casal -o can Xammar de Baix-, i vam continuar pel Cogul i la Vall d'Oliva per arribar a la Doma.

Índex IBP: 35.
Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Bartomeu de Mont-Ras (o les Vespes)

Sant Bartomeu de Mont-ras és una capella que es troba a un extrem de la urbanització del Serrat, en el límit dels termes municipals de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, en la vessant meridional del Puig-Graciós a la zona de la Vall Roja, a uns 510 metres d'alçada. És accessible a partir de la carretera de Sant Bartomeu, que és un trencant de la que va de l'Ametlla al Santuari de Puig-Graciós. Edifici d'origen romànic, edificat al segle XII, consta d'una nau de planta rectangular dividida en quatre parts mitjançant arcs torals, i absis carrat a la zona de ponent. L'antiga porta romànica es troba al mur de migdia. Les reformes que van fer-se a l'ermita durant el segle XVII consistiren el la construcció d'una nova porta d'accés, de llinda plana, i de la d'un campanar d'espadanya amb dues arcades de mig punt al mur de llevant, on hi havia l'antic presbiteri. Al mur de llevant també hi trobem un petit ull de bou.
Cascada

Font del Racó

Petit saltant d'aigua que es troba en el curs del Torrent de la Ferrera, que amb els seus diversos noms vertebra aquesta zona de l'Ametlla.
Waypoint

Roques Blaves

Arquitectura religiosa

Església de Sant Genís de L'Ametlla del Vallès

La primera referència de la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla està datada a l'any 906. De la primera església parroquial (segle X), de la que són aquestes referències, actualment no se'n conserva res. La segona església (segle XII) va ser una ampliació de la primera, segons sembla. Fins a nosaltres ha arribat un tros de paret que es troba a la façana sud de l'actual temple, descobert l'any 1952 arran de l'enderrocament de l'antiga rectoria. Des de l'any 1619 hi ha dos patrons a la parròquia, per concessió del bisbe de Barcelona de l'època, Joan de Montcada. Aquests dos patrons es diuen Sant Genís, un el comediant i l'altre el notari. Poden veure's a l'altar de l'actual edifici. L'església parroquial actual va edificar-se entre els anys 1681 i 1691, aproximadament, sobre el solar que ocupava l'antiga església i és d'estil barroc. Consisteix en una planta basilical amb naus laterals. La façana està decorada por una portalada con pilars adossats, amb un frontal partit coronat por pinacles, així com la capella central. En el costat meridional s'hi troba el campanar, de planta quadrada i de no molt excessiva alçada.
Waypoint

Cementiri (L'Ametlla del Vallès)

Edifici d'interès

Can Xammar de Dalt

Malgrat la seva aparença modernista, es tracta d'un vell casal, ja que data del segle XIV. Es troba situat a ponent de l'església parroquial, molt a prop del camí que puja cap a Puig-Graciós. Fins a principis del segle XX va ser la casa pairal dels Xammar, al seu dia una de les famílies més influents de l'Ametlla. Al 1905, a causa d'una crítica situació familiar, fou venut a Joan Millet i Pagès, industrial cotoner i germà del cofundador i director de l'Orfeó Català. Aquest va encarregar a Manuel Joaquim Raspall la transformació de l'antic mas en una residència estiuenca. Al 1910 va tornar a ser venut, aquest cop a Joaquim Sindreu. Acabada la Guerra Civil, el fill de Joan Millet, Fèlix Millet i Maristany, llavors president de l'Orfeó Català i, posteriorment, fundador d'Òmnium Cultural, va recomprar-lo. Va fixar-hi la residència i, d'aquí, el nom amb què es coneix actualment, can Millet.
Edifici d'interès

Can Xammar de Baix

Can Xammar de Baix és un casal de l'Ametlla del Vallès situat molt a prop de l'església, fou bastit el 1649. Deu el seu origen a l'establiment d'un fill de la casa pairal de can Xammar de Dalt (avui can Millet de Baix o la residència de can Millet); i amb el temps arribà a ser més important que el mas original. També se l'ha conegut com el Casal. Situat al nord de l'església parroquial, molt a prop de l'absis, va ser edificat l'any 1649. El seu origen és degut a l'establiment d'un dels fills de la casa pairal dels Xammar. Tot i això, amb el temps va arribar a ser més important que el mas original. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta quadrada amb estructura formada per tres crugies, amb planta baixa i dos pisos, i amb coberta de quatre vessants. A la façana principal, orientada cap a llevant, hi destaca la portalada adovellada d'arc de mig punt i, a sobre, l'escut heràldic dels Xammar (un eixam i un mar) amb la inscripció Fonch edificada la pnt casa per Anthoni Xammar a 10 de mars any 1649. A la façana principal hi ha 9 finestres repartides entre les tres plantes. L'interior de l'edifici és imponent, destacant l'entrada que fa de repartidor cap a les estances laterals, cap als pisos i cap al celler, que, convertit en capella, és l'element més destacat de l'edifici. La cuina, situada al costat dret, conserva una imponent cuina econòmica. Els dos pisos tenen la mateixa estructura. A la part posterior hi ha un cos afegit amb arcades.
Ruïnes

El Cogul

En un dels camins que uneixen per la muntanya els nucli urbans de l'Ametlla del Vallès amb la Garriga, el Cogul és la única casa que ens hi trobem.
Pont

Aqüeducte de can Beia

Hi ha referències sobre l'aprofitament de l'aigua de can Beia des del segle XIII. El rec de can Beia té una llargada de diversos quilòmetres i encara porta l'aigua fins a la masia de can Busquets, a tocar del nucli urbà de l'Ametlla del Vallès. Al llarg del seu recorregut es poden trobar diversos aqüeductes com aquest.
Arquitectura religiosa

La Doma

La Doma, és un conjunt romànico-gòtic format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt està envoltat per una tanca que la configura com a església-fortalesa amb murs de protecció, espitlleres i merlets. L'església és un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, és la part romànica de l'edifici. La nau lateral dreta data del segle XVI, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre. Les nervadures de la volta descansen en un costat sobre mènsules esculpides amb caps d'àngels i en l'altre sobre columnes poligonals. La decoració de les claus de volta és diferent i contenen: un escut de Catalunya, una imatge de santa Caterina i la tercera, Sant Antoni Abat. Al costat esquerra de la nau central hi ha una capella de la primera meitat del segle XVI coberta amb volta de creueria recolzada sobre mènsules amb representació del tetramorfs. La clau de volta té una imatge de sant Jaume. La sagristia també té una volta nervada i una clau amb la inscripció IHS. Damunt la sagristia hi havia hagut l'antiga mongia. A ponent de la nau es troba el cor recolzat sobre un arc rebaixat que acaba en permòdols.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.