-
-
135 m
0 m
0
7,6
15
30,21 km

Vista 96 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Vilajuïga, Catalunya (España)

Dilluns 24 de setembre de 2018

Vilajuïga – Bàscara

29,8 Km

Com molta gent ens diu, ara ja estem de baixada. Sí que és cert perquè ara anem de nord a sud, però això no vol dir que s'hagin acabat les pujades i baixades. Com vàrem explicar ahir, avui hem pres una de les moltes rutes del camí de Sant Jaume, concretament la que surt de Port de la Selva passant per Sant Pere de Rodes. Hem començat a Vilajuïga en direcció a Marzà. Després de tants dies seguint les clàssiques senyals vermelles i blanques del GR, no estàvem segurs de com ens trobaríem la senyalització. La veritat és que després de la primera etapa hem quedat força satisfets ja que hi ha suficients senyals en tres formes: panells indicadors de distàncies (habitualment a l'entrada i sortida de les poblacions), unes fletxes de color groc (atenció per que la proliferació actual del groc en els pobles ens ha portat a alguna confusió) i en alguns llocs més urbans, com per exemple Figueres, hem trobat rajoles a les voreres amb la senyal de la petxina del camí de Sant Jaume. Per tant, hem canviat el xip, però es pot seguir prou bé. Per altra banda, al menys en el territori que ens hem bellugat avui, el camí va per zones urbanitzades i poblades. És a dir pistes molt rodades i carreteres. Evidentment, això li treu molt encant, però per altra banda ens ha permès portar un ritme de caminar molt alt (la mitja que hem fet avui ha sigut de 5,6 Km/h). Sobrepassat Marzà, hem gaudit com molts altres dies de la sortida de sol amb els seus colors rogencs que apareixien per darrera de la serralada de Verdera per on vàrem passar el dissabte. Uns minuts fantàstics que hem intentat gravar amb les retines i les fotos. De Marzà ens hem dirigit a Peralada, Vilabertran i finalment Figueres. Creuar Figueres ens ha dut una mitja hora llarga i hem sortit pel sud en direcció a Vilafant, santa Llogaia d'Àlguema, Borrassà, Creixell i Pontós. El cel ha estat cobert i amb una discreta tramuntana, que ens ha evitat la calor que vàrem patir els darrers dies. Creuar aquests petits poblets de l'Empordà profund ens ha agradat, encara que els hem trobat bastant solitaris. Només a Creixell, un home, pagès, de certa edat ens ha preguntat i interessat pel que fèiem. Ens ha fet algunes reflexions apropiades de la vida de pagès en comparació a la vida de ciutat. Com que hem anat més ràpids del previst i teníem temps, ens hem allargat fins a arribar a prop de Bàscara i reduir distància per demà. Allà ens han recollit la nostres infatigables Montse i Maite amb qui hem dinat.

En resum, primer dia dels tres que seguirem el camí de Sant Jaume, amb satisfacció per la senyalització, descoberta de poblets i caminar ràpid empentats per una discreta tramuntana.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.