Temps  7 hores 54 minuts

Coordenades 1927

Data de pujada 16 / de setembre / 2019

Data de realització d’agost 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.359 m
1.095 m
0
4,7
9,5
18,98 km

Vista 196 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Borén, Catalunya (España)

Ruta molt bonica sortint des del pintoresc poble de Borén (Pallars Sobirà) en la que desprès de visitar l’església de Sant Martí de Borén (s.XII) pujarem pel magnífic Camí de l’Àngel fins l’ermita de la Mª de Déu de les Neus (s.XI) i desprès remuntarem la solitària Vall d’Àrreu pel vell Camí dels Estanys fins l’Estany del Rosari d’Àrreu, inici d’un tram per terreny encara força salvatge que ens portarà fins l’amagat Estany Superior de Rosari. Travessat el Collet del Serrat dels Plans començarem la davallada per la Vall d’Airoto fent pas per l’Estany Mitjà d’Airoto, l’Estany d’Airoto (el gran), el Refugi d’Airoto (lliure), l’Estanyola d’Airoto i les Bordes d’Airoto fins arribar al bonic poble d’Isil, on visitarem l’església de l’Immaculada d’Isil (s.XVI) i tancarem el cercle seguint un sender vora la Noguera Pallaresa que passant per l’ermita de Sant Joan (s.XI-XII) ens portarà de nou a Borén.

***RECORREGUT: Aparcament a prop de l’Emassament de Borén-Borén-Església de Sant Martí de Borén-Camí de les Escales-Mirador natural-Costa de Borén-Ermita de la Mª de Déu de les Neus-Bordes d’Àrreu-Solà d’Àrreu-Solana d’Estany del Rosari-Els Escalirons-Estanyol-Estany del Rosari d’Àrreu-Pleta de l’Horqueta d’Àrreu-Plans d’Isavarre-Estany Superior de Rosari-Collet del Serrat dels Plans-Estany Mitjà d’Airoto-Estany d’Airoto-Refugi d’Airoto (lliure)-Estanyola d’Airoto-Vall d’Airoto-Pletiu de la Font-Pletiu de Terra Pigueta-Bordes d’Airoto-Sesaspres-Isil-Església de l’Immaculada d’Isil-Casa de l’Ós de Isil-Ermita de Sant Joan-Camí del Riu Noguera Pallaresa-La Devesa-Borén-Aparcament a prop de l’Emassament de Borén.

***RESSENYA: Ruta feta el 17-08-2019. Arribats al poble de Borén deixem el vehicle en una àmplia explanada entre el poble i el petit embassament de Borén. Iniciem la caminada tot prenent un carreró que surt al N entre les cases i tombant paulatinament a l’O fins arribar de seguida a la plaça del poble, on trobem l’església de Sant Martí de Borén (s.XII). Val a dir que tant la plaça, com l’església i els carrerons del poble a dia d’avui estàn engalanats per que són les festes del poble. Des de la plaça travessem la Noguera Pallaresa per un pont i a l’altre banda trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Àreu” tot agafant un sender que surt recte (O, senyals grocs) tot voltant uns camps entre murs de pedra seca. Ben aviat travessem una carretera i seguim pujant a l’altre banda per un magnífic camí vell (senyals grocs, “Camí de les Escales”) que encara conserva part de l’empedrat i que s’enfila fent llaçades ben traçades. Poc més amunt passem per un mirador natural sobre el poble i la vall i continuem pujant pel vell camí (O, senyals grocs) tot remuntant la Costa de Borén. Acabada la curta pero forteta pujada per aquesta Costa de Borén trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Isil” o “Àrreu” pel fressat sender de la dreta (senyals grocs), que gairebé planeja enmig d’un bosquet amb bedolls, rouress i freixes. Poc desprès travessem un torrentet i tot seguit arribem a l’ermita de la Mª de Déu de les Neus (s.XI), recentment restaurada i ubicada en una agradable clariana. Des de l’ermita seguim el sender (NO, senyals grocs), que de seguida ens porta a travessar per un pont el riu d’Àrreu, passat el qual el sender tomba a l’E travessant el vessant de la muntanya fins arribar ben aviat a les Bordes d’Àrreu. Aquí cal estar atents, ja que hi ha una bifurcació de senders senyalitzats amb senyals grocs: deixem el sender més fressat (que continua a l’E també amb senyals grocs) i prenem el sender de l’esquerra (senyals grocs), un vell camí (Camí dels Estanys) que ràpidament comença a pujar amb tendéncia a l’O tot travessant el Solà d’Àrreu. El camí encara conserva murs de pedra seca i trams de l’empedrat i va remuntant (NO, senyals grocs) per una costa oberta el vessant esquerra del Riu d’Àrreu. Més amunt el sender (NO, senyals grocs) travessa la Solana d’Estany del Rosari i continua pujant alternant trams de terreny obert amb trams dins de bosquets ombrívols d’avellaners i alguns bedolls. Desprès el sender passa a tocar d’una cascada i de seguida s’enfila una mica més marcat fent algunes llaçades (NO, senyals grocs) fins arribar alrededor de la cota 1800m a una zona oberta coberta per moltes falgueres que tapen una mica el corriol. El corriol (senyals grocs) aquí planeja una mica a l’O i, un cop deixem enrere el camp de falgueres, apareix de nou un sender clar que torna a pujar apropant-se a la riba esquerra del riu. De seguida el sender (senyals grocs) s’allunya definitivament del riu i s’enfila pel grauet dels Escalirons tot tombant al N fent algunes llaçades i desprès fa un tram planer al NO que ens deixa al costat d’un estanyol. Aquí travessem el desguaç de l’estanyol per un pont i seguim un corriol (senyals grocs) que continua en lleugera pujada al NO fins arribar de seguida al bonic Estany del Rosari d’Àrreu. El corriol (O, senyals grocs) voreja l’estany tot deixant-lo a la nostra dreta i, quan acaba de voltar-lo, gira cap a la dreta tot orientant-se al NO i puja una mica fins sortir a la pleta de l’Horqueta d’Àrreu. A partir d’aquí ja no trobarem senyals ni senders fressats, tot i així a trams veurem sendes intermitents i de tant en tant anirem trobant algunes fites (amb tot, el terreny deixa fer sense problemes). Travessem aquesta pleta amb tendéncia al N (fites) i desprès apareix una senda-corriol (fites) que continua pujant al N entre clapes de bosc fins arribar als Plans d’Isavarre. Des d’aquest plans seguim pujant al N tot seguint una senda intermitent (fites), per terreny obert i herbat on podem escollir per on anar. Més amunt obviem la senda fitada (que incomprensiblement no acaba d’arribar a l’Estany Superior de Rosari) i seguim pujant directes al N fins acabar sortint al peu del solitàri i encara força salvatge Estany Superior de Rosari, envoltat pel magnífic circ de carenes i crestes de Baciverols, Marimanha… Des de l’extrem E de l’estany pugem sense camí definit per un vessant herbat amb tendéncia a l’E, cap a un marcat coll que trenca el Serrat dels Plans. Poc més amunt acabem conectant amb la senda-corriol fitada que haviem deixat per anar directes a l’estany, senda que reprenem de pujada (E, fites) fins arribar ben aviat al Coll del Serrat dels Plans, des d’on se’ns obre al davant l’Estany Mitjà d’Airoto. A partir d’aquí apareix un corriol fressat (fites) que primer fa una llarga i marcada llaçada i desprès davalla directe a l’E cap al visible estany. Poc abans d’arribar a l’Estany Mitjà d’Airoto arribem a un pedregar format per grans blocs on el corriol s’esvaeix, aquí cal estar atents a seguir unes fites que ens conviden a anar al NE tot pujant una mica pels blocs fins recuperar el corriol poc desprès, que ens acaba de pujar fins arribar al desguaç de l’Estany d’Airoto. Des del desguaç fem una breu “anada-tornada” tot seguint un corriol a l’esquerra (N, fites) que de seguida ens deixa en l’Estany d’Airoto, de bones dimensions i resguardat pels Pic de Qüenca i el Tuc de Bonabé. Desprès de fer l’entrepà i les postres reprenem la caminada tot desfent el breu tram de camí fins el desguaç, on ara el travessem i seguim un corriol (SE, fites) que de seguida ens deixa en el singular Refugi d’Airoto (lliure), en bon estat i molt ben equipat amb llar de foc, taules (interior i exterior), matalassos de 5cm i fins i tot té llum gràcies a unes plaques solars que donen una autonomia d’unes 3h, no es por demanar més!. Des del refugi seguim un corriol fressat (senyals grocs) que primer fa un breu tram al NE, tot seguit tomba al N i, finalment, tomba a l’E i comença a pujar una mica per terreny obert fins arribar a un collet. Travessem aquest collet i a l’altre banda se’ns obre una coma per la que el corriol fressat (senyals grocs) davalla orientant-se ràpidament al S i fent un traçat directe pel fons de la coma. Més avall, quan veiem a la nostra dreta i avall l’Estanyola d’Airoto, el corriol (senyals grocs) tomba a l’E/SE i continua davallant travessant el vessant de la muntanya fins travessar de seguida un collet poc definit, collet que dóna pas a començar la baixada per la Vall d’Airoto, una vall que segons baixem es va obrint paulatinament. Poc desprès davallem una mica més marcat per una zona oberta plena d’escobes, desprès passem per un parell de pletius i poc a poc el bosc va agafant continuitat i el corriol esdevé un sender fressat amb murs de pedra seca que segons baixem es va apropant més al riu, sempre pel seu vessant dret. Finalment el sender s’endinsa en un espès bosc d’avellaners i bedolls fins que, alrededor de la cota 1570m, trobem una bifurcació no senyalitzada: des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” tot agafant un corriol a l’esquerra que de seguida ens porta a travessar el riu d’Airoto per un pont i a l’altre banda fa un breu tram al NE fins arribar de seguida a les Bordes d’Airoto, a dia d’avui cobertes per la vegetació. Tornem a la cruïlla on iniciàvem “l’anada-tornada” abans esmentada i reprenem el fressat sender (senyals grocs) que portàvem, que continua davallant a l’E dins de l’ombrívol bosc d’avellaners. Ben aviat el sender tomba al SE i comença a davallar més marcat per la zona de Sesaspres, sempre pel vessant dret del riu i per un camí que encara conserva part de l’empedrat. Més avall deixem un cami a l’esquerra i seguim davallant pel nostre sender (SE/S, senyals grocs), fent un ùltim tram entre camps i murs de pedra seca fins acabar arribant al poble d’Isil, on tot just arribar trobem una font-abeurador. Des de la font seguim el carrer que davalla recte (E) i aviat ens porta a travessar la carretera, a l’altre banda creuem la Noguera Pallaresa per un pont i arribem a la plaça on trobem l’església de la Immaculada d’Isil (s.XVI). Vista l’església fem uns pocs metres a l’E fins travessar un altre pont i tot seguit prenem a la dreta (S) un carrer per on transiten es senyals GR (que ja no deixarem fins Borén). Seguim aquest carrer (S, senyals GR) passant al costat d’algunes cases i de la turística “Casa de l’Ós” fins que ben aviat s’acaben les cases i el carrer esdevé un sender fressat (S, senyals GR) i ben arranjat que continua al costat de la riba-vessant esquerra de la Noguera Pallaresa. De seguida ens desviem momentàneament a la dreta uns pocs metres per veure d’aprop l’ermita de Sant Joan (s.XI-XII) i desprès seguim el sender (SO, senyals GR), que s’allunya un xic del riu i aviat arribem a una cruïlla senyalitzada: anem cap a “Borén” pel sender de l’esquerra (S, senyals GR), que continua pel vessant-riba esquerra del riu fent primer uns lleugers desnivells i desprès travessant la zona de la Devesa fins acabar desembocant en la carretera. Seguim la carretera a l’esquerra (S, senyals GR) una mica fins que, ben aviat, els senyals GR ens conviden a agafar un sender a l’esquerra (SE, senyals GR) que apenes puja uns metres i poc desprès desemboca novament en la carretera tot just a l’alçada del poble, on agafem un carrer (S/SE) que de seguida ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament la ruta no té cap dificultat a destacar, és tot caminar, tot i així cal tenir en comte que una part de la ruta es mou per terreny d’alta muntanya i comporta que segons l’època de l’any cal portar el material i equipament necessari (grampons, raquetes, roba adecuada…). Majoritàriament la ruta transita per corriols i senders força clars i senyalitzats, nomès el tram entre l’Horqueta d’Àrreu fins travessar el Collet del Serrat dels Plans es sense camí definit (uns 2.3km) pero per terreny obert on podem escollir el millor pas. Per fer la ruta més assequible per tothom la podem dividir en dos dies pernoctant en el Refugi d’Airoto (lliure), molt ben equipat amb llar de foc, taules (interior i exterior) i matalassos de 5cm.

***ALTRES RUTES PER LA VALL D’ÀNEU:

-“Mont-roig i Pics Ventolau, Calberante, Gallina i Tartera pels Tres Estanys i els Estanys Buixets, Tartera, Calberante i Gola”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10510776

-“Pic des Miques, Pic de Moredo, Tuc de Bonabé i Pic de Qüenca per Coma de Portiero i Serres de Comabiera i d’Escala Grau”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-des-miques-pic-de-moredo-tuc-de-bonabe-i-pic-de-quenca-per-coma-de-portiero-i-serres-de-comabie-14667606
aparcament

Aparcament a prop de l’Emassament de Borén

Arquitectura religiosa

Sant Martí de Borén

Intersecció

Cruïlla / Sender recte

panoràmica

Mirador natural

Waypoint

Costa de Borén

Intersecció

Cruïlla / Sender dreta

Arquitectura religiosa

Mª de Déu de les Neus

Riu

Riu Àrreu / Pont

Intersecció

Bordes d'Àrreu / Sender esquerra

Waypoint

Solà d'Àrreu / Prats des Bordes

Waypoint

Solana d’Estany del Rosari

Cascada

Cascada

Waypoint

Camp de Falgueres

Waypoint

Els Escalirons

Llac

Estanyol

Llac

Estany del Rosari d’Àrreu

Waypoint

Horqueta d’Àrreu

Waypoint

Plans d'Isavarre

Llac

Estany Superior de Rosari

Collada

Collet del Serrat dels Plans

Llac

Estany Mitjà d’Airoto

Llac

Estany d'Airoto

refugi lliure

Refugi d'Airoto

Collada

Collet

Llac

Estanyola d’Airoto

Waypoint

Pletiu de la Font

Waypoint

Pletiu de Terra Pigueta

Waypoint

Bordes d'Airoto

Intersecció

Cruïlla

Waypoint

Sesaspres

font

Isil / Font

Arquitectura religiosa

Església de l’Immaculada d’Isil

Arquitectura religiosa

Sant Joan

Intersecció

Cruïlla / Sender esquerra

Waypoint

La Devesa

Intersecció

Sender esquerra

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 21/09/2019

    Excelents les fotos i la resenya!
    Gracies per compartir aquestes propostes Aventura't!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 22/09/2019

    Hola lamu, gràcies a tu pels cumpliments!

Si vols, pots o aquesta ruta.