Descarrega

Distància

13,33 km

Desnivell positiu

596 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

403 m

Altitud màxima

456 m

Trailrank

59

Altitud mínima

4 m

Tipus de ruta

Només anada

Temps

5 hores 13 minuts

Coordenades

1135

Data de pujada

27 de gener de 2019

Data de realització

de gener 2019
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
456 m
4 m
13,33 km

Vista 724 vegades, descarregada 26 vegades

a prop de Vallbona, Catalunya (España)

Excursió que sortint de l'estació de Torre Baró de la R3 fa camí per les carenes de la Serra de Collserola , a trams per una vessant , a trams per l'altra amb paisatges espectaculars , tant cap el Vallès com cap al Pla de Barcelona, passant per l'alzinar, Pineda i zones arbustives, gaudint de fonts , miradors i altres elements de Patrimoni, i acabant al Baixador de Vallvidrera dels FGC per facilitar el retorn.

Elements d'interès

La Torre del Baró o 'Castell de Torre Baró' és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local[1] que s'aixeca sobre un dels turons més orientals de la carena de Collserola que dóna al pla de Barcelona. Ha esdevingut la imatge més representativa del barri de Torre Baró.
La Torre Baró actual, de 1905, que pren el nom d'una antiga casa del Baró de Pinós, és situada en un replà del Puig de les Roquetes. És una construcció inacabada de tipus neomedieval i formes de castell. Té tres cossos que formen tres torres.
El Patronat Metropolità de Collserola l'ha restaurat i ha condicionat els accessos i l'entorn. També s'ha bastit un gran mirador amb vistes al Barcelonès.
El topònim d'aquest edifici prové del nom de la primitiva torre on visqué durant molts anys el Baró de Pinós, casa-castell a la ribera del Besòs, a peu de l'estació de tren de Torre Baró, i que fou enderrocada per obrir pas a la prolongació de la Meridiana. Algunes pedres de l'antiga torre s'amunteguen en un solar proper.
La torre actual, construïda el 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d'un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte. Tanmateix, hi ha dues versions més sobre l'origen de la torre:
1- Fou construïda pel Baró de Pinós a principis del segle XIX per al seu fill, que patia tuberculosi i va morir abans que s'acabessin les obres.
2- L'any 1873, aquest petit castell, juntament amb la resta de la finca, fou comprat al Baró per la família Siwate, que l'utilitzaren com a casa de vacances pels aires purs de la muntanya. Això no durà gaire i l'edifici va restar abandonat durant molts anys.
El castell ha esdevingut la imatge més representativa del barri de Torre Baró.

Turó de Valldaura
Portell de Valldaura i turó de Valldaura
El Turó de Valldaura és una muntanya de 421 metres de la serra de Collserola, entre els municipis de Barcelona i Cerdanyola del Vallès.
Al cim hi ha instal·lada una torre de vigilància contra els incendis, i hi ha una pista pavimentada per accedir-hi.

El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la serra de Collserola. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Des del 1988 s'hi realitza als mesos de setembre i octubre el seguiment de la migració tardoral d'ocells rapinyaires, i al cim s'ha construït una plataforma de fusta, equipada amb plafons informatius, per a allotjar els participants. L'espècie més vista en aquest seguiment és l'aligot vesper (Pernis aviporus),[5] que també ho és en la majoria d'estacions de Catalunya en què es fa un seguiment semblant,[6] seguida del xoriguer (Falco tinnunculus) i l'arpella (Circus aeruginosus).
Pel mateix cim hi passa el sender de gran recorregut GR 92, i a pocs metres el GR 6.
El nom "Magarola" apareix esmentat el 985 com a "Magerova" o "Magarova" referit a un altre lloc prop de Sant Cugat.[9] Posteriorment va ser adoptat per una família burgesa de Barcelona i aplicat a diferents lloc on tenien possessions, començant pel palau Magarola del carrer Portaferrissa.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Turó de Magarola.

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.[1][2]

El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern)[3] i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelon
El Parc Natural de la Serra de Collserola es troba a la serra de Collserola, que forma part de la Serralada Litoral, compresa entre els rius Besòs i Llobregat amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès.

Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona, on viuen més de tres milions de persones repartides per un conjunt de grans municipis. Collserola és el pulmó d'aquesta gran zona urbana, i per aquesta raó el seu valor ecològic és encara més important. Els municipis de l'àrea metropolitana han projectat un pla especial per conservar aquesta àrea boscosa que suporta una gran pressió urbanística.

Collserola conté una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, en els que hi trobem predominantment boscos. Aquests, juntament amb diverses formacions de vegetació baixa, formen un mosaic que acull una variada fauna. Hi són presents gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani. Aquesta diversitat és la riquesa biològica de la serra.

La serra de Collserola ofereix la possibilitat de sentir-se enmig d'una selva, d'un espai on només s'escolta el cant dels ocells i la suau remor de petits rierols, a poc més de quinze minuts del centre de Barcelona. El parc té una extensió de prop de 8.000 hectàrees i cada any allibera 60.000 tones d'oxigen i n'elimina 80.000 de diòxid de carboni.[4] El poblen uns 10 milions d'arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i uns 200 tipus d'animals vertebrats.

Dins dels límits del parc hi ha espais d'interès natural especial com ara la reserva natural parcial de la Font Groga o, més allunyada, la de la Rierada-Can Balasc. Dominen al parc els boscos mixtos de pi i d'alzina. A les zones humides i als barrancs hi ha boscos de ribera, menys nombrosos. Durant les passejades es troben sovint conreus i zones de matoll, espais que acompleixen una funció important també per a la fauna hivernant. Una de les riqueses del parc és la gran quantitat de fonts, algunes de les quals són molt emblemàtiques, com ara la Font de la Budellera i la Font d'en Ribe.
L'empremta humana és palesa a la Serra, tant pel que fa a la modificació del paisatge com per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben i que constitueixen un patrimoni molt valuós. Al parc hi ha masies antigues com Vil·la Joana i algunes ermites d'interès, com ara Sant Medir, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d'Olorda i Sant Iscle de les Feixes, entre d'altres. A Can Coll es pot visitar el Museu de la vida rural i l'exposició permanent "L'home i la serra".
El 14 de setembre de 2011 diversos mitjans de comunicació es van fer ressò, tal com ja havia denunciat el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) en un article del mes de març del mateix any, de les pràctiques i entrenaments que realitzava habitualment el regiment de muntanya de l'Exèrcit espanyol a la serra de Collserola.[8] El regiment pertany a la caserna del Bruc i desplega les seves activitats pels boscos d'Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Vallvidrera, així com les proximitats del Puig d'Ossa.[8] Tot plegat, motivà l'inici d'una campanya a principis d'octubre, impulsada pel CASC, per demanar la retirada de militars del parc natural.[9][10] Nombrosos partits polítics de municipis limítrofs també van mostrar el seu rebuig a la presència armada. l'any 2018, les maniobres miltars continuen regularment.

Per tal de preservar aquest espai tant notable, es va redactar i aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural (1987). El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, és l'organisme encarregat de desenvolupar la gestió del Parc, fent compatibles els dos objectius bàsics del Pla Especial: conservar els recursos naturals i l'equilibri ecològic, alhora que donar resposta a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans.

El 19 d'octubre de 2010, el govern declarà la Serra de Collserola Parc Natural i la Generalitat s'integra en el consorci que gestiona el parc.
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és integrat per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i els ajuntaments de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola gaudeix de personalitat jurídica pròpia distinta dels ens consorciats i capacitat jurídica, i d'obrar i gestionar serveis i activitats d'interès local o general, per al compliment de les seves fi
El Consorci exerceix les competències de gestió, de caràcter general o local, que corresponen als ens consorciats respecte al Parc Natural de la Serra de Collserola, aprovat pel Decret 146/2010, de 19 d'octubre, col·laborant així mateix per a aquest fi amb les diferents administracions públiques amb competències concretes en l'àmbit territorial i, en concret: l'ordenació del Parc, el seu desenvolupament com a tal, així com la seva corresponent gestió, utilitzant per a això qualsevol de les formes de gestió establertes per la legislació de règim local.
possibilitar la participació dels ajuntaments i altres ens del Consorci per tal de delimitar i cercar solucions globals als problemes del Parc.
informar sobre les activitats que afectin l'espai i requerir l'Administració competent per al compliment del que s'ha acordat.
vetllar pel compliment de la legislació i planejament vigent.
promoure inversions i serveis propis de l'espai natural.
establir acords de col·laboració amb altres entitats sense ànim de lucre, que coincideixin essencialment amb els objectius del Consorci.
promoure la captació, coordinació i gestió d'ajuts i fons comunitaris i d'altres administracions i ens que els puguin atorgar.
Àmbit
El Consorci té com a àmbit territorial l'àrea delimitada pel Parc Natural de la Serra de Collserola i pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, o el que resulti de les seves modificacions, i que actualment comprèn part de l'àmbit dels municipis del Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, i Sant Cugat del Vallès. Excepcionalment, i a causa del context metropolità en el qual s'ubica el Parc Natural, el Consorci pot estendre el seu àmbit territorial al del terme municipal dels municipis consorciats, sempre que sigui d'interès per a l'assoliment dels objectius del Parc Natural, i prèvia la formalització dels instruments de gestió corresponents.

El Consorci pot realitzar per a la consecució de les esmentades finalitats, les funcions següents: redactar i/o promoure estudis, plans i informes relatius a l'espai protegit, catàlegs d'edificis o monuments d'especial protecció.
gestionar i desenvolupar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i del Pla rector d'ús i gestió.
Proporcionar assessorament i ajuda tècnica necessaris als ajuntaments i ens del Consorci, en matèria de la gestió de l'espai natural.
estudiar, projectar i instal·lar els serveis necessaris a l'espai natural, així com l'arranjament de camins, accessos, etc.
realitzar, contractar i fer el seguiment de les obres i actuacions corresponents, fins i tot els serveis de manteniment i gestió posterior de les instal·lacions i serveis de l'espai natural.
informar, amb caràcter previ, sobre qualsevol proposta d'actuació a desenvolupar en tots els sectors de l'àmbit de l'espai natural, d'acord amb els aspectes específics que per a aquest es regulin.
actuar a tots els efectes com a òrgan de representació dels ens del Consorci, amb tot el que faci referència a l'espai natural.
dur a terme l'elaboració, control i realització del planejament, gestió i disciplina urbanística dins l'àmbit de l'espai natural, prèvia delegació, si s'escau, dels membres consorciats, així com la formació del patrimoni de sòl que comporti l'esmentada gestió segons preveu la legislació vigent.
promoure campanyes i accions de protecció i millora de l'espai natural.

El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal. La seva construcció es perllongà de 1902 a 1961.
És dedicat al Sagrat Cor de Jesús. L'any 1961 va ser declarat Basília menor. Té caràcter de temple expiatori.
La idea de construir un temple catòlic al cim de la muntanya del Tibidabo sorgeix a finals del segle xix davant dels rumors sobre la construcció d'un temple protestant i un hotel-casino en aquell indret, motiu pel qual una "Junta de Cavallers Catòlics" adquireix la propietat del terreny i el cedeix el 1886 a Sant Joan Bosco, de visita llavors a Barcelona invitat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Es concreta llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, advocació de moda en aquell temps gràcies a l'impuls del papa beat Pius IX, i seguint la línia del temple construït a Roma pel mateix Giovanni Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París.
El 1886 es construeix una petita ermita neogòtica, i dos anys més tard, amb motiu de l'Exposició Universal, s'urbanitza la carretera de Vallvidrera i es construeix al costat de l'ermita un pavelló d'inspiració mudèjar, que servia de mirador. Tanmateix, el projecte patirà un important retard a causa sobretot de l'aparició d'un nou projecte per a construir un observatori astronòmic al cim del Tibidabo, que finalment es farà a un turó proper (Observatori Fabra). Mentrestant s'havia constituït la Societat Anònima Tibidabo impulsada pel doctor Salvador Andreu i el 1901 s'inaugurava el funicular. Finalment, el 28 de desembre de 1902 es col·loca la primera pedra del Temple del Sagrat Cor en un acte presidit pel bisbe de Barcelona Salvador Casañas i Pagès.
Consta de dues parts ben diferenciades. L'església inferior o cripta i l'església superior. En aquest sentit, el concepte és similar al que Gaudí va planejar per a l'església de la Colònia Güell. o al del Santuari de Lorda. L'aspecte exterior del conjunt és el d'un recinte emmurallat fortificat fet de pedra de Montjuïc, presidit per un monumental temple neogòtic amb una doble escalinata d'aire monumental. El conjunt està format per una cripta interior i l'església superior, amb planta central amb cúpula sobre vuit columnes. L'estil del conjunt es basa en una línia romànica combinada amb el temple de verticalitat gòtica, cobert amb una cúpula vuitavada coronada amb la imatge del Sagrat Cor, obra inicial de Frederic Marès (destruïda el 1936) i substituïda per una altra de Josep Miret, realitzada el 1950 i col·locada al seu emplaçament coronant el temple el 1961.

Torre de Collserola
La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). L'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster.
La torre fa 288,4 metres d'altitud
Té un pes de 3000 tones d'estructura metàl·lica.
Està situada dalt del Turó de la Vilana, a 445,4 metres sobre el nivell del mar.
El fossar de la base de la torre es troba a 20,9 metres per sota del nivell del terreny, és a dir a 424,5 metres sobre el nivell del mar.
L'alçària total fins a la punta de la torre des del nivell de mar és de 712,9 metres sobre el nivell del mar.
És la construcció més alta de tot Catalunya.

La Vil·la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil·la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any.

Informació de Viquipèdia
Punt d'interès

Baixador de Vallvidrera

Punt d'interès

Castell de Torre Baró

Punt d'interès

Coll de Canyelles

Punt d'interès

Coll de la Ventosa

Punt d'interès

Coll de la Vinassa

Punt d'interès

Creuar carretera

Punt d'interès

Desvio

Punt d'interès

El Forat del Vent

Punt d'interès

Estació de Torre Baró

Punt d'interès

Font d'en Canet

Punt d'interès

Font de la Salamandra

Punt d'interès

Mirador de Torre Baró

Punt d'interès

Observatori Fabra

Punt d'interès

Portell de Valldaura

Punt d'interès

Temple del Sagrat Cor del Tibidabo

Punt d'interès

Torre de Collserola

Punt d'interès

Turó d'en Segarra

Punt d'interès

Turó de les Roquetes

Punt d'interès

Turó de Valldaura

Punt d'interès

Turó del Maltall o de Magarola

Punt d'interès

Vila Joana

Punt d'interès

Vista Rica

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.