Temps  4 hores 55 minuts

Coordenades 1062

Data de pujada 8 / de març / 2017

Data de realització de març 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
759 m
476 m
0
3,4
6,8
13,53 km

Vista 1302 vegades, descarregada 50 vegades

a prop de Torelló, Catalunya (España)

Excursió que sortint de l'estació de Torelló de la R3 fa camí cap el castell d'Orís , la parroquia de Sant Genís d'Orís , passa pel Puig de les Còpies, Vinyoles d'Orís , i novament Torelló.

Llocs destacats del Recorregut.

Colonia Ymbern.
Es tracta d'una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter. Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat. S'accedeix a la colònia per damunt d'un pont de pedra sobre el riu. La disposició dels edificis industrials -construïts amb pedra corejada d'estil modernista- formen una plaça. Els habitatges dels obrers, així com els equipaments -fonda, botiga, safareigs, camps d'esports-, l'explotació agrícola annexa i sobretot els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya. L'arribada a la colònia de Conangle dels Calvet a inicis del segle XX suposà una reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia. La família Calvet construeix una colònia industrial de gran valor patrimonial, tot i que finalment quedà inacabada arran de la mort prematura d'Eduard Calvet. El projecte dels Calvet sembla que era molt més ambiciós del que es va poder dur a terme. Es varen construir les edificacions industrials, un conjunt alineat de 18 habitatges dividits per l'edifici de la fonda, que funcionarà com a ocasional botiga de queviures i residència dels muntadors de pas per la colònia, uns darreres amb safareigs, pati i horts, un espai com a sala de ball d'estiu i un entorn enjardinat amb pistes d'esport. No es va arribar a dur a terme la construcció d'un economat, un cafè-casino, una escola i un altre conjunt d'habitatges. Sembla que la major part de les edificacions de la colònia Imbern es van construir sota les ordres de l'arquitecte Riera, fortament influït per l'escola de Gaudí. L'origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d'aquí li ve el sobrenom de "la fàbrica del Pelut". Nom que persisteix malgrat el canvi d'activitat, ja que s'acaba transformant en una fàbrica de filats de cotó. L'aspecte actual del Pelut és producte de les construccions realitzades al llarg del primer terç del segle XX, impulsat pels germans Calvet, i finalitzat pels Ymbern.
L'origen de la colònia de Conangle es remunta a l'any 1859, quan Joan Camps tramita l'expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells. En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d'ús, es començaren a treballar els filats de cotó. L'establiment passà per les mans de diversos propietaris. Valentí Faht n'era el propietari l'any 1879. Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d'Orís. L'any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers. El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets. El següent propietari fou Lluís Madirolas. Però no fou fins a l'arribada de la família Calvet que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d'una finca annexa dedicada a la producció agrícola.

Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l'església diverses vegades. El 1928 Calvet s'arruïnà i les obres quedaren aturades. El 1930 la societat Ymbern va comprar a colònia i la va posar en funcionament el 1931. L'any 1970 s'hi enregistraven 144 habitants. A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova. L'estat actual del conjunt és d'abandonament i en procés d'enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.

Castell d'Orís.
El Castell d'Orís està situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. La seva existència està documentada des de l'any 914 quan formava part del comtat de Barcelona. La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de Ripoll, tal com feia el veí castell de Torelló, situat pràcticament a la mateixa alçada; des de l'un hom pot veure ben proper l'altre. L'any 1470, degut a la guerra civil catalana, el castell va ser destruït en gran part. Les ruïnes d'aquest castell van ser declarades Monument Històric i Artístic el 1949.
Les conflictes militars esdevinguts des de la Guerra dels remences, finida el 1472, fins a la Primera Guerra Carlina al segle XIX, han tingut repercussions en aquest castell i han estat la causa de l'actual estat ruïnós. Ja en el diccionari de Madoz se'n parla d'ell com un castillo antiguo arruinado (1849). Antoni Pladevall i Font considera que hi ha almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció: «a l'angle de ponent-migdia s'hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del segle XII; vers llevant, emparat per un mur gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben concertat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII».

Sant Genís d'Orís.
L'església parroquial de Sant Genís d'Orís fou construïda entre 1791 i el 1799 a l'indret actual, bé que, per culpa de la invasió francesa, les obres no es van enllestir fins al 1821. És una església de tipus barroc neoclassicista, típica de la manera de construir dels Morató de Vic. Té una nau, amb capelles laterals i cimbori, i un esvelt campanar, que fou construït a partir de 1814. El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia, amagada a temps, a la qual mossèn Cinto dedicà uns goigs. És una petita talla d'alabastre del segle XIV que es venera en un altar lateral, a la dreta de l'entrada. Aquesta església en va substituir una d'anterior, documentada des del 943, que es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrere Can Marçal, al peu del castell. Ara només en resta un petit mur i restes del mur de contenció del planell on es trobava, puix que les seves pedres foren aprofitades per a la construcció d'edificacions posteriors de l'església i la rectoria.

Vinyoles d'Orís.
Vinyoles o Vinyoles d'Orís és un poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. El formen tres nuclis: El nucli primitiu està situat sobre un petit puig, on es troba l'església de Sant Esteve, consagrada el 1106, d'estil romànic; el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l'antic hostal de Ca la Dalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra. Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial.
Originàriament el terme formava part del terme del castell d'Orís, però almenys des del segle XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà. El 1797 se separà de la baronia, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig.
És el lloc de naixement del sacerdot i escriptor Miquel Peix i Crespí (1927 - Sabadell, 2007). .

Informació de Viquipèdia.
Waypoint

Castell d'Orís

Waypoint

Collet de Bellforn

Waypoint

Colonia Ymbern

Waypoint

Església Nova

Waypoint

Estació de Torelló

Waypoint

Mirador sobre el Ter

Waypoint

Pas sobre la C-17

Waypoint

Pollancreda de Conanglell

Waypoint

Pont de Conanglell

Waypoint

Pont del Pelut

Waypoint

Puig les Còpies

Waypoint

Sant Genís d'Orís

Waypoint

Tram confús i perdedor

Waypoint

Vinyoles d'Orís

3 comentaris

  • Foto de RICARDOPIÑAR

    RICARDOPIÑAR 11/03/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Caminata fácil con subidas y bajadas constantes pero suaves.
    Para gente con vértigo no es recomendable.

  • Foto de raul lamiel

    raul lamiel 26/10/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta complicada de seguir en algunos tramos, sin señalizaciones y con zonas poco transitadas con lo que la vegetación estaba muy cerrada y provocaba pinchazos y arañazos.

  • Foto de RICARDOPIÑAR

    RICARDOPIÑAR 27/10/2018

    Pues nosotros cuando la hicimos estaba el camino bien lo que pasa es que si no pasa nadie los caminos se cierran por la vegetación. ya hace más de un año que la hicimos y el camino se habrá cerrado.

Si vols, pots o aquesta ruta.