Descarrega

Distància

20,56 km

Desnivell positiu

525 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

525 m

Altitud màxima

1.086 m

Trailrank

53

Altitud mínima

560 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

8 hores 29 minuts

Coordenades

1587

Data de pujada

3 de juny de 2019

Data de realització

de juny 2019
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
1.086 m
560 m
20,56 km

Vista 174 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Montesquiu, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a l'estació de Sant Quirze de Besora fem camí cap a la part més alta del Lluçanès. El santuari dels Munts, talaia de primer ordre, es el punt més elevat del Lluçanès, i un dels santuaris més visitats d'Osona. En la pujada passem per l'ermita de sant Miquel de Gallifa, i en la baixada seguirem un tram del GR 3 , per tornar novament a Sant Quirze de Besora.

Llocs a destacar del recorregut

Sant Miquel de Gallifa
Sant Miquel de Gallifa és un edifici de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Es tracta d'un edifici orientat a llevant d'una nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab a l'exterior. Les parets exteriors són llises excepte la de l'absis, que té un fris d'arcuacions llombardes. Té dues finestres a l'absis i una porta rectangular a la façana de ponent sobre la qual hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs.

Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle XI, a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya i la tercera és la reconstrucció de la porta.

Història
L'edifici va ser documentat com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. Devastada al 1936, fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des de que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.

santuari dels Munts
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte). L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l’actual fou iniciada al segle XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica. Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.

Els Munts està situat entre les comarques d'Osona, Ripollès, Lluçanès i Berguedà. Pel nord-oest d'aquesta talaia es pot contemplar el Cadi, el Pedraforca i l’Encija. Mirant pel sud-oest Montserrat. A l'est contemplem el Puigsacalm, la Serra del Milany i Puig Cubell, Cabrera i Aiats, pel sud-est s'observa gran part d'Osona i el Montseny. Finalment pel nord-est s'observa des del Pirineu de Núria fins al Canigó, amb destacada presència del cim del Puigmal.

Des de prop del cim arrenquen les diverses ramificacions que formen la serres de Sobremunt, Sant Salvador de Bellver i Bescanó. Totes elles moren als peus del riu Ter, entre Sant Quirze de Besora i El Santuari de la Gleva .
En el bell mig del cim hi ha uns mapes que senyalen els indrets més rellevants i ajuden a identificar tots aquests indrets.

Natura
Geologia
Els Munts està format per terrenys d'edat terciària i quartaria, totes les terres estan constituïdes per roques sedimentàries.

Vegetació
A la muntanya dels Munts hi trobem una espessa vegetació, ja que és un cimal en el qual no es pot conrear degut la seva inclinació i el seu terreny abrupte.
En els Munts es registra un elevat índex pluviomètric, superior als 800 litres per metre quadrat anuals, la qual cosa fa que la muntanya presenti aquesta basta vegetació.
Els arbres que tenen més presencia són el pi i el roure, arbres característics del Lluçanès.
Els pins (pi roig i pinassa) els trobem preferentment a les bagues o llocs ombrívols, formant boscos espessos, especialment al nord de les carenades. A la tardor és un lloc on es poden trobar bolets gràcies a la humitat que hi ha en els boscos de pins.
Per contra, en els indrets més assolellats i amb poca humitat, hi arrelen els roures.
Per sota dels 700 metres, els roures i els pins van minvant en benefici de les alzines, arbre que viu còmode en terrenys de molta insolació i escassa humitat.

Fauna
La fauna és força variada i es pot observar diferents espècies d'aus, mamífers i rèptils.
Les aus més característiques són l' l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), el corb (Corvus corax) i el mussol comú (Athene noctua).
Pel que fa als mamífers n'hi ha molts menys, ja que els darrers anys els humans han guanyat terreny i els animals han hagut de marxar. Els més coneguts són: l'esquirol comú (Sciurus vulgaris), conill comú (Oryctolagus cuniculus), llebre (Lepus europaeus), eriçó comú (Erinaceus europaeus), guineu (Vulpes vulpes), i el Senglar.
I el rèptil més comú és la serp verda (Malpolon monspessulanus)

Informació de Viquipèdia
Punt d'interès

Bassa

Punt d'interès

Camí dels Munts

Punt d'interès

Casanova de L'Espadaler

Punt d'interès

Casanova dels Munts

Punt d'interès

El Serradet

Punt d'interès

Els Munts

Punt d'interès

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Punt d'interès

Estació de Sant Quirze de Besora

Punt d'interès

Mirador

Punt d'interès

Porta

Punt d'interès

Roca Llisa

Punt d'interès

Sant Miquel de Gallifa

Punt d'interès

Solallong

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.