Temps  3 hores 59 minuts

Coordenades 819

Data de pujada 29 / de juny / 2016

Data de realització de juny 2016

-
-
649 m
549 m
0
3,4
6,8
13,7 km

Vista 668 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de Sant Miquel de Balenyà, Catalunya (España)

Excursió que sortint de l'Estació de Balenyà Tona Seva fa un recorregut circular entre Sant Miquel de Balenyà i els Hostalets , però previament s'enfila al Serrat de la Creu , petit turó de margues grises, però excel·lent mirador de la part sud de la Plana i de l'excursió d'avui , i que anirem veient al llarg del recorregut . També passem per l'església romànica de Sant Jaume de Viladrover , els pantans de Vall·llossera, Els Hostalets , la Cogullada i per acabar novament a l'Estació de Balenyà.

Llocs a destacar del recorregut.

El Serrat de la Creu . Un dels turons de la Plana format per les característiques margues grises que trobem per tota la plana Ausonenca , en aquest cas està coronat per una pineda , i es un excel·lent mirador de la part sud de la Plana i un referent de l'excursió d'avui.

Sant Miquel de Balenyà és un nucli de població de la comarca d'Osona situat a la falda del massís del Montseny. Actualment pertany al municipi de Seva, del que ocupa la part oest. Limita al sud amb el nucli de Sant Jaume de Viladrover (el Brull), al sud-oest amb els Hostalets de Balenyà (Balenyà), a l'oest amb Tona, al nord-oest amb Malla i al nord-est amb Taradell. També se l'anomena Balenyà o Balenyà Estació.

Sant Jaume de Viladrover és un dels nuclis que formen el municipi d'El Brull, a la comarca d'Osona. És a la plana osonenca a uns 600 metres d'altura i el 2005 tenia una població de 71[1] habitants que es dedicaven especialment a l'agricultura i a la ramaderia. Cal destacar l'església romànica de Sant Jaume, documentada el 1131. Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons es troba aïllada, prop d'un mas, a 2 Km de Balenyà. Es tracta d'un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals, capçada per un absis semicircular amb decoració d'arcuacions sota fris de dents de serra de construït a principis del segle XX. Al costat de tramuntana s'hi afegí el cos de la sagristia. Conserva la porta original al mur de migdia, d'arc de mig punt amb dovelles bicolors, tot hi que ha estat cegada. L'accés actual es troba a la façana de ponent on hi ha una porta rectangular sota un frontó semicircular del segle XVII i una finestra en forma de creu. El més destacable és el campanar, de planta lleugerament romboïdal de tres pisos d'alçada, que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Malgrat les modificacions d'època barroca, conserva algunes de les finestres romàniques geminades amb columna i capitell mensuliforme i la decoració d'arcuacions sota el fris de dents de serra de tipus llombard.

Els pantans de Vall·llossera. Els pantans de Vall-llossera van ser construïts entre 1949 i 1958 i originalment servien per abastir d’aigua a la població dels Hostalets de Balenyà, però actualment la seva aigua és bombada cap a les torres de la urbanització del Montanyà. Malgrat pertànyer al municipi de Seva, aquest espai, per la seva proximitat, està molt vinculat als hostaletencs , i esdevé un espai de lleure i recreatiu, on anar a passejar, a pescar, observar fauna i flora, i els més agosarats, a prendre un bany a l’estiu.
La seva construcció es va fer per cobrir les necessitats de consum d’aigua de l’època, en part a causa de l’esgotament dels aqüífers, en part per l’inici de la recuperació del país després de la Guerra Civil Espanyola, amb l’augment de la demografia, l’establiment de nova població vinguda d’altres parts d’Espanya i per l’incipient industrialització i creixement de l’activitat agropecuària.
Segons relata Antoni Pladevall, aquests van ser construïts per en Francisco Vall-llossera, propietari de la finca de Vall-llossera, sota la direcció del seu gendre Pere Duran i Farell (1921-1999) enginyer i empresari, precursor de la introducció del gas a Espanya provinent d’Algèria. De fet el seu pare, el Sr. Marià Vall-llossera, ja havia tingut una actitud activa en relació a la dotació d’aigua per al poble dels Hostalets. Aquest havia fet portar l’aigua del manantial de Xargais, situat a poca distància de la torre del Baró d’Oller, al costat de l’antiga N-152. El pou d’aquesta torre, el manantial i els pous situats dintre el poble, formaven part d’un aqüífer que tenia la sortida més grossa a la font de Vall-llossera. A poca distància d’aquesta font, es van obrir diferents pous, que encara podem veure, enmig dels camps, i una mina situada al costat de la via. D’aquesta font es proveïen d’aigua els habitants de la part sud del poble, en bona part habitants del terme de Seva. L’aigua dels pous era bombada cap a un dipòsit rodó d’una dotzena de metres d’alçada, que servia per abastir d’aigua els habitants del poble. Més endavant, una part de l’aigua sobrant va ser duta a Centelles, fet que va originar un enfrontament entre els habitants dels dos municipis. La solució pactada al conflicte originat no va solucionar els problemes de mancança d’un proveïment regular d’aigua per a les llars dels Hostalets, però sí que va millorar les condicions de vida dels habitants de la barriada sud: cinc plomes d’aigua per al rec dels horts i la construcció del safareig que substituïa la bassa que hi havia i que facilitava el treball de les dones que hi rentaven la seva roba . Així doncs, més endavant, l’any 1949 i 1952 es van construir els dos primers pantans, i el 1958 es va construir el tercer, amb més capacitat. Entre tots tres, tenen una capacitat de 200.000 m3, que en el seu moment era suficient per a cobrir les necessitats d’aigua al poble, tenint en compte que a part de recollir l’aigua de la pluja i la superficial, també s’hi abocava a través de bombes, les aigües subterrànies del mencionat aqüífer. El servei d’aigües es va veure reforçat per la creació de l’empresa <> que tenia les seves oficines davant de la botiga de Can Serra. És evident, que al cap de pocs anys el consum d’aigua es va multiplicar i va fer necessari la portada d’aigua del Ter, cap a finals de 1996. Això ha significat una millora qualitativa del servei d’aigües, ja que manté un subministrament d’aigua constant evitant la manca d’aigua en períodes de sequera. Tots recordem, que molts estius es racionava el subministrament d’aigua, la qual només podíem utilitzar a certes hores del dia, o bé els camions cisterna que portaven aigua potable als pobles. Tot això ens ha de fer reflexionar, sobre l’ús de l’aigua i el seu consum racional, evitant-ne el malbaratament, ja que és un bé escàs. ( Centre d'estudis Balenyencs )

El camí Ral. Els Hostalets de Balenyà ha estat lloc d’intersecció de camins, entre els quals destaca el Camí de la Cerdanya, que s’utilitzava sobretot com a pas de bestiar que anava dels Vallès a la Cerdanya, i el Camí Manresà, que comunicava el Montseny amb el Pla del Moianès.
En aquest tram del camí ral, que va des de la Cogullada a Sant Miquel de Balenyà, podem trobar un element històric molt particular i que és herència d’aquest passat de trànsit que ha caracteritzat el nostre municipi. Es tracta d’unes grans lloses que fan de separació entre el camí i els camps de la zona.
Aquestes lloses les podem trobar en el camp que hi ha mirant a sud-est, però la part més emblemàtica la podrem observar dirigint-nos cap al mas que tenim a ponent, i conegut com el mas del Pla de Balenyà.
A llevant podrem veure lloses de grans dimensions i de formes irregulars, mentre que a l’oest, tot acostant-nos al mas del Pla, es tracta de lloses extraordinàriament ben proporcionades i tallades.
La funció d’aquestes lloses era, molt probablement, la d’evitar que els ramats de bestiar que passaven per aquest camí es fiquessin dins dels camps i espatllessin el que hi hagués sembrat. Encara que també podria ser que la seva utilitat fos més vanitosa, com una simple forma de delimitar els espais d’unes terres per on en el seu moment hi havia un important trànsit de bestiar, carreteres i traginers que, de ben segur, generaven una important activitat econòmica.
En una de les lloses que se situa anant cap al mas del Pla de Balenyà hi podrem trobar una inscripció amb les alfa i omega i la data de 1700.
Alfa i omega són la primera i la darrera lletra de l’abecedari grec i, en el món cristià, són símbol de la totalitat de Déu, en integrar la resta de les lletres, recalcant que abans de Deu no hi havia ningú i no hi haurà ningú després. (Ajuntament de Balenyà)
Waypoint

Església de St Miquel de Balenyà

Waypoint

Església dels Hostalets

Waypoint

Estaciò de Balenyà

Waypoint

Font de l'Òbit

Waypoint

Font del Pont

Waypoint

Font i safareig de Vall-llosera

Waypoint

La Cogullada

Waypoint

Llosa del Pla

Waypoint

Pantà de Dalt de Vall-llosera

Waypoint

Pantà Gros de Vall-llosera

Waypoint

Sant Jaume de Viladrover

Waypoint

Serrat de la Creu

Waypoint

Vall-llosera

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.