-
-
1.386 m
605 m
0
3,2
6,3
12,66 km

Vista 303 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Sant Privat d'en Bas, Catalunya (España)

Components de la sortida: Toni Bach, Miquel Colomer , Jordi Espadalé, Carles Oller, Àlex Mangas, Joan Cros, Cinto Espejo, Miquel Arau, Víctor de Paz, Josep M. Martínez i Josep M. Bassagañas

Quan, fa uns mesos, en Jordi em va demanar si podia acompanyar la colla que surt els divendres a les Escletxes de Freixeneda, vaig pensar que el 12 de febrer podia ser un bon dia. Me l’imaginava amb una llepada de neu, el cel net com un ull de peix i una mica de tramuntana que obria nítidament el paisatge des del Pirineu a la badia de Roses.

Santa innocència!

Avui, dia 12 de febrer, cap a les vuit comencem a caminar als Pins de Sant Privat. El cel és una mica esparracat per la banda de llevant, però la boira està completament arrapada sobre Sallent i se sent una forta remor del ponent a les crestes. Roineja i tot convidaria a passar el matí a la vora del foc, llegint un llibre interessant i escoltant la música amiga de Mozart. Nosaltres som, però, onze persones de mala vida (la major part hem fet sempre de mestres, alguns han estat empleats de banca i un prové del món de les assegurances) i, malgrat el temps de gossos, seguim escrupolosament el programa marcat. Boigs fan bitlles!

Anem a buscar el curs del Gurn que, només de travessar-lo, ens enlluerna amb la bellesa dels seus salts i la transparència de les seves gorgues. El camí segueix planer, primer a la banda esquerra (segons el curs del riu) i després a la dreta, fins a un petit rètol que ens indica el corriol que puja a Freixeneda. Aquí s’acaba el caminar platxeriós. Ara toca fer un gir de 90 graus i un camí dreturer, fresat, savi... ens porta, després d’unes dotzenes de giragonses i més d’una hora de bufets, davant mateix de la casa de Freixeneda, que dècades enrere encara havia estat habitada. Avui està molt atrotinada i és massa lluny de ciutat i de carretera asfaltada perquè algú s’animi a tornar-hi a residir.

De tant en tant fa xim-xim, però ningú no en fa cas. Ja només ens queda seguir la pista de Collfred fins a la casa de fusta, ara totalment en ruïnes. Deu minuts petits de pujada i ens fiquem a l’entramat laberíntic de les Escletxes. Les grisoses parets de roca clapejades de molsa, els passadissos estrets i profunds, els blocs colossals, la flora exuberant... ens deixen bocabadats.

El terra és molt relliscós i cal anar amb compte. Les màquines de fotografiar no paren i pugem i baixem enlluernats per l’entorn. Els passos són tan escanyats i plens de dificultats que, en algun moment, sembla que estiguem fent una “pista americana” per a majors de 60 anys. Enfangats i satisfets, ens parem a esmorzar; alguns a peu dret, en un recer precari, entre boixos i escletxes.

No tenim gaire temps i de seguida iniciem la tornada per la pista que porta de Freixeneda a Pla Traver. La deixem al mateix coll, per seguir a mà esquerra el caire que, vorejant els Gronys, ens deixa al Grau de les escales de Sallent. Una baixada rosta, a vegades amb el suport d’alguna corda i d’algun escaló metàl•lic, ens mena en una horeta a tocar dels cotxes, una mica rendits però molt cofats. De ben segur que abans de gaire temps hi tornarem.

Veure més external

1 comentari

  • Foto de Manel_49

    Manel_49 16/02/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt bona descripció. La vam fer a la tardor, i havia molta fulla i el Salt del Sallent amb bastant aigua. La vam gaudir. Per nosaltres imprescindible el GPS.

Si vols, pots o aquesta ruta.