Temps  4 hores 23 minuts

Coordenades 4232

Data de pujada 17 / d’abril / 2016

Data de realització d’abril 2016

-
-
1.096 m
308 m
0
5,0
10,0
19,99 km

Vista 396 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Beuda, Catalunya (España)

Edició de l'any 2016 de la marxa del Centre Excursionista d'Olot.

Sortim a les 7 del matí desde Coll de Jou en direcció al nucli de Beuda, just amb les primeres llums del dia, el cel està un pèl tapat, algú augura pluja, però sembla que el temps aguantarà i el vent ens acompanyarà durant tot el camí.

Creuem el nucli de Beuda i ens enfilem suaument per una carretera asfaltada i al cap de poca estona girem 90 graus a la dreta per començar a pujar per un corriol molt dret, comença el terreny 100% d'Alta Garrotxa. Són aproximadament 2 quilòmetres de pujada pel mig del bosc, però amb algun punt on gaudir de les vistes. Arribem al Pedró de Sant Jaume, per un camí recuperat (es nota molt la tasca de neteja). Les vistes són espectaculars, veient el poble de Beuda en primer terme i apreciar els metres que ja s'han pujat.

El camí segueix pujant i oferint algunes panoràmiques fantàstiques, el vent pentina els núvols, creant formes curioses. Arribem fins la balma de La Bora, un lloc curiós, una cova sota un cingle i una construcció just davant. Continuem ressegint la cinglera de Rocapastora per sora, fins que arriba el moment d'enfilar-nos amunt i pujar pel Pujant de la Barra, només queda planejar i arribar fins les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, on es tornen obrir les vistes cap a la Garrotxa Empordanesa.

Creuem la carretera de la Mare de Déu del Mont, deixant el Monestir de Sant Llorenç de Sous enrrera i començar a pujar suaument fins el Coll de Sorreres i tornar-nos a trobar la carretera de la Mare de Déu del Mont, creuant-la de nou i arribant al Pla de Solls, ja es veu el Santuari del Mont. Creuem el Pla de Solls, un indret fantàstic, i comencem a donar la volta a la muntanya del Mont, canviem de carena i les vistes s'obren cap a la Tossa d'Espinau, creuem un parell de tarteres, i arribem fins el Collet de Dalt, s'ha acabat un tram fantàstic, amb un puja i baixa constant. El camí es es comença a enfilar bruscament fins arribar just a sota el Santuari del Mont, arribem al camí que puja desde Beuda pel Castellot i acabem d'arribar fins el Santuari. Ja hem fet el cim de la jornada, les vistes valen molt la pena, un mirador privilegiat dels Pirineus, Garrotxa, Empordà...però sobretot del massís del Canigó.

Comencem a baixar pel dret per tornar a trobar el camí que prové de Beuda, però aquest cop l'agafem en sentit contrari i anem baixant per un corriol molt ben fresat, fins acabar de desembocar a una pista de desemboscar, que ens portarà fins els Quintans de Falgars, són 3 quilòmetres més aviat avorrits. Ens tornem a emboscar de nou, per vorejar la casa de Falgars i seguir una sèrie de corriols sense cap mena de vista i molt enclotats. Finalment acabem desembocant a la carretera de la Mare de Déu del Mont de nou, just al Collet del Sucre, on seguim el camí de baixada cap a Beuda, un camí pedregós, típic de l'Alta Garrotxa, es un camí ràpid, fins arribar al Padró de Sant Macies, on girem a la dreta per acabar baixant fins a Segueró, primer passem per la casa de Can Campmol i ja veiem el Noguer de Segueró al fons, ens hi anem apropant i la ruta passa pel mig de casa, una idea fantàstica, que permet conèixer una de les cases senyorials més espectaculars de la comarca.

Deixem el Noguer de Segueró i ja només queda resseguir el GR-2 per arribar de nou al Collet de Can Jou i donar per finatlizada l'Embardissada.


En resum, es tracta de complir amb una tradició, de conèixer camins recuperats per la gent del CEO, sobretot a l'Alta Garrotxa. Aquest cop, el recorregut ha estat fantàstic, sobretot els 10 primers quilòmetres fins el Santuari de El Mont, buscant camins oberts o amb panoràmiques de l'entorn. El camí de baixada, els 10 últims quilòmetres no han estat tant agraciats.

Fins l'any vinent !
Collet_de_Can_Jou
Pedro_de_Sant_Jaume
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongarà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú.[1] La ruïna de l'església del monestir de Sant Llorenç del Mont, molt danyada ja en els terratrèmols del segle XV, obligà a abandonar-la definitivament en el segle XVIII. La nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagrada el 1829 per l'abat Melcior de Rocabruna i Taverner de Sant Pere de Besalú. Després de l'exclaustració (1835), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya. Durant la seva estada al santuari, l'any 1884, Verdaguer assistí a la festa major del poble de Sous, celebrada en aquesta església, i en deixà testimoni literari. En el segle XX el lloc ha quedat despoblat. És un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura. La supressió de la comunitat monàstica i l'existència posterior d'aquesta església ha fet que modernament s'apliqui el nom de Sant Llorenç de Sous a l'antic monestir de Sant Llorenç del Mont.
Turo_de_Montjuic
Coll_de_les_Sorreres
Pla_de_Solls
Pla_dels_Saiols
Collet_de_Dalt
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona. La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys des de 1222. L'evidència documental d'aquesta veneració i de l'existència de clergues per servir-la ha fet suposar erròniament l'existència primitiva, sobre el cim de la muntanya, d'un santuari previ a l'actual, quan el document es refereix al culte efectuat dintre del monestir de Sant Llorenç del Mont. Fou a principis del segle XIV, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir, al punt més elevat de la muntanya. L'èxit de la iniciativa, amb gran atracció de pelegrins, provocà una disputa amb el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, que senyorejava el monestir, per controlar-lo. El bisbe interposà un plet, que acabà el 1319 amb un conveni entre les parts, segons el qual l'abat en mantindria l'admninistració i el bisbe el dret de visitació i la jurisdicció, i a més rebria un cens anual 10 lliures de cera. El 1461, en la vigília de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences i antifeudals. El 1577 l'abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s'organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l'encara més recent Associació Amics del Mont. Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont, molt minvat, van ser substituïts per priors, al ser agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es féu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal·lada entre les ruïnes del monestir del Mont. El 1936, poc després de l'alçament feixista que desembocà en guerra civil, fou saquejat pels anarquistes. Entre 1949 i 1957 s'hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant. Des d'antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l'Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l'Empordà
Roure_de_la_Sort
Quintana_de_Falgars
Boscos_de_Falgars
El Noguer de Segueró és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local. La pairalia del Noguer de Segueró és una gran mansió de senyors rurals ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont. La façana principal està orientada a migdia. Disposa de planta baixa, primer pis amb una àmplia terrassa i quatre balcons que hi donen accés, segon pis amb quatre obertures i golfes, amb les finestres ovalades. Està decorada amb esgrafiats, destacant-ne el rellotge de sol. A les façanes nord i sud hi ha un cos amb teulat a dues aigües que disposen de baixos, pis i golfes. Pel costat de tramuntana són apreciables diverses espieres i una garita de guàrdia. A la porta de llevant hi ha l'escut dels Noguer en relleu i a la porta de tramuntana hi ha la inscripció "FELICIA 1631 NOGUER". Totes les obertures de la pairalia es troben emmarcades per carreus molt ben tallats, així com les cantoneres. Els interiors del Noguer, corresponen a una gran casa senyorial del segle XVIII i XIX, amb grans estances, sales de convit, alcoves i decoracions realitzades per Joan Carles Panyó, primer director de l'escola de Belles Arts d'Olot. La capella de la casa està ubicada a l'angle de les façanes de migdia i ponent. Una gran porta, feta de carreus ben tallats hi dóna accés des de l'exterior; damunt la porta hi ha un ull de bou i al costat el campanar de torre, amb teulat a quatre aigües. Els murs exteriors, igual que la resta de la façana principal, tenen esgrafiats. Els interiors foren decorats per Joan Carles Panyó amb cinc quadres que representen escenes de la vida de sant Isidre i un calvari. Està dedicada a sant Teòfil, un màrtir del que la família Noguer va aconseguir les relíquies del seu cos a Roma l'any 1848 i està ben detallat en els goigs que la capella té dedicats. Els jardins del Noguer de Segueró conserven una bonica font anomenada de Mossèn Cinto, perquè quan el casal era propietat d'Estanislau Vayreda i Vila, botànic, fou visitat nombroses vegades per Mossèn Cinto Verdaguer. Va ser realitzada amb pedra poc tallada i arrebossada; l'ornamentació es va fer amb estuc, representant diversos motius geomètrics. Té inscrita la data "1739"
Alzina_del_Malpas
La_Bora_-_Balma
Pujant_de_la_Barra
Pas_del_LLop
Alzina_Reclamadora
Pedro_de_Sant_Miquel
Pedro_de_Sant_Macies

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.