Temps  4 hores 29 minuts

Coordenades 324

Data de pujada 30 / de gener / 2017

Data de realització d’octubre 2002

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
854 m
506 m
0
3,7
7,3
14,68 km

Vista 285 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Gallicant, Catalunya (España)

L'aparició de la novel·la Els Sots Feréstecs l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art, tot i que no gaire més tard ja es publicà com a llibre. Casellas la va qualificar com a "novel·la poemàtica", ja que fa servir la llengua a l'estil de la poesia en concedir a les paraules un valor autònom com a "estructura material". En cap moment descriu la realitat rural catalana, sinó que la fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l'obra és la subjectivitat de l'autor vers la realitat que l'envolta, situació que es troba en mossèn Llàtzer, el protagonista de l'obra.

La ruta ressegueix alguns dels escenaris de la novel·la i proporciona vistes aèries dels mateixos.

Cal anar amb compte pel sector proper al Castell de Montmany, ja que en posterioritat a la realització de la ruta hi ha algun habitant "peculiar" per la zona.

Índex IBP: 62.
Castell

Castell de Montmany

El castell de Montmany, també conegut com a castell dels Moros, és un antic castell termenat situat a 684 metres d'altitud a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní, entre el Sot de Montmany, que queda a l sud del castell, i el Sot del Bac, que queda al nord. D'origen romànic (data del segle XII), es troba en mal estat de conservació. Segons Josep Maurí, se'n tenen referències el 1139. Des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, i, des d'aleshores, el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, per bé que tenia batlle propi. Actualment presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16'10 metres de nord a sud per 15'15 metres, tot i que només es conserven -i en mal estat- dues parets, l'est amb 6'5 metres d'alçada i la del sud. El gruix dels murs és aproximadament d'un metre. D'est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 centímetres de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1'70 metres d'amplada s'obria al mig del mur oest. Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d'uns 2'5 metres, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta, Tant el nivell inferior com el primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l'alçada d'aquest primer nivell se'n compten 12 a la paret sud (que fan a l'interior uns 55 centímetres d'alt per 20 centímetres d'ample) i 11 centímetres a l'est, tot i que segurament n'hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se'n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1'20 metres del mur sud, hi ha una cambra de 4'55 metres per 6'10 metres que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d'uns 20 centímetres d'alt per uns 30 centímetres d'ample, 15 centímetres per 25 centímetres, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l'habitual reble intern de morter i pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s'ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5'5 m del mur, hi ha restes d'una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.
Collada

Coll de Pedradreta

Coll que es troba al límit entre els municipis de Figaró-Montmany i Sant Martí de Centelles, és a dir, entre el Vallès Oriental i Osona, que rep el seu nom del menhir que hi ha.
cim

La Trona

La Trona és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.
Edifici d'interès

Can Rajadell

Masia de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.
Ruïnes

Can Rumbeia

Can Rumbeia és una antiga masia, actualment enruanda, situada sota del Muro, en plens cingles de Bertí, a tocar del corriol senyalitzat com a GR-5, entre aquest i la timba, en un entorn força hostil per a la vida. A llevant de l'edifici principal de la masia es troben les restes del corral.
Ruïnes

Can Volant

En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle. Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.
Ruïnes

Ca n'Esmolet

Ca n'Esmolet és una antiga masia situada al pla de Bertí, als peus del Puig-Fred, de la que només romanen algunes de les parets que en formaven l'estructura.
Arquitectura religiosa

Sant Pere de Bertí

Església romànica d'una sola nau amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s'hi dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.
Ruïnes

El Clascar

Edifici dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab. A la part posterior hi ha una antiga capella, també en lamentable estat. Tot i la seva aparença de castell, res més lluny de la realitat.
Edifici d'interès

Can Mestret

Can Mestret és un antic mas de la parròquia rural de Bertí. És, de fet, el primer mas visible al que s'arriba un cop s'és a dalt de la cinglera ja sigui pujant pel grau Mercader -o de can Mestret- o sigui pujant pel grau del Traver, si no ens desviem per les balmes. Curiosament, és l'únic mas habitat de la zona. Contràriament al que succeeix amb tots els masos veïns que té, que es troben en estat de ruïna i, molts d'ells, fins i tot, costen de trobar, ha estat modernament rehabilitat.
Collada

Coll de Can Tripeta

Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. L'església té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi, i que actualment és un petit monestir d'una comunitat benedictina depenent de Sant Pere de les Puel·les.
Arquitectura religiosa

Sant Pau de Montmany

Sant Pau de Montmany és una antiga parròquia rural del municipi de Figaró-Montmany. El temple que ha arribat als nostres dies va ser construït entre els anys 1600 i 1606 en estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis poligonal, que junt amb les dues capelles del creuer estan cobertes amb voltes de nervis. Mesura 11'28 metres de llarg per 5'10 d'amplada, mentre que els braços laterals ténen una longitud de 3'20 metres i una amplada de 3. L'alçada aproximada de la nau és de 6'5 metres. Els arcs i els pilastres de les capelles laterals, així com els marc de la portalada, que és coronada per un frontó amb tríglifs i mètopes, són de pedra picada. A l'any 1910 fou definitivament abandonada al traslladar-se el culte al Santuari de Puig-Graciós.
Edifici d'interès

L'Ullar

Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar de Montmany (Uià segons la fonètica de la zona) és situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. L'edifici està inclòs dins el catàleg d'edificacions d'interès històric i artístic del municipi de Figaró-Montmany. En els darrers anys s'han construït diverses edificacions que no respecten les tipologies constructives tradicionals i que presenten un greu impacte paisatgístic. A causa de que no es van emprendre mesures legals en el moment de la seva construcció bona part de les infraccions urbanístiques comeses ja han prescrit.

1 comentari

  • Foto de Juheca6

    Juheca6 05/07/2020

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Una ruta molt maca i fàcil de seguir. A l'última corva hi ha un camí que s'ha de netejar i no es molt fàcil de passar, però es troba fàcilment un camí alternatiu per acabar la ruta. La resta perfecte i molt maco!

Si vols, pots o aquesta ruta.