Temps en moviment  50 minuts

Temps  una hora 13 minuts

Coordenades 687

Data de pujada 8 / de maig / 2018

Data de realització de maig 2018

-
-
214 m
114 m
0
1,0
2,0
4,09 km

Vista 320 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Pals, Catalunya (España)

Els secrets de Regencós
Foto

Petjada d'un carretó

Foto

Introducció

Els indigets, el poble iber, que ocuparen des de els Pirineus, les comarques de l’Empordà, la Selva i potser el Gironès fins a Tarragona van deixar directe o indirectament evidencies de la seva existència al municipi. En el paisatge dels entorns del poble de Regencós, situat als primers replans del massís de Begur, hi predomina la silueta característica del puig Quermany (o Carmany), una de les muntanyes màgiques de l’Empordanet. Josep Paella i Forgas -referència imprescindible- va veure restes antigues al cim de la muntanya, a mena d’altiplà, i va divulgar i interpretar les seves llegendes, tan atractives com interessants: un drac, o bé una gran serpent i dos gegants, segons les versions, guarden un tresor dins d’una cova on s’entra aixecant una argolla (Historia del Ampurdán, 1883, pàg 102 i ss.). L’observació de l’indret permet confirmar que, efectivament, en aquest cimal es detecten testimonis d’ocupació humana de dos moments cronològicament distants, amb materials del Bronze Final i altres d’època romanorepublicana que poden tenir relació amb l’arribada contundent de l’exèrcit de Cató, a més dels murs enigmàtics de pedra seca que Pella va considerar que són rastres d’una muralla. L’exploració arqueològica del lloc -que pertany al municipi de Pals- potser, algun dia, esbargirà els misteris.
Foto

Cypcela i La llegenda del Castell de Quermany

Ora Marítima, obra del poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del segle IV Rufo Festo Avieno, és un important text sobre geografia descriptiva de la Hispania preromana. Es la primera vegada que es donen tantes dades sobre Iberia al parlar, tant dels pobles com els accidents geogràfics. Ciutats, divinitats i altres aspectes culturals. Revela una cita interesant sobre l’Empordà: “Després s’estenen els rudes indigets; aquest poble inculte, poble intrèpid en la caça i habitant de guarides. Després, el cap Celebantic s’allarga la mole de la seva silueta fins a entrar a la salada Tetis. Que aquí estigué la ciutat de Cypsela, és ja només un record, donç l’escabrós sol no conserva cap vestigi de la ciutat primitiva.” La mole allargada segons s’ha pogut determinar és el mateix Quermany però la ciutat de Cypsela resta en disputa entre la platja de Pals, Begur, Palamós i fins i tot Sant Feliu de Guíxols. Tot i això s’han trobat restes arqueològiques on abans s’aixecava Radio Liberty per el qual s’ha fet referencia a Cypsela, com també comptem amb el castell de Begur com a torre de Guaita Ibera. “Una vegada, un home conegut amb el sobrenom de Riereta va tenir la pensada de desencantar el castell de Quermany per quedar-se els tresors que s’hi amagaven. Per poder dur a terme el seu pla va anar a cercar les bruixes més poderoses del terme per tal que li ensenyessin les seves arts. Elles no ho van dubtar ni un segon i, després d’exposar-los el cas, li van aconsellar que fes un pacte amb el diable. Però, abans de poder accedir a la seva presència, hi haviade preparar-se. Les bruixes li van advertir que, passés el que passés, no havia de dir mai cap paraula relacionada amb Déu. Finalment, va tenir audiència amb el diable. En Riereta li va explicar que volia desencantar el castell de Quermany i el dimoni, a canvi, li va demanar que signessin un pacte amb sang. En sentir aquesta proposta, en Riereta no va poder evitar d’exclamar: -Jesús, Maria i Josep! L’efecte va ser inmediat. En pronunciar el nom de Jesús i de la Verge, es va produir una explosió i, sense saber com, es va despertar al capdamunt d’una alzina de Vall-Llobrega. Llegendes de bruixes i altres històries dels nostres boscos. Autor: David Martí. Editorial: S.A. Ediciones B. Pàg. 137 / 138.
Foto

Pedrera Ibera , pedres del llamp i rodes de molins

El propietari del Mas Mató (carretera adjunta a la c-31) va trobar llaurant el camp unes puntes de llances anomenades pedres raig o ceràunies. Segons la cultura popular aquestes pedres puntegudes són d’origen celestial amb propietats curatives i supersticioses. Si bé algunes poden ser d’origen naturals la majoria son llances manufacturades. En aquest cas les trobades daten del neolític. Antigament es pensava que aquestes pedres eren formades al impactar raigs contra el terra o també que es formaven en els núvols i caigudes dels mateixos. Com que es van descobrir en una època en que l’ús del metall era abundant i s’en tenia poc coneixement de l’antiguitat prehistòrica, era difícil pensar en un origen humà per aquestes pedres tot i la seva forma poc natural. S'han trobat dins el terme de Regencós destrals de pedra polida, neolítiques. Hom les anomenava pedres de llamp i les col·locava sota la teulada de les cases com a talismans contra les tempestes. - La Pedrera : A 221 metres del municipi just darrere de Can Pedrés 2, hi ha un camí que porta fins a una cantera clarament manufacturada per l’home. Aquí presumptament s’haurien trobat altres pedres de raig. A més a més queden les restes de clots d’on van ser extretes rodes de molins, una a mig polir a la pedra.
Foto

Mines blanques

Foto

Mines d'en Bernat

Foto

Les Muralles i els Cruïlles Peratallada

La muralla de Regencós, d’època baix medieval, defensava la població agrupada entorn a l’església: una cellera fortificada. Les romanalles d’aquest recinte, de planta rectangular, són ben apreciables, com ja s’ha dit A l’angle sud-oest, la torre de la plaça Major, cilíndrica i força alta, és l’element que té més presència, però també podem observar el cos d’una altra torre semblant a ponent (carrer Cremany), al costat d’un portal amb arc reformat i un tram de volta, que era l’entrada pel camí de Pals. A llevant hi ha la porta del carrer de l’Arc, vers el camí de Begur: l’arc és un portal adovellat que es conserva perfectament. Alguns llenços de muralla, amb espitlleres, han quedat integrats de manera intermitent a les façanes i parets de tanca dels carrers de Cases Noves, a tramuntana, i de Sant Vidal, a llevant. Al sud es va estructurar, una curiosa entrada en angle recte i dos arcs, al carrer de l’Església. El nucli d’intramurs és reduït i l’església n’ocupa una bona part. No ens podem estalviar la passejada pels seus carrerons estrets, curts i recòndits, amb detalls arquitectònics dels segles XVII i XIX. Es va expandir poc fora muralla, amb petits eixamples sobretot cap a migjorn, a la Plaça Major, el carrer Nou o el dels Rajolers, aquest darrer molt ben batejat, ja que les rajoleries artesanals, encara existents, són una senya d’identitat de la població. La placa nova del carrer dels Rajolers conviu amb una d’anterior, feta curiosament amb pedretes enganxades, que sotenta el nom de José Antonio. L’hi ha deixat com a relíquia, per no oblidar antics tambors? - Familia Cruïlles-Peratallada: El primer escrit que se’n té constància d’aquest llinatge del Baix Empordà es en el testament de Jofre I l’any 1035. Molts membres notables han acompanyat a la monarquia d’Aragó, com Jofé II que va acompanyar a Ramón Berenguer III a Mallorca el 1114. Cap el 1249, Gilabert de Cruïlles es casa amb l’heretera de Peratallada unificant el seu patrimoni. El lloc de Regencós fou possessió dels Cruïlles-Peratallada almenys des de l’any 1312. El 29 de juliol del dit any el rei Jaume II a les Universitats de Cruïlles, Esclanyà i Regencós, els privilegis, llibertats i immunitats que els havia concedit el difunt Gilabert de Cruïlles. Poseriorment, el rei Pere el Cerimoniós, vengué per carta de Gràcia als Cruïlles les jurisdiccions de Regencós, juntament amb les de Begur i Esclanyà. Al fogatjament de 1365-1370 hi consta: “Sclaya e rajancós, den Gilabert de Cruïlles... XLVII fochs”. Una carta de gràcia era un contracte, anomenat també empenyament. El venedor es reservava el dret de redimir o recuperar l’objecte de la venta (en aquest cas els municipis esmenats) per readquirir per un preu determinat. Aquest dret caducava al complir el temps estipulat, que no podia excedir de trenta anys si l’objecte o era un inmoble, o sis anys si era moble. En el cas d’inmobles, el temps del dret de redimir podia establir-se per la vida d’una o dues persones determinades que vivien al suscriures el contracte. Aquest contractes eren habituals per la monarquia sobretot quan necessitava crèdit per subvencionar contendes militars. Per tant es molt possible que Pere el Cerimoniós fes servir aquest patrimoni en la Guerra contra Castella o la Reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó.
Foto

Església de Sant Vicens

Va ser l’any 1805, concretament el 28 d’abril d’aquest any, que va ser col·locada la primera pedra a l’església de Regencós, segons una placa commemorativa que hi ha situada justament a darrere de l’església. És per això que sabem que l’església va ser construïda fa 200 anys. Després de tants anys, el teulat estava en molt mal estat. Amb la inspecció de diversos tècnics professionals es va comprovar que el teulat estava realment molt malament, i es va veure que no hi havia estat tocat des del dia de la seva construcció. Hi havia moltes goteres que estaven fent malbé el sostre de l’església, a part de la gran quantitat de coloms que hi feien niu amb les conseqüències que tot això portava de paràsits i de malmetre el mateix teulat. Mossèn Pere, l’actual mossèn de la parròquia, va presentar el projecte de fer un nou teulat al Bisbat. Aquest, després de fer els estudis pertinents va dotar a la parròquia d’una partida suficient per assumir les obres de reparació. Les obres varen començar a l’abril. A la façana que dona a la plaça de l’església s’hi va col·locar una vestida i a la mateixa plaça es va instal·lar una enorme grua que va fer possible desmuntar el teulat que hi havia, treure les teules una a una, les llates i els cairats, i netejar el sostre a fons. Feta aquesta operació, que va durar dos mesos, es varen tornar a posar cairats i llates noves i es va fer una solera com la que hi havia i es va tornar a col·locar les mateixes teules tal com estaven, reemplaçant les trencades. Es varen fer reparacions en els laterals desembossant els desaigües i les gàrgoles. Aquesta reparació tant important ha tingut una durada de 6 mesos, i ha costat aproximadament 190.000 euros. Està projectat reparar el dintre de l’església i pintar les parets, que degut a les goteres està molt malmès sobretot la part de sobre el cor. Així també està previst d’arreglar el rosetó que hi ha una part de vitralls que s’han trencat i reparar totes les finestres exteriors amb teles per evitar l’entrada als coloms. A la restauració es va emplomar de nou, reintroduint de nou la part central del plafó i es va aprofitar alguns vidres caiguts que es trobaven en el terra del cor, tot i que pocs d’aquests es troben sencers. Es fa construir un nou marc de ferro negre pintat... Els vitralls es troben raonablement nets, només es troben sutges a la cara interna del vitrall que es retiren en sec amb raspalls. La cara externa es troba molt ben rentada per la pluja, es brunyeix en també en sec. Les grisalles i La Revista sense nom de Regencós. Revista núm 0 any 2006 - Reparació de la rosassa: L’empresa JM Bonet Vitralls, va ser l’encarregada de restaurar, per encàrrec de mossèn Pere Font, els vitralls de la rosassa de l’església que es trobava en un estat lamentable i perillosament deteriorada. Diem perillosament perquè gaire més temps en aquest estat i hagués estat irreparable. Ara la rosassa torna a lluir més encara, en tot el seu esplendor. “Es desconeix la data de realització de les vidrieres, no és possible que part dels vidres que ara conformen el vitrall fossin originals del moment que es construeix la façana actual... les característiques del vitrall fan pensar que els vitralls són molt més antics que el que es podia pensar. Previ al procés de restauració es suposava que els vitralls eren posteriors a la guerra civil, però ni les característiques formals de l’obra ni la tècnica emprada no aclareixen de cap manera l’origen dels vitralls... tot i això ningú coneix l’evolució històrica d’aquests... ni son determinables concloent les característiques ambientals de cap d’ells. Al nostre país hauríem d’afegir el salvatge tracte que ha tingut molt sovint l’art religiós durant revoltes desamortitzacions, guerres. Fet que fa molt probable que l’evolució dels vitralls no fos la natura. (Climatològica) Malgrat tot, conèixer les tasques de restauració que s’han dut sobre el vitrall aporta una certa perspectiva històrica tot i que no es pot quantificar els temps transcorregut entre aquests períodes de manteniment. Trobem els següents indicis de restauracions: Dos tipus de plom, un modern de 7 mm de gruix i un de 6 mm més antic i més minoritari. Varetes diferents tipus de 5 mm i passamà de 10 x 5 mm sobre l’altre. Un dels plafons es emplomat i soldat només per una de les cares. Probablement els vidres originals eren vidres bufats llisos, part d’aquets han estat substituïts per vidres catedral (impresos). El període per a re-emplomar un vitrall es típicament d’uns 70 a 80 anys, si l’evolució del vitrall ha estat natural. Sobre aquesta xarxa de plom es troben unes varetes de suport de 5 mm d’acer galvanitzat... És probable que fossin instal·lades en etapes successives. Les primeres soldades al plom i primes, després de la primera restauració. Les platines en una segona restauració subjectades amb filferros sobre la varilla antiga. Garbell núm 2 novembre 2006. Garbell abril 2007 - El Retaule: Montserrat Perdigó i Pere Perdigó, dos membres d’una nissaga de fusters-escultors baix-empordanesos del segle XVI-XVIII originaris de Vulpellac i també vinculats a la Bisbal se sap que van ser els autors del retaule de Nostra Senyora del Roser de l’esglèsia de Regencós, que se li encarregà l’any 1594. En aquest temps l’església de Sant Vicenç de Regencós era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Begur, de la qual no s’independitzà fins l’any 1788. Són interessants els detalls iconogràfics, així com el tipus de fusta emprada ( Xiprer en la imatge de Nostra senyora i arbre blanc la resta del conjunt). - Els Deures Parroquials dels habitants de Regencós: Concòrdia de l’any 1642, on s’establien les obligacions religioses dels fidels de la parròquia de Regencós, i especialment les que afectaven les seves relacions amb la parròquia de Begur. Sentència promulgada per Agustin López Fernández, (...) vicari en lo espiritual i temporal General i oficial, per lo molt il·lustre Don Garcia Gil Manrique (...) Bisbe de Girona. (...) en la causa (...) entre los habitats del lloc de Regencós terme i Batllia del castell de Begur, bisbat de Girona, de una part, i los honorables sacristà i domer i obrers de la parroquial Iglesia i Jurats de la Universitat del dit castell de Begur de part altre (...) Ha pronunciat, sentenciat i declarat dits habitants del dit lloc de Regencós com a verdaders parroquians de dita Iglesia de dit castell de Begur, esser obligats en oir misses en la dita Iglesia de Begur com en sa pròpia parròquia en dies de Pasqua, Nativitat de Senyor, Epifania del Senyor, Pentecostes, Assenció del Senyor, Nativitat de St. Joan Baptista, Corpus Christi, Purificació de nostra Senyora, lo dia de Rams, St. Pere del mes de juny com a patró i cap de l’altar de dita Iglesia de Begur, en los dies de les festes de Santa Reparada, Sta. Cristina, St. Cosme i Damià i St. Ramon de Penyafort (...) així mateix per dit oficial declarats los dits sacrista i domer de dita Iglesia de Begur no ésser tinguts ni obligats en celebrar misses en la Iglesia de St. Vicens de Regencós en los dies de dites festivitats (...) Sentenciat i declarat los dits habitants de dit lloc de Regencós haver de acudir a la dita parròquia de Begur en tots los dies en los quals se fan professons públiques en dita parròquia segons la consuetut de aquella, o per altra necessitat o acció de gràcies (...) de anar-las a oir (les misses) en la dita parròquia de Bagur, sinó també en los dies de festa que dit sacrista y domer tenen la obligació de nar-las a celebrar a dita Iglesia de Regencós (...) Per rahó de las quals cosa han seguides entre dites parts algunes inquietuds (...) considerant la impossibilitat de la observansa de dita sentència (...) Arxius i Recerca Històrica. Lluís Costa. Pàg 175 / 176 Ref. Arxiu: 1.5. Servei jurídics. Capsa núm. 1.
Foto

Hotel restsurant el teatret

Tot i ser un poble petit, Regencós, va aconseguir en certs períodes del passat segle XX, gaudir d’una activitat cultural molt destacable i que cal recordar per tal que no quedi en l’oblit la dedicació i esforç de moltes persones. Començaré amb el teatre i degut a l’espai limitat de la revista el repartiré amb diferents escrits que aniran sortint en posteriors edicions i que a la vegada coincidiran amb diferents generacions de regenconins. Els records més antics que tenim de teatre a Regencós es remunten just abans de l’inici de la guerra civil i el punt de partida de la recerca ha estat un programa original que guarden molt acuradament l’Anita i en Josep Xicars i que m’han deixat reproduir a la revista per poder donar-lo a conèixer a tothom. És l’any 1933 o 1934, quan Regencós té la gran sort que hi arriba destinat un nou mestre, el senyor Carbó del que n’escriuré sovint en posteriors cròniques. En Josep Carbño i Vidal va néixer a Palamós l’any 1912, era un gran dibuixant i sobretot un gran músic (fundador i director de la cobla “La Flama de Farners”. Durant quatre anys va ser alumne de Pau Caasals, al qual unia una gran amistat i tenia un domini absolut del violí. Piano i sobretot del violoncel. Els que varen conèixr el recordem com un home savi i que transmetia il·lusió i compromís per participar en tota activitat que emprenia a Regencós. L’activitat teatral l’engega a Regencós amb tots els nens i nenes de l’escola, quan ja havia estat capaç de formar l’orfeó amb la participació dels homes adults, “el coro” per la gent del poble i cosruir un camp de futbol amb l’ajuda de tot el poble per poder-hi jugar els joves i crear un equip de futbol de que també n’era l’entrenador. Engresca a tots els seus alumnes, els fa assajar després de l’horari escolar i les primeres representacions s’efectuen a la mateixa escola amb un improvisat escenari que es construeix a base de taulons. Posteriorment, i així ho reflecteix el programa, les representacions es traslladen a la sala de “Cal Xitró” que més endavant seria la de cala Lola i que ha acabat convertint-se en el restaurant de “El Teatret”. Hi participava tota l’escola, els grans interpretat les obres amb tema i diàlegs més complicats i a mesura que l’edat minvava les actuacions eren més aviat musicals i podien portar incloses petites coreografies. Les obres que es represetaren en aquesta època foren: “El ferrer de tall”, “Els toreros de pega”, “El Sant de l’amo”, “El 33.333”, “La Ventafocs”, “Mala nit”, “La sordera del senyor Magí”, “A Sant Boy falta gent” i “En Joan de la calma”. No cal dir que tenien un gran èxit i que el públic s’ho passava d’allò mes bé degut a que els senyors Carbó feia arranjaments de les músiques i en els textos e les obres hi introduïa persones i fets puntuals que succeïen al poble. El programa de la festa major de 1937 és un veritable tresor per poder copsar els valors que es volien transmetre, en primer lloc diversió i entreteniment però a la vegada “Participació ciutadana”, “Difusió de la cultura teatral i musical” i “Solidaritat amb els Hospitals de sang” en plena guerra civil. També és un reflex de com es van castellanitzar els cognoms, un exemple clar és del “Jenuher” per l’actual “Janoher”. Avuí, els que actuaven ja tenen uns quats anys però es commovedor veure com els brillen els ulls quan expliquen mil i una anècdotes i són capaços de recordar estrofes complertes o cançonetes que els hi tocava recitar. L’activitat teatral i l’estada del senyor Carbó a Regencós, va acabar de sobte l’any 1938 quan se’n va anar a França per culpa de la guerra civil. No voldria acabar sense comentar una inquietud que m’han transmès les persones que varen conèixer al senyor carbó. El senyor Carbó va marxar de Regencós d’una forma precipitada deixant un gran bagatge cultural i els que el varen anar tractant posteriorment li endevinaven un cert regust per que el poble no li havia reconegut prou la seva feina. Potser seria de justícia reconèixer la seva tasca i convido als governants a donar-li el seu nom a algun carrer o plaça. Revista Garbell Número 1 Regencós juny 2006
Foto

Xemeneia de cal torradillo

El municipi de Regencós, preserva dues de les xemeneies industrials que acomplien la funció de tiratge de fums dels forns de les empreses ceramistes i bòbiles que van funcionar fins a finals del segle passat i que encara resten esveltes entremig de vegetació o recintes inutilitzats per recordar-nos una de les principals activitats laborals del municipi, la construcció d’elements ceràmics a partir de l’ús de la terra argilosa. En aquesta ocasió parlarem de la xemeneia industrial de la bòbila Mató – Vila, empresa d’una llarga trajectòria i administrada per tres generacions familiars que va funcionar des d’aproximadament l’any 1872 fins el 1983. Inicialment era una empresa de tipus artesà fins que a la dècada dels anys seixanta i amb el primer boom turístic i amb les conseqüents necessitats de construcció especialment a la costa, van haver d’ampliar l’empresa creant un nou forn amb xemeneia i poder així subministrar puntualment als clients les comandes de maons, rajols decorats, marxambrats i d’altres elements que necessitaven. Es tracta d’una xemeneia de forma troncocònica amb talús poc accentuat que té una alçada d’uns 17 metres aproximadament i està feta amb maons de terra cuita vermella. La part superior o sortida de fums està rematada amb una coronació de doble reforç per evitar que s’esberlés a causes de les diferències de temperatura entre l’interior i l’exterior. El fust o tronc està força conservat, doncs vist des de baix, no presenta patologies importants. També s’observa un bon assentament i una correcta alineació respecte al pla del terra, fet que amb tot, la fa una pesa molt digne pel patrimoni industrial del municipi.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.