Coordenades 321

Data de pujada 3 / d’abril / 2019

Data de realització d’abril 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
924 m
666 m
0
0,4
0,7
1,5 km

Vista 218 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de la Pobla de Segur, Catalunya (España)

Advertència important:

Qualsevol intervenció no autoritzada en aquest espai arqueològic està penada per la llei.


Recorregut a peu:

L’itinerari que es proposa a continuació és un recorregut per la història de la Pobla de Segur. En concret visitarem els jaciments de les Esplugues de Segur i el Pui de Segur, dos assentaments que ens permetran obtenir una visió de com era el poblament de l’època i entendre com va evolucionar, en aquest cas fins originar la vila closa de la Pobla de Segur.

Per tornar sol cal desfer el mateix camí d’anada que ens portarà de nou fins al pàrquing de l’Ermita de Sant Miquel.


Accessibilitat en vehicle:

Al punt de partida es pot accedir fàcilment amb vehicle. Sortint des de la Pobla de Segur anem per la L-522 fins arribar a un desviament al lateral dret de la carretera, entre el km 3 i 4. Es tracta d’un camí asfaltat senyalitzat amb un rètol de fusta que anuncia “Sant Miquel del Pui”, que ens porta fins al pàrquing de l’Ermita de Sant Miquel.


Context històric:

L’origen de la Pobla de Segur està lligat a dos jaciments medievals: Les Esplugues de Segur i el Pui de Segur, ambdós ubicats dintre del propi terme municipal.

El primer assentament es tracta d’un nucli d’hàbitat troglodític ubicat a una balma al peu de la Roca Foradada, a una alçada de 975 metres aproximadament. Tot i que s’han recuperat materials d’època prehistòrica, la primera documentació on apareix el nom de les Esplugues de Segur, en llatí Spelunca Sequni, data del 976 d.C. Segons aquestes fonts escrites, l’assentament troglodític correspondria a un nucli d’hàbitat rellevant que estaria al capdavant d’un gran territori anomenat Segur. Posteriorment, durant els segles XII i XIII també trobem documentació on es fa menció de les Esplugues de Segur.

Per tant en aquest indret es registra un centre d’hàbitat important, que s’emmarcaria entre l’alta i possiblement la baixa edat mitjana, tot i que les evidències de reutilització de l’espai arriben fins a època moderna i contemporània.

A partir del s. XI en la documentació es comença a citar un nou centre d’hàbitat, el poblat feudal del Pui de Segur, i el qual estaria relacionat amb l’església romànica de Sant Miquel del Pui del segles XI - XII. Aquesta vila closa es trobaria sota el poder dels Vescomtes de Vilamur, una de les nissagues pallareses medievals amb més potestat.

És molt probable que en un moment determinat els dos assentaments, tant les Esplugues com el Pui de Segur, presentessin ocupació, tot i que al final sembla ser que el segon va acabar acollint a la gran majoria de població.

A mitjans del s. XIII, en concret a l’any 1268, la zona més baixa del territori de Segur coneguda com la Ribera, indret on s'uneixen les aigües del Flamisell i la Noguera Pallaresa i on trobem un seguit de masos, rep per part de Pere Vescomte de Vilamur la Carta de Poblament i Franquesa, atorgant d’aquesta forma un conjunt de privilegis a tota persona que visqués o anés a viure al nucli de la Ribera. La principal finalitat de la Carta de Poblament era desenvolupar una vila mercat, incipient en aquell moment, aprofitant les vies de comunicació que connectaven muntanya i plana, i que permetien un gran flux de comerç.

A partir d’aquell moment es funda el nucli de la Ribera de Segur. Aquest va anar augmentant progressivament la seva població provinent de diferents indrets, com les Esplugues o el Pui de Segur entre d’altres, fins constituir una vila closa coneguda més tard com la Pobla de Segur.

Finalment a darrers del s. XIV, en concret en el fogatge de l’any 1381, es documenten 12 focs a la nova vila de la Pobla de Segur i 6 al Pui de Segur. Aquest fet evidencia el desplaçament gradual de la població d’un assentament a l’altre, fins que en època baix medieval el Pui de Segur és abandonat.
aparcament

Pàrquing de l'Ermita de Sant Miquel

Per arribar al nostre punt de partida, Sant Miquel del Pui, hem de sortir des de la Pobla de Segur i anar per la L-522 fins arribar a un desviament ubicat al costat dret de la carretera, passat el km 4. Aquest camí asfaltat, senyalitzat amb un rètol de fusta que menciona "Sant Miquel del Pui", ens portarà fins al propi pàrquing de l'Ermita, situat als peus dels Rocs de Sant Avantí.
Informació

Rètol de les Ruïnes de l'Antic 'Pui de Segú'

Un cop estacionat el vehicle, baixem per l'última pendent que hem pujat i al fons veurem una cabana amb un rètol al costat, que anuncia "Ruïnes de l'Antic Pui de Segú". Si seguim pel camí que ens indica el cartell, en primer lloc arribarem a un monòlit que presenta una placa commemorativa referent als últims vestigis de la vila feudal del Pui de Segur, nucli que la tradició vincula amb els orígens de la Pobla de Segur. I a continuació, darrera del monòlit, veurem el poblat del Pui de Segur, jaciment que a dia d'avui està en procés d'excavació i estudi.
Ruïnes arqueològiques

Jaciment del Pui de Segur

El poblat feudal del Pui de Segur és un nucli d'època medieval que, segons els materials recuperats, sembla ser abandonat en el període baix medieval. Concretament es tracta d'una vila closa, un sistema defensiu basat en construir els habitatges pegats els uns als altres amb l'entrada dirigida cap a l'interior del poblat. D'aquesta forma els propis murs posteriors de les cases fan la funció de tancament perimetral, només poden accedir a la vila per determinades entrades les quals estan vigilades. A partir de les diferents estructures que afloren, es pot observar un urbanisme conformat per diversos espais, els quals podrien presentar més d'un pis d'alçada degut a les característiques dels murs. Pel moment només s'ha excavat una part del poblat, el qual es creu que presenta unes dimensions considerables.
Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Miquel

Un cop hem vist el jaciment del Pui de Segur, donem mitja volta i pugem per unes escales cap a la Plaça de l'Aplec on trobarem l'Ermita de Sant Miquel, església construïda al 1776 amb advocació a Sant Miquel. Es tracta d'una edificació religiosa arquitectònicament molt senzilla, que està constituïda per una única nau de planta rectangular, amb contraforts exteriors que reforcen els murs d'aquesta. Com a element característic podem observar que presenta un campanar d'espadanya a la part superior de l'edificació, sobre de la porta. Cada 8 de maig en aquest indret es celebra l'Aplec de Sant Miquel, una festivitat religiosa documentada des de mitjans del s. XVIII, que acull a una gran quantitat de persones. Durant aquest dia es realitzen misses, cant dels goigs de Sant Miquel i es reparteix el famós Pa de Sant Miquel entre els assistents.
Picnic

Pícnic

Un cop hem vist l'Ermita de Sant Miquel, si seguim l'itinerari marcat arribarem a una àrea de pícnic, ubicada al darrera de l'església i al costat del pàrquing. Des d'aquest punt es pot visualitzar la Pobla de Segur i part del començament de l'Embassament de Sant Antoni, que presentarà un major o menor nivell d'aigua depenent de l'època de l'any.
Waypoint

Primeres escales

Des de l'àrea de pícnic hem de pujar per unes escales, realitzades amb enllosat de pedra i d'esglaons cada cop més amples, que ens conduiran a unes segones escales, en direcció a la Roca Foradada.
Waypoint

Segones escales

Aquestes segones escales, en dit cas de travesses de fusta, ens portaran fins a l'església romànica de Sant Miquel del Pui.
Arquitectura religiosa

Església romànica de Sant Miquel del Pui

Església romànica del s. XI - XII que fou consolidada i restaurada, per un grup de veïns de la Pobla de Segur, a l'any 1983 degut al seu estat de conservació. Es tracta d'una construcció religiosa que presenta una única nau de planta rectangular encapçalada per un absis semicircular. Aquesta ermita tindria dos accessos: la porta principal amb arc de mig punt, ubicada a la façana oest i una porta més petita, que avui en dia no es conserva, situada a la façana nord. A la pròpia nau, en concret als murs nord i sud, podem veure l'arrancament de tres arcs torals adossats als paraments, que reforçarien la suposada volta de canó que cobriria l'església. En referència a l'absis semicircular, aquest presenta un arc presbiteral de mig punt i tres finestres de doble esqueixada. Per la part exterior la construcció no presenta cap tipus de decoració excepte a l'absis, on trobem sanefes llombardes que estan connectades per un fris d'arcuacions cegues, totalment reconstruïdes. Un altre element a destacar són els tirants metàl·lics que podem veure a la façana sud de l'ermita, amb la finalitat de reforçar la integritat del mur i que aquest no s'esfondri.
arbre

Camí del roure

Després de veure l'església romànica de Sant Miquel del Pui, hem d'anar per un camí ubicat a la part posterior de l'ermita. Aquest sender com a element destacable presenta al començament, en concret al costat dret, un roure. Seguint per l'itinerari marcat ens trobarem dues torres i posteriorment entrarem en una secció de bosc que ens portarà fins a una primera cruïlla.
Intersecció

Primera bifurcació (camí de la dreta)

En aquest primer encreuament veurem que hi ha una pedra al mig de la cruïlla, que presenta pintat en color vermell el número 203. Hem d'anar pel sender de la dreta que ens conduirà a través del bosc fins a una nova bifurcació.
Intersecció

Segona bifurcació (camí de la dreta)

En aquesta segona cruïlla ens tornarem a trobar una pedra situada al mig de l'encreuament, que presenta pintat en color vermell el número 203. Com en l'anterior bifurcació, tornarem a anar pel camí de la dreta que ens conduirà per una primera secció de bosc d'alzines, amb murs de pedra seca a banda i banda del sender. Tot seguit travessarem un bosc de pins i finalment arribarem a una clariana, on ens trobarem la tercera intersecció de l'itinerari.
Intersecció

Tercera bifurcació (camí de la dreta)

En aquesta nova cruïlla haurem de seguir pel camí de la dreta. Des d'aquest punt, si ens parem un moment, podem visualitzar tant la Pobla de Segur i part del Pantà de Sant Antoni així com les balmes on està el jaciment de les Esplugues de Segur, ubicat a la Roca Foradada. Un cop agafat el camí, primer travessarem una secció de bosc de pins i després ens trobarem amb un petit tram, en el que haurem de pujar per uns pocs blocs de conglomerat, a mode d'esglaons, fins que arribem a la quarta intersecció de la ruta.
Intersecció

Quarta bifurcació (camí de l'esquerra - bosc)

A continuació ens trobarem amb un nou encreuament. En aquest cas haurem d'anar pel camí de l'esquerra, el qual ens farà entrar en un petit bosc de pins que travessarem fins arribar a la cinquena cruïlla de l'itinerari.
Intersecció

Cinquena bifurcació (camí de l'esquerra)

Un cop passat el petit bosc de pins, ens trobarem amb una nova cruïlla. En aquest cas haurem de seguir pel sender de l'esquerra, el qual està marcat amb una petita fletxa de color groc pintada a la roca, que ens indica la direcció del camí. Posteriorment pujarem pel tram de l'itinerari que presenta major pendent i, en ocasions, pedregar solt. Aquest sender ens portarà fins a l'últim encreuament del camí.
Intersecció

Sisena bifurcació (camí de l'esquerra)

En aquesta última intersecció haurem d'anar pel camí que queda a l'esquerra dels dos blocs de conglomerat que hi ha al mig de la cruïlla, un dels quals presenta una franja de color groc pintada. Aquest sender ens portarà fins a la balma on trobem el jaciment de les Esplugues de Segur, ubicada a la Roca Foradada. Hem de tenir especial precaució mentre anem per aquest últim tram de l'itinerari que ens condueix fins al jaciment, ja que es troba al costat d'un desnivell pronunciat (una bona caiguda).
Ruïnes arqueològiques

Jaciment de les Esplugues de Segur

L'assentament de les Esplugues de Segur és un nucli d'hàbitat troglodític, és a dir, un espai que ha estat condicionat en la vessant de la muntanya per poder-hi viure, en aquest cas a l'interior d'una balma de la Roca Foradada. Tota la balma presenta estructures, en concret murs de pedra que en algunes ocasions estan unides mitjançant argila. Al llarg del jaciment es poden diferenciar diversos espais, que haurien desenvolupat diferents funcions des d'època medieval fins a l'actualitat, tot i que s'ha documentat ocupació des de la prehistòria. Cal remarcar que al mig del jaciment hi ha una petita cavitat per on es filtra i raja una mica d'aigua, indret que podria ser un punt on obtenir aquest recurs tan preuat. Durant el període medieval, en concret des de l'alta edat mitjana fins a la fundació del Pui de Segur, segons les fonts escrites aquest va ser un nucli d'hàbitat important al capdavant d'un gran territori anomenat Segur.

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.