Temps  3 hores 3 minuts

Coordenades 243

Data de pujada 9 / de maig / 2018

Data de realització de novembre 2005

-
-
848 m
409 m
0
2,9
5,9
11,75 km

Vista 105 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de l'Abella, Catalunya (España)

Ruta circular que des de l'estació de ferrocarril de Sant Martí de Centelles puja al Pla de la Garga i el travessa en bona part. És una ruta d'arxiu, així que no sé com està exactament ara mateix el grau del Sunyer -en l'època que vaig fer-la hi pujava la Matagalls-Montserrat- i el descens es fa pel grau de les Avellanedes, per on transita el GR5. El miradors de can Tres Quarts i les Avellanedes, i els diferents masos del Pla de la Garga, així com l'església de Sant Miquel Sesperxes a dalt i Sant Pere de Valldeneu a baix, són alguns dels elements patrimonials més interessant d'aquesta bonica excursió.

Des de l'estació del tren començarem pel carrer Nord en sentit nord i quan arribem al carrer Garga (km 0.3), el seguim fins al final, que al seu final es converteix en un corriol que s'endinsa al bosc, en ascens. En un replà de l'ascensió (km 0.9) surt un viarany que creua el torrent i just a l'altra banda queda el dòlmen del Duc. Poc després, tombem al sud i arribem a una cruïlla de camins (km 1.1). No seguim la pista principal, per on transita la Matagalls-Montserrat, i sí que ho fem per un corriol, anomenat camí dels Tres Quarts, que s'enfila i que més o menys transcorre paral·lel a la pista principal, encarats a la cinglera. Més endavant deixem el corriol quan aquest va tombant a garbí (km 1.8) i en seguim un altre que s'enfila més decididament a buscar la cinglera seguint l'orientació mestral. És l'inici del grau del Sunyer, que com és tradicional en aquest tipus de passos, va ascendint d'una manera constant fins que al final guanya alçada fortament mitjançant llaçades en molt poca distància.

Arribem a dalt el Pla de la Garga (km 2.2) i, òbviament, s'acaba la pujada. Seguim a llebeig, resseguint la cinglera, aproximant-nos a la casa del Sunyer, la que dóna nom al grau i d'on era filla la mare d'Ildefons Cerdà, l'ideòleg del pla urbanístic barceloní. Arribem a una pista (km 2.6) que seguim al sud, sense deixar de vorejar el cingle i donant l'esquena al Sunyer. Poc després arribem a can Tres Quarts (km 2.8), on hi ha un petit balconet mirador que ens permet veure la ruta que hem fet fins ara. Més endavant deixem la pista i seguint al sud creuem una explanada empedrada (km 3) i a l'altra banda trobem un camí que segueix a ponent (km 3.1), directe a un bosquet fins a trobar un camí travesser (km 3.3). A la dreta ens arribaríem a can Ramon, que roman amagat rere els arbres, mentre que a l'esquerra, cap on anem, creuem el bosc i anem directes al Febrer (km 3.8), uns dels masos importants del Pla de la Garga. Passat el mas (km 3.9), seguim una pista que s'enfila donant mitja volta a la nostra dreta i a la següent bifurcació (km 4.1) tombem novament a la dreta, finalitzant l'ascens en una pista asfaltada davant per davant de can Janot (km 4.8).

Estem a la carena culminant del Pla de la Garga. Seguim a xaloc i passem per davant de can Miqueló (km 5), actualment una casa de colònies. A l'altra banda, poc després, podrem veure el Presseguer, a la part baixa del pla, un dels masos més imponents de la zona. Al final de la pista asfaltada, coronant i vigilant tot el Pla, l'església de Sant Miquel Sesperxes (km 5.5) i seguim la pista principal, que va tombant a xaloc per anar a trobar el collet del Soler (km 6.1) i després d'un parell de revolts, passem pel punt culminant de la ruta i baixem al coll de Gassens (km 6.7), una imponent cruïlla de camins. En aquest punt, deixem la pista principal, que torna a pujar, suaument, i seguim per una que se'n va en la mateixa direcció que portem però que baixa a buscar el grau de les Avellanedes (km 7.6), el punt culminant del qual és un excel·lent mirador del que ens queda per fer.

A partir d'aquí, tenim el guiatge de les marques del GR5. El descens del grau de les Avellanedes és realment força dret i en general segueix l'orientació gregal fins que trobem un corriol travesser (km 8.3) que seguim a l'esquerra, vers ponent, a buscar el torrent de Valldeneu (km 8.6), que sense creuar-lo, el seguim per la seva dreta fins a un camí (km 8.8), que seguim a l'esquerra i que porta al mas Valldeneu després de creuar, ara sí, el torrent. Abans del mas, però, deixem la pista (km 9) per un corriol que creua els camps de Valldeneu i després d'un petit tram de bosc troba una ampla pista (km 9.5).

El fort descens des de dalt els Cingles de Bertí s'ha acabat. En aquest punt, el GR5 i el GR2 conflueixen o se separen, segons es miri. Seguirem la pista en el mateix sentit que portem i arribem a la bonica església romànica de Sant Pere de Valldeneu (km 9.6). La pista segueix al nord cap al coll de Sant Pere (km 9.9), on tomba a mestral per creuar el torrent de la Rectoria (km 10.4). Poc després, la deixem (km 10.6) i seguim el corriol drecera que segueix de front, al costat d'uns pals indicadors d'una conducció de gas. Ens trobem a l'entrada d'un intent no reeixit d'urbanització. Creuem un carrer asfaltat i arribem al Ciment (km 10.9), un antic forn de calç enorme amb una trista història al darrere, en un acollidor espai dominat per roure no menys espectacular i una zona poliesportiva hereva d'unes antigues piscines. Deixem aquest indret per arribar al mas Oller (km 11.3), on seguim el carrer del mas Oller, flanquejat per plataners i que és el que ens mena al punt d'inici (km 11.75).

Índex IBP: 57.
El Dolmen del Duc és un dolmen que es troba en el terme municipal de Sant Martí de Centelles. Segons un document de 1944 que es pot trobar referent a ell, rep aquest nom degut al propietari del terreny on es troba. Situat dalt d'un turó molt proper a un ample camí, el dolmen és de dimensions més aviat menudes. De l'entrada al fons mesura 1'80 metres, i l'amplada màxima interior és de 2 metres, amb l'entrada encarada al camí. La llosa de la coberta, aproximadament de 2'45 metres d'ample, 2 de longitud i 40 centímetres de gruix, està sostinguda per cinc lloses.
La primera referència documental del mas Febrer la trobem en el fogatge de 1553 amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família, tot i això la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Sant Miquel Sesperxes, juntament amb el mas Presseguer i el Pou. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febrer. Un petit element ornamental de la porta data una possible reforma al 1565, moment d'ampliació del mas. És una masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agricola-ramaderes.
Tot i que la seva referència documental ens porta a l'alta edat mitjana, possiblement cap al segle XII, la part vista de Sant Miquel Sesperxes és pròpiament moderna. L'església Pertegas apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic que correspon cap el 1025 i 1050, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. Aquest topònim continuarà apareixent al llarg del segle XII, concretament al 1154 i 1162 amb el nom Pertxes. En la documentació s'esmenta que al s. XIII i XIV tenia un altar dedicada a Santa Maria i segurament mantindria la seva estructura i construcció inicial. Aquest temple fou gestionat pel rector de Sant Martí i amb el domini alodial del Prior de la Comunitat de Beneficiats del Castell de Centelles. L'església de Sant Miquel tenia cementiri propi, actualment encara visible davant l'església. També tenia fonts baptismals pròpies i terreny diferenciat al de Sant Martí. Possiblement la despoblació del camp a inicis del segle XIV portaren a la seva pèrdua d'influència passant a ser sufragània, condició que ja tenia al 1330 quan el bisbe Galzeran Sacosta visità la zona. Una altra línia d'investigació defensa que aquesta església mai va tenir independència ni de fet ni de dret, com ho demostra el fet que la missa de l'alba anava a càrrec del monjo de Sant Martí.
El coll de Gassens és una de les principals cruïlles de camins de la part alta dels cingles de Bertí. Per ell creua l'antic camí ramader dels cingles de Bertí, d'on cap a una banda ens n'anem cap a Sant Miquel Sesperxes i a la creu del Pou, en el coll del Taló, en la cruïlla amb la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, i cap a l'altra banda mena a ca n'Esmolet i el Clascar. L'altre camí important que aquí arriba és la pista que mena, per Puig-Arnau i el Soler de Bertí, cap a Roca Gironella i Sant Miquel del Fai.
Aquest és l'entorn des del qual, cap a llevant, tenim la impressionant vista panoràmica de la vall de l'Alt Congost. És una petita esplanada empedrada voltada de bosc per tots els seus cantons exceptuant el de la timba. Per aquest lloc hi passa el GR5, sender de gran recorregut que creua totes les regions naturals que envolten Barcelona, per baixar cap a l'Abella i Aiguafreda pel Grau de les Avellanedes.
Mas Valldeneu és un conjunt d'edificacions del municipi de Sant Martí de Centelles que corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És de caire ramader i de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada es realitza per la portalada del barri, emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri el formen la resta de dependències. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa.
Sant Pere de Valldeneu és una església coneguda ja al 1007, situada en un petit replà als peus dels Cingles de Bertí, que tanquen el panorama a ponent. En aquelles èpoques va ser l'església parroquial de Valle Danielis o Vilar Daniel i era una de les set parròquies que formava part del terme del castell de Centelles, primer baronia i que, posteriorment, va esdevenir comtat. L'església consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola.
Aquest complex de grans dimensions, anomentat el Ciment, evidencia una gran activitat basada en la indústria de la calç a la zona de l'Alt Congost. El conjunt apareix documentat cap el 1900 en relació amb l'ús de la calç hidràulica, però al primer decenni del segle XX es va produir el seu tancament. Es desconeix el moment exacte de la seva obertura, tot i que es conserva gran part de la documentació al l'Arxiu del mas Oller. Aquest complex es pot associar al conjunt de forns de calç del veí municipi de Tagamanent com el Forn d'en Peret i els forns del Rieral. Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast industrial, situat a prop de les piscines de l'Oller, en una zona de gran auge constructiu i molt proper a la via del tren i a l'antiga carretera de Ribes i actual C-17, com a principal eix de comunicacions.
Les primeres evidències històriques del mas Oller es recullen en el conjunt de documents de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. El moment de gran auge del mas fou en època moderna i coincideix amb un període de gran activitat humana a tota la zona i de gran activitat constructiva que va suposar una remodelació important de part de les estructures del mas. Les noves dependències es van ordenar seguint una disposició en horitzontal i cap a llevant. Consisteix en un conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.