-
-
1.602 m
884 m
0
4,9
9,8
19,54 km

Vista 204 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Sant Jaume de Frontanyà, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ

Després de dues temporades immersos en els Camins de Tramuntana, on vàrem recórrer rutes transfrontereres seguint les petjades dels maquis, per la temporada 2014-2015 la Vocalia de Senders va proposar una altra aventura, no menys interessant, consistent en seguir un traçat entre dos dels monestirs més emblemàtics de Catalunya, com són el de la Mare de Déu de Montserrat i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, recorrent la Catalunya Central, tot passant per una sèrie d'ermites, esglésies i catedrals de diverses èpoques, enmig d'un bell entorn natural que ens proporciona el nostre territori.

Aquest traçat vàrem creure oportú batejar-lo com "Els camins secrets del Sant Greal", seguint la tradició novel·lesca de l'Edat Mitjana, en què va donar el Calze Sagrat el misteri i l'impuls de la recerca per part d'alguns dels cavallers de la Taula Rodona, des de Perceval fins a Galahad. El Sant Greal és la copa que hauria fet servir Jesucrist en l'Últim Sopar amb els seus deixebles, i en la qual Josep d'Arimatea hauria recollit la sang que rajava del costat de Jesús, que el centurió romà travessà amb la seva espasa. Es tracta, com el Sant Sudari que l'amortallà, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.

El SANT GREAL, MITE O REALITAT?

El Sant Greal, àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús féu servir en la Primera Eucaristia, durant l'Últim Sopar amb els seus Deixebles. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’Úlltim Sopar, prengueren els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la seva Salvació. Una Copa que, pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

La Recerca del Sant Greal ha tingut les seves etapes reals, però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi hagué recerques i estudis amb altres fins, bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat. Però, existeix realment el Sant Greal...? És una pregunta que no es pot respondre amb seguretat. Resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produeix per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Greal per la seva edat i característiques. Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà declarà “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Greal de València. Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Greal ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven. Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur. Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic portà el Sant Calze a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei. A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la cerca del Sant Greal, totes sense fonament històric demostrable.

La tradició diu que el Sant Greal arribà a Roma a principis de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi hagué una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II entregà el Sagrat Calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal viatjà cap a la Península, on es diu que romangué amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el tragué a la llum a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el traslladà a València, on el donà a la catedral de la ciutat el 1437. El Sant Calze apareix en nombroses novel·les de cavalleria dels segles XII i XIII, algunes de les quals inspiraren Richard Wagner en la seva obra "Parsifal" (Festival escènic sagrat), que consta de tres actes inspirats en tres llegendes cèltiques amb música i llibret en alemany, compostos per ell mateix. Es basa en el poema èpic medieval "Parzival" de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida d'aquest cavaller de la cort del Rei Artur i la seva recerca del Sant Greal.

La música de Wagner, que tant agradava a alguns dirigents nazis, juntament amb la llegenda segons la qual el Sant Greal era una font de poder de la qual emanava riquesa i abundància sense límits, i que donava la victòria a aquell que el posseís, féu que el comandant en cap de les SS i ministre de l'Interior del III Reich, el polític Heinrich Himmler viatgés en plena Guerra Mundial fins al Monestir de Montserrat, doncs el servei d'espionatge nazi li informà que el Sant Greal romania custodiat en aquest monestir català. El cert, però, és que el viatge fou en va, doncs després de regirar totes les dependències del monestir, el Sant Greal havia desaparegut...

DE TERRASSA A NÚRIA. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

L'itinerari es divideix en 11 etapes, en el transcurs de la qual recorrerem cinc comarques catalanes: el Vallès Occidental, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Aquestes són:

1ª Etapa: Terrassa – Monestir de Montserrat (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17603441)
2ª Etapa: Monestir de Montserrat – Pont de Vilomara (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604168)
3ª Etapa: Pont de Vilomara – Navarcles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604492)
4ª Etapa: Navarcles – Calders (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604711)
5ª Etapa: Calders – L’Estany (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605249)
6ª Etapa: L’Estany – Sant Bartomeu del Grau (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605613)
7ª Etapa: Sant Bartomeu del Grau – Els Munts (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605765)
8ª Etapa: Els Munts – Sant Jaume de Frontanyà (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605958)
9ª Etapa: Sant Jaume de Frontanyà – Santuari de Montgrony (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606263)
10ª Etapa: Santuari de Montgrony – Planoles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606279)
11ª Etapa: Planoles – Santuari de Núria (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606283)

DESCRIPCIÓ DE LA NOVENA ETAPA: SANT JAUME DE FRONTANYÀ - MONTGRONY.
Dificultat: ** (20,190 kms)
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.154 m) (- 1.020 m).

Sant Jaume de Frontanyà està situat al nord-est de la comarca del Berguedà, fent frontera amb el Ripollès. En destaca la seva església romànica de Sant Jaume, del segle XII. Però si busquem sortides per fer des de Sant Jaume de Frontanyà, la més popular és la pujada als Rasos de Tubau, al nord-est del municipi. Aquesta zona, situada a l'extrem oriental de la Serra de Catllaràs té el Pedró de Tubau o Cap de Mordolar com a punt culminant, des d'on s'albira una extraordinària panoràmica de la Serra de Montgrony, el Prepirineu Berguedà, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el Collsacabra, l’Alta Garrotxa, la Tossa d’Alp, el Cadí, el Pedraforca.... L'ascensió al Santuari de la Mare de Déu de Montgrony també ens ofereix impressionants vistes panoràmiques des del Pedraforca al Montseny.

Sortim des de la coneguda Fonda de Cal Marxandó, a Sant Jaume de Frontanyà (1.073 m), el poble més petit de Catalunya. Passem pel costat del majestuós monestir de Sant Jaume, d'estil romànic, gairebé tan gran com la resta del poble. Agafem, a la drea, un estret sender que en suau ascensió ens menarà fins al coll de Sant Jaume; seguirem el traçat del PR-C 51 fins al coll. En sortir del poble, deixem a la dreta el mas de Cal Vicenç, i remuntem el sender fins arribar a la carretera que porta a La Pobla de Lillet. L'agafem cap a la dreta i sortim al coll de Sant Jaume (1.152 m) (pal indicador), des d'on podem veure el poble i el Montseny al fons. Des del coll, iniciem una suau davallada i arribem a la font de la Mata, amb un generós doll d'aigua. Travessem el rec de Tubau (1.095 m) i tornem a ascendir pel camí de Tubau amb boniques vistes. La pista fa una doble ziga-zaga i passem per Can Roma (1.173 m), bonica casa reformada. Des de la casa, deixem la pista per guanyar alçada ràpidament pel llom fins assolir el camí de la Creu d'en Soler, que seguirem cap el nord-est, per sortir al coll de la Creu d'en Soler (1.313 m), on trobem una bassa d'aigua i una creu de fusta. Bones vistes.

Des del coll, abandonem la pista i seguim un sender en baixada, direcció nord, que ens porta al torrent del Sabuc (1.252 m), per tornar a pujar cap els Cingles de Tubau. Passat el torrent, remuntem amb fort desnivell fins al Pas de les Baumes (1.310 m), amb bones vistes del Pedraforca i la serra del Cadí. Tot ascendint, assolim la carena dels Rasos de Tubau, que en pocs minuts ens mena al Pedró de Tubau (1.544 m), o Cap de Mordolar, on trobem una petita capella dedicada a Sant Marc i un vèrtex geodèsic, un dels 100 cims de la FEEC. És el cim culminant dels Rasos de Tubau, situats a l'extrem oriental de la serra de Catllaràs, als límits de les comarques del Berguedà i el Ripollès. És un mirador excepcional de 360º: Pedraforca i Cadí, serra de Catllaràs, la Tossa d'Alp, serra Cavallera i els cims de l'Alta Garrotxa, Montserrat, i al davant, el nostre destí: la serra de Montgrony. Deixem el cim i comencem a baixar pels Rasos de Tubau en direcció sud-est, travessant un bosc molt clar i net de pins amb prats herbats. Arribem a la Bassa de Corrubí (1.471 m), al bell mig de la carena. A mesura que anem baixant, veiem el Taga, la serra de Montgrony i Gombrèn, allà al fons. Assolim el coll de Faig General (1.367 m), i girem a l'esquerra, tot baixant per la Baga de Puigbò. Passem pel costat d'un faig monumental i assolim el coll de Puigbò (1.154 m). Tot seguint la pista de la Palomera, passem per la parròquia de Sant Martí de Puigbò (1.157 m), amb el mas de Puigbò, l'ermita de Sant Martí i les restes de l’antic castell de Puigbò, amb la seva vistosa torre de guaita. Seguim davallant, passant pel coll de la Canal i pel veïnat del Cortal. Tot seguit, entrem al poble de Gombrèn (906 m), on podrem descansar per afrontar el tram final.

Agafem el camí que ens portarà fins a Montgrony. Tot ascendint, seguim el camí ramader i assolim primer el coll Jubilars (1.062 m). Travessem una pista i seguim en acusat ascens; paral·lels a la riera del Forat, arribem al coll de la Cirera (1.249 m) i, travessant un bosc espès en suau davallada, assolim el coll de la Pardinella (1.229 m). Aquí trobem els senyals del GR 3, que seguirem ara fins al Santuari. Al mig del coll s’hi troba un dolmen força malmès (2300 a de C.). Seguint el GR i tot pujant pel mig del bosc, arribem a la font de la Mare de Déu (1.250 m), anomenada també la font de la Mare de Déu de la Llet. El camí voreja els cingles de l'hostatgeria del Santuari, fins arribar a la placeta del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony (1.360 m). Paga la pena la visita del Santuari, així com de l’església romànica de Sant Pere de Montgrony presidint el Pla de Sant Pere (1.408 m), i gaudint d'unes impressionants vistes panoràmiques des del Pedraforca al Montseny. Final de la novena etapa a la recerca del Sant Greal.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.