-
-
563 m
228 m
0
4,7
9,4
18,8 km

Vista 523 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Navarcles, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ

Després de dues temporades immersos en els Camins de Tramuntana, on vàrem recórrer rutes transfrontereres seguint les petjades dels maquis, per la temporada 2014-2015 la Vocalia de Senders va proposar una altra aventura, no menys interessant, consistent en seguir un traçat entre dos dels monestirs més emblemàtics de Catalunya, com són el de la Mare de Déu de Montserrat i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, recorrent la Catalunya Central, tot passant per una sèrie d'ermites, esglésies i catedrals de diverses èpoques, enmig d'un bell entorn natural que ens proporciona el nostre territori.

Aquest traçat vàrem creure oportú batejar-lo com "Els camins secrets del Sant Greal", seguint la tradició novel·lesca de l'Edat Mitjana, en què va donar el Calze Sagrat el misteri i l'impuls de la recerca per part d'alguns dels cavallers de la Taula Rodona, des de Perceval fins a Galahad. El Sant Greal és la copa que hauria fet servir Jesucrist en l'Últim Sopar amb els seus deixebles, i en la qual Josep d'Arimatea hauria recollit la sang que rajava del costat de Jesús, que el centurió romà travessà amb la seva espasa. Es tracta, com el Sant Sudari que l'amortallà, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.

El SANT GREAL, MITE O REALITAT?

El Sant Greal, àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús féu servir en la Primera Eucaristia, durant l'Últim Sopar amb els seus Deixebles. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’Úlltim Sopar, prengueren els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la seva Salvació. Una Copa que, pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

La Recerca del Sant Greal ha tingut les seves etapes reals, però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi hagué recerques i estudis amb altres fins, bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat. Però, existeix realment el Sant Greal...? És una pregunta que no es pot respondre amb seguretat. Resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produeix per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Greal per la seva edat i característiques. Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà declarà “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Greal de València. Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Greal ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven. Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur. Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic portà el Sant Calze a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei. A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la cerca del Sant Greal, totes sense fonament històric demostrable.

La tradició diu que el Sant Greal arribà a Roma a principis de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi hagué una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II entregà el Sagrat Calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal viatjà cap a la Península, on es diu que romangué amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el tragué a la llum a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el traslladà a València, on el donà a la catedral de la ciutat el 1437. El Sant Calze apareix en nombroses novel·les de cavalleria dels segles XII i XIII, algunes de les quals inspiraren Richard Wagner en la seva obra "Parsifal" (Festival escènic sagrat), que consta de tres actes inspirats en tres llegendes cèltiques amb música i llibret en alemany, compostos per ell mateix. Es basa en el poema èpic medieval "Parzival" de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida d'aquest cavaller de la cort del Rei Artur i la seva recerca del Sant Greal.

La música de Wagner, que tant agradava a alguns dirigents nazis, juntament amb la llegenda segons la qual el Sant Greal era una font de poder de la qual emanava riquesa i abundància sense límits, i que donava la victòria a aquell que el posseís, féu que el comandant en cap de les SS i ministre de l'Interior del III Reich, el polític Heinrich Himmler viatgés en plena Guerra Mundial fins al Monestir de Montserrat, doncs el servei d'espionatge nazi li informà que el Sant Greal romania custodiat en aquest monestir català. El cert, però, és que el viatge fou en va, doncs després de regirar totes les dependències del monestir, el Sant Greal havia desaparegut...

DE TERRASSA A NÚRIA. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

L'itinerari es divideix en 11 etapes, en el transcurs de la qual recorrerem cinc comarques catalanes: el Vallès Occidental, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Aquestes són:

1ª Etapa: Terrassa – Monestir de Montserrat (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17603441)
2ª Etapa: Monestir de Montserrat – Pont de Vilomara (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604168)
3ª Etapa: Pont de Vilomara – Navarcles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604492)
4ª Etapa: Navarcles – Calders (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604711)
5ª Etapa: Calders – L’Estany (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605249)
6ª Etapa: L’Estany – Sant Bartomeu del Grau (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605613)
7ª Etapa: Sant Bartomeu del Grau – Els Munts (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605765)
8ª Etapa: Els Munts – Sant Jaume de Frontanyà (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605958)
9ª Etapa: Sant Jaume de Frontanyà – Santuari de Montgrony (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606263)
10ª Etapa: Santuari de Montgrony – Planoles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606279)
11ª Etapa: Planoles – Santuari de Núria (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606283)

DESCRIPCIÓ DE LA QUARTA ETAPA: DE NAVARCLES A CALDERS.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 638 m) (- 303 m).

Som a Navarcles, situat a l'extrem oriental del Pla de Bages, a 11 kms. de la capital de la comarca, Manresa. Després de regirar a fons la capella romànica de Sant Bartomeu, per si apareix el Sant Calze, iniciem la caminada d'aquesta quarta etapa que ens menerà fins a la vila de Calders, tot resseguint la tortuosa vall de Calders. Des del passeig de les Fonts de Navarcles (249 m), avancem pel carrer de Sant Bartomeu i, tot seguit, pel carrer de la Font de la Cura fins a sortir al Parc del Llac, punt on creuem el traçat del GR 3. El llac és un embassament artificial del riu Calders; les variades espècies d'arbres donen a l'espai una sensació de frescor i de natura que fan del Parc del Llac un espai de passeig molt freqüentat i on es poden practicar esports d'aventura. Travessem el pont sobre el riu i passem per la font del Llac (240 m). Seguim per la pista entremig de les cases fins que trobem un trencall a la dreta: és el PR C-197, el Sender del riu Calders, el qual seguirem pràcticament tot el recorregut fins a Calders.

Seguint el PR C-197, girem direcció sud-est i travessem per sobre la Cinglera de la Deu (273 m); a la banda del riu veiem la Plana de la Pólvora. Anem encarats al Cingle de l'Angle, però aviat davallem per la pista i creuem la riera de Calders; un caminet a la dreta ens portaria a la Font de l'Angle, situada al costat d’un petit torrent i envoltada de roures de gran bellesa. El PR segueix per la pista prop del riu. A sobre, hi tenim la Baga de l’Angle. Passem per davant de la Colònia Jorba (268 m), a l'altra banda del riu, una autèntica colònia industrial de principis del segle XX. Travessem un pontet i arribem a la capella neoromànica de Sant Pere de Viladecavalls (298 m). Anem seguint el camí de Viladecavalls en suau ascensió. Retrobem els senyals del GR 3 que ens ve per la dreta i el seguim. Arribem al mas Llucià (363 m), on hi ha les restes de l'antiga ermita de Sant Pere de Viladecavalls. Abandonem definitivament el GR 3, que se'n va per la dreta en direcció a Monistrol de Calders, mentre seguim la traça del PR C-197. Tornem a creaur el riu Calders on molt a prop hi ha la Font Calda, que abasta d'aigua Navarcles. Deixem la pista, que revolta tot el Camp de la Mira i seguim per l'esquerra creuant de nou el riu. Retrobem la pista a l'altra banda i la seguim en direcció sud. Passem sota la línia d'AT i deixem a la dreta l'enrunat mas de Pertegàs; un xic més endavant trobem a l'esquerra i ran del camí la Necròpolis de Pertegàs (394 m), d’una trentena de tombes de l’època alt-medieval.

Passat aquest antic cementiri, girem a l'esquerra i creuem per enèsima vegada la riera de Calders. Passem per davant del Molí del Blanquer (340 m), antic molí blanquer, el primer documentat a Catalunya, de principis del segle XII. Ascendim suaument per la pista i passem pel Canal de Viladecavalls sobre el Pantà de Rubió, l’obra d’enginyeria més complexa del riu Calders. Passem pel costat de la casa de Rubió (379 m). Després d'una lleugera pujada, descendim i passem prop del Forat Micó (365 m), espai de gran bellesa per sobre del riu, amb un conjunt de roques erosionades per l’aigua. Arribats a la Plana del Campaner, el camí gira sobtadament a l'esquerra abans de travessar el riu. A la banda esquerra, podem albirar el mas de Comelles, però no hi passem. Travessem la Quintana de Comelles, tot planejant fins assolir l'enrunat mas de Sant Andreu (386 m). Al cap de poc, entronquem amb el GR 177 que ve de Calders per la dreta i el seguim. Sobre la pista veiem la casa de Malniu a la banda esquerra. Tenim el castell de Calders a tocar. El GR 177 i el PR C-197 se separen. A l'esquerra de la pista hi ha un pou de glaç (visita recomenada). Travessem un pontarró sobre el torrent de la Querosa i passem pel Molí del Castell (390 m) amb algunes edificacions. Al cap de pocs metres, trobem el trencall a la dreta que puja al Castell de Calders (472 m). El conjunt és format per la torre mestra, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l’església. Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. Descendim del castell cap a La Plana. Tot seguit, una forta pujada ens mena a la Balma del Cargolaire (520 m) sota les Roques dels Gitanos. Ara, només ens queda seguir el camí del Cargolaire fins al centre de la població de Calders (551 m). Final de la quarta etapa a la recerca del Sant Greal.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.