-
-
1.075 m
155 m
0
6,8
14
27,06 km

Vista 96 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ

Després de dues temporades immersos en els Camins de Tramuntana, on vàrem recórrer rutes transfrontereres seguint les petjades dels maquis, per la temporada 2014-2015 la Vocalia de Senders va proposar una altra aventura, no menys interessant, consistent en seguir un traçat entre dos dels monestirs més emblemàtics de Catalunya, com són el de la Mare de Déu de Montserrat i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, recorrent la Catalunya Central, tot passant per una sèrie d'ermites, esglésies i catedrals de diverses èpoques, enmig d'un bell entorn natural que ens proporciona el nostre territori.

Aquest traçat vàrem creure oportú batejar-lo com "Els camins secrets del Sant Greal", seguint la tradició novel·lesca de l'Edat Mitjana, en què va donar el Calze Sagrat el misteri i l'impuls de la recerca per part d'alguns dels cavallers de la Taula Rodona, des de Perceval fins a Galahad. El Sant Greal és la copa que hauria fet servir Jesucrist en l'Últim Sopar amb els seus deixebles, i en la qual Josep d'Arimatea hauria recollit la sang que rajava del costat de Jesús, que el centurió romà travessà amb la seva espasa. Es tracta, com el Sant Sudari que l'amortallà, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.

El SANT GREAL, MITE O REALITAT?

El Sant Greal, àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús féu servir en la Primera Eucaristia, durant l'Últim Sopar amb els seus Deixebles. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’Úlltim Sopar, prengueren els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la seva Salvació. Una Copa que, pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

La Recerca del Sant Greal ha tingut les seves etapes reals, però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi hagué recerques i estudis amb altres fins, bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat. Però, existeix realment el Sant Greal...? És una pregunta que no es pot respondre amb seguretat. Resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produeix per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Greal per la seva edat i característiques. Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà declarà “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Greal de València. Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Greal ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven. Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur. Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic portà el Sant Calze a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei. A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la cerca del Sant Greal, totes sense fonament històric demostrable.

La tradició diu que el Sant Greal arribà a Roma a principis de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi hagué una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II entregà el Sagrat Calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal viatjà cap a la Península, on es diu que romangué amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el tragué a la llum a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el traslladà a València, on el donà a la catedral de la ciutat el 1437. El Sant Calze apareix en nombroses novel·les de cavalleria dels segles XII i XIII, algunes de les quals inspiraren Richard Wagner en la seva obra "Parsifal" (Festival escènic sagrat), que consta de tres actes inspirats en tres llegendes cèltiques amb música i llibret en alemany, compostos per ell mateix. Es basa en el poema èpic medieval "Parzival" de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida d'aquest cavaller de la cort del Rei Artur i la seva recerca del Sant Greal.

La música de Wagner, que tant agradava a alguns dirigents nazis, juntament amb la llegenda segons la qual el Sant Greal era una font de poder de la qual emanava riquesa i abundància sense límits, i que donava la victòria a aquell que el posseís, féu que el comandant en cap de les SS i ministre de l'Interior del III Reich, el polític Heinrich Himmler viatgés en plena Guerra Mundial fins al Monestir de Montserrat, doncs el servei d'espionatge nazi li informà que el Sant Greal romania custodiat en aquest monestir català. El cert, però, és que el viatge fou en va, doncs després de regirar totes les dependències del monestir, el Sant Greal havia desaparegut...

DE TERRASSA A NÚRIA. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

L'itinerari es divideix en 11 etapes, en el transcurs de la qual recorrerem cinc comarques catalanes: el Vallès Occidental, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Aquestes són:

1ª Etapa: Terrassa – Monestir de Montserrat (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17603441)
2ª Etapa: Monestir de Montserrat – Pont de Vilomara (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604168)
3ª Etapa: Pont de Vilomara – Navarcles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604492)
4ª Etapa: Navarcles – Calders (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604711)
5ª Etapa: Calders – L’Estany (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605249)
6ª Etapa: L’Estany – Sant Bartomeu del Grau (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605613)
7ª Etapa: Sant Bartomeu del Grau – Els Munts (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605765)
8ª Etapa: Els Munts – Sant Jaume de Frontanyà (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605958)
9ª Etapa: Sant Jaume de Frontanyà – Santuari de Montgrony (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606263)
10ª Etapa: Santuari de Montgrony – Planoles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606279)
11ª Etapa: Planoles – Santuari de Núria (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606283)

DESCRIPCIÓ DE LA SEGONA ETAPA: DEL MONESTIR DE MONTSERRAT AL PONT DE VILOMARA.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 843 m) (- 1.354 m).

Després d'haver remenat les dependències del monestir de Montserrat per si trobem indicis del Sant Greal, iniciarem aquesta segona etapa, seguint un itinerari romeu que ens menerà fins a l'Església Parroquial de la Mare de Déu de la Divina Gràcia, al Pont de Vilomara. Des de la plaça de la Creu del Monestir (721 m), enfilarem el camí esglaonat que puja cap a Sant Benet, per les Escales dels Pobres, tot passant per l'estret Pas dels Francesos fins arribar a la plaça de Santa Anna, on a l'esquerra resta l'ermita de Santa Anna (visita recomanada). Seguim remuntant les escales que ens menaran a l'antiga ermita de Sant Benet (969 m), avui convertida en refugi per als escaladors, i enclavada en un racó privilegiat sota les grans roques de la regió de Tebaida.

Després de repassar el nombre d'esglaons ascendits (per si hi coincidim tots), sortirem de Sant Benet per remuntar la canal de Sant Salvador, o de la Roca de l'Elefant, i ens aproparem a la curiosa ermita de Sant Salvador, que ens ofereix una espectacular visió de la Roca de la Mòmia. Continuem l'ascens per creuar el collet de Sant Salvador i davallar per darrera la Roca de l'Elefant, fins arribar al coll de la Canal Plana (1.020 m), punt on prendrem a la dreta l'estreta i vertiginosa Canal Plana (que no sabem d'on prové el nom de "Plana"), i que ens portarà a trobar el Camí de l'Arrel, que segueix el traçat del GR 4. Marxarem a l'esquerra cap el Serrat de les Barretines, tot resseguint els contraforts d'una de les zones més espectaculars de Montserrat, com són la Paret dels Diables, el Serrat del Patriarca i la gran Paret de Sant Jeroni, als peus de la qual trobem les restes de l'ermita de Santa Cecília (667 m), bon punt per descansar i buscar el Greal.

A partir de Santa Cecília, ja no abandonarem el traçat del GR 4 fins al Pont de Vilomara. Seguim el camí de Can Martorell, passant prop de les coves de Santa Cecília i, en una suau i perllongada davallada, el GR ens duu a les urbanitzacions de Can Prat i Sant Cristòfol, on veiem molt a prop l'ermita de Sant Cristòfol de Castellbell (348 m). Tot seguit, travessem el Pla de Masroig i girem a l'esquerra pel Camí de Cal Macari, que ens mena al Pla de les Botges i a la Plana de Sant Jaume, on descobrirem l'ermita de Sant Jaume de Castellbell, joia del romànic del segle XII (269 m). Sortim a la carretera BV-1122 que seguirem uns dos-cents metres fins a sortir, per l'esquerra, al camí de Can Beu. Després de passar per les granges de Can Beu, arribarem a la població de Sant Vicenç de Castellet, tot passant primer pel Raval del Gravat, un conjunt de masos, i pels polígons industrials que trobem a mà esquerra, sota les Muntanyes Russes. Travessem Sant Vicenç de Castellet (168 m) d'est a oest, creuant el riu Llobregat per sobre el pont. Passem per la plaça de l'Ajuntament i travessem per un túnel la línia de tren Barcelona-Manresa. Sortim de la població, entre conreus, pel Camí de Sant Jaume de Vallhonesta. Tot seguit, passem sobre l'autopista amb una bona panoràmica de Montserrat cap a ponent. Després de passar pels masos de Can Noguera i Cal Miquel Gras, arribem a la modesta església romànica de Sant Pere de Vallhonesta (353 m), situada al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i dominant el petit enclavament dels masos de Vallhonesta. Al costat de l'església es troba Can Campaner, que feia les funcions de casa del capellà i rectoria de l’ermita.

Anem baixant per la pista i creuem el torrent de Rubió, tot passant per les cases del veïnat de Vallhonesta. Passat Ca l'Ambròs, deixem la pista i tornem a remuntar per la dreta fins arribar a les restes de l’antic hostal i de l’ermita de Sant Jaume de Vallhonesta (490 m), que separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Des del conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta, seguirem, en suau davallada, el traçat de l'històric camí ral de Barcelona a Manresa que transcorre quasi íntegrament per carenes, permetent àmplies panoràmiques de la Serra de l’Obac, el Vallès, el Baix Llobregat i el Pla de Bages. Travessant el Serrat dels Crostons i el Serrat dels Trons arribarem finalment al Pont de Vilomara (196 m). Final de la segona etapa a la recerca del Sant Greal.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.