-
-
2.059 m
1.067 m
0
4,8
9,6
19,13 km

Vista 314 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Montgrony, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ

Després de dues temporades immersos en els Camins de Tramuntana, on vàrem recórrer rutes transfrontereres seguint les petjades dels maquis, per la temporada 2014-2015 la Vocalia de Senders va proposar una altra aventura, no menys interessant, consistent en seguir un traçat entre dos dels monestirs més emblemàtics de Catalunya, com són el de la Mare de Déu de Montserrat i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, recorrent la Catalunya Central, tot passant per una sèrie d'ermites, esglésies i catedrals de diverses èpoques, enmig d'un bell entorn natural que ens proporciona el nostre territori.

Aquest traçat vàrem creure oportú batejar-lo com "Els camins secrets del Sant Greal", seguint la tradició novel·lesca de l'Edat Mitjana, en què va donar el Calze Sagrat el misteri i l'impuls de la recerca per part d'alguns dels cavallers de la Taula Rodona, des de Perceval fins a Galahad. El Sant Greal és la copa que hauria fet servir Jesucrist en l'Últim Sopar amb els seus deixebles, i en la qual Josep d'Arimatea hauria recollit la sang que rajava del costat de Jesús, que el centurió romà travessà amb la seva espasa. Es tracta, com el Sant Sudari que l'amortallà, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.

El SANT GREAL, MITE O REALITAT?

El Sant Greal, àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús féu servir en la Primera Eucaristia, durant l'Últim Sopar amb els seus Deixebles. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’Úlltim Sopar, prengueren els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la seva Salvació. Una Copa que, pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

La Recerca del Sant Greal ha tingut les seves etapes reals, però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi hagué recerques i estudis amb altres fins, bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat. Però, existeix realment el Sant Greal...? És una pregunta que no es pot respondre amb seguretat. Resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produeix per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Greal per la seva edat i característiques. Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà declarà “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Greal de València. Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Greal ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven. Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur. Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic portà el Sant Calze a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei. A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la cerca del Sant Greal, totes sense fonament històric demostrable.

La tradició diu que el Sant Greal arribà a Roma a principis de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi hagué una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II entregà el Sagrat Calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal viatjà cap a la Península, on es diu que romangué amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el tragué a la llum a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el traslladà a València, on el donà a la catedral de la ciutat el 1437. El Sant Calze apareix en nombroses novel·les de cavalleria dels segles XII i XIII, algunes de les quals inspiraren Richard Wagner en la seva obra "Parsifal" (Festival escènic sagrat), que consta de tres actes inspirats en tres llegendes cèltiques amb música i llibret en alemany, compostos per ell mateix. Es basa en el poema èpic medieval "Parzival" de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida d'aquest cavaller de la cort del Rei Artur i la seva recerca del Sant Greal.

La música de Wagner, que tant agradava a alguns dirigents nazis, juntament amb la llegenda segons la qual el Sant Greal era una font de poder de la qual emanava riquesa i abundància sense límits, i que donava la victòria a aquell que el posseís, féu que el comandant en cap de les SS i ministre de l'Interior del III Reich, el polític Heinrich Himmler viatgés en plena Guerra Mundial fins al Monestir de Montserrat, doncs el servei d'espionatge nazi li informà que el Sant Greal romania custodiat en aquest monestir català. El cert, però, és que el viatge fou en va, doncs després de regirar totes les dependències del monestir, el Sant Greal havia desaparegut...

DE TERRASSA A NÚRIA. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

L'itinerari es divideix en 11 etapes, en el transcurs de la qual recorrerem cinc comarques catalanes: el Vallès Occidental, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Aquestes són:

1ª Etapa: Terrassa – Monestir de Montserrat (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17603441)
2ª Etapa: Monestir de Montserrat – Pont de Vilomara (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604168)
3ª Etapa: Pont de Vilomara – Navarcles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604492)
4ª Etapa: Navarcles – Calders (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604711)
5ª Etapa: Calders – L’Estany (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605249)
6ª Etapa: L’Estany – Sant Bartomeu del Grau (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605613)
7ª Etapa: Sant Bartomeu del Grau – Els Munts (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605765)
8ª Etapa: Els Munts – Sant Jaume de Frontanyà (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605958)
9ª Etapa: Sant Jaume de Frontanyà – Santuari de Montgrony (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606263)
10ª Etapa: Santuari de Montgrony – Planoles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606279)
11ª Etapa: Planoles – Santuari de Núria (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606283)

DESCRIPCIÓ DE LA DESENA ETAPA: SANTUARI DE MONTGRONY - PLANOLES.
Dificultat: ** (19,880 kms)
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.136 m) (- 1.403 m).

Entre el Santuari de Montgrony i Planoles, a cavall entre l'Alt Berguedà i el Ripollès, trobem una de les millors talaies del Prepirineu: la serra de Montgrony. És la continuació natural cap a l’oest de la serra Cavallera, dues muntanyes amb una altitud màxima que voreja els 2.000 metres. Està formada per un seguit de colls -verds o blancs, segons la temporada- i cims arrodonits que ofereixen unes vistes privilegiades dels cims més alts. Per la seva situació prepirinenca podem gaudir d’una extensa varietat de flora, amb boscos de pi negre, pi roig, fagedes, prats alpins i fins i tot vegetació de ribera, tot un esclat de colors en aquesta època de l’any. El descens de la serra cap els Plans de Nevà i Planoles, veritable porta d'entrada a la serra per la cara nord, el farem envoltats d'aigua fins ben avall i enmig d'una vegetació exuberant. Pel camí ens trobarem amb petites construccions anomenades “fortins”, vestigis d’una línia de defensa pirinenca de la postguerra.

Sortim des del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony (1.360 m), i pugem les escales fins al Pla de Sant Pere, on trobem l'esvelta església romànica de Sant Pere de Montgrony. Per darrera l'ermita seguim un camí que travessa el Pla direcció nord (1.400 m). Seguirem la ruta de pujada endinsant-nos a l’anomenat El Malpàs, un corriol estret i encinglerat protegit per una tanca de fusta que ens portarà a la zona de les Planelles, on trobem el Refugi forestal de Les Planelles (1.340 m), un edifici de pedra envoltat de vegetació. De seguit, travessem el torrent de Sant Ou i sortim a la pista que va al coll Roig (1.383 m). Passem per davant de la font del Serrat, molt ben arranjada amb taula i bancs d'obra. Deixem la pista per un camí, direcció oest, en suau ascens paral·lels al torrent de Vaca Morta fins al Collet de Les Eres (1.514 m), des d’on, amb forta pujada, ens dirigim cap al Camp de l’Ordi, a partir del qual la vegetació boscosa desapareix substituïda per praderia. Vorejant amb fort pendent el Puig de Coma Ermada en direcció nord-est, arribem al torrent de la Font Flequer i, sota les Costes dels Anyells, en pocs minuts assolim el Coll de Coma Ermada (1.876 m), on el primer que ens sorprèn són les magnífiques vistes cap al Puigmal, les muntanyes de Núria i la vall de Planoles. Cap a l'oest podem veure el puig de La Covil (2.002 m).

Seguim la carena cap a ponent i remuntem el llom carener per assolir el cim del Pla de Pujalts, o Costa Pubilla (2.056 m), punt més alt de la serra de Montgrony i de tot el recorregut (un dels 100 cims de la FEEC). La vista abasta esplèndides panoràmiques en totes direccions: al sud les serres de Catllaràs, Puig Lluent...; cap a l’oest, els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Puigllançada, la Tossa d’Alp...; cap al nord, les muntanyes del Pirineu cerdà (Puigpedrós, Tossa Plana...) i, més properes, el muntanyam de Núria, amb la mola del Puigmal sobresortint. Baixem al collet proper i assolim el Roc dels Llamps, o Tossal de Meians (2.051 m), passat el qual trobem una entrada de búnquer en bon estat, que sempre pot servir per a refugiar-s'hi en cas de mal temps. Més endavant, baixem al Coll de la Bona (1.888 m) i assolim el Puig de l'Emperadora (1.962 m). Hem de baixar fins al Coll del Remoló (1.869m) per ascendir de nou i assolir el Pedra Picada (2.010 m). Tenim una bona perspectiva del Taga i la Serra Cavallera davant nostre. També el Puigmal, que veiem just cap al nord. Descendim cap al Collet de les Fontetes de Castellar (1.878 m), on trobem un indicador de senders per anar a Toses, Nevà i Castellar de n'Hug. Aquí abandonem la carena de la serra de Montgrony per davallar a Planoles direcció nord-est.

Comencem a davallar, travessant la Costa Borda, un prat herbat molt extens, i seguim pels Plans de la Muntanya de Nevà en forta baixada (1.725 m), a buscar la pista que ens menerà a Nevà. Mentre anem davallant creuem un munt de torrents, envoltats d'una vegetació exuberant. Travessem el torrent del Meià i sortim al Camí de Nevà (1.443 m). Tot baixant, creuem el torrent de l'Arnou, deixem a l'esquerra els masos de Can Canal i Cal Músic i arribem al poblet de Nevà (1.265 m), amb el seu temple romànic de Sant Cristòfol (s.XII). Tot seguit, passem pel Raval de Nevà i seguint ara la carretera local GIV-4015 arribem al poble de Planoles (1.136 m). Travessem les vies del tren i anem a buscar el centre de la població. Destaca el temple romànic de Sant Vicenç de Planoles (s.XI). Final de la desena etapa a la recerca del Sant Greal.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.