-
-
707 m
134 m
0
6,0
12
23,94 km

Vista 1109 vegades, descarregada 57 vegades

a prop de Terrassa, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ

Després de dues temporades immersos en els Camins de Tramuntana, on vàrem recórrer rutes transfrontereres seguint les petjades dels maquis, per la temporada 2014-2015 la Vocalia de Senders va proposar una altra aventura, no menys interessant, consistent en seguir un traçat entre dos dels monestirs més emblemàtics de Catalunya, com són el de la Mare de Déu de Montserrat i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, recorrent la Catalunya Central, tot passant per una sèrie d'ermites, esglésies i catedrals de diverses èpoques, enmig d'un bell entorn natural que ens proporciona el nostre territori.

Aquest traçat vàrem creure oportú batejar-lo com "Els camins secrets del Sant Greal", seguint la tradició novel·lesca de l'Edat Mitjana, en què va donar el Calze Sagrat el misteri i l'impuls de la recerca per part d'alguns dels cavallers de la Taula Rodona, des de Perceval fins a Galahad. El Sant Greal és la copa que hauria fet servir Jesucrist en l'Últim Sopar amb els seus deixebles, i en la qual Josep d'Arimatea hauria recollit la sang que rajava del costat de Jesús, que el centurió romà travessà amb la seva espasa. Es tracta, com el Sant Sudari que l'amortallà, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.

El SANT GREAL, MITE O REALITAT?

El Sant Greal, àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús féu servir en la Primera Eucaristia, durant l'Últim Sopar amb els seus Deixebles. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’Úlltim Sopar, prengueren els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la seva Salvació. Una Copa que, pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

La Recerca del Sant Greal ha tingut les seves etapes reals, però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi hagué recerques i estudis amb altres fins, bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat. Però, existeix realment el Sant Greal...? És una pregunta que no es pot respondre amb seguretat. Resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produeix per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Greal per la seva edat i característiques. Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà declarà “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Greal de València. Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Greal ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven. Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur. Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic portà el Sant Calze a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei. A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la cerca del Sant Greal, totes sense fonament històric demostrable.

La tradició diu que el Sant Greal arribà a Roma a principis de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi hagué una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II entregà el Sagrat Calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal viatjà cap a la Península, on es diu que romangué amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el tragué a la llum a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el traslladà a València, on el donà a la catedral de la ciutat el 1437. El Sant Calze apareix en nombroses novel·les de cavalleria dels segles XII i XIII, algunes de les quals inspiraren Richard Wagner en la seva obra "Parsifal" (Festival escènic sagrat), que consta de tres actes inspirats en tres llegendes cèltiques amb música i llibret en alemany, compostos per ell mateix. Es basa en el poema èpic medieval "Parzival" de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida d'aquest cavaller de la cort del Rei Artur i la seva recerca del Sant Greal.

La música de Wagner, que tant agradava a alguns dirigents nazis, juntament amb la llegenda segons la qual el Sant Greal era una font de poder de la qual emanava riquesa i abundància sense límits, i que donava la victòria a aquell que el posseís, féu que el comandant en cap de les SS i ministre de l'Interior del III Reich, el polític Heinrich Himmler viatgés en plena Guerra Mundial fins al Monestir de Montserrat, doncs el servei d'espionatge nazi li informà que el Sant Greal romania custodiat en aquest monestir català. El cert, però, és que el viatge fou en va, doncs després de regirar totes les dependències del monestir, el Sant Greal havia desaparegut...

DE TERRASSA A NÚRIA. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

L'itinerari es divideix en 11 etapes, en el transcurs de la qual recorrerem cinc comarques catalanes: el Vallès Occidental, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Aquestes són:

1ª Etapa: Terrassa – Monestir de Montserrat (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17603441)
2ª Etapa: Monestir de Montserrat – Pont de Vilomara (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604168)
3ª Etapa: Pont de Vilomara – Navarcles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604492)
4ª Etapa: Navarcles – Calders (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17604711)
5ª Etapa: Calders – L’Estany (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605249)
6ª Etapa: L’Estany – Sant Bartomeu del Grau (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605613)
7ª Etapa: Sant Bartomeu del Grau – Els Munts (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605765)
8ª Etapa: Els Munts – Sant Jaume de Frontanyà (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17605958)
9ª Etapa: Sant Jaume de Frontanyà – Santuari de Montgrony (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606263)
10ª Etapa: Santuari de Montgrony – Planoles (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606279)
11ª Etapa: Planoles – Santuari de Núria (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17606283)

DESCRIPCIÓ DE LA PRIMERA ETAPA: TERRASSA - MONTSERRAT
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.117 m) (- 725 m).

Comencem, en aquesta primera etapa, el camí que ens ha de dur fins al Santuari de Núria, a la recerca del Sant Greal. El recorregut d'aquest primer tram entre Terrassa i la muntanya de Montserrat serà un híbrid entre el clàssic camí romeu a Montserrat i un tram espectacular carenejant per la serra de Torrella, la serra de l'Hospici i la serra de Cul de Portadora, serres situades a l’extrem de ponent del Vallès Occidental davant del Massís de Montserrat i separades d’aquest pel riu Llobregat. Al llarg de la ruta gaudirem de magnífiques panoràmiques, si la Vacarissana ho permet. Des de Monistrol de Montserrat, seguirem la drecera dels Tres Quarts fins a la plaça del Monestir.

Sortim des de la Plaça Vella (279 m), davant mateix de la Parròquia del Sant Esperit, i passem per davant de l'Ajuntament, el Raval de Montserrat, carrer del Pare Llaurador i carrer Sant Marc fins a sortir de la ciutat per Can Boada, tot travessant la Riera del Palau (307 m); ja som al camí romeu, el GR 96, que ens mena en primer terme a la urbanització de Can Gonteres. Seguim el Camí dels Bressols, que és el camí vell de Terrassa a Vacarisses. El camí va just pel límit del terme de Viladecavalls i Terrassa i baixa a la riera de Gaià. Des d'aquest punt, el camí s'enfila lentament fins a Collcardús pel costat dret de la carretera C-58. Passat el Molinot, sortim a la carretera, que travessem, i ens enfilem al Coll Cardús (446 m), per sobre el túnel. Seguim el Camí de Collcardús que amb una suau davallada ens porta a la Riera del Boixadell (312 m), a la urbanització de Torreblanca de Vacarisses. Travessem la C-58 per sota un pont.

En aquest punt, deixarem l'itinerari del camí romeu, que segueix en direcció nord-oest cap a l'estació de Torreblanca, i comencem a remuntar suaument en direcció a la serra de Torrella, seguint paral·lels al torrent de l'Obaga de Can Torrella fins arribar al Pas del Camí Vell (460 m), just on trobem el Coll de l'Orpina. Davallem un xic i tornem a remuntar fins al Coll de Bram (452 m), sota les Roques de La Frau i amb bones perspectives a ponent del Turó dels Ducs i el Turó de Sant Salvador de les Espases. Un suau ascens carenejant per la serra de l'Hospici ens durà al Puig de l'Hospici (518 m). Tot seguit passem pel coll del Roure, sota el Turó de la Socarrada, i el Coll de les Bruixes (389 m). Voregem els penyassegats on les vistes són espectaculars: per un costat la majestuosa muntanya de Montserrat i per l'altre les agrupacions d'urbanitzacions. Seguim carenejant fins al Coll de la Portadora (428 m), des d'on paga la pena fer el cim del Cul de Portadora (461 m). Davallem per la serra de Cul de Portadora passant pel Coll de Cabra (318 m) fins arribar a l'antic i enrunat Hostal de la Creu de la Guardiola (261 m), a les portes de Monistrol de Montserrat-

Des de Monistrol (152 m), anirem a cercar el Camí dels Tres Quarts. Travessem el pont per sobre el riu Llobregat i pugem pel carrer del Pont i carrer Sant Pere fins a la Plaça de la Font Gran. Travessem la carretera BP-1121 i seguim pel sender en forta pujada fins a Coll Cabiró (304 m), on trobem un pal indicador. Seguim ascendint fins a trobar una pista més ampla on girem a l’esquerra, ara en ascensió més lleugera. Caminem una bona estona per un terreny descobert de vegetació i molt assolellat. Des d'aquest punt, gaudim d’unes privilegiades vistes de la vila de Monistrol. Arribem a la cruïlla de la drecera dels Tres Quarts, marcada amb un indicador. Prenem el corriol de la dreta i iniciem una pujada pronunciada i progressiva. Travessem el torrent de la Font del Boix i el torrent de la Maçanera, i més amunt, el torrent de l'Erola. Girem a la dreta en una bifurcació de camins, d’on prové el camí de les Aigües, i afrontem el darrer tram de forta pujada, fins a superar el coll de les Baranes (621 m). Connectem amb el camí de la Santa Cova i ascendim per uns graons amb un fort pendent. Passem per davant de l’estació superior de l’aeri i, finalment, per unes escales més estretes accedim a la plaça de la Creu del Monestir de Montserrat (721 m). Final de la primera etapa a la recerca del Sant Greal.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.