Temps  una hora 59 minuts

Coordenades 607

Data de pujada 22 / de setembre / 2017

Data de realització de setembre 2017

-
-
1.845 m
1.532 m
0
1,6
3,2
6,41 km

Vista 282 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Canillo, Canillo (Andorra)

|
Mostra l'original
Andorra és un petit país de poc més de 450 km2 situat entre Espanya i França, en ple cor dels Pirineus. Amb una orografia abrupta i muntanyosa, amb pics i valls profundes que se succeeixen un rere l'altre, ha estat durant segles un autèntic reducte, del qual avui encara es conserven algunes peculiaritats, com la seva organització política o la divisió territorial. I és que no podem perdre de vista que la muntanya més alta del país, el pic de Comapedrosa, té 2.942 metres, i el punt més baix, a la confluència dels rius Runer i Valira, es troba a 840 sobre el nivell del mar .

El principat compta amb una prefectura d'estat amb dos coprínceps: el president de la República Francesa i el bisbe de la veïna localitat lleidatana de la Seu d'Urgell. Aquesta fórmula, única al món, avui més simbòlica que executiva, s'ha mantingut al llarg de gairebé deu segles. L'organització territorial per parròquies també és una tradició que es remunta a finals de l'Edat Mitjana. En l'actualitat són set: Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

Per visitar Andorra l'únic mitjà de transport és el cotxe, ja que la mateixa orografia impedeix l'existència d'aeroport i de servei ferroviari. Una carretera en forma de I travessa el país de sud a nord -o de nord a sud, segons es miri-, seguint la llera del riu Valira i descobrint successivament una vall rere l'altre, amb personalitat pròpia i gairebé sense plana alguna. Encara que el principat tingui dimensions reduïdes, ofereix possibilitats infinites. A risc de deixar de banda opcions tant o més atractives -això sempre és una cosa molt subjectiu- et proposem algunes activitats o escenaris potser menys coneguts que des del nostre punt de vista no t'hauries de perdre. Per on comencem?

Natura en estat pur

La joia natural del país és, sens dubte, la vall del Madriu-Perafita-Claror, situat al sud-est, entre les parròquies d'Escaldes Engordany, Encamp, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. L'espai, que conserva la forma d'U pel seu origen glacial, ofereix un paisatge realment espectacular, en què praderies, vessants escarpades, boscos i aigua formen un conjunt de bellesa extraordinària. L'any 2004 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat pel seu alt valor estètic, històric i cultural. I és que els seus 4.247 hectàrees -pràcticament el 10% de la superfície de tot el país- ens ofereixen una autèntica lliçó d'explotació, organització i gestió dels recursos naturals; ens permeten veure com han viscut els habitants de la zona al llarg de 700 anys. Curiosament, és l'únic lloc del principat sense carreteres, cosa que el fa ideal per practicar el senderisme i hi ha nombrosos circuits recomanats. Un dels més interessants és el GR7, de 46 km, que recorre tota la vall i que pots fer-ho amb guia o per lliure, tot descobrint cultius en terrasses, xarxes utilitzades per al reg, vestigis de la fosa en ferro, la cultura del pasturatge, amb cabanes de pastors i horts murados ...

Altres espais realment recomanables són també el Parc Natural de Sorteny, a Ordino, i el de Comapedrosa, amb el cim més alt del país, a la parròquia de la Massana, al nord-est del principat. El primer d'ells és un autèntic paradís per als aficionats a la natura; compta amb més de 700 espècies de plantes i nombrosos exemplars d'animals autòctons. Permet realitzar nombrosos recorreguts senzills, ideals per a fer-los en família. El segon, en canvi, és un dels preferits pels aficionats a alta muntanya. Travessa paratges espectaculars i requereix certa experiència.

Un paradís de neu

A l'hivern, el verd de les muntanyes andorranes canvia de color per deixar pas al blanc. I és que un extens mantell de neu converteix bona part del país en un escenari ideal per a la pràctica de l'esquí, amb 3.000 hectàrees de superfície habilitat per practicar aquest esport. Prova d'això són els més de 5,5 milions d'esquiadors que van passar per les seves pistes la temporada passada i l'organització entre el 10 i el 12 de febrer d'aquest any d'una de les proves de la Copa del Món femenina d'esquí alpí. L'escenari és Grandvalira, una excel·lent macroestació a la qual pots accedir per funicular des d'Encamp amb més de 200 km de pistes. És aquí, concretament al Pas de la Casa, al mateix domini, on fa més de 50 anys l'empresari i ex campió d'esquí Francesc Viladomat va posar en marxa la primera instal·lació del principat.

A més de practicar esquí i surf de neu -no només de dia sinó també de nit-, a Grandvalira podràs divertir-te amb moltíssimes altres activitats, com les excursions amb raquetes, snowbikes, motos de neu, o trineus tirats per gossos. I si et sobre t'agrada descobrir noves sensacions relacionades amb la neu, t'aconsellem que t'acostis al Iglú hotel, situat a la cota 2.350 de la mateixa estació, on podràs fer una copa, menjar, o passar una nit "diferent", emulant els esquimals. Encara que en les seves instal·lacions trobaràs de tot, com si es tractés d'un hotel convencional, hauràs d'anar molt ben preparat per suportar temperatures una mica més que "fresques" del que és habitual.

La neu no acaba a Grandvalira. Les instal·lacions de Vallnord, una mica més petites i ubicades a la zona nord-oest del Principat, també són excel·lents, i en espais com Naturlàndia, a Sant Julià de Lòria, la diversió està assegurada. En aquest parc temàtic de muntanya pots passar-t'ho bé en família al Tobotronc, el tobogan alpí més llarg del món. Té 5,3 km de recorregut i suposa una experiència de vertigen que també pots gaudir a l'estiu.

romànic

Si ets dels que t'agrada l'art estàs de sort, perquè el principat compta amb un gran nombre d'esglésies, capelles i ponts d'estil romànic, una cosa que sorprèn, tenint en compte el petit del seu territori i la dificultat d'accés a algunes construccions. Són petites i d'ornamentació austera, amb decoració llombarda en campanars i absis i, en molts casos, amb pintures en els seus interiors. Les trobaràs a totes les parròquies. Algunes d'elles llueixen encara bona part de l'esplendor de l'època medieval.

Els edificis més emblemàtics i representatius són les esglésies de Santa Coloma d'Andorra i de Sant Miquel d'Engolasters. Mentre que la primera, un temple de petites dimensions però de planta gairebé circular, respondria potser més al preromànic, la segona és una construcció que reflecteix clarament aquest tipus d'arquitectura andorrana. Compta amb un campanar d'estructura llombarda i originàriament lluïa unes boniques pintures murals -les que veiem avui són reproducciones- que en l'actualitat s'exhibeixen al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També val la pena visitar les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Martí de la Cortinada, Sant Cerni de Nagol, Sant Romà de les Bons o Sant Climent de Pal.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.