Temps  2 hores 27 minuts

Coordenades 739

Data de pujada 5 / de juny / 2017

Data de realització de juny 2017

-
-
769 m
649 m
0
2,1
4,3
8,58 km

Vista 185 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Gallicant, Catalunya (España)

Variant de la tradicional excursió que va al Turó de les Onze Hores des de Puiggraciós en la que s'intenta repetir el mínim de trajecte possible incrementar excessivament la duresa del mateix.

En el trajecte d'anada s'intenta sempre resseguir la cinglera al màxim possible, amb el conseqüent gaudi visual que això comporta. En cas d'inclemències meteorològiques, aquest trajecte no és recomanable, ja que hi ha trams amb força pedra i poden ser especialment relliscosos.

El retorn es fa per la pista, i s'aprofita per donar un tomb al mas del Traver, visible en pràcticament tot el trajecte de retorn.

Índex IBP: 34.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Des de 1973 en té cura una comunitat de monges benedictines que depèn del monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les.
Collada

Coll de Can Tripeta

Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Risc

Grau Mercader

El grau Mercader és un pas de corriol que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró.
Edifici d'interès

Can Mestret

Mas que ha estat rehabilitat i que es troba habitat, situat a peu de la pista que tot just acaba d'enfilar-se als Cingles de Bertí procedent del Coll de can Tripeta. La pista procedent de Puiggraciós es dirigeix cap al Clascar, que és l'edifici en forma de castell que domina el paisatge. Abans d'arribar al mas, cal prendre el camí que va resseguint la cinglera en direcció a ponent.
panoràmica

Grau del Traver

Poc abans de creuar el corriol del grau del Traver tenim un mirador en què veurem tot el sector meridional dels Cingles de Bertí, pel que podrem veure, a banda del que ens queda per caminar, pràcticament tot el municipi de Bigues i Riells, bona part de la plana vallesana, Sant Llorenç del Munt, el cingle de Gallifa, Barcelona i el mar.
Risc

Balmes del Traver

Les Balmes del Traver és una balma situada al sud-est i dessota de la masia del Traver, de la que pren el nom, i del Camí del Traver, i uns 25 metres per damunt del Cau de la Guilla. Es tracta d'una gran balma, d'uns 100 metres de longitud i una fondària màxima d'uns 10 metres en algun punt molt localitzat. Existeixen uns grans enderrocs molt espectaculars en algunes zones, tot i que sembla que són relativament recents. Tot plegat és un entorn força espectacular pel fet d'estar en la mateixa cinglera, amb una timba considerable degut a la gran alçada a la que es troben respecte la vall. Sembla que havia tingut usos ramaders, per guardar ramats.
Intersecció

Grauet de Quintanes

És un pas de corriol que rep aquest nom pel fet de tenir el gran mas de Quintanes a prop de la seva cota inferior, tot i que la millor manera d'accedir-hi és a través d'un corriol que s'enfila cap a la base del Turó de les Onze Hores per la Serra de can Tabola. És un grau exigent, sobretot de baixada. Ens trobem amb ell en el seu extrem superior.
cim

Turó de les Onze Hores

El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda. Està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El més inferior es tracta d'un roca vermellosa formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el superior per gresos blanquinosos marins de l'eocè, també de l'era terciària. Aquesta característica es manté en, gairebé, tota la cinglera.
Ruïnes

Forn de calç del Traver

Els forns (o olles) de calç són construccions tradicionals que trobam arreu dels Països Catalans. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safaretjos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.
Edifici d'interès

El Traver

El Traver és un mas no habitat edificat en un singular paratge d'antic poblament ibèric. Respon a la tipologia de masia típica d'altiplà descrita pels historiadors, és a dir, construccions complexes amb espai suficient per a compartir, a la vegada, l'agricultura amb la ramaderia, amb annexos afegits segons la necessitat dels estadans i, com a fet diferencial, la presència de barri i torre de defensa. El Traver va ser un dels set masos més importants de l'antiga parròquia rural de Sant Pere de Bertí. Des d'aquest punt hi ha bones vistes del Vallès en general, destacant la serra de Sant Llorenç del Munt i el cingle de Gallifa, que tanquen el panorama a ponent, i en un punt més proper i en un menor alçada de la que ens trobem, el Turó de les Onze Hores.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.